Els «Vestigis» de Madola al Terracotta Museu

Manel Magrinyà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Els «Vestigis» de Madola al Terracotta Museu
Loading
/

Quinze grans peces i un mural de pintures de Maria Àngels Domingo Laplana, Madola, es poden visitar des del 3 de’agost fins el 18 de novembre al Terracotta Museu de la Bisbal. Coneguda per les seves peces de grans dimensions, aquesta artista nascuda a Barcelona el 1944 és una de les ceramistes catalanes amb més prestigi internacional. A partir del seus estudis a la prestigiosa Escola Massana de Barcelona on va tenir de mestre Josep Llorens i Artigas, la barcelonina ha desenvolupat una llarga trajectòria artística en la que amb molta sobrietat combina a la perfecció ceràmica tradicional i art contemporani.

Manel Magrinyà

Maria Àngels Domingo Laplana, Madola

 

Manel Magrinyà

La pintura és una altra de les disciplines que cultiva aquesta polifacètica artista establerta al Maresme (Premià de Dalt). En la mostra que s’exposa al Terracotta hi destaca una sèrie de trenta-quatre pintures, cada una d’elles acompanyada d’un poema de l’escriptora i amiga de l’artista, Montse Assens. Es tracta d’un muntatge que es titula «Ostatges polítics» fet en homenatge als als presos i exiliats polítics catalans.

Manel Magrinyà

L’acte inaugural va comptar amb la participació de Xavier Rocas, conservador del Terracotta Museu, Joan Miquel Llodrà, historiador de l’art i gran coneixedor de l’obra de l’artista, Madola, i de Lluís Sais i Puigdemont, alcalde de la Bisbal d’Empordà i el va cloure el grup Guillem Payaró Jazz Quartet, un projecte de recent formació integrat per joves músics de l’escena empordanesa.

Manel Magrinyà

Llistat dels 12 punts que incorpora el manifest SOS Costa Brava

Aquest dissabte s’ha presentat a Pals, la plataforma SOS Costa Brava, que denuncia la sobre explotació urbanística del territori. Durant l’acte s’han llegit dotze punts (més un tretzè on reclama implicació ciutadana) , que conformen les 12 principals exigències que la plataforma fa a les adminstracions.

  1. Declarar que la Costa Brava ha traspassat els límits de capacitat de càrrega del territori, trobant-se en l’actualitat en una situació de risc pel que fa als impactes ambientals, paisatgístics, als recursos hídrics, la densitat, la mobilitat, la sostenibilitat ambiental i l’equilibri del territori. Extrems que han de comportar un canvi radical i immediat en totes les Polítiques públiques que afecten a la Costa Brava i en particular les polítiques d’ordenació del territori i l’urbanisme.
  2. Requerir a totes les Administracions Públiques competents en matèria d’Urbanisme, que procedeixin a l’aprovació i dotació d’un règim efectiu de protecció de les zones forestals i dels espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí, que asseguri l’adequada preservació dels seus valors i que impedeixi la seva destrucció. I en particular, exigim la desclassificació dels boscos, espais forestals i dels connectors naturals així com la prohibició d’urbanitzar i edificar en terrenys amb pendents superiors al 20%.
  3. Instem a tots els Ajuntaments de la Costa Brava, que procedeixin a iniciar processos de revisió dels seus planejaments urbanístics o expedients de modificació puntual, per a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i per la desclassificació dels sòls
    urbans no consolidats i no executats, en terrenys amb massa forestal, forta pendent o amb impacte visual i paisatgístic.
  4. Sol·licitem a tots els municipis i Ajuntaments de la Costa Brava, constituir un Fons per adquirir terrenys amb valors naturals i paisatgístics i amb finalitat de protecció, per formar una Reserva de Patrimoni públic de sòl per a la seva preservació, en compliment d’allò establert a l’article 160 apartat 5d del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’urbanisme.
  5. Instem al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a redactar, tramitar i aprovar un Pla Director del Sistema Urbanístic Costaner (el PDUSC – 3), dirigit a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i sòls urbans no consolidats i no executats en tot el litoral gironí.
  6. Requerim als municipis de la Costa Brava i de Catalunya en general a aprovar Mocions de suport a la tramitació del PDUSC – 3, per garantir la conservació de la qualitat paisatgística i mediambiental de la Costa Brava.
  7. Sol·licitem a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, per salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del
    sòl i transferència de la seva gestió als ajuntaments o entitats locals, tot destinant recursos públics i ingressos de la taxa turística a aquesta finalitat.
  8. Requerim a l’Administració General de l’Estat i als Ajuntaments executar tots els trams pendents dels camins de ronda, garantint, d’una vegada per totes, el compliment de la servitud de trànsit i la implantació de camins de ronda a tota la Costa Brava, en un
    període no superior a 2 anys.
  9. Exigim a l’Administració General de l’Estat, que procedeixi a la nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre (ZMT) a la Costa Brava així com de les zones de servitud de trànsit i protecció. I en particular, a revisar la delimitació de la ZMT tot garantint que en
    tots els trams amb penya-segats sensiblement verticals, s’asseguri la fixació de la ZMT dalt del penya-segat i que des del punt de coronació del penya-segat es delimitin i actualitzin la resta de servituds, tot garantint una servitud de trànsit no inferior
    a 6m i de fins a 20m en llocs de trànsit difícil o perillós i donant compliment a allò establert a l’article 4.4 i 27 i concordants de la Llei de Costes.
  10. Sol·licitem al Congrés de Diputats la modificació de la Disposició Transitòria Tercera de la Llei estatal 22/88 de 28 de Juliol de Costes per tal de permetre que la servitud de protecció es situï a no menys de 100m, en aquelles zones costaneres que, malgrat
    estar classificades com a sòl urbà o urbanitzable per planejaments urbanístics anteriors al 1988, aquests encara no s’han executat.
  11. Requerim a la Diputació de Girona que doni suport, impulsi i financi l’execució i desenvolupament de les Recomanacions i Propostes d’Actuació contingudes al Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí elaborat per l’ANG i per un equip multi-disciplinar per encàrrec del CILMA i de la Diputació de Girona. Propostes que ja en l’any 2005 identificaven i assenyalaven els espais crítics i els sòls urbanitzables i urbans que convenia desclassificar atesos els valors naturals i paisatgístics que s’afectaven i el fet de que no s’havien encara executat ni desenvolupat. I propostes que, malgrat requerir d’una actualització atès el temps transcorregut, no han estat encara en bona part desenvolupades ni portades a la pràctica per les diverses Adnistracions Locals afectades. Tot dotant específicament amb recursos econòmics i línies d’ajuts les mesures a desenvolupar per a la modificació del planejament i la desclassificació dels espais.
  12. Manifestem que el Projecte de declaració de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera hauria d’esdevenir una oportunitat –tal vegada la darrera- per impulsar totes les mesures de preservació del litoral gironí que les Entitats proposem. A tal efecte, instem a la Diputació de Girona i als 70 municipis adherits al Projecte, que incorporin dins del projecte de declaració de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera, les 11 Propostes que conté el Manifest SOS Costa Brava.
  13. Demanem a totes les organitzacions i persones interessades, adherir-se al manifest mitjançant www.soscostabrava.org i www.soscostabrava.cat, i contribuir a la campanya de captació de donatius per a la defensa dels espais amenaçats de la Costa Brava.

Drexler & Neddermann o el tàndem perfecte

Jorge Drexler i Judit Neddermann.

El fòrum romà d’Empúries va viure ahir la seva primera nit de concerts del 2018 i va passar amb nota. Jorge Drexler, que tancava la seva gira «Salvavidas de hielo» va convertir literalment el fòrum en allò que «se suposa que hi feien aquí els romans. Dialogar, conversar, discutir, cantar…». Tant ho va repetir, que una gran part de l’espectacle va discórrer entre monòlegs i converses amb un públic que provenia de desenes d’indrets de l’Amèrica Llatina i, és clar, l’uruguaià ho va aprofitar per «jugar a casa».

Jorge Drexler al Fòrum Romà d’Empúries. Fotografia: Sergi Parames

El concert començava amb «Movimiento», una declaració jurada del que és el seu darrer disc, amb moltes percussions. No en va, ja en aquest primer tema combinava una bateria amb la caixa d’una guitarra que servia per donar protagonisme a la secció rítmica. Movimiento és segurament la cançó més «comestible» per als no militants de la música de Drexler (no va interpretar ni «Nada se transforma», ni «Guitarra y vos» ni «El otro lado del río») però va cavalcar entre el to festiu d'»Universos paralelos» i «Estalactita» i els temes més sentits com «Bolivia», «Abracadabras», «12 segundos de oscuridad» o «Despedir a los glaciares», amb missatge naturalista inclòs: «Som la primera generació des de fa milions d’anys que no veurà aquestes glaceres, que han desaparegut per culpa del canvi climàtic«, va reblar.

Però un dels moments de la nit arribaria amb tornada de Judit Neddermann a l’escenari, de la que Drexler va dir que algun dia, seria ell qui li faria de teloner. Amb ella van interpretar a dues veus la cançó «Quimera», que forma part del seu darrer disc.

Judit Neddermann al Fòrum Romà d’Empúries. Fotografia: Sergi Parames

Però el públic de Drexler ja venia predisposat a l’ovació. L’obertura de la nit, a càrrec de la Judit Neddermann va deixar amb la boca oberta una bona part de l’audiència, que no havia tingut ocasió de veure-la en directe. La maresmenca va desgranar algunes de les cançons del seu darrer disc «Nua» en una versió reduïda del seu repertori, tant pel que fa a la durada, com a la formació que l’acompanya habitualment i integrada ahir per l’Arnau Figueras amb la percussió i el sempre genial Pau Figueras amb la guitarra. Les clàssiques «Mireia» o «Voldria que fossis aquí» (que va tancar l’espectacle), van anar acompanyades de la col·laborativa «Vai vai vai», «jo vinc d’un poble» o no «volem més cops» que ha aconseguit convertir-se en un tema catàrtic per tots aquells que recordem les porres de la policia.

Noves proves que situen Pals com a sortida de l’expedició de Colom

El Cercle Català d’Història presentarà noves proves que situen la vila de Pals com a lloc de sortida de la primera expedició de Colom.

Les proves es presentaran a la V edició Colombina d’estudi, aquest proper 11 d’agost a les 18h a Ca la Pruna, i comptarà amb Joaquim Ullan, president del Cercle Català d’Història, la cap de recerca Eva Sans, el policia pèrit cal·lígraf Jesús Delgado i l’historiador local de Pals Narcís Subirana.

Aquest passat juliol l’associació va participar al 56è Congrés Internacional d’Americanistes a Salamanca, on van defensar que Colom va ser català i no nascut a Gènova, tal i com s’havia explicat fins ara. Aquest any es commemoren 525 anys de la tornada del primer viatge a Catalunya, a Barcelona i al port d’on va sortir.

 

Es canviarà la gespa del camp de futbol de Calonge quan acabin les obres dels vestidors

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Es canviarà la gespa del camp de futbol de Calonge quan acabin les obres dels vestidors
Loading
/

La gespa del camp de futbol de Calonge es canviarà quan s’acabin les obres dels vestidors del recinte esportiu de Sant Antoni, tal i com ha dit Jordi Soler, alcalde de Calonge, a Ràdio Capital. Aquesta gespa artificial es va posar l’any 2007.

Les obres d’uns nous vestidors a Sant Antoni, que van arrencar el 30 de juliol, estaran enllestides a mitjans de novembre d’enguany i tindran un cost de 315.000€. L’objectiu és canviar els vestidors i posar 6 vestuaris, un espai social, una oficina i dos lavabos públics a la planta baixa i un bar i les grades a sobre.

L’alcalde ha dit que “ja és hora” de fer un canvi pel que fa a aquestes dues obres, la dels vestidors a Sant Antoni i les de la gespa, en el camp de futbol de Calonge. 

 

Sabíeu que els Ocells estan redescobrint la Pletera ?

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sabíeu que els Ocells estan redescobrint la Pletera ?
Loading
/

Al Parc Natural del Montgrí illes Medes i Baix Ter hi ha una gran diversitat d’ocells, en part deguda a la gran diversitat d’hàbitats que formen el Parc. Concretament s’han observat més de 310 espècies d’ocells, la qual cosa representa el 75% de tots els ocells de Catalunya. I segons l’ornitòleg local Albert Burgas s’han identificat 123 espècies d’ocells com a nidificants. Cal destacar que a l’hivern podem observar més espècies d’ocells que a l’estiu. Concretament s’han comptat 134 espècies d’ocells hivernants.

La Pletera es un espai molt important dins del Parc Natural i amb la seva restauració amb el projecte LIFE-PLETERA està adquirint un potencial enorme. La creació de basses de diferents nivells i fondàries està permetent que molts ocells vagin descobrint-la com a zona de repòs durant la migració i la recuperació de les dunes i la rereduna està creant una zona de gran interès per la nidificació.

El Corriol camanegra es l’ocell més representatiu de l’ambient de platges i dunes del Parc Natural, i aquest any 2017 ha estat el millor any per aquesta espècie en els últimes dècades. Però a la Pletera tenim altres ocells rellevants com son els limícoles que son el grup d’ocells de potes curtes i bec de mides diferents, molt especialitzats en cercar petits animals amagats dins del fang. Aquests petits ocells fan grans migracions. A la tardor (entre agost i octubre) volen del nord cap al sud, fugint del fred. A la primavera (entre març i maig) es desplacen del sud cap al nord buscant zones per criar. Al llarg dels seus esgotadors viatges necessiten zones on descansar i alimentar-se. Els aiguamolls del baix ter son un bon lloc per aquests ocells, ja que fan d’estació de servei perquè puguin parar a descansar i recuperar forces.

A aquestes zones humides també trobarem molts altres ocells com les cigonyes, grues, flamencs, ànecs, blauets i cames llargues.

Us animeu a anar-hi amb els prismàtics, a veure quants ocells podeu identificar?