En la 38ª edició de les Medalles de l’Esport a la trajectòria esportiva que es va celebrar la nit del 15 de juny a Girona hi ha 3 esportistes dels 15 guardonats que són del Baix Empordà: l’Isidre Verdún, atleta de Sant Antoni de Calonge; en Jaume Granés, jugador de handbol de Palafrugell i la Maria Àngels Martínez, tiradora amb arc de Palamós. El criteri per atorgar aquestes medalles parteix de la proposició de candidats per part dels clubs i les federacions i, després, una comissió decideix els premiats de de cada edició, que han de ser esportistes majors de 60 anys. A més, aquestes medalles són un dels guardons a l’esport més antics de Catalunya.
Trajectoria dels guardonats baixempordanesos en aquesta 38ª edició:
Isidre Verdún, atleta de Sant Antoni de Calonge
Originari d’Astúries, va arribar a Palamós amb 8 anys. Fa 50 anys que practica atletisme i va fundar l’Associació Atlètica Palamós, de la que va ser president fins el 2007 i organitzant diverses proves nacionals i internacionals.
Jaume Granés, jugador d’handbol de Palafrugell
Delegat de camp del Club Handbol Garbí des de 1989, en Jaume també va ser delegat de l’equip en diverses categories fins el 2004, passant també per la vicepresidència i la tresoreria del club.
Maria Àngels Martínez, tiradora amb arc de Palamós
Amb 15 medalles nacionals des de 2001, la Maria va aconseguir la medalla de bronze al Campionat Mundial de Tir amb Arc 3D al 2005. Va fundar amb el seu marit el Club de Tir amb Arc Costa Brava 3D i és instructora a l’escola Vila de Palamós.
La primera reunió per crear una taula per gestionar el litoral del Baix Empordà s’ha dut a terme avui a Palamós. En aquest primer trobament s’ha parlat de la composició de la taula i el seu plenari i s’han començat a definir els àmbits d’actuació i l’elecció dels seus dinamitzadors. La finalitat de la taula, que està prevista que quedi constituida l’últim trimestre del 2018, és la conservació i millora del patrimoni natural marí i marítim litoral, de manera que sigui sostenible econòmicament i es mantingui l’estat ambiental dels ecosistemes. Així doncs, la taula, impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat, serà un espai permanent on es podrà debatre la gestió, l’actuació i els usos en l’espai marí protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà.
Calella de Palafrugell ha estat reconegut com un Poble amb Encant, obtenint el segell que atorga l’Agència Catalana de Turisme, i que porta el mateix nom. Juntament amb Montsonís, es tracta dels primers pobles del territori català que reben aquest premi.
Pobles amb Encant vol definir aquells pobles de menys de 2.500 habitants que atrauen visitants gràcies a un atractiu especial. Els candidats a rebre aquest segell han de resultar la unió de diversos elements com arquitectura, patrimoni, urbanisme, turisme o medi ambient. Aquest segell, juntament a la marca Ciutats i Viles amb Caràcter són dos dels programes amb què l’Agència Catalana de Turisme pretén posicionar Catalunya con una destinació de referència.
Calella ha destacat per l’entorn marítim en el que es troba, les cases blanques i l’ambient pescador. Les activitats turístiques, gastronòmiques i d’artesania han estat també destacables a l’hora de considerar el poble.
Palafrugell fletarà taxis per unir diferents barris amb el CAP. El servei està destinat a majors de 45 anys i persones amb una discapacitat de fins al 30%. Cada trajecte costarà un euro i s’oferirà el matí durant dels dies feiners.
El nou servei cobreix bona part del poble: s’inicia a la parada de taxis de l’estació d’autobusos i finalitza al CAP. El govern de Palafrugell vol donar resposta als veïns que demanaven un transport regular i constant. Ho explica la regidora de Benestar Social, Roser Massaguer.
L’ajuntament hi ha destinat una partida de 6000 euros i estudia ampliar el servei amb un vehicle adaptat. Aquesta opció s’inclouria al concurs del porta a porta que actualment està fent la Creu Roja. Aquest dilluns a 2/4 de 8 del matí sortirà el primer taxi.
Fonalleras ha explicat que espera començar a resoldre-ho aviat.
Sobre les protestes de pares i mares d’algunes escoles del Baix Empordà, que reclamen jornada continuada pels seus alumnes, ha indicat que les escoles no s’hi poden acollir perquè encara està en marxa la prova pilot a 20 centres de Catalunya. Quan acabi la prova, s’haurà d’avaluar si s’estén a la resta d’escoles.
Tot i això, ha dit que les famílies poden demanar a les escoles que canviïn els horaris dins dels marges que dona la conselleria d’educació.
També ha explicat que s’està redactant el projecte de la nova escola de Vall-llobrega, històricament reclamada per l’Ajuntament i la comunitat escolar. Però no ha sabut indicar el temps que ha de passar fins que els habitants del municipi puguin gaudir del nou edifici i sortir dels barracons on es troben ara. Ha dit que parlar de terminis és fer volar coloms.
Ara bé, no ha pogut donar detalls de l’estat del projecte de la nova escola de la nova escola Fenals de Platja d’Aro
El cap de l’oposició de Calonge, Martí Fonalleras (ERC), és el nou director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona. El regidor calongí substitueix Josep Polanco perquè ara el Departament d’Ensenyament passa en mans dels republicans. Fonalleras presideix la secció comarcal d’Esquerra Republicana.
Encara que entre més o menys el 48% de catalans n’hi ha uns quants que els es ben igual el que passi a la resta de la península, som molts els qui pensem que quan millor vagi allà millor anirem aquí si tenim la sort que aquí també anem millor.
El fet es que Espanya ja te un nou president i un nou govern. Els del PP que s’han pres tant malament lo de la moció de censura, diuen que aquest govern no es el resultat de la voluntat del poble perque no ho es del resultat d’unes eleccions i per tant no es legítim. Es veu que no recorden que segons diu la Constitució, el Parlament representa al poble que ha votat en les ultimes eleccions. Per tant no es Pedro Sanchez qui ha enviat al PP i a tots els seus a casa, sinó el país sencer en la veu dels seus representants que per majoria absoluta han decidit que se’n vagi per la seva relació o falsa ceguera amb la corrupció i per la sentencia que condemna al partit popular d’haver-se beneficial d’aquesta corrupció.
Le coses axis, el nou govern es un govern amb majoria de dones, onze dones i sis homes. El cas es que tenim un govern de dones, totes elles expertes i preparades. Ja ho sabíem que les dones estaven ben preparades, només cal veure les qualificacions de final de carrera ja des de fa molts anys. Aquestes a mes a mes tenen la vida organitzada i han obtingut un reconeixement important per la seva feina.
Però a mi, a més de totes les avantatges que porten les dones per l’experiència d’eficàcia que arrosseguen fa mil anys encara que no se’ls hi hagi reconegut ni pel poder ni menys encara per la societat, a mi el que més m’agrada es que sent totes més o menys de la mateixa edat i amb una vida laboral resolta cada qual a la seva manera, son totes completament diferents i això al mirar les fotos i comparar-les mb la grisor de governs anteriors, dona -al menys a mi- una mena d’amplitud de mires, d’alegria, de sensació de llibertat com si aquesta diferencia fos una mena de graciosa metàfora del que podrien ser els seus fets. Es clar que encara no sabem com respondran als brutals atacs de l’inefable senyor Hernando, i a d’altres que sembla que la ràbia se’ls menji per no estar al govern, un lloc que creuen que els pertany per dret diví igual que s’ho pensava la Marta Ferrusola quan CIU va perdre les primeres eleccions. No som tant diferents si ens hi fixem una mica.
Diuen els llibres molt antics, fins i tot els sagrats, que després de set anys de misèria venen set anys de riquesa, entenen per misèria la sequera i per riquesa les pluges constants i beneficioses. Com ara diguem-ne. Dons potser també això seria una metàfora que voldria significar que després de set anys de sequera política, de veure com ens treuen els nostres drets més estimats, de no saber mai que ens passarà i sobre tot de manca de esperança en la justícia i la política i d’un avorriment profund, ara vindran set anys de mil dificultats, es clar això ja es veu, però nomes que es deroguin les lleis sinistres amb les que el PP tantes vegades acompanyat per CIU es va armar per imposar la seva voluntat i dirigir el seu interès només al benefici del rics, si tornem a pensar en el 20% de la població que viu en la misèria, sense feina i exposada a tothora a que els treguin de casa seva perque les seves vi vendes han passat a fons buit re els pisos d’ajuda oficial que les institucions de governs, no sempre conservadores, havien llogat a la gent necessitada, dons només que mirin una mica més al conjunt de la població, que s’ocupin de canviar la forma d’educació que tenim i prenguin responsabilitat dels refugiats o igualment cancel·lin el brutal pressupost per comprar armes obra de la ínclita senyora Cospedal, si s’inicia un diàleg amb els catalans amb ganes d’entendres i no només d’imposar la pròpia voluntat, si comencen axis amb aquest posat d’eficàcia i de bon humor que tenen, i si a sobre fem un esforç i creiem el que diuen els llibres antics, tornarem a tenir de fe i esperança en la política -encara que només sigui una mica-, tornarem a ser ciutadans sense por al sentit crític que en els darrers anys ha desaparegut de la nostra vida pública tant d’aquí com d’allà, convertit si de cas en una forma d’insultar i descalcificar al contrari, i començarem a creure que un mon millor es possible.
Es difícil i es poc comparat amb lo que necessitem, però jo amb aquest començament ja hi firmaria.
