Després de més de cinc dècades de carrera musical, Ronnie va tornar a concertar una cita amb els anys 60 a la Sala Apol·lo del passat dilluns 18. La propietària de «Be my baby» va cantar de nou una sèrie d’immortals tornades emmagatzemades en la història del rock and roll, aquella que gran part de la joventut ha gosat substituir pel trap, i que les generacions més veteranes s’emocionen en recordar.
Ronnie Spector and The Ronnetes van ser tres noies nord-americanes que van aconseguir l’èxit en els anys 60. Batejada com «La Noia Dolenta del Rock and Roll», amb 74 anys, Ronnie posseeix en la seva trajectòria nombrosos tresors musicals com a «Be My Baby» (Dirty Dancing) o «Baby I love you». The Ronettes es van fer un lloc a principi dels 60 especialment a Nova York. Els seus temes principals a causa de la repercussió són els dos esmentats anteriorment. El 1967 es van separar després d’acabar el seu gira per Europa fins a arribar al 2007, on es van reunir en el Saló de la fama de Rock and Roll.
En relació al concert, veiem clarament un pas per la seva història. L’artista situada enmig de l’escenari comptava amb una pantalla darrere on es projectaven fotografies o vídeos d’aquesta juntament amb The Ronettes, The Beatles, o el seu pas per la indústria de la música des dels seus inicis. Imatges que defineixen la identitat de la música popular nord-americana va encongir els cors dels espectadors i seguidors presents a la sala. L’eufòria juvenil d’aquella època va fer aflorar la nostàlgia dels rockers vivents avui dia. No es pot dir que la sala estava completament plena ni que els assistents anessin joves apassionats per escoltar música, ja que hi ha llegendes que solament es queden en llegendes per culpa de la caiguda de la indústria musical, però Ronnie va obrir cicatrius aquesta nit que fins a la persona més ignorant podria saber; com la cançó dedicada a Amy Winehouse, Back to Black, o la cançó dedicada -entre llàgrimes- a la seva germana.
Entre cançó i cançó, prenia seient per eliminar part de la seva emoció i contextualitzava les cançons. Explicant quan es van crear i els artistes que participaven i/o la felicitaven. Regalar oralment les seves anècdotes com la primera vegada que The Ronnetes va aparèixer en un plató de televisió era la millor manera de conèixer i rememorar per a la majoria dels presents, la seva biografia. La història viva del rock and roll on el personatge principal era una noia de 20 anys, va caracteritzar aquesta nit. ja que cançons com a Don’t Worry Baby dels Beach Boys o Walking In The Rain posseeixen un valor històric malgrat no estar les tres membres de la banda, dues d’elles substituïdes per dues coristes caracteritzades en els 60, i els moviments d’aquesta època més que interioritzats.
El nostàlgic so de «Be My Baby», la seva cançó més coneguda mundialment, va ser una de les últimes joies que va interpretar. La cançó, una de les principals entre el soundtrack de Dirty Dancing, va provocar una onada de sensacions entre el públic -tant espanyol com d’altres seguidors estrangers-. «I Ca Hear the Music» va tancar el concert de forma entranyable, l’artista va mostrar agraïment i afecte a totes les persones que van voler tocar-la o mostrar-li el seu amor. Es va acomiadar amb un enorme gràcies i una salutació per a totes aquelles ànimes vives -i no vives- del rock and roll.
Mar Moya
