Forallac torna a coure pedra calcària. Des d’aquest dimarts i fins al 5 de juny es fa la cuita de calç al recuperat Forn Gran d’en Torró de Fontenta, que l’any 2011 va ser declarat bé cultural d’interès natural. El procés va començar el febrer de l’any passat amb l’inici de les tasques de condicionament del forn, per arribar just a temps al moment de la cuita. Des d’aquest dimecres i fins al 5 de juny s’hi couran unes 100 tones de pedra calcària, que s’ha traslladat minuciosament des d’una antiga pedrera. La cuita requereix una temperatura de prop de 1.000 graus, que s’assoleix amb la crema de milers de feixines de bruc dins del forn. Les pedres, a més, s’han de col·locar seguint la tècnica tradicional. La cuita s’allargarà fins dimarts de la setmana que ve. Finalment, el dissabte 9 de juny, a partir de les 10 del matí, s’obrirà el forn i es desenfornarà.
Amb aquesta activitat Forallac vol fer homenatge i deixar testimoni d’un ofici que va marcar una època, donada la importància que va tenir la calç en la configuració social i econòmica del municipi fins al segle XX. La fabricació de calç va ser una de les principals activitats de Fonteta i Sant Climent de Peralta i bona part de les famílies hi tenien algun vincle, ja fos fent llenya, a la pedrera, als forns o en el transport. La recuperació de la cuita de calç s’afegeix a altres dues activitats de gran valor etnològic: la cuita anual de carbó a la Carbonera del paratge del Sobellàs, i la rajoleria del Mas Frigola, una de les millor conservades de les Gavarres.
Catalunya i França llancen el projecte Cooperem per millorar la resposta en casos d’incendis transfronteres.
El projecte vol gestionar de forma coordinada el risc d’incendis i desenvolupar una resposta ràpida i eficaç davant les emergències. El pla estableix quan i com els bombers de la Generalitat aniran a apagar un incendi a la Catalunya Nord, i viceversa. També compartiran els mateixos mapes i formaran equips per treballar de la mateixa manera. Alhora, implicarà que els comandaments dels dos cossos parlin els dos idiomes.
El pressupost és de 2.556.505 euros, el 65% dels quals els aporta la Unió Europea.
Badosa ja va encarar bé la present temporada guanyant l’ITF de Glasgow, i havent guanyat el de El Espinar el 2017, i el de Denain el 2015 i el de Sant Jordi el 2013. Aquest, el de Les Franqueses del Vallès, és el segon torneig que s’emporta la begurenca aquest curs i el cinquè que ha aconseguit des que competeix professionalment al circuit. A més aquesta victòria situarà a Badosa prop del top 150 del rànking mundial de tennis femení.
Després d’anys d’insistència per part de Ryan Reynolds, la productora Fox va accedir a rodar una pel·lícula protagonitzada pel mercenari bocamoll mutant de Marvel, Deadpool. Això sí, amb un pressupost molt ajustat, només 58 milions de dòlars, ja que no confiava massa en la viabilitat econòmica del projecte, i menys després de la fracassada versió del personatge mostrada a X-Men Orígenes: Lobezno. Reynolds personalment es va encarregar d’escollir director i guionistes. El resultat, la pel·lícula més taquillera de superherois de la història de la Fox amb 762 milions. Un rècord també per una pel·lícula classificada R. Els bons resultats obligaven a fer-ne una segona part. Però l’èxit de la pel·lícula va acabar amb una lluita de poder entre el director Tim Miller i el protagonista i productor, Ryan Reynolds, per a veure qui d’ells tenia el mèrit d’aquest èxit. Les discrepàncies entre Miller i Reynolds anaven més enllà, ja que Miller pretenia fer una segona pel·lícula més transcendent i molt més costosa, cosa que traïa la raó de ser i el fet diferencial de Deadpool respecte a la resta del gènere superheroic. La Fox es va posar del cantó de Reynolds, qui va ser qui va moure cel i terra perquè es pogués fer la primera, cosa que va acabar amb l’acomiadament de Miller. Reynolds es va posar a treballar de seguida i va contractar un nou director, David Leitch, codirector de la primera entrega de John Wick i director d’Atómica amb Charlize Theron.
El resultat, una pel·lícula molt divertida i entretinguda, en la línia de la primera part. En aquesta ocasió hem guanyat amb el canvi de director, ja que les escenes d’acció, concretament en les coreografies de les lluites i el cos a cos, són millors i més enginyoses que les de la primera. Leitch és un expert en el tema i es nota moltíssim.
Pel que fa a la fotografia, tot i que Leicht la podria haver canviat per a mantenir-la més propera al seu estil, se cenyeix a imitar a la de la primera per donar sensació d’unitat. El pressupost, tot i que més alt, ha servit per donar a la pel·lícula un millor acabat, això es nota sobretot els personatges digitals com és Coloso, que són més realistes, però continua amb l’estètica bruta de la primera.
A Deadpool 2 desapareix l’efecte sorpresa perquè ja sabem a què juga, però intenta no repetir-se i canvia la situació del personatge perquè veiem com es desenvolupa en unes circumstàncies i un context diferent.
Deadpool ens diu al començament que aquesta és una pel·lícula familiar, i la veritat és que sí. La línia argumental principal gira al voltant de la necessitat de Deadpool, un solitari empedreït, de trobar una família, siguin els X-Men o els X-Force. Però els valors familiars se’ns presenten amb un embolcall diferent a través de renecs, desmembraments i un humor escatològic i políticament incorrecte.
Sobre el guió, és cert que és molt senzill, però senzill no vol dir dolent. Té tantes coses a explicar, fer bromes i presentar un munt de personatges nous, que li resulta impossible estendre’s en algunes trames, com per exemple la de Cable. Els guionistes han tirat per un camí sabent que era impossible fer-ho per dos. I pels insatisfets, ells mateixos reconeixen que no poden arribar a tot arreu i és Deadpool qui fa les bromes per deixar en evidència els guionistes.
Pel que fa als actors, Ryan Reynolds ha nascut per interpretar a Deadpool. És el paper de la seva vida. Sobre els secundaris, destacar sobretot a Josh Brolin (Cable) i a la que sense cap mena de dubte és el descobriment de la pel·lícula, Zazie Beetz (Domino).
Parlem de l’humor. Deadpool 2 dispara a tot arreu i el protagonista xerra tant que a vegades pot costar agafar totes les referències. I és que Deadpool no discrimina, reparteix contra tothom. Si tenim en compte les vegades que trenca la quarta paret, no només és necessari estar el cas de les referències a pel·lícules, sinó a les circumstàncies dels rodatges i als còmics. Per qui segueixi els còmics d’X-Men, li serà més fàcil agafar les múltiples referències que deixa anar.
Deadpool 2 és diversió de primera i posa la cirereta al pastís en unes escenes entre els crèdits, que no només són cànon i completen la pel·lícula, sinó que a més Reynolds i Fox s’atreveixen a riure’s d’ells mateixos, a la vegada que deixen anar algun dard enverinat. Curiosament, els millors gags de la pel·lícula són els d’aquestes escenes.
Personalment, prefereixo més les pel·lícules de superherois convencionals, en lloc de les paròdies com Deadpool 2, però s’ha de reconèixer que la pel·lícula és un aire fresc necessari i que necessitem alguna cosa diferent d’aquest estil, de tant en tant. Deadpool 2 ens deixa amb sensacions molt positives i restem amb ganes d’una nova entrega d’aquí un parell d’anys.
El dia que van fer president a Quim Torra em va venir al cap inevitablement Quim Porta, aquell home-jocdeparaules que protagonitzava el Furgatori, un dels cims creatius del poeta Josep Pedrals. Darrerament li he perdut una mica la pista a en Pedrals. Vaig tenir la sort de tractar-lo de prop a l’època d’En/doll, un llibre-disc cuinat a quatre mans amb Guillamino que pervertia el hip-hop de totes les maneres possibles.
I a partir de llavors hem anat coincidint cada vegada de forma més esporàdica. Ara veig amb alegria que dissabte el tindrem a la Bisbal, recitant a la fira Indilletres. Els que l’heu vist en acció ja sabeu que hi heu d’anar. Pels qui en Pedrals encara sigui un desconegut, us diré que no perdeu l’ocasió de descobrir-lo.
Hi ha poques persones amb un domini de la llengua com el seu. N’hi ha poques amb el seu sentit de l’humor. Però sobretot no n’hi ha cap que visqui l’ofici de poeta d’una manera tan transversal, des de l’ADN a l’epígraf de l’IAE. Si traiem tota la melassa a aquell vers de Bécquer, allò de «Poesía eres tu», i el deixem en la carn i l’os, ens surt un Pedrals. Passeu a veure’l dissabte, a l’hora del vermut, al castell de la Bisbal. Consell d’amic.
