Amb el pont de maig que comença, ja tenim aquí oficialment la temporada turística per molts establiments. La majoria d’hotels ja estan oberts i la previsió d’ocupació és del 65% i el 70% a les zones de la Costa Brava Centre i la Costa Brava Sud. Una previsió lleugerament superior a la que s’espera a l’Alt Empordà.
Per aquestes dates, el turisme encara es reparteix a l’interior i a la costa de les comarques gironines. És per això que s’espera que un 80% de les places hoteleres estiguin ocupades a la ciutat de Girona, per exemple.
En general, l’ocupació turística del pont de maig serà semblant a la de l’any anterior. No obstant, en algunes zones costaneres serà una mica més alta, segons han afirmat els empresaris d’aquestes comarques.
El gerent de la Unió Hotelera Costa Brava Centre, Martí Sabrià, explicava com apunta el pont:
Paula Valls presenta avui I Am, el seu primer treball de llarga durada, produït per David Soler. Un treball més intimista i despullat on els silencis també parlen, en un registre diferent al del seu impressionant EP debut Black and White.
Si Black & White va ser un primer pas cap a la professionalització, un experiment on explicava històries d’altres, I Am, completament dirigit per ella, és un treball on Paula Valls s’atreveix a parlar d’experiències pròpies i vivències recents, de sentir-se perduda i no trobar-se, de moments difícils i de canvis, i d’haver de prendre decisions importants – un reflex de la seva accelerada evolució personal, en un to molts cops trist, ple de comiats, però sempre, encara que sigui només una mica, amb esperança. Aquesta és la seva carta de presentació on es mostra tal com és.
Amb cançons com “Monsters”, on mira el món adult des del punt de vista d’un nen petit que veu monstres, o “Days” (cal destacar la col·laboració amb el novaiorquès Jonah Smith en un preciós duet), ens recorda -i es recorda a si mateixa- que la vida no pot ser sempre fàcil. També mira cap enfora a la crítica “About Someone”, en la qual reflexiona sobre l’egocentrisme de la nostra societat actual, que cal denunciar i canviar. S’hi inclouen dues cançons en català: la primera, “Cançó de bressol”, nascuda arran de la mort del seu avi, havia de ser una cançó sense títol i parla de la soledat i la mort, però amb un missatge amb molta llum: no estem sols. La segona, el bonus track del disc, “Que tinguem sort”, un duet amb ella mateixa (amb 9 i 19 anys) és un regal per tota la gent que l’ha recolzat sempre.
El disc es presenta avui al festival Strenes de Girona.
A la portada d’avui us vull parlar de dues coses. Per una banda, vull aplaudir la iniciativa de l’Ajuntament de Begur d’oferir subvencions per modernitzar locals comercials que no obrin només a l’estiu. Pot ser una bona mesura per contribuir a la desestacionalització de l’activitat econòmica, o almenys, premiar aquells comerços que no contribueixen a que Begur només pugui tenir vida a l’estiu.
I per altra banda, us vull convidar a venirnos a veure demà dissabte a partir de les 12 del matí i fins al vespre al programa especial que farem des de l’hotel Alga de Calella de Palafrugell. Retransmetrem el primer dia del Flors i violes que tot just haurà començat. Ens farà il·lusió coneixeus, i que vingueu a gaudir de la ràdio igual que fem nosaltres. Tindrem al programa convidats com Sara Terraza, Neus Mar o el Mag Nil i un gran equip de reporters repartits per tot Palafrugell per explicar-vos, de primera mà, aquest esdeveniment. És la nostra feina.
L’aplicació de l’article 155 de manera il•legítima, il•legal i arbitrària està tenint conseqüències gravíssimes pel nostre país malgrat que sembli que vivim en un estat de letargia profunda preguntant-nos encara d’on baixen les trompades, fent voltes a la rotonda en comptes d’investir d’una santa vegada al president Puigdemont, que això volia dir restituir el govern legítim del país, que a la fi va ser el que va votar la gent.
Una conseqüència del 155 va ser la no celebració, la diada de Sant Jordi d’enguany, de l’esmorzar literari que organitzava la delegació territorial de Cultura de les comarques gironines a la seva seu. El relleu el va agafar, afortunadament, l’Ajuntament de Girona. L’anterior delegat, Francesc Ten, va deixar el seu càrrec per anar a les llistes de Junts Per Catalunya i va ser escollit diputat. El càrrec està vacant. Però com que el conseller de Cultura, Lluís Puig, és a l’exili i no pot exercir –el perquè no desobeïm són figues d’un altre paner- no pot designar successor i com que tampoc no hi ha govern, encara, tampoc per aquesta banda s’hi ha pogut fer res.
Acostumo a anar-hi a aquest esmorzar, malgrat que aquest any no hi vaig poder ser. Una trobada amb editors, escriptors, poetes i periodistes és per norma general molt agradable si no tens encontres no desitjats, i marca l’inici d’un dia que serà molt intens, sobretot per uns quants, els que tinguin novetats i hagin de sotmetre’s al ritual de la signatura.
Confesso que la jornada va ser estranya, amb una sensació agredolça. La primera del dia va ser l’emprenyada en veure la portada de La Vanguardia en què un grapat dels protagonistes de la diada brinden exhibint un ampli somriure. I jo em preguntava: amb preses polítiques a tres presons diferents, a 700 quilòmetres de casa, dispersats per la inhumana política penitenciària espanyola; amb cinc membres del govern legítim exiliats; amb el país en mans d’una colla de corruptes que per poc no es va convertir en força extraparlamentària en les darreres eleccions catalanes i que estan deconstruïnt Catalunya peça a peça; de què collons rieu vosaltres? Què era el que et feia tanta gràcia per mostrar-te tant joliua Llucia Ramis? I a tu, Màrius Serra? Quin és el motiu del somriure i del brindis amb xampany?
L’Amela ja ho entenc que somrigui, se’n carda de nosaltres per la manera com ha aconseguit entabanar al personal per encaixar-nos les seves facècies literàries. Però tots els que sabeu com està patint el país, com us presteu a un joc d’aquest tipus sense tenir en compte el context? Com sou capaços de fer una foto així com si fóssiu d’un altre planeta, com si no passés res? Ah, ja ho entenc, interessos comercials. Va bé, hauríeu d’haver començat per aquí. L’arribada a casa d’Els estranys de Raül Garrigasait i d’Els Barcelonins, del rei de Begur, l’Adrià Pujol, em van tornar una mica de pau d’esperit, però no em van mitigar la profunda tristor que arrossego, com molts altres, des de fa 193 dies. Llibertat presos polítics.
L’Ajuntament de Begur impulsa una línia de subvencions per millorar i modernitzar de l’estructura dels establiments comercials de Begur. S’ha convocat un procediment perquè hi puguin concórrer els locals que hagin fet obres durant l’any passat i el primer trimestre d’enguany.
Hi haurà una partida dedicada aquest any de 10.000 euros. Aquest ajut s’afegeix al que ja s’ha donat aquest any a terrasses de bars i restaurants del nucli antic de Begur i les que es donen, des de fa temps, per a millores de façanes d’habitatges.
Un dels objectius és que els comerços no obrin només durant la temporada d’estiu. Per això, només hi podran optar els comerços que obrin un mínim de 9 mesos a l’any.
Es subvencionen millores de la imatge dels establiments comercials, com la retolació exterior, el disseny o la millora dels accessos. També les millores de la imatge interior dels establiments quan la reforma sigui integral, i la preservació dels comerços emblemàtics i restauració d’establiments històrics, de més de 50 anys d’antiguitat. Els ajuts poden oferir un màxim de 4.000 euros per establiment. La inversió mínima subvencionada haurà de ser de 2.000 euros.
