Tal dia com avui – 4 juliol

Per
Marc Clapés
-

Es declaren els grans incendis forestals de la Catalunya Central que en uns dies devastaran unes 50.000 hectàrees de bosc i conreus entre les comarques del Bages i el Berguedà.

L’estiu del 1994 va ser un dels pitjors pel que fa a la superfície afectada pels incendis a la península Ibèrica. Catalunya, en concret, va ser una de les zones més perjudicades i especialment greus van ser els incendis a les comarques del Bages i del Berguedà, on van cremar més de 45.000 ha. En la història dels incendis a Catalunya, mai les flames havien tingut tant d’impacte ni s’havia manifestat una energia de foc tan alta.
Aquells dies de juliol, les condicions meteorològiques –temperatures de 40 graus, ràfegues de 50 km/h de vent del sud-oest molt càlid i sec i una humitat baixa, per sota del 10%– van facilitar que el foc es propagués amb rapidesa pels boscos extremament secs.
Al mateix temps el foc originat per les espurnes d’una línia elèctrica a Gargallà (municipi de Montmajor) es va escampar amb extremada velocitat i virulència pels municipis veïns del baix Berguedà: Casserres, Montclar, Gironella, Sagàs, Santa Maria de Merlès, La Quar etc.
Es van arribar a mobilitzar més de 3.000 bombers, 1.400 agents d’altres cossos de seguretat i 20.000 voluntaris per intentar apagar les flames.

Mor el cantant americà Barry White als 58 anys

Durant la seva carrera edità 26 àlbums i va arribar dues vegades al número 1 del Hot 100 en el seu país, amb les cançons que el van fer mundialment famós: «Can’t Get Enough of Your Love, Babe» i «You’re the First, the Last, my Everything», ambdues de l’àlbum Can’t Get Enough de 1974.
Caracteritzat per un timbre baix, molt greu i ronc, va guanyar molts premis i reconeixement pel seu estil viril, romàntic i profund. La gran part de les seves cançons estan enfocades en fusions de diferents gèneres, un d’ells relacionat amb l’atracció i l’entusiasme que se sent cap al sexe femení. Va morir el 2003 a causa d’una insuficiència renal crònica.

Arrenca la sisena edició del Festival Internacional de Torre Maria de la Bisbal

Per
Pedro Ruiz Claveria
-

La Bisbal d’Empordà enceta avui la sisena edició del Festival Internacional de Torre Maria. Cada dimecres hi haurà concerts de vuit del vespre a dotze de la nit, i es combinarà amb una oferta gastronòmica. Novament, ho organitzarà el col·lectiu Indivendres. En aquesta primera jornada, hi actuaran Ferran Palau i Da Souza.

També passaran per aquest festival Big Ok, Muchacho & Los Sobrinos, Intana, The Bird Yellow, Peret Retes o Daniel Lumbreras.

D’altra banda, els establiments que participaran en els serveis de restauració són Ca La Pilar Dumingu, Cafeteria El Bouquet, El Mar de Tasmània i Càtering Cabell d’Àngel.

Supermatí – 04-07-2018

Per
Ràdio Capital
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 04-07-2018
Loading
/

La Custòdia compartida, una realitat imparable

Per
Marc Trayter
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La Custòdia compartida, una realitat imparable
Loading
/

El dret de família ha sofert en els darrers anys una autèntica revolució. En cas de separació dels pares, des de 2011 i ‘sin prisas pero sin pausas’, l’establiment legal de la custòdia compartida com a sistema de guarda preferent ha capgirat el debat, les negociacions, les motivacions, les preocupacions o les pretensions que es donen al voltant d’un divorci que impliqui a fills menors d’edat.

Són moltes les aproximacions o comentaris que es poden fer sobre la custòdia compartida. Des de la meva experiència professional, és fàcil observar com l’opinió individual que es té de la custòdia compartida ve molt condicionada per l’experiència personal que cadascú ha experimentat o pel model de família que adopta. D’aquí que la custòdia compartida compti amb partidaris i detractors. Així i tot, des d’un punt de vista teòric és difícil posicionar-se en contra d’un sistema que pretén que la separació dels pares no impliqui pels fills un sentiment de pèrdua d’un pare o mare. Quan s’atribueix la guarda dels fills a un progenitor, sovint es provoca que l’altre quedi desplaçat, sense capacitat de prendre decisions en relació al dia a dia dels seus fills i el pitjor, l’afebliment del vincle emocional. Desdibuixar el paper d’un pare o mare, difícilment serà acceptat si no existeix un motiu de pes. Per altra banda, la incorporació de la dona al món del treball i l’evidència que és responsabilitat per igual de pare i mare l’educació o criança dels fills, contribueixen a repartir equilibradament els temps d’estada dels fills amb cadascun dels seus pares. Assumir en exclusiva la criança dels fills també implica assumir una retallada de perspectives laborals i personals que empobreix en tots els sentits al progenitor custodi. Per tal de superar aquest empobriment i minimitzar el dany que es pot produir als fills, els acords i el diàleg són peces fonamentals. I és precisament en aquest marc, en procediments de comú acord, on es produeixen la majoria de custòdies compartides.

Amb els anys, l’atribució de la custòdia dels fills a un únic progenitor ha passat de ser la norma, a ser el senyal que alguna cosa falla, sigui manca d’interès o capacitat parental d’un progenitor o bé la confirmació d’un clima hostil en la separació.

El corrent doctrinal i jurisprudencial a favor de la custòdia compartida és clar i palpable, però està un graó per sota del principi més bàsic en dret de família: l’interès superior del menor. Totes les decisions que es prenguin en relació a un menor han de respondre al seu exclusiu interès i han de ser les millors atenent a les seves circumstàncies particulars. No poden establir-se per avançat ni de forma teòrica les decisions que han d’afectar-lo, cal necessàriament conèixer el seu entorn. D’aquí que per més que escrigui sobre la custòdia compartida continuarà essent un factor decisiu l’experiència personal de cadascú o els components de la crisi familiar. El que no impedeix constatar que l’avanç de la custòdia compartida els darrers 10 anys ha estat notable.

El infinito

Per
Ignasi Arbat
-
Producció de cinema fantàstic independent protagonitzada per dos germans que van aconseguir escapar-se de la secta on s’havien criat. Ara, malviuen en un apartament de Los Angeles, fins que un dia reben una cinta de vídeo d’aquella secta, i a un d’ells li entra el dubte de si haurien de tornar al campament del qual van fugir. 
Justin Benson i Aaron Moorhead són els directors i protagonistes d’aquesta pel·lícula. Vista en el darrer Sitges, El infinito (The Endless) és una petita sorpresa amb elements del surrealisme de David Lynch i fantàstic com Perdidos, que fa imprescindible un segon visionat per entendre-la. Contràriament, tinc la sensació d’oportunitat perduda, o que podria haver estat una pel·lícula més potent, ja que té elements que la podrien haver convertit en un fenomen semblant a Coherence, però es queda a mig camí. El infinito aborda el gènere fantàstic dins el cinema independent i el baix pressupost amb molt bones idees, però aquestes no acaben d’estar rematades.
El principal problema que li veig és que destina massa part del metratge en la història de la secta i no aborda amb prou profunditat els elements de gènere, que són els veritablement interessants. Abarca molt més del que pot explicar amb hora i mitja. Li cal focalitzar-se en un tema i vol tocar molts pals de cop. La part més interessant és la referent al fantàstic, amb monstres lovcraftians inclosos, però aquesta és massa petita. Perd massa temps en històries menys interessants. Tot i tenir petroli, decideix no explotar tot el pou. 
El infinito, malgrat alguns problemes de ritme i estructura, acaba amb bones sensacions. Et deixa pensant què ha vist realment i, encara que t’hagi agradat més o menys, et vénen ganes de donar-li una nova oportunitat en un segon visionat que et permeti reinterpretar moltes de les escenes que has vist. Al final, un gust agredolç i la sensació que tenia potencial per arribar més lluny.

La cantada d’havaneres de Calella, a Ràdio Capital

Per
Miquel Curanta
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La cantada d'havaneres de Calella, a Ràdio Capital
Loading
/

A la portada del Supermatí d’avui us hem explicat que el proper dissabte emetrem un programa especial, en directe, des de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.

 

1...5.3075.3085.309...7.041Pàgina 5.308 de 7.041