Trenta-tres bars i restaurants de Sant Feliu de Guíxols participen a la campanya Ganxotapes Primavera 2018. Fins al 20 de maig, ofereixen una tapa i una cervesa per 2 euros i mig. A més, opten a diferents guardons i el públic que hi participi també pot guanyar premis. Cadascun d’aquests establiments participa a la campanya amb una tapa, que opta a alguns dels guardons. Un jurat anònim escollirà la millor ganxotapa de primavera i la més original. El públic, de la seva banda, pot participar en la votació de la tapa que més els agradi. La que tingui més vots serà la guardonada com la ganxotapa més popular. Només serà vàlid un vot per persona i es pot votar en el llibret de la campanya, que cal entregar a l’Oficina de Turisme. Per poder votar, però, cal tenir un mínim de 8 segells, que s’obtenen cada vegada que es fa una consumició en la campanya. A banda de la tradicional tapa i cervesa per dos euros i mig, la novetat d’aquesta edició és que tres restaurants ofereixen un menú de 6 tapes i dues cerveses a preus d’entre 12 i 15 euros. També hi haurà un sorteig per a les persones que obtinguin un determinat nombre de segells, que varia en funció de la franja horària.
Ariana Grande dóna informació nova sobre Sweetener
La cantant estatunidenca Ariana Grande va aprofitar la seva visita al famós programa de Jimmy Fallon anomenat The Tonight Show per parlar sobre Sweetener, el nou disc que traurà aquest 2018, i també cantar el primer avançament de l’àlbum anomenat No Tears Left To Cry, el qual ja es troba al Top 3 a la llista Billboard Hot 100.
Entre altres coses, la cantant de 24 anys ha explicat que aquest nou disc compta amb la col·laboració de Pharrell, Savan Kotecha i Max Martin i també va citar alguns dels noms del nou disc: Raindrop, The Night Is Coming o God As a Woman. Esperem que pròximament ens vagi anunciant noves notícies, com per exemple el dia del llançament del disc, el qual es rumoreja que podria ser el 20 de juliol.
Trobada de Cuiners Slow Food-KM0 a l’Empordà
Tal com ja he parlat en altres ocasions els cuiners dels restaurants km0 ens trobem de manera periòdica per a treballar el moviment conjuntament. Les trobades les fem a qualsevol punt de Catalunya. Aquesta vegada ens torna a tocar a l’Empordà. La convocatòria és el dilluns 7 de maig però des del diumenge al vespre començaran a arribar cuiners de tot arreu i ens trobarem al restaurant Integral de Figueres on l’Òscar Bigas ens prepararà un sopar amb productes km0 i potser tindrem la sorpresa de trobar-nos a taula amb algun dels productors.
El dilluns al matí pujarem al bus i anirem cap a Sant Climent Sesebes on ens esperen en Carles i la Bàrbara del Celler la Gutina de Vilartolí per mostrar-nos el seu projecte, fer un boleio per les vinyes entre dòlmens i tastar el seu nèctar de raïm sense sulfits ni químics a la terra mentre esmorzem amb ells. Abans del tast aprofitarem per a fer reunió periòdica i tractar tots els temes que toquen per arribar a una restauració cada vegada més connectada amb el territori i la natura.
En acabat, tornem a pujar al bus per anar cap al Baix, a l’Empordanet on ens espera l’Albert Grassot de l’arròs L’Estany de Pals per a mostrar-nos els seus camps d’arròs, el molí i explicar-nos tot el seu projecte. Llavors en Jordi del Sol Blanc, tot i que no és km0, ens cuinarà l’arròs de l’Albert de diferents maneres així com altres productes de temporada km0 del nostre Empordà.
D’aquesta manera, compartim amb els companys d’altres contrades la manera de fer, productes i productors i creixem junts per a fer un projecte global de manera local. I sobretot, sobretot compartir alegria i felicitat que ens convé molt a totes i tots. Preparats doncs que dilluns que ve l’Empordà vibrarà cuina km0!!!
Mary Shelley
El meu comentari d’avui serà molt breu, perque es tan complexe el missatge que voldria enviar, o almenys a mi m’ho sembla tant, que potser seré capaç de carregar-lo de tota la emoció que em provoca el que us diré, que m’ha fet pensar i donar voltes al sentit de la pròpia vida, dels propis sentiments i de la importància que donem a la professió, no tant per ella mateixa com pels lligams que ens volen fer veure com imprescindibles que tantes vegades amaguen la veritat de les nostres emocions, de les nostres vocacions.
He estat aquesta darrera setmana al Barcelona Film Festival i he pogut veure dues vegades la pel·lícula guanyadora, Mary Shelley, sobre la vida de la autora, ara fa dos-cents anys, de la famosíssima novel·la Frankenstein. Coneixent la vida de Mary Shelley i coneixent la seva obra que vaig llegir als meus vint anys, es ara quan m’he adonat de que Frankenstein va infinitament més enllà de la novel·la de terror amb que sobre tot ha passat a l’historia i es a la ment de les multituds que n’han sentit parlar o que n’han vist les representacions i les mil pel·lícules que se n’han fet. I lo més curiós, i això es que m’ha fet pensar en alguna cosa que encara que sembli estrany te a veure amb el que avui es demana de nosaltres sobre tot en el nostre país, sigui Catalunya o Espanya el que creiem que ho es diguem-ne identitat o patriotisme, i que a algú li semblarà que s’allunya de l’àmbit del paisatge on vivim: i es que la directora del film i l’autora del guió, Haifa Al Mansour, es una dona jove nascuda a Aràbia Saudí.
Es ella, la que malgrat haver nascut en un país en que es segona o tercera en l’ordre de les prioritats no ja del país sinó de la família, ella tan absolutament allunyada de la cultura europea i més encara de la europea del segle XVIII, ens fa veure i viure quines eren les formes d’entendre la vida i la mort en aquells paratges tant llunyans de la seva cultura, fins al punt de obrir-nos encara més el que la novel·la Frankenstein, escrita també per una noia de Londres, aquesta de 18 anys, te a veure amb el mal que som capaços de fer-nos els humans no per mala fe tantes vegades, sinó per creure en el que creiem, per defensar-ho i per imposar-ho als demés. Això entre moltes altres coses que deixen entreveure la complexitat del que suposa la creació, l’amor, l’odi, la reconciliació, les tragèdies que ens envolten i el que més s’acosta al que encara avui volem trobar-hi un sentit per transmetre a la nostre vida.
I jo em pregunto, si una persona tan allunyada de tot lo nostre pot profunditzar d’aquesta manera tan encertada i emocionant en el que encara ara ens passa, quin sentit té aferrar-se a tot hora a lo “nostre” exposant-nos a mantenir l’ànima a la crosta dura de la superfície del que som i del que volem ser?
Es només un pensament ple de controvèrsies i contradiccions, no una convicció. Ben mirat potser només sigui una expressió del l‘ànsia d’anar sempre una mica més lluny d’on ens diuen que em d’anar perque deu ser la forma, la única m’atreviria a dir, que acabarem finalment desvellant la nostra verdadera i oculta identitat.
Flors i Violes tanca amb rècord
Aquest dimarts ha finalitzat la 9ª edició de Flors i Violes, el festival que dóna la benvinguda a la primavera a Palafrugell, ha tancat aquesta edició amb xifres record tan a nivell d’assistència, com d’espectacles (més de 200) i d’espais decorats (aquest any han arribat als 50).
Aquest any s’han repartit més de 10.000 programes i s’han consultat més de 12.000 continguts a l’aplicació de l’esdeveniment. Pel seu desè aniversari, el festival continuarà apostant per la música, els espectacles audiovisuals, la màgia, el circ i la gastronomia. L’organització ja està treballant en novetats que sorprenguin als assistents per fer encara més especial Flors i Violes 2019.
