Bandera vermella a Platja d’Aro i Palamós per mala qualitat de l’aigua

privat:-la-platja-de-la-fosca-i-el-port-nautic-marina-palamos-guardonats-un-any-mes-amb-el-distintiu-de-bandera-blava
Privat: La platja de la Fosca i el port nàutic Marina Palamós guardonats un any més amb el distintiu de Bandera Blava

Les platges de Gran Ridaura, a Platja d’Aro, i la cala Fosca de Palamós han hissat la bandera vermella per la mala qualitat de l’aigua. Segons ha informat Protecció Civil a través d’X, queda prohibit el bany a les dues zones afectades fins a nou avís.

La mesura s’ha pres com a precaució per garantir la seguretat dels banyistes, i es mantindrà vigent fins que els controls confirmin la recuperació de la qualitat de l’aigua.

Des de Protecció Civil demanen als usuaris que respectin la senyalització i optin per altres platges properes que mantenen la bandera verda.

El parlar gironí analitzat a, DE CAP A CAP, amb Carla Saló

 

A les Comarques Gironines som coneguts per dir la fred i no pas el fred, per dir tenco i no pas tanco o per dir poc que per expressar negació. Doncs bé, aquestes particularitats que són tan pròpies de la gent que és de la demarcació de Girona, ja són considerades un nou subdialecte que apareix als mapes. Miquel Gros és l’autor de l’estudi El parlar gironí: l’estat de la qüestió i de la seva continuació anomenada Més sobre el subdialecte gironí on reivindica el parlar de Comarques de Girona com un català diferenciat del que es parla a Barcelona, tot i que explica que el gironí forma part del denominat català central. Dins el central, però, el gironí presenta trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que el diferencien del que es parla a les comarques barcelonines. Carla Saló ha realitzat aquest reportatge i en parla a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch

Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, Gironès i Pla de l’Estany

 

El sindicat reclama controls de traçabilitat als establiments per evitar la venda de producte robat, que pot comportar riscos per a la salut si s’ha tractat amb químics o és de consum animal. Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Segons el sindicat, grups organitzats accedeixen a les explotacions a plena llum del dia i s’enduen centenars de capses del producte.

Aquesta pràctica provoca pèrdues econòmiques importants als productors i pot comportar riscos per a la salut dels consumidors. El blat de moro robat pot haver estat tractat amb productes químics per combatre fongs i insectes, i en aquest cas requereix un període de no consum. També pot ser de consum animal i contindre varietats transgèniques no aptes per a persones. El sindicat denuncia que els establiments que comercialitzen aquest producte no poden garantir-ne la traçabilitat. Per això, demana a l’administració que realitzi controls estrictes per comprovar l’origen del blat de moro venut i impedir que es posi al mercat producte procedent de xarxes il·legals. Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, ha estat entrevista al programa DE CAP A CAP.

Els Mossos denuncien un home per causar 4 incendis forestals a Sant Feliu de Guíxols

privat:-els-mossos-detenen-a-pals-un-home-de-43-anys-buscat-a-russia-per-terrorisme
Privat: Els Mossos detenen a Pals un home de 43 anys buscat a Rússia per terrorisme

Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols han denunciat penalment un home de 55 anys com a presumpte autor de quatre delictes d’incendi. Els fets van tenir lloc entre els dies 5 i 16 d’agost a la zona rústica de Sant Amanç, on hi ha vegetació, matolls i habitatges propers.

Els focs van ser intencionats i de poca intensitat, sense ús d’accelerants i sempre després de les vuit del vespre. Els incendis es van localitzar en un espai molt concret, amb petits focus de matolls i herbes seques, en zones no susceptibles de generar grans focs forestals.

Davant la repetició dels incidents, els Mossos van posar en marxa una investigació conjunta amb els Agents Rurals i la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols. El dispositiu de vigilància va permetre identificar un home que vivia en una barraca pròxima al lloc dels focs. L’individu ja havia tingut problemes previs amb els veïns.

La seva presència al lloc dels fets poc després dels incendis i les contradiccions en les seves explicacions van acabar centrant les sospites. Finalment, el dia 20 d’agost, només quatre dies després de l’últim incendi, els investigadors van denunciar-lo penalment.

El denunciat no té antecedents i passarà a disposició judicial quan sigui requerit pel jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

El festival de la Porta Ferrada torna als seus orígens amb un concert del violoncel·lista Miklós Perényi al monestir

festival de la porta ferrada

El violoncel·lista hongarès Miklós Perényi ha tancat aquest dimecres al vespre la 63a edició del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Ha estat un concert que ha servit al festival per «tornar a les arrels», ja que en un inici la mostra musical era exclusivament de música clàssica. A més, el concert s’ha fet precisament sota la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, l’indret que dona nom al festival. Perényi és el segon any consecutiu que actua al festival, després que l’any passat toqués la primera meitat de les suites per a ‘cello’ de Bach. Aquest any ha tornat per interpretar-ne la segona meitat (la 1a, la 5a i la 6a) en el que ha estat l’última nit de la 63a edició de la mostra musical.

Amb 77 anys a l’esquena, Miklós Perényi ha actuat aquest dimecres al vespre al festival de la Porta Ferrada. Ho ha fet ovacionat pel públic que assistia a l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El concert ha arrencat a partir de les nou del vespre i ha estat la segona part del repertori que ja havia iniciat l’any passat. El director artístic del festival, Albert Mallol, recorda que són les peces «més conegudes» del compositor alemany, després que l’any passat l’hongarès n’interpretés aquelles que el públic recorda menys.

Per altra banda, Mallol ha reivindicat la figura de Perényi com un dels millors violoncel·listes del món. Abans d’arrencar el concert, el director del festival ha recordat que és «dels pocs deixebles de Pau Casals que segueix viu». En aquest sentit, Mallol ha detallat que amb només 15 anys l’hongarès va guanyar el premi Pau Casals i per això es va convertir en un dels deixebles del cèlebre artista català.

Des d’aleshores, els èxits de Perényi han passat per tocar en les orquestres més famoses del món. El violoncel·lista també és docent de l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Mallol ha posat l’accent en la coincidència que fos precisament Pau Casals el primer en enregistrar les suites de Bach i remarca el lligam que té el concert i l’artista hongarès amb Pau Casals.

El concert d’aquest vespre ha servit per tancar la 63a edició del Festival de la Porta Ferrada, un tancament que per a Mallol ha estat «molt especial», ja que ha permès recuperar l’essència i l’origen de la mostra musical. De fet, ha recordat que el 1958 el festival degà de les comarques gironines es feia a l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols i, per això, va agafar el nom perquè l’accés de l’església és per la porta ferrada.

Mallol ha reivindicat que al llarg de les 63 edicions que porten a l’esquena s’ha programat música clàssica. «No hem estat ni un sol any sense programar propostes de qualitat de música clàssica», ha afegit el director musical del festival. Albert Mallol reivindica el gènere en un festival «més polièdric que mai» on la clàssica ha de seguir essent una de les cares del Porta Ferrada.

Palafrugell acaba les obres de consolidació i conservació de l’espai les Torretes

Visita_Les_Torretes-web

L’Ajuntament de Palafrugell ha finalitzat les obres de conservació i consolidació de la Torre dels Moros, coneguda popularment com Les Torretes. L’actuació ha tingut com a objectiu preservar aquest Bé Cultural d’Interès Nacional i garantir la seva supervivència davant l’avançat estat de deteriorament que presentava.

Les obres han consistit en una neteja general de l’espai i en la retirada d’herbes i plantes que afectaven l’estructura. També s’han reparat esquerdes i s’han consolidat els murs per evitar esfondraments. Per reforçar la protecció, s’han col·locat tancaments a totes les obertures i s’han instal·lat tres punts de llum connectats a la xarxa pública. Els materials utilitzats han estat compatibles amb els originals, per assegurar-ne la durabilitat sense alterar-ne l’aspecte.

Aquesta intervenció és només la primera fase d’un projecte més ambiciós. L’Ajuntament ja treballa en la reforma del Parc de les Torretes, amb l’objectiu d’integrar aquest conjunt patrimonial en l’entorn urbà i convertir-lo en un dels grans espais verds del municipi.

Durant la visita a les obres, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha destacat que aquesta actuació és “un primer pas essencial per recuperar un espai indispensable que havia quedat oblidat”. Segons ha dit, la intervenció garanteix la seguretat i la continuïtat de l’edifici, però el veritable objectiu és dignificar tot el parc i donar-li un paper central dins el nucli urbà.

Millán ha agraït de manera especial la tasca del col·lectiu Recuperem les Torretes, que va impulsar el moviment ciutadà per protegir aquest espai. Els seus membres fundadors, Sandra Bisbe, Eva Buenaventura i Abel Sola, han celebrat que aquest primer pas sigui una realitat i han reclamat que la recuperació s’estengui a tot el Puig de les Torretes. El col·lectiu recorda que, per mantenir viva la reivindicació, han organitzat activitats culturals, exposicions i trobades veïnals al llarg dels últims anys.

La Torre dels Moros es troba al capdamunt del Puig de les Torretes i ofereix una vista privilegiada de gran part del Baix Empordà. Es va construir entre els segles XVII i XVIII com a torre de vigilància complementària al castell de Palafrugell, que no tenia visibilitat cap al nord. També feia funció de refugi per als vilatans i delimitava el territori sota la jurisdicció de Santa Anna de Barcelona. L’habitatge annex es va aixecar posteriorment com a zona de descans per als vigilants.

Amb aquestes obres, valorades en 158.517,16 euros, l’Ajuntament assegura que l’edifici queda protegit i preparat per a futures actuacions de recuperació integral.