Aquest dimecres el festival Mad Cool posarà 1000 nous abonaments a la venda, 500 al matí i 500 a la tarda, per intentar aturar la revenda d’entrades que des de fa dies hi ha a algunes pàgines. Aquesta notícia ha provocat algunes queixes de les persones que havien comprat entrades de dia, quan els abonaments s’havien acabat, mentre que altres estan contents perquè tindran una oportunitat d’adquirir aquestes últimes localitats.
Per altra banda avui s’han donat a conèixer els horaris dels 3 dies de festival, que enguany compta amb grups com Arctic Monkeys, Queens of the stone Age, Kasabian, Tame Impala, Pearl Jam, Depeche Mode, Franz Ferdinand, Jack White, Snow Patrol o Nine Inch Nails entre altres.
Fa unes setmanes que es va estrenar Back to you, una de les cançons que formen part de la banda sonora de la segona temporada de la sèrie 13 reasons why, interpretada per Selena Gomez, que així mateix n’és una de les productores.
El videoclip de la cançó ja s’ha estrenat i ens mostra alguns tocs retro, com uns subtítols, com si es tractés d’una pel·lícula muda.
La banda sonora de la sèrie també inclou cançons de Years & Years, Tears for fears o Khalid i està a la venda des de fa gairebé un mes.
Efemèrides 6 de juny 1966 Paint it black de Rolling Stones lidera als Estats Units
La cançó formava part del disc Aftermath, editat el mateix 1966 i va arribar al número 1 a la llista Billboard Hot 100, així com a la llista britànica entre altres països. Va ser el tercer número 1 del grup als Estats Units i el sisè al Regne Unit.
Amb el títol de la peça hi va haver certa controvèrsia, ja que originalment es deia Paint it, black, amb una coma entre it i black a causa d’un error de Decca Records, que va provocar moltes crítiques sobre la seva interpretació racial.
1995 Pink Floyd publiquen Pulse
És un doble àlbum editat després de la gira de 1994 del grup britànic Pink Floyd, la primera sense Roger Waters. Fou produït per James Guthrie i David Gilmour i es basa en el concert que es va fer a Earls Court de Londres el 20 d’octubre de 1994, d’on es van gravar les imatges que després servirien per al VHS i el DVD amb un sistema de 24 càmeres.
2005 Coldplay editen X&Y
X&Y és el tercer àlbum d’estudi de la banda britànica Coldplay i va comptar amb la producció de Danton Supple, Ken Nelson i la mateixa banda. Amb més d’onze milions d’unitats venudes, fou el disc més venut de l’any 2005 i va encapçalar moltes llistes arreu del món.
L’àlbum conté dotze cançons més una oculta addicional titulada «Til Kingdom Come». Aquesta està omesa de la llista de cançons però apareix llistada amb el símbol «+» dins el llibret. Originalment estava planificat que el cantant estatunidenc Johnny Cash l’enregistrés amb Martin, però Cash va morir abans de poder dur a terme la gravació. Es van publicar quatre senzills principals internacionalment: «Speed of Sound», «Fix You» i «Talk» el 2005, i «The Hardest Part» el 2006.
Segon spin-off de la saga després de Rogue One i quarta pel·lícula d’Star Wars del cànon Disney. És Han Solo: Una historia de Star Wars una bona pel·lícula? Afirmo rotundament que sí. És la millor que les tres anteriors? També, i ho explicaré a continuació.
Han Solo: Una historia de Star Wars és fonamentalment un western. Una versió d’Star Wars passada per l’univers Firefly. El guionista Lawrence Kasdan no només ha estat darrere el guió dels episodis V, VI i VII, també és el guionista i director del millor western dels 80, Silverado, que comptava amb un repartiment extraordinari de mitjans d’aquella dècada. És tan western que hi trobem elements vistos mil-i-una vegada en el gènere com l’atracament a un tren, la típica escena de la foguera, una partida de cartes en un “saloon”, una escena d’explosions en una mina i un duel rodat com una autèntica i pura pel·lícula de l’oest.
Kasdan no ha volgut inventar gairebé res per aquesta pel·lícula i té molt del que avui en dia anomenem fan service, que consisteix a plasmar en pantalla molts dels moments de la biografia de Han Solo que se’ns havien explicat en les anteriors pel·lícules. I si per això no fos suficient, Kasdan rescata elements de Legends, el que anteriorment s’anomenava univers estès, per dotar de més cohesió l’origen d’un dels personatges més estimats d’Star Wars. Kasdan també s’atreveix, ni que sigui només en una menció, sobre les qüestions morals del que fan els soldats de l’Imperi en els planetes que conquereixen.
Han Solo no és una pel·lícula de jedis i força, però és molt Star Wars. Per primera vegada prenen protagonisme aquells baixos fons que estaven a la saga com a rerefons i passen a ser l’únic escenari d’aquesta pel·lícula. Veure el submón en què es mouen els contrabandistes era una de les coses que ens devien les pel·lícules d’Star Wars.
Entre els nous personatges trobem el malfactor Tobias Beckett, que interpreta Woody Harrelson que no deixa fer el paper de sempre de Woody Harrelson i que aquí queda molt bé, la seva sòcia, Val, que interpreta Thandie Newton, el cap criminal Dryden Vos, interpretat per Paul Bettany, i Qi’ra, una vella coneguda del protagonista encarnada per Emilia Clarke. Qui realment es mereix totes les crítiques en una interpretació que justeja és Clarke que no està a l’altura de la dualitat que requereix el seu personatge. Clarke està molt bé com a mare de dracs, però és incapaç de ser creïble en un paper diferent. La pròxima vegada que li posin el coach a ella. Després us explico això del coach.
Entre els personatges ja coneguts trobarem a Chewbacca, Lando Calrissian, interpretat per Donald Glover, que dóna a Lando una nova dimensió a la ja vista a L’imperi contraataca i El reton del Jedi. El to burlesc li escau a la perfecció i el cert és que té molt bona química amb Han Solo. Acabo amb Han Solo, interpretat per Alden Ehrenreich, que no aconsegueix fer-nos oblidar a Harrison Ford. Ehrenreich no és pas un mal actor, de fet el seu Solo el treu prou bé, però en tota la pel·lícula he estat incapaç de veure-li res que em recordi a Ford. Sense cap mena de dubte el càsting ha estat un error, però qualsevol actor que s’hi hagués posat, per més bo que fos, hagués estat un error només pel fet de no assemblar-se o no saber imitar a Harrison Ford com a Han Solo.
Pel que fa a la direcció, només puc fer que aplaudir davant la tasca de Ron Howard. El que ha aconseguit en temps rècord és brillant. No tinc cap dubte que ha arreglat i ha convertit en una bona pel·lícula el que era el desastre de Lord i Miller.
Sobre la banda sonora, un excel·lent. John Powell ha compost uns temes sensacionals, però cal posar-se genolls davant el leitmotiv de John Williams que saldat un deute, ja que Solo era l’únic personatge principal de la saga sense leitmotiv.
Han Solo és una pel·lícula senzilla, honesta i entretinguda. Una bona pel·lícula de la saga, la millor del cànon Disney que corre el perill de passar injustament desapercebuda. Una barreja d’space opera, western i cinema d’aventures, escrita amb solidesa i dirigida amb veterania i mà ferma.
I després d’explicar tot això, per què ha estat un fracàs en taquilla? El primer que ens pot passar pel cap és la data poc idònia, per massa propera a Vengadores: Infinity War i Deadpool 2. Les persones som animals de costums i en els darrers anys ja estem mentalitzats que per Nadal toca una pel·lícula d’Star Wars. Segon, per tota la problemàtica que ha existit en el rodatge i els problemes amb els primers directors, Phil Lord i Christopher Miller. Tercer, per l’oposició dels fans de substituir a Harrison Ford per Alden Ehrenreich. Més delicte té la cosa quan aquesta setmana hem sabut que Lord i Miller van fer un càsting a Anthony Ingruber, que era qui volien els fans i que hagués estat un Han Solo perfecte. Els rumors de Hollywood no s’aturen i afirmen que Ehrenreich comptava amb la benedicció d’Steven Spielberg. Sembla que quan es va fer el càsting a Ingruber ja estava decidit que seria Ehrenreich, i que tot va ser un paperot per fer creure als fans que els tenien en compte. El cas és que Lucasfilm va demanar a Ehrenreich una cosa que no sabia fer, que era imitar a Harrison Ford, i que no van escollir a Ingruber perquè se suposa que només sabia a imitar a Harrison Ford. Incomprensible. No s’ha de menysprear als fans en aquest tipus de decisions ja que et poden enfonsar la pel·lícula. Zachary Quinto va ser una proposta dels trekkies per interpretar a Spock i mai ha estat qüestionat. Tots sabem l’opinió dels fans sobre el càsting de la pel·lícula de Los Cuatro Fantásticos de Josh Trunk i com va acabar la cosa. I quart i últim, la mala opinió general dels fans respecte a les noves de pel·lícules produïdes per Disney que no han acomplert les expectatives. Aquest conjunt de coses han fet que ningú esperés amb ganes Han Solo i que fins i tot, havent rebut bones crítiques i havent deixat gran part dels fans contents, la pel·lícula ha fracassat i el tot s’hi val de Disney amb Star Wars, donant per fet que la gent l’anirà a veure igualment, ja no és cert.
Sobre la pel·lícula, no vull explicar res més per no revelar res important. En tot cas, un recomano l’especial amb espòilers que vam gravar la setmana passada al Ningú no és perfecte. Gairebé dues hores de Han Solo amb tot l’interessant sobre la pel·lícula, que és molt, i que no podem explicar aquí sense descobrir res. El trobareu aquí: http://www.ivoox.com/26265521.
En una entrevista al Supermatí, Jordi Soler, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, ha fet un repàs de l’actualitat del municipi. Pel que fa a la temporada turística d’estiu, el batlle calongí ha augurat un pronòstic «molt bo» i, malgrat que encara no disposen de dades oficials, ha vaticinat que «serà una situació molt similar a la dels anys anteriors». Preguntat per la incidència que podria tenir la col·locació de creus grogues a les platges, Soler ha discrepat respecte a altres alcaldes independentistes i, tot i que ha reconegut l'»atribut reivindicatiu» de les creus, ha expressat la seva disconformitat amb aquesta manera de reclamar «la llibertat dels presos polítics»:
En aquest sentit, l’alcalde de Calonge ha defensat que hi ha «altres maneres de reivindicar la defensa dels nostres drets».
D’altra banda, pel que fa a la plaça prop del poliesportiu de Sant Antoni, que passarà a dir-se 1 d’octubre, ha explicat que la proposa formal del canvi s’efectuarà aquest mes de juliol.
Soler no dona per fet que repeteixi d’alcaldable
Pel que fa a les eleccions municipals de l’any vinent, Jordi Soler ha assegurat que està «meditant molt» si tornarà a ser candidat amb la marca de Junts per Catalunya per ser reelegit per cinquena vegada com a alcalde de Calonge i Sant Antoni. En aquest sentit, ha afirmat que seguirà el seu clàssic «full de ruta», que és decidir-ho «sis o set mesos abans dels comicis». Ha atribuït aquesta profunda reflexió a «factors personals i laborals», i ha matisat que, si no repeteix, no serà per «manca d’il·lusió o preparació».
El 16 de juny tindrà lloc a la Bisbal el festival Coordenades, que reunirà durant un sol dia, grups de la talla de Macaco, La Pegatina, Buhos, Ítaca Band, Ramon Mirabet o una de les instagramers més famoses del moment, la Suu, coneguda a la xarxa com a Tontaca13 i que presentarà el seu disc de debut, Natural.
Un dels responsables del festival, en Bruno Olivé, destaca aquesta incorporació, que és la darrera del festival.
Els encarregats d’obrir els concerts seran Ítaca Band a les 5 de la tarda. A un quart de 7 serà el torn de Pau Blanc, per tot seguit gaudir del ritme de Buhos. La Suu s’hi posarà a les 8 del vespre i a dos quarts de nou el que posarà el seu toc de carisma personal serà en Ramon Mirabet. A tres quarts de 10 arribarà el dj Kharloss Selektah, que punxarà el bo i millor de la música que està triomfant. A un quart d’onze, podrem escoltar a Macaco i a dos quarts de 12 serà el torn de Medusa Box. Des de dos quarts d’una fins a les 2 de la matinada La Pegatina estrenaran el disc Ahora o nunca. La cirereta final la posarà el DJ i presentador del despertador musical líder a Catalunya, Carles Pérez.
Els concerts tindran lloc al Camp de futbol vell i les entrades es poden adquirir al web del festival.
