Bruno Mars sense filtres a Twitter

Per
Primera Fila
-

Ahir, 6 de maig, Bruno Mars va voler obrir-se als seus fans contestant les preguntes que aquests li feien juntament amb el hashtag #AskTheDragon. Recordem que Mars és un dels artistes més valorats del segle actual fins al punt d’insinuar que esdevindrà el nou rei del pop com ja ho va ser Michael Jackson, així doncs tothom té ganes de saber més sobre aquest artista.

D’entre tots els twits destaquen algunes preguntes força recurrents com la possible publicació d’un nou treball abans que acabi l’any, els artistes que més l’inspiren actualment. D’altra banda ha negat que hi hagués col·laborat amb Michael Jackson i davant la pregunta de si 24k Magic és el seu millor disc, ha culminat responent que encara no l’ha creat el millor.

Tal dia com avui – 8 de maig

Per
Primera Fila
-

 

Efemèrides 8 de maig
 
1953 Neix Alex Van Halen
És un músic neerlandès, bateria de la banda de hard rock Van Halen, el seu pare era holandès i la seva mare indonèsia. Tot i que al principi, estava desenvolupant-se musicalment com a guitarrista, quan va provar la bateria va veure que li agrada molt més i que se li donava molt millor. També toca el piano. És considerat un dels millors bateries del món, ocupa el número 51 per la revista Rolling Stone.
1970 The Beatles llança el seu últim àlbum, Let It Be
El senzill Let It Be va ser gravat als estudis Abbey Road, que seria la cançó que li dóna títol a l’àlbum. També li dóna títol a la seva última incursió dins del món del cine, pensat com a documental que fes ressorgir la banda però va acabar sent l’adéu més important de la història de la música pop.
1971 Sticky Fingers arriba al número 1 a les llistes britàniques
L’àlbum Sticky Fingers de The Rolling Stones es va convertir en un disc molt important. Una de les primeres raons era perquè la cançó Brown Sugar estava inclosa en l’àlbum.
A Sticky Fingers, The Rolling Stones barregen diferents estils de música, des del blues fins al country. La carpeta original de l’àlbum no es va poder editar a Espanya perquè l’any 1971 una bragueta amb cremallera era inimaginable, es va canviar per uns dits bruts sortint d’una llauna de quitrà.

Isla de perros

Per
Ignasi Arbat
-
Nova pel·lícula de Wes Anderson amb la qual torna a l’animació stop-motion després de la meravellosa Fantástico Mr. Fox. Anderson ha escrit aquesta història juntament amb els seus col·laboradors habituals, Jason Schwartzmann i Roman Coppola.
Isla de perros s’ambienta en el Japó. A causa d’una crisi canina, s’ha produït una histèria col·lectiva cap als gossos. Tots els cans han estat desterrats per ordre de l’emperador en una illa apartada de la civilització. Aquesta illa, coneguda com a Illa Brossa, és una deixalleria en la qual els gossos intenten sobreviure. Un dia apareix Atari, un nen de la ciutat que busca a la seva estimada mascota, que canviarà el rumb de les seves vides. 
Tècnicament la pel·lícula és una meravella. El treball en el detall és meravellós. La bellesa de l’estètica única, detallista i minimalista de Wes Anderson, es multiplica quan fa ús de l’animació stop-motion. En aquest cas, deixa anar al màxim la seva imaginació sense límits per mostrar-nos el seu món sense cap tipus de restricció.
Tal com passava a Fantástico Mr. Fox, els problemes i el comportament dels gossos d’Isla de perros són molt humans. Per aconseguir-ho, Anderson utilitza recursos narratius habituals en el seu cinema, i aconsegueix dotar de gran expressivitat als gossos i a Atari. 
La història toca moltes tecles i té un fort component social. Isla de perros parla de corrupció política i de farmacèutiques sense cap sentit moral que tenen com a únic objectiu el lucre. La societat representativa a la pel·lícula, en aquest cas la canina, és apartada de la resta perquè fa nosa als polítics i  els envia al pitjor lloc del món perquè morin o es matin entre ells. El nivell de metàfores que ens proposa és realment alt.
Els diàlegs també són brillants i Anderson sap jugar i moure’s còmodament entre les converses còmiques, les quotidianes i les profundes. 
Isla de perros és una pel·lícula estranya perquè respecte als estàndards japonesos i s’ha tingut una cura màxima en representar el Japó i la seva cultura. Hi ha hagut un esforç màxim per casar estètiques i narratives occidentals i orientals. El resultat és excel·lent i el seu èxit merescut. Una pel·lícula amb encant amb una pàtina d’autor molt de Wes Anderson.

Les baixes condemnen el Multiserveis Palamós a Badalona (70-51)

Per
Sergi Díaz Quirós
-

El Multiserveis Palamós visitava la pista del Minguella (70-51), un duel entre dos equips de la part alta de la classificació, amb una rotació curta i amb la baixa d’ homes importants com Moha Ayachi, Albert Jordà o Dani Nicolás.

Des de l’inici del partit els locals van ser superiors i, tret dels primers tres minuts, van anar sempre per davant en el marcador. Al final del primer quart el resultat ja era de 25-15 i al descans, la millora defensiva de l’equip permetia baixar la diferència en menys de 10 punts (41-32).

A la represa apareixia el cansament degut a la poca rotació i, tot i que els palamosins ho intentaven, no aconseguien reduir diferències. En els últims 5 minuts del partit el Minguella va aconseguir trencar el partit definitivament. Els empordanesos estaven erràtics i no aconseguien controlar el rebot defensiu i un parcial de 9-0 final sentenciava el matx.

 

El Bisbal Bàsquet tomba el líder des de la defensa (63-54)

Per
Sergi Díaz Quirós
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Bisbal Bàsquet tomba el líder des de la defensa (63-54)
Loading
/

Importantíssima victòria del Bisbal Bàsquet davant el millor equip de la lliga, el Mataró B.

L’inici del matx va ser l’esperat: parcial contundent dels del Maresme que dominaven a plaer el primer període (7-18) i imposaven el seu ritme de joc. A l’inici del segon quart, les variants defensives de la Bisbal van frenar el líder, que poc a poc va anar perdent el ritme del partit. La defensa zonal dels locals funcionava i el Bisbal Bàsquet s’apropava en el marcador a base del treball a darrere. S’arribava al descans amb 22-26, un marcador baix que afavoria als locals.

A la represa la dinàmica va ser similar. Defensa i més defensa dels bisbalencs que aconseguien frenar el millor atac de la competició. I en la vessant ofensiva, el seu joc els permetia anar reduint diferències fins acabar el tercer quart amb un punt d’avantatge. Quedaven 10 minuts i tot estava per decidir.

Un últim quart igualadíssim feia que els dos equips arribessin amb opcions d’emportar-se el matx. Un triple de Castelló a falta de 15 segons enviava el partit a la pròrroga i en els 5 minuts extra els empordanesos no van perdonar. Un parcial d’inici de 9-1 sentenciava i donava una victòria d’alt valor pels locals, ara mateix vuitens, que tenen la permanència a tocar.

Òdena amb 16 punts i Soler amb 13 van ser els màxims anotadors dels empordanesos.

Relacionat amb el Bisbal Bàsquet, cal fer menció que el Cadet del club s’ha proclamat camió de Girona de nivell A i el proper 10 de juny jugarà campionats de Catalunya. El seu rival a semifinals serà el campió de Tarragona.

Santa Cristina recordarà Eusebi Vicens amb una llamborda stolpersteine

Per
Redacció
-
Llambordes stolpersteine a Berlín.

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro col·locarà una llamborda Stolpersteine davant l’antic consistori en homenatge a Eusebi Vicens Saguer, el veí que va ser deportat i va morir a un camp de concentració nazi. Aquest tipus de llambordins són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig a principis dels 90 en memòria de víctimes del nazisme. N’hi ha arreu del món.

Eusebi Vicens Saguer ja va ser homenatjat el 2016 amb una placa al mas Ballester, on va ser masover. Ara el consistori ha decidit col·locar una llamborda de memòria davant de la façana de l’antic ajuntament, a la plaça Baldiri Reixac, perquè aquesta és la forma memorial que s’ha anat estenent com a estàndard a tot Europa. El darrer ple municipal ho ha aprovat per unanimitat. La moció també planteja que es facin activitats entre els escolars perquè prenguin consciència del respecte a la vida i el rebuig del totalitarisme. Eusebi Vicens Saguer era natural de Castell-Platja d’Aro. Davant la fi de la República, Vicens va fugir a França. Allà va ser deportat pels nazis al camp de concentració de Gusen, a Àustria. Hi va morir el 1941, amb 31 anys. L’Ajuntament té la intenció de contactar amb l’artista alemany Gunter Demnig perquè realitzi l’stolpersteinei la col·loqui al seu emplaçament. Aquestes llambordes estan fetes de formigó de 10 centímetres per costat i recobertes en la part superior d’una fulla de llautó, on es graven les dades de les persones víctimes del nazisme.

1...5.4575.4585.459...7.040Pàgina 5.458 de 7.040