Els Bombers han rescatat aquest divendres una excursionista de 57 anys que s’ha lesionat mentre feia una ruta a peu pels voltants de Monells. La dona formava part d’un grup i caminava per un sender de Gran Recorregut quan s’ha fet una torçada al turmell.
L’avís d’emergència ha arribat cap a dos quarts d’una del migdia. Ràpidament, dues dotacions dels Bombers s’han desplaçat fins al punt on es trobava la ferida.
Els efectius li han immobilitzat la cama amb una fèrula i l’han transportada fins al nucli de Monells. Allà l’esperava una ambulància. El Servei d’Emergències Mèdiques l’ha traslladada després a l’Hospital de Palamós amb una lesió que no és greu.
L’Empordà és un dels territoris que més s’han cremat en els darrers 20 anys. Històricament, el territori empordanès ha estat i és un dels punts més vulnerables de Catalunya pel que fa als incendis. La tramuntana és un dels factors que expliquen la vulnerabilitat de les terres empordaneses davant els incendis.
En termes d’incendis, aquest ha estat un estiu complicat a l’Estat Espanyol per la quantitat i virulència dels incendis que han afectat diverses comunitats autònomes, entre elles Galícia, Castella i Lleó o Extremadura. Segons una estimació del Sistema d’Informació Europeu d’Incendis Forestals, enguany a l’estat ja s’han cremat més de 415.000 hectàrees de terreny.
Un terme que els darrers anys s’ha fet popular ha sigut el de “gestió forestal”. Però, què és la gestió forestal? Entenem aquest terme com el conjunt d’accions planificades i sostenibles que es fan en un bosc o en un espai forestal per mantenir-lo sa, productiu i equilibrat. Un dels objectius que busca la gestió forestal és la prevenció d’incendis. Una forma de fer aquesta gestió és mitjançant ramats i pasturatge d’animals com cabres, vaques o rucs.
La comarca del Baix Empordà, tal com passa en d’altres zones del nostre territori, compta amb pagesos i ramaders que advoquen per mantenir nets les zones boscoses dels nostres massisos. Per conèixer la tasca que realitzen, a Ràdio Capital hem visitat a l’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro – Calonge), i a la Judit Nadal, una de les impulsores de Pasturabosc(Gaüses – Vilopriu). Amb els seus ramats de rucs i cabres, respectivament, s’encarreguen de netejar els boscos amb l’objectiu de prevenir els incendis en una terra tant vulnerable com l’Empordà.
“Ens preocupava estar en un municipi en què hi hagués tants incendis”
Al petit poble de Gaüses, al terme municipal de Vilopriu, ens rep la Judit Nadal, fundadora de Pasturabosc, i la seva gossa, la Blaua, per parlar del seu projecte de gestió forestal i formatgeria. Amb unes vistes excepcionals de la plana de l’Empordà, la Judit ens explica la iniciativa que va tenir conjuntament amb en Joan Martí, el seu home, fa més de 10 anys. El 2012, la Judit i en Joan van començar Pasturabosc amb un ramat de 30 cabres de raça rasquera «amb la idea de pasturar boscos i reduir la massa forestal de sotabosc”
Nadal explica que van tenir dos contractes, però que “això no ens permetia viure” ni tampoc “la carn del cabrit, perquè no es guanyen prou diners”. Per aquest motiu van fer un canvi, van adquirir cabres de llet i van obrir la formatgeria que actualment elabora sis tipus de formatge diferents i un iogurt.
La propietària de Pasturabosc admet la preocupació pel fet que Vilopriu és un dels municipis del Baix Empordà que ha patit més incendis, el darrer va ser l’any 2019. Judit Nadal explica així perquè és important la gestió de boscos mitjançant ramats.
Nadal denuncia el fet que no es veu la gestió forestal mitjançant ramats com un servei sinó com un benefici només pel ramader. Així mateix, la ramadera de Gaüses exposa el fet que “els boscos estan abandonats perquè comporten cap ingrés”. Cal recordar que, a Catalunya, més del 70% dels boscos són de propietat privada.
El col·lectiu Ramats de Foc va néixer al Baix Empordà
Ramats de Foc va néixer amb la intenció de promoure l’ús de la ramaderia extensiva com a eina estratègica de gestió forestal sostenible. Es tracta d’una iniciativa de la fundació Pau Costa que compte amb el suport de Bombers i la Generalitat.
La Judit explica que aquest col·lectiu “va néixer a casa” a través d’uns voluntaris del GRAF que van crear la fundació en memòria de Pau Costa, un dels bombers que va morir en l’incendi de l’Horta de Sant Joan. Ramats de Foc va començar amb una prova pilot que van dur a terme tres ramaders del Baix Empordà, entre ells, la Judit.
Els ramaders que estan adherits a aquest col·lectiu, pasturen en zones estratègiques definides per l’administració. A més, les persones que amb els seus ramats fan aquest tipus de gestió treballen en zones amb risc d’incendi definit.
Actualment, hi ha el segell “Ramats de Foc” que reconeix tots aquells productes que es fan a través de la gestió forestal, com els formatges que elabora Pasturabosc.
Els rucs de les Gavarres continuen guanyant-se les garrofes
A les Gavarres i a l’Ardenya, la col·laboració entre l’ADF Gavarres-Marítima i els Rucs de les Gavarres és clau fomentar la prevenció d’incendis i la gestió forestal. L’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres, i en Francesc Cano, membre de l’ADF Gavarres – Marítima, reconeixen que la neteja i preparació dels boscos de cara a l’estiu és clau per poder actuar davant un incendi forestal.
L’Aleix explica que els 13 rucs que pasturen actualment per les Gavarres ho fan en finques on els propietaris els deixen fer. “Cal tenir en compte que el 86% de la superfície d’aquest massís és privada”, apunta Francesc Cano. A l’estiu els rucs no treballen tant, ja que tota la feina la fan durant la resta de mesos de l’any.
Els rucs treballen en 10 hectàrees repartides entre tres cases i dos tancats que són Punts Estratègics de Gestió per als Bombers, ADF i Agents Rurals en el cas que hi hagi un gran incendi. A part de menjar, els rucs trepitgen el terreny i això fa que les herbes i sotabosc no pugui créixer i alimentar un possible incendi. “El què fan els rucs és mantenir aquest sotabosc net durant l’any”, explica Francesc Cano. A més, explica que cal fomentar aquest mosaic forestal, promovent les tasques ramaderes i, també, dels pagesos que cultiven la terra.
La feina de les ADF, a part de col·laborar amb aquest tipus d’iniciatives, és mantenir netes les línies de comunicació, recuperar antics camps que hi havia en els masos i masies que s’han anat abandonant i crear Punts Estratègics de Gestió.
Tant Aleix Monguillot com Francesc Cano reconeixen que la tasca de neteja i preparació del terreny és clau per mantenir un massís com les Gavarres o l’Ardenya. “Si no féssim aquesta tasca, les Gavarres i l’Ardenya serien una selva marítima”, afirma Monguillot. I és que de la neteja que fan les ADF i els Rucs de les Gavarres se’n beneficien tan els propietaris de les finques com els visitants que utilitzen el massís com excursionistes, ciclistes o caçadors de bolets.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Aquest divendres arriba la segona sessió del Festival Acústica de Figueres. Aquest divendres passaran per la capital altempordanesa artistes com Lax’n’Busto, Alizzz, Figa Flawas, Ginestà, Mama Dousha o Svetlana, entre altres.
A Calonge i Sant Antoni és festa grossa amb els Di-versiones, que organitzen la Diverbeach Lima Limón. A partir de les 18 h la música començarà a sonar a l’Espigó Costa Brava de Sant Antoni de Calonge. Per l’escenari hi passaran també artistes com Litus 3.
I divendres arriba una nova edició de Besalú Medieval. Seran tres dies de tornejos de cavalls, abanderats, músics, atrapats, ballarines, conta contes, cavallers i dames guerreres. La vila comtal es tornarà a transformar en un autèntic escenari medieval, amb fires, parades d’artesania, espectacles de carrer, recreacions històriques, atraccions per a totes les edats i molta animació.
Avui també comença la 6a Mostra de Vi de Pals a Ca La Pruna. Aquesta és una experiència única amb tastets de vins, tallers creatius infantils i actuacions musicals en directe.
I les Nits de Jazz a Platja d’Aro posen punt i final a l’edició d’enguany amb Fredi’s Jazz Band. La zona de Cavall Bernat, al Passeig Marítim de Platja d’Aro, serà el punt de trobada d’aquest darrer concert el divendres 29 d’agost a partir de les 23 h.
A Llançà Adrián Baratech actuarà aquest divendres en el marc del Mediterranean Guitar Festival. El seu enfocament professional se sustenta a l’honestedat interpretativa i la coherència artística, i el seu segell de qualitat com a guitarrista es defineix entre altres virtuts, pel preciosisme sonor, l’articulació precisa, el fraseig elegant, la transparència rítmica i un vol melòdic enorme que inspira el lirisme del seu missatge.
Sant Pere Pescador serà l’escenari a partir de les 19:30 h de l’espectacle familiar ‘Sobre rodes’ a càrrec d’Yldor. Amb una combinació de tècnica i humor, l’artista extreu la poesia d’un objecte quotidià com és la bicicleta. A les rodes i a la pell de l’acròbata es palpen els centenars de carrers, places i escenaris que des de l’estiu del 2013 han escrit històries impossibles a les ciutats del Canadà, d’Europa i del món, buscant i escrivint el llenguatge universal que és la il·lusió del circ.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Garrigoles, Cervià de Ter, Vilamalla, Sant Hilari Sacalm i Sant Antoni de Calonge. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
El festival Swim Out Costa Brava arriba enguany al seu desè aniversari i ho fa com un dels esdeveniments internacionals més destacats del món del swing i el jazz. Del 4 al 7 de setembre, la Casa Albatros de Llafranc rebrà més de 600 ballarins d’arreu del món que s’aplegaran per viure quatre dies plens de música, dansa i cultura.
L’edició d’enguany no només celebra una dècada d’història, sinó que reforça la projecció internacional de Llafranc, amb un impacte econòmic notable al territori. Set de cada deu participants provenen de l’estranger, amb especial presència de persones vingudes d’Austràlia, Àustria, els Estats Units, Portugal i França.
El festival compta amb un cartell artístic de primer nivell, amb classes de lindy hop i solo jazz impartides per ballarins reconeguts com els nord-americans Tyedric Hill, Ursula Hicks, Skye Humphries i Viktor Lilliard, la sueca Frida Segerdahl, els francesos Alice Mei i Remy Kouakou Kouame, o la catalana Maria Ferrer, entre d’altres. Les nits s’animaran amb concerts de Shirt Tail Stompers, una banda britànica de renom, i Enric Peidro Swingtet, un grup d’Alacant especialitzat en swing.
Amb motiu de l’aniversari, el festival introdueix dues activitats destacades. La primera és una exposició i conferència sobre les dones en la història del jazz, impulsada pel Museum of Jazz Barcelona, que reivindica el paper clau de les artistes femenines. La segona és una xerrada amb Jazz with Palestine, una plataforma que defensa els drets dels infants orfes de Gaza, en col·laboració amb l’organització In’ash al Usra.
El programa també inclou competicions de ball que cada any apleguen un públic fidel, un mercat de roba i calçat vintage amb marques especialitzades i una oferta gastronòmica ambulant amb la participació del foodtruck Sarita Creperie.
Les entrades per a les festes nocturnes tenen un preu de 40 euros, amb descompte per a les persones empadronades a Palafrugell, que poden accedir per 20 euros. Es poden adquirir en línia o directament a la Casa Albatros. L’organització del festival va a càrrec de l’associació Windy Hoppers, liderada per Alba Casadellà Almar i Jose María Farfán, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona.
Sant Feliu de Guíxols ha aprovat per unanimitat una declaració institucional que expressa el seu rebuig als matrimonis forçats. El ple municipal del 28 d’agost ha donat suport a una moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, a proposta de l’entitat Valentes i Acompanyades.
La iniciativa ha rebut el vistiplau de tots els grups polítics del consistori. Hi han votat a favor Tots per Sant Feliu i Partit dels Socialistes de Catalunya, que formen part de l’equip de govern, i també els grups de l’oposició: Junts, Esquerra Republicana de Catalunya,En Comú Podem i MES.
Amb aquesta declaració, l’Ajuntament es compromet a combatre els matrimonis forçats i a impulsar accions conjuntes per prevenir aquest tipus de violència. Els grups municipals han destacat la necessitat de visibilitzar una problemàtica encara molt amagada. També han remarcat la importància d’actuar perquè cap veïna del municipi es vegi obligada a casar-se contra la seva voluntat.
El Pavelló Firal de la Bisbal d’Empordà tancarà les portes al públic a partir del mes de setembre. L’Ajuntament ha decidit iniciar-hi una reforma urgent de la coberta, després de detectar que les bigues estructurals havien perdut la capacitat ignífuga. Aquesta deficiència s’ha posat en evidència arran d’un estudi tècnic per col·locar-hi plaques fotovoltaiques.
Per garantir la seguretat de les persones usuàries, el consistori ha aprovat una inversió de més de 800.000 euros. Els treballs inclouran el reforç de l’estructura metàl·lica, el pintat ignífug i la consolidació dels suports acústics. També es preveu instal·lar un nou parquet a la pista i col·locar un sistema de plaques solars per autoconsum col·lectiu.
Les obres s’allargaran durant uns tres mesos i es faran per fases. La primera intervenció serà a l’interior de l’edifici, per reduir l’impacte en les activitats habituals. Tot i això, el recinte romandrà tancat del tot o parcialment mentre durin els treballs.
L’alcalde Òscar Aparicio ha explicat que l’Ajuntament ha actuat amb celeritat per no allargar una situació de risc. Ha recordat que les obres no s’han pogut avançar a l’estiu per motius tècnics, però que no era prudent esperar fins l’any vinent. També ha demanat comprensió a les entitats i veïns afectats.
La reforma preveu una resistència al foc de fins a 90 minuts per a l’estructura i de 30 minuts per a la coberta lleugera. El nou parquet, que costarà prop de 130.000 euros, només s’instal·larà un cop acabades les actuacions prèvies.
Paral·lelament, l’Ajuntament ja treballa en el projecte de reforma del Pavelló d’Esports, amb una previsió d’inversió de prop d’1,6 milions d’euros. Aquest projecte es podria executar durant l’estiu de 2026. A més, abans de final d’any es presentarà el projecte del nou pavelló esportiu que es construirà a la ciutat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.