Al Supermatí hem parlat amb qui fins ara era portaveu del PSC a l’Ajuntament de Palamós, que ha assegurat que el projecte de restauració de la platja de Castell «s’ha fet amb poc rigor», i que no era «prioritari pel poble».
A més, hem parlat dels motius que la porten a abandonar la política municipal i del futur del partit socialista palamosí.
Una patrulla de la Policia Local de Palafrugell ha localitzat en les immediacions del Passeig de la Torre a Calella de Palafrugell, una serp viva de grans dimensions. Fa més d’un metre. La van capturar després que els veïns alertessin de la seva presència a un habitatge. L’Ajuntament de Palafrugell confirma que no suposa cap perill per les persones.
Els agents es van personar a la zona alertats per una veïna del municipi, que va donar l’avís de la presència d’una serp de grans dimensions a la part exterior de l’habitatge on resideix.
Els Agents Forestals va confirmar que es tractava d’una serp de ferradura, autòctona que no representa cap perill per a la població. Finalment, i seguint els consells dels Agents Forestals, la Policia Local de Palafrugell la va traslladar un bosc, dins el seu propi medi natural.
No és la primera vegada que els agents rurals localitzen un animal d’aquesta espècie a Palafrugell. Fa quatre anys van explicar a les xarxes socials que n’havien localitzat un exemplar.
Foto d'una serp de ferradura depredant en una caixa niu adosada a habitatge#Palafrugell #BaixEmpordà #fauna pic.twitter.com/y4NKCAy8y0
— Agents Rurals (@Agents_Rurals) August 20, 2014
De fet, el Baix Empordà és una de les zones de distribució de la serp de ferradura, juntament amb el País Valencià. Segons explica l’Enciclopèdia Catalana, «probablement es limita a les terres baixes, a les planes costaneres i als vessants solells i més secs de les petites serres situades prop del litoral, o a localitats continentals no gaire altes i prou seques. Viu, per exemple, a localitats assolellades de les serres calcàries litorals, en brolles i timonedes, com al massís de Garraf».
Ja s’ha presentat qui serà el nou cap de la Policia Local de Palafrugell. És David Puertas. Fins ara era el Cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà. Puertas es fixa la proximitat al ciutadà, la transparència i el territori com a eixos en el seu nou càrrec.
El nou cap de policia local de Palafrugell s’incorpora al cos de seguretat
Però efectivament, la Policia Local ha de ser la policia de proximitat, com el comerç local ha de ser el primer comerç a on ens dirigim quan necessitem comprar el que sigui. O igual que els Ajuntaments són la primera administració, la més propera al ciutadà.
I crec que l’Ajuntament de Palafrugell hauria de fer passos per demostrar, per donar visibilitat al fet que es preocupa per la Policia Local. Que vol resoldre els problemes interns que afronta. Tant de bo, la presència del nou cap sigui un bon revulsiu.
Els biòlegs de la Fundació Mar han localitzat per primer cop a Catalunya una bavosa de mar originària de Sud-àfrica que és «una voraç depredadora» del fons marí. Coneguda com a Godiva quadricolor, destaca pels seus colors vius.
La bavosa pot desequilibrar tot l’ecosistema perquè s’alimenta d’aquells microorganismes i altres espècies d’invertebrats que viuen al fons marí. El paràsit s’ha trobat en el marc del projecte Silmar, que analitza la qualitat dels ecosistemes. Aquest però no ha estat l’únic paràsit a la costa baix empordanesa, perquè asseguren que un altre s’ha estès matant totes les nacres.
És el primer cop que la Godiva quadricolor arriba al litoral català. És a les coves de Cala Maset i a la cala D’es Cranc a Sant Feliu de Guíxols on s’han trobat les bavoses.
Al Baix Empordà, s’ha concretat que l’estat ambiental de les aigües és «molt bo», però que també hi ha riscos i problemàtiques que poden acabar passant factura. Es destaca l’excessiu ús de la costa, sobretot a l’hora de fondejar on s’arrenquen grans extensions de posidònia.
Aquest problema però s’afegeix als efectes del canvi climàtic que comencen a ser preocupants. A Begur per exemple, el 90% de gorgònies, una espècie de coralls tous, ja ha mort a causa de l’augment de la temperatura.
Els biòlegs de la Fundació Mar també han certificat que el paràsit que afecta les nacres ja s’ha estès pel Baix Empordà. I de fet, ha provocat una gran mortalitat –propera al 100%- entre les diferents comunitats que viuen al fons marí. A la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols, de 70 nacres censades no n’ha sobreviscuda cap.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.