Harry Dean Stanton va ser d’aquells eterns secundaris que hem vist en mil i una pel·lícules. D’aquells actors que et sonen d’alguna cosa, però que l’espectador general mai acaba de situar. Stanton va debutar com a actor el 1957 i entre les seves pel·lícules més memorables i destacades trobem Alien, el octavo pasajero i el seu paper, aquest cop de protagonista, a París, Texas. No repassarem totes les seves pel·lícules i innumerables aparicions en cinema i televisió, però sí que voldria recordar el personatge de propietari de l’aparcament de caravanes Fat Trout, que vàrem veure a la pel·lícula Twin Peaks: Fuego camina conmigo i en la recent tercera temporada de la sèrie. Harry Dean Stanton va participar en 204 pel·lícules i sèries de televisió, només heu de consultar la seva fitxa a Imdb i descobrir coses que no sabíeu o havíeu oblidat com que apareixia a la primera entrega de Los Vengadores de Joss Wheddon, interpretant a l’oficial de seguretat que troba a Hulk després que aquest caigui de l’helitransport de SHIELD.
Stanton, que a banda de París, Texas, mai va tenir l’oportunitat de sortir-se del rol d’etern secundari, va tenir una última oportunitat per convertir-se en protagonista absolut d’una pel·lícula a Lucky, un any just abans de morir. I és que Lucky no deixa de ser el testament de l’actor, una reflexió sobre la vellesa i com fer front a la mortalitat a 90 anys. Stanton va morir el setembre passat a 91 anys. Lucky és un viatge espiritual d’un ateu de 90 anys acompanyat d’una pila de personatges diversos. Entre els actors secundaris trobem a veterans com David Lynch, James Darren o Ed Begley Jr. Begley interpreta un metge sensacional amb unes línies de diàleg memorables, mentre que Lynch, amic personal d’Stanton, interpreta un dels personatges secundaris de la cinta, qui ens recorda al seu Gordon Cole de Twin Peaks.
El director és també l’actor secundari que debuta en la realització, John Carroll Lynch, qui moltes vegades hem vist fer de dolent. Ara comença una carrera com a director que havent vist el resultat de la seva òpera prima, li donem molt de futur. De Lucky sorprèn la contundència de saber explicar una història filosòfica amb l’espiritualitat i la religió com a pilars de la narrativa, així com els enquadraments de càmera que estan supeditats al personatge de Lucky. Una pel·lícula que s’obre i es tanca amb una tortuga centenària, pràcticament de la mateixa edat que el nostre protagonista, que serveix de metàfora de moltes de les coses que veurem en els 90 minuts de metratge.
Val a dir que res tindria el mateix impacte sense la interpretació meravellosa de Harry Dean Stanton, en el que podria ser perfectament el paper de la seva vida i amb què sigui recordat.
Lucky és una pel·lícula modesta, però gran en allò que explica. Una reflexió necessària sobre la solitud i la mortalitat interpretada per un perfecte i ideal Harry Dean Stanton.