Dissabte dia 5 de maig a les 18.30h, els Senglars de Torroella s’enfronten als Spartans de Granollers pel títol de Primera Catalana de Rugbi. Ràdio Capital serà el mitjà que oferirà la retransmissió d’aquest partit des de el camp de La Foixarda a Montjuïc, Barcelona.
A falta de dues jornades perquè s’acabi la present temporada de Preferent Catalana Femenina, la Unió Esportiva l’Estartit ha de salvar la categoria després d’encaixar 6 derrotes consecutives i continuar a un punt de la salvació. Per fer-ho, hauran d’assegurar punts, preferentment els 3 punts d’una victòria, quan juguin diumenge a les 16h davant l’Escola de Futbol Planadedeu, penúltimes a la classificació però només a 1 punt de les estartidenques que en tenen 26 i les seves rivals 25.
Veurem quin resultat aconsegueixen les noies de l’Estartit aquesta penúltima jornada, clau per mantenir o perdre la categoria. L’última jornada s’enfronten amb el líder de Preferent Femenina Catalana, el Sant Pere Pescador.
El dissabte i diumenge dies 5 i 6 de maig Palafrugell retrà un homenatge en memòria d’Antonio Miguel Ramírez (Campillos 1956- Palafrugell 2008), el ciclista que va professionalitzar aquest esport a la vila i va ser un dels precursor per constituir la base de la cultura ciclista palafrugellenca. El regidor d’esports de Palafrugell, Pau Lladó, explica quines activitats es desenvoluparan en aquest memorial:
Antonio Miguel Ramírez fou un ciclista actiu a Palafrugell i director esportiu del Club Ciclista Palafrugell. Treballador del ram de l’automoció (planxista i pintor), es va iniciar en el món de la bicicleta als 15 anys, passant per diversos equips i categories i guanyant diferents curses i campionats. Li van oferir fer-se professional, però va prioritzar la família i la feina. Va morir sobtadament l’estiu del 2008 a l’edat de 52 anys just quan el seu fill Antonio Miguel Parra, ciclista professional, estava concentrat a Palma de Mallorca amb la selecció espanyola una setmana abans de participar als Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la modalitat de persecució en pista.
Als 32 anys va iniciar la tasca de formació de nens i nenes amb la bicicleta. Per les seves mans hi van passar molts petits ciclistes, que de 1993 a 2006 van fer possible que Palafrugell tingués els equips més competitius de Catalunya en alevins, juvenils, cadets i elits, i, a la vegada, va portar el nom de la vila de Palafrugell a l’estat espanyol, a França i a la República d’El Salvador. Junt amb el seu germà Paco, director titulat de ciclistes, van fer que l’equip d’elit fos de Primera Nacional durant els anys 2000 i 2001, una categoria on hi havia els 15 millors equips professionals.
Relacionat amb l’activitat ciclista, Ciclosport va ser la botiga de venda i reparació de bicicletes que l’Antonio i la seva dona Juani van obrir a Palafrugell pels volts de l’any 1992, primer en un petit local de lloguer i dos anys més tard es va engrandir i consolidar el negoci fins avui dia. Va ser i continua essent el centre neuràlgic de l’activitat del Club Ciclista Palafrugell.
Arctic Monkeys van oferir ahir a San Diego el seu primer concert en 3 anys, i els afortunats que els van veure, van poder escoltar fins a quatre de les cançons que formaran part del seu nou treball Tranquility Base Hotel + Casino, que es posarà a la venda el divendres 11 de maig.
De les 20 peces que van sonar, One Point Perspective, American Sports, Four Out Of Five i She Looks Like Fun, eren totalment desconegudes pel públic, que va poder comprovar la línia musical que trobarien en el treball més personal d’Alex Turner.
Avui els britànics tornaran a actuar a San Diego, i fins en els pròxims dies podríem arribar a escoltar alguna altra cançó nova, abans de l’arribada del disc.
L’Ajuntament de Palafrugell ja ha adjudicat la construcció de la nova cruïlla del vial nord. S’ocuparà de fer realitat aquest projecte l’empresa Rubau Tarrés, que habilitarà una zona enjardinada i diverses illetes al carrer Metal·lúrgia.
Segons ha pogut conèixer Ràdio Capital, la data d’inici de les obres encara no es pot determinar, perquè el consistori roman a l’espera de la senyalització que els manca per tal de poder redistribuir el trànsit.
Cal recordar que l’espai, ara per ara, està delimitat amb blocs de formigó. A banda de les illetes i la zona enjardinada, les obres també permetran ampliar la vorera per habilitar un carril bici que donarà continuïtat al nou traçat del vial nord. El projecte tindrà un cost que superarà els 250.000 euros.
La confiança en la justícia és un valor a la baixa, un element més de confusió en la societat que ens ha tocat viure. Mentre ens arriben un munt de notícies sobre actuacions judicials de tota mena, el ciutadà de peu percep cada vegada més la justícia com un poder i no com un servei al ciutadà.
Alguna cosa ha de fallar si constantment es parla de l’administració de justícia i la quotidianitat del dia a dia d’un jutjat continua essent una gran desconeguda. Al Baix Empordà coexisteixen dos partits judicials, un a Sant Feliu de Guíxols amb tres jutjats de Primera Instància i Instrucció, i un altre partit judicial a la Bisbal d’Empordà amb quatre jutjats també mixtes.
En aquest darrer partit judicial, l’any passat varen ingressar 2.522 assumptes civils i 3.208 assumptes penals. En el partit judicial de Sant Feliu de Guíxols varen ingressar 2.095 assumptes civils i 2.472 assumptes penals. Més de 10.000 assumptes que no inclouen assumptes laborals, ni contenciosos administratius. Que una comarca com el Baix Empordà sigui capaç de generar per si sola més de 10.000 assumptes judicials també hauria de ser objecte de debat.
El debat oblidat és si les persones immerses en aquests 10.000 procediments judicials han rebut de l’administració de justícia el servei o tracte que es mereixen. Si cadascun d’aquests procediments o expedients s’han tramitat com el que són, l’assumpte més important per les persones involucrades.
La justícia de les grans xifres no hauria de ser incompatible amb una justícia de proximitat, amb mitjans suficients per donar la resposta que ens mereixem. Malauradament, una societat que judicialitza constantment els conflictes que es donen en el seu interior, mai disposarà de recursos suficients per fer-hi front.
Mentrestant, un munt d’empordanesos que tard o d’hora tindran l’experiència d’intervenir en el paper que sigui en qualsevol d’aquests 10.000 procediments, tindrà en les seves retines la imatge de la justícia que apareix en les televisions, vinyetes de diari, tertúlies de ràdio…
No puc descriure quina és aquesta imatge genèrica ni quina serà la seva experiència personal, però sí que puc afirmar que una cosa i l’altra no tenen res a veure.
