Con amor, Simon

Con amor, Simon és la primera comèdia romàntica adolescent homosexual produïda per un gran estudi, basada en la novel·la Simon vs The Homo Sapiens Agenda de Becky Albertalli. El director és Greg Berlanti, que va entrar en la indústria essent un dels guionistes de la sèrie Dawson crece i actualment treballa en el que coneixem com Arrowerse, el format per totes les sèries juvenils del canal The CW basades en superherois de DC.
Berlanti ve a corregir l’anomalia que suposava que fins ara no existís cap pel·lícula comercial i distribuïda per una major sobre un primer amor entre dues persones del mateix sexe, fins ara una temàtica restringida a pel·lícules independents i d’autor com Call Me By Your Name.
El protagonista és Simon, un adolescent de 16 anys que oculta la seva homosexualitat. Un dia, un dels seus correus electrònics arriba a algú per error. Simon patirà xantatge per part del pallasso de la classe, qui li demana ajuda per sortir amb la noia que li agrada. Si no ho fa, escamparà el seu secret a tot l’institut.
El protagonista és Nick Robinson, que el recordem com un dels nens protagonistes de Jurassic World. Robinson broda la seva interpretació, ja que aconsegueix transmetre tendresa i empatia. El format de comèdia romàntica amb punts de drama, afavoreix el treball interpretatiu de Robinson, essent Simon una versió gai dels protagonistes de les comèdies de John Hughes. Els personatges de Hughes tenien la capacitat de ser creïbles i commoure a l’espectador, el mateix que aquí Simon, amb igual èxit. El repartiment el completen Katherine Langford, Miles Heizer, ambdós de la sèrie Por 13 razones, Alexandra Shipp i Logan Miller. Per altra banda, els personatges dels pares del protagonista recauen en Josh Duhamel i Jennifer Garner, que tenen sobretot el seu moment quan afronten de cara l’homosexualitat del seu fill. Aquests moments són els de més drama d’aquesta comèdia, però estan molt ben portants perquè no canvien ni el to ni el ritme de la pel·lícula.
Con amor, Simon treu dramatisme al fet de sortir de l’armari, ho tracta amb absoluta normalitat i evita situacions estereotipades i burlesques. Ja era hora que l’homosexual del grup fos el protagonista i no l’element còmic i estereotipat de les comèdies típiques americanes.
El guió és meravellós. La cura que té pels personatges i els diàlegs és sensacional. La comèdia romàntica és un gènere, normalment menystingut pels mateixos directors i guionistes. Això no passa a Con amor, Simon perquè està feta per un grup de gent que ha donat el millor d’ells mateixos.
Un dels missatges que té aquesta pel·lícula és la tolerància, i vol normalitzar en un ambient tan hostil com és el de l’institut, que existeixin diferents opcions sexuals. A vegades, quan es vol transmetre un missatge, moltes produccions s’obliden de cuidar la resta d’aspectes, aquest no és el cas, ja que mentre la veus t’ho estàs passant tan bé que no vols que acabi.
Con amor, Simon és una pel·lícula divertida, enginyosa, tendra, amb uns personatges tridimensionals magníficament treballats, uns diàlegs meravellosos i una sensacional banda sonora amb temes de grups indie pop americans.

 

La Revetlla de Sant Joan del Festival Ítaca acull més de 8.000 assistents

Txarango durant el concert al Festival Ítaca 2018 | Imatge de l'organització
Txarango durant el concert al Festival Ítaca 2018 | Imatge de l'organització

Més de 8.000 persones han passat aquest cap de setmana per la Platja Gran de l’Estartit en la Revetlla de Sant Joan que ha organitzat per tercer any el Festival Ítaca. Les actuacions de Txarango, Che Sudaka i Dr Kràpula el divendres i de Ebri knight, Koers i Germà Negre dissabte van omplir una festa que ja s’ha convertit en una de les més multitudinàries de l’estiu a les comarques de Girona.

A més, aquest any els concerts van tenir un marcat to reivindicatiu i de suport als rapers condemnats. Amb tots els artistes i el personal de l’empresa organitzadora a dalt de l’escenari, es va desplegar una pancarta amb el lema ‘FreeValtonyc / A la presó per cantar’ i, a través de la megafonia, es va reproduir una gravació del cantant on animava al públic a defensar els seus drets col·lectius.

L’èxit de públic ha fet que la de la Platja Gran de l’Estartit sigui la Revetlla de Sant Joan més multitudinària de les que se celebren a la demarcació. La nit de divendres, el festival va penjar el cartell de ‘no hi ha entrades’ mentre que dissabte l’ocupació del recinte va voltar el 90%. A més, molts espectadors van optar per l’oferta de concerts amb plaça de càmping. De fet, aquesta opció va quedar esgotada en poques hores.

Des de l’organització del festival creuen que la bona assistència d’aquest dos dies suposarà un “important increment” d’espectadors, i ja tenen coll avall que l’Ítaca 2018 tancarà amb la xifra més alta de públic de totes les sis edicions que s’han celebrat. Tot i això cal recordar que encara queden dos caps de setmana més de festival.

El primer comptarà amb les actuacions d’El petit de Cal Eril, Xarim Aresté i Fetus a La Bisbal d’Empordà. Vuit dies més tard dos dels grans noms del panorama musical català tancaran l’Ítaca. Roger Mas presentarà ‘Parnàs’ a la Ciutat Ibèrica d’Ullastret, i el dia 8 de juliol Albert Pla posarà punt i final a aquesta edició des de la Platja de Port Bo, a Calella de Palafrugell.

[MAPA INTERACTIU] Tots els festivals d’estiu al Baix Empordà

Hereditary

Drama familiar en forma de pel·lícula de terror que ha suposat el debut en el llargmetratge d’Ari Aster. Caldrà estar atents a Aster, el qual fins ara només havia fet curts. 
Després del seu pas amb èxit en els festivals de Sundance i el SXSW d’Austin i per la cartellera americana, ho fa a la nostra. Hereditary ha sorprès al públic que va a les multisales amb un bol de crispetes ben ple, disposat a empassar-se l’enèsima producció clònica de terror. S’ha trobat amb un producte independent, més propi de festivals que no pas de sales comercials. Hereditary s’ha convertit en un fenomen perquè aquells que no han vist res fora d’un multisales, han descobert que el cinema de terror té molt més a oferir que el que ens ensenyen les grans productores. Segurament trobareu articles destinats al públic no avesat al gènere que us expliquen la pel·lícula de dalt abaix per aquest motiu. Sembla que molta gent no ha entès el que ens mostra aquí Ari Aster. 
La trama arrenca amb la mort d’Ellen, l’àvia d’una família. A la mare d’aquesta família, interpretada per Toni Collette, li costa gestionar la pèrdua ja que se sent alliberada a causa de la complicada relació amb Ellen. La resta de membres està format pel pare, interpretat pel Gabriel Byrne, un home racional i conciliador, el fill adolescent, interpretat per Alex Wolff, que fins al moment ha portat una vida normal per algú de la seva edat, i la filla petita, que sembla que pateix algun tipus de desordre mental. La cosa esdevindrà macabra davant un fet que alterarà a la família i emergeixin secrets esgarrifosos sobre membres difunts de la família.
Hereditary és una pel·lícula que reclama l’atenció de l’espectador i que aquest estigui al cas de les imatges i diàlegs, en principi banals, però que en el seu moment prendran molta importància. 
Aquesta és una pel·lícula de terror molt potent i exigent amb el públic. Transmet coses i ens arriba amb molta força. L’element clau és la potència de la interpretació de tots els actors, que estan magnífics. A Toni Collette ja la coneixíem, però aquí ens ofereix una interpretació oscaritzable, Gabriel Byrne, ens ha recordat el bon actor que és amb un paper sensacional com a persona de seny, en canvi sí que ens ha sorprès Alex Wolff, del qual no vull explicar res, veieu-lo, Tots ells estan brutals. 
Hereditary està plena d’imatges impactants que amb la utilització d’altres elements com la música i el ritme, crea terror del no-res i amb molt poc. Com espectador no només pots sentir la por, sinó també una incomoditat que et remou per dins.
A Hereditary només la pot perjudicar el hype amb el qual ha vingut avalada. No diré que estigui justificat, però quasi. És una molt bona pel·lícula de terror, de les que solem veure cada any en festivals de cinema que, malauradament no solen estrenar-se en sales o si ho fan, és de manera molt discreta i acaben passant desapercebudes. Hereditary ha tingut la fortuna de trobar un distribuïdor que hi ha confiat i l’ha portat a tot arreu amb la campanya que es mereix. Malauradament, pel·lícules iguals o millors no han tingut tanta fortuna. 
Si hi volguéssim trobar algun referent, no puc negar que en una part m’ha recordat a l’australiana The Babadook amb elements d’Insidious de James Wan. Tot i que, si anem més enrere, també hi trobem referències a La semilla del diablo
El mèrit d’Hereditary és que aconsegueix agafar-te pel cantó emocional. Quan el té no te’l deixa anar i t’ho fa passar realment malament. No és una pel·lícula de crispetes ni d’aquelles que en sortir de la sala te’n vas de festa. Al contrari, el final et deixa xafat i tocat, no només per la conclusió en sí, sinó per la intensitat amb què hem viscut la pel·lícula durant dues hores. I tot això, sense sang i molt pocs espants.

80 il·lustradors ompliran de color l’Hospital de Palamós i el CAP de Palafrugell

SSIBE - Hospital de Palamós
Hospital de Palamós | Imatge d'arxiu

Aquest dilluns 80 il·lustradors canviaran la cara als espais de pediatria dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà. Es tracta d’una experiència pionera a la província de Girona, consistent en un procés de remodelació artística dels espais assistencials infantils del CAP de Palafrugell i l’Hospital de Palamós.

La iniciativa s’emmarca dins el projecte començat per Acompanyart amb la supervisió d’Ignasi Blanch, que vol humanitzar els espais sanitaris per fer-los més càlids i agradables per als pacients que estan a punt d’entrar a quiròfan o ser visitats per un especialista.

AcompanyArt Hospital de Palamós i CAP de Palafrugell
AcompanyArt

En concret, l’acció es concentra en els espais de pediatria de l’Hospital de Palamós i el CAP de Palafrugell i on s’hi representaran motius de flora i fauna de la Costa Brava. El fil conductor serà l’Aloa, un personatge creat per Raül Castillo que guiarà els pacients a través dels diferents espais.

En total, seran una vuitantena de pintors, que es posaran mans a la feina aquest dilluns i tenen previst acabar aquest dissabte, 30 de juny.

Anticicló, jornades assolellades

Segueix el temps anticiclònic i per tan avui tindrem un dia plenament assolellat i amb bones temperatures que s’enfilaran fins les 31ºc de màxima i la mínima no baixarà dels 17ºc.

Els propers dies s’esperen molt similars als darrers dies.

El Baix Empordà s’incorpora a l’operatiu per evitar incendis en la sega

Agents Rurals en un control durant la campanya de la sega / Gencat

El Baix Empordà s’incorpora a l’operatiu de suport i vigilància de la Campanya de la Sega. L’objectiu d’aquest pla és reduir el nombre d’incendis forestals relacionats amb els treballs de la sega de cereals i minimitzar-ne els danys.

Aquest és el setè any que el Departament d’Agricultura posa en marxa aquest operatiu de suport i vigilància. Hi participen el Cos d’Agents Rurals, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals i les Agrupacions de Defensa Forestal. Es mantindrà fins a finals de juliol, quan acabi la campanya de la sega. El Baix Empordà s’hi incorpora enguany, juntament amb l’Alt Empordà i el Gironès. Ara l’operatiu engloba 10 comarques arreu de Catalunya i el 67 per cent de la superfície de conreu del país. En les edicions anteriors s’havia desplegat en 7 comarques, en les quals el nombre d’incendis originats per l’activitat de la sega s’ha reduït un 80 per cent des de l’any 2012. Els treballs de la sega són una activitat agrària amb un elevat risc d’incendi, perquè es duen a terme a temperatures molt elevades, humitats baixes i amb una vegetació fàcilment inflamable.