Els CDR reclamen que Sant Feliu no retiri una pancarta reivindicativa

Per
Dani Cortés
-

El Comitè de Defensa de la República de Sant Feliu de Guíxols ha reclamat a les xarxes socuals que no es retiri la pancarta que han instal·lat a la zona on se celebra el Festival de la Porta Ferrada, a prop de l’Espai Port.

Segons informa el portal Tribuna Ganxona, «el consistori s’hauria dirigit a certs membres del Comitè de Defensa de la República local per tal que retirin la pancarta».

Tal com han demostrat a Twitter, es neguen a fer-ho. Afirmen que «la pancarta no es toca».

Aquest requeriment al CDR s’hauria fet de manera informal perquè el grup no està constituït com a entitat formal, segons Tribuna Ganxona. El mateix mitjà afirma que, per aquest motiu, l’Ajuntament hauria de fer-se càrrec de les despeses de desmuntar la pancarta.

Un cartell dirigit especialment als turistes que visiten el municipi. En anglès, diu «Welcome to the Catalan Republic». És a dir, «Benvinguts a la República Catalana».

Aquesta és una de les moltes accions reivindicatives dels CDR al Baix Empordà. Per exemple, s’han col·locat creus grogues en diverses platges de la comarca.

Els municipis del Baix Empordà tenen de deute 2,1 milions d’euros de mitjana

Per
Pedro Ruiz Claveria
-

Font: Ministeri d’Hisenda i Institut d’Estadística de Catalunya

*En alguns municipis, la xifra d’endeutament és 0, tot i que poden tenir un deute entre els 0 i els 1.000 euros. Les xifres proporcionades pel ministeri arrodoneixen als milers i per això pot existir aquesta variació.

El Ministeri d’Hisenda del govern espanyol ha donat a conèixer el deute de les entitats locals al tancament de l’exercici anterior, corresponent a l’any 2017. La clausura dels comptes sempre es produeix el 31 de desembre.

En aquesta ocasió, els municipis del Baix Empordà presenten de mitjana un deute de 2.096.945 euros, una rebaixa del 5% en comparació a l’exercici 2016, que ascendia als 2,2 milions d’euros. En conjunt, entre els 36 municipis, s’arriba a la quantia de 75.490.000 euros. Aquesta xifra es correspon a aquells diners que els consistoris contrauen en forma de deute amb bancs, caixes, cooperatives de crèdit o emissions de deute públic.

Les dades també reflecteixen que el municipi més endeutat, com l’any 2016, és Castell-Platja d’Aro, que arriba als 20.723.000 euros. Tot i això, el consistori platjarenc ha aconseguit reduir en un 9,1% el deute del 2016.

Palafrugell i Torroella de Montgrí segueixen a Castell-Platja d’Aro

La segona localitat més endeutada el 2017 és Palafrugell, amb 13.484.000 euros. El deute del cas palafrugellenc, però, és perquè també s’hi adhereixen els patronats i això engrandeix la xifra. Respecte el 2016, s’ha reduït el deute en uns 400.000 euros. En específic, el deute que s’atribueix únicament al consistori palafrugellenc és la suma de 6,9 milions d’euros. L’únic municipi, però, on ha ascendit els diners a retornar és la Bisbal d’Empordà, que ha passat de 4,6 milions a 6,45.

Seguidament, es troba Torroella de Montgrí, que té un deute d’uns 10,2 milions d’euros. Torroella, juntament amb Castell-Platja d’Aro i Palafrugell, són les úniques poblacions que superen la franja dels 10 milions de deute. Dels que superen els 5 milions, cal incloure a Palamós (7,57 milions), Sant Feliu de Guíxols (6,98 milions) i la Bisbal.

14 municipis baixempordanesos no presenten cap deute

Una dada especialment rellevant és que s’ha doblat el nombre de municipis que no té cap deute o que és una quantitat inferior a mil euros, passant de set a catorze. La llista la formen Bellcaire d’Empordà, Colomers, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Mont-ras, Palau-sator, La Pera, Serra de Daró, Torrent, Ullastret i Ultramort. La rebaixa més substancial la presenta Forallac, que ha liquidat els 387.000 euros de deute que tenia el 2016 en un any.

Paral·lelament, dels 36 municipis de la comarca, 27 tenen un deute inferior al milió d’euros.

Calonge i Sant Antoni, el poble que més liquida deute

La vila de Calonge i Sant Antoni ha estat la població que ha destinat més diners a reduir el deute: 3.164.000 euros, el que suposa una baixada del 39 per cent. Més enllà dels set municipis que han liquidat tot el deute, també és important l’esforç de Regencós (un 91% menys) o la Tallada (-88%).

A la Bisbal ja es flaira la Festa Major

Per
Manel Magrinyà
-

A la Bisbal es respira Festa Major a pertot, no en va entre els dissabtes 11 i 18 d’aquest mes d’agost, la ciutat vibrarà amb tota mena d’actes per a tots els gustos, estils i modalitats que s’afegiran als clàssics Cercavila, Correfoc o Tronada.

Si parlem del capítol musical, l’aperitiu serà diumenge amb el tradicional concert de Festa Major de Yes the Music!, organitzat pel mateix grup el diumenge 12 d’agost a les 19 h, a la plaça Benet Mercader i amb entrada gratuïta. El mateix diumenge i a les 21 h. la parròquia de Santa Maria acollirà el concert de The Altist Viola Quartet, que presentaran  ‘Del barroc al tango’ i dilluns 13 a la plaça del Castell actuen The Gramophone Allstars Big Band amb Maraca Soul, el seu darrer treball a cavall entre el soul, el jazz i els ritmes jamaicans,així com d’altres estils caribenys com el boogaloo o el calypso. Un espectacle d’alt voltatge musical i festiu.

Seran només tres dels prop de 40 concerts i espectacles musicals de tota mena de gèneres, pop, jazz,soul, rock, sardanes, havaneres…que a més del ja tradicional Pulse empordanès de música electrònica ompliran de música els diferents espais repartits al llarg i ample de la ciutat. Noms com Guillem Roma, La Iaia, Joan Masdeu, Blaumut o Núria Graham es barrejaran amb La Principal de la Bisbal, La Principal del Llobregat , Orquesta Montgrins, la Cobla Bisbal Jove o Peix Fregit i tots plegats faran les delícies dels bisbalencs que surtin a gaudir de la seva festa i de tothom qui que s’acosti a la ciutat per tal de compartir-la.

Per consultar el programa i estar al corrent del que passa a cada moment ja està disponible la nova app. Així, a través de l’aplicació de mòbil desenvolupada per XarxaControl SL, es podrà accedir informació de tots els actes, al Punt Lila o utilitats com l’anomenat ‘BisbalGram’ que permet pujar, compartir i comentar fotografies de la Festa Major bisbalenca) o l’opció ‘Favorits’ que permet crear, eliminar i consultar les teves activitats preferides. A més a més, l’app també continuarà tenint una audioguia per a invidents, un cercador per entitats i un indicador d’ubicacions de realitat augmentada. És de franc i ja està disponible a les plataformes App Store i Google play. També es pot descarregar a través d’aquest enllaç o del codi QR:

Foto codi

Josh Homme i el seu bigoti protagonistes del nou vídeo de Jake Shears

Per
Primera Fila
-

Aquest divendres arriba el debut en solitari de Jake Shears, el que va ser vocalista de Scissor Sisters, grup que el 2012 van decidir donar-se un temps i des de llavors no en sabem res.

El disc es dirà Creepy City i ja n’havíem escoltat temes com Sad Song Backward o la que dóna nom al treball i ara hem d’afegir una tercera Big Bushy Mustache, que ve acompanyada d’un simpàtic videoclip, on podem veure a un bon amic de Shears, el líder de Queens Of The Stone Age, Josh Homme.

Com, on i quan es formen les tempestes d’estiu?

Per
Albert Aparicio
-

Després d’un episodi de forta calor com el viscut la setmana passada, aquests dies es produeixen tempestes, sobretot a la tarda, que van acompanyades de potent aparat elèctric.

Ahir al vespre es van originar molt ràpidament dos nuclis tempestuosos al Baix Empordà i, si bé la precipitació acumulada va ser poca (0.7 mm a Palafrugell, 5.4 mm a La Bisbal d’Empordà  i 0.5 mm a Castell-Platja d’Aro), aquesta es sol produir de cop, en forma de xàfec de forta intensitat i com ahir amb molta activitat elèctrica.

Imatge obtinguda per la XDDE del Servei Meteorològic de Catalunya. Llamps detectats el dia 7 d’Agost de 2018.

Si observem les imatges del radar del Servei Meteorològic de Catalunya hom pot observar com en qüestió de minuts es desenvolupen taques taronges i vermelles que van associades a alta intensitat de precipitació i al seu caràcter tempestuós.

 

Per què es formen tan sobtadament?

Les altes temperatures en superfície i el caldo humit que suposa el mediterrani, provoca que, quan en alçada ens arriba una massa d’aire més freda (una línia frontal), la diferència tèrmica origini un moviment convectiu on les partícules d’aire càlid s’enlairen i es refreden ràpidament.

Aquest procés es veu afavorit en zones de convergència de vents on naixeran les tempestes.

On i quan  és més probable que es produeixin?

Típicament es desenvolupen en zones properes a un front fred, en zones muntanyoses aprofitant el vent que ascendeix pels vessants de les muntanyes i en zones costaneres aprofitant l’aire de les brises marines.

A l’Empordà l’estiu i la tardor són les èpoques més favorables a la seva formació aprofitant l’aigua càlida del mediterrani.

D’on surten els llamps?

Una mateixa partícula d’aire pot patir ascensos i descensos ràpidament a causa de la forta convecció, el moviment i la formació de petits cristallets de gel que carreguen d’electricitat els núvols, creen una diferència de càrrega (potencial elèctric) entre núvols i núvol-terra que donarà lloc al llamp.

 

Sant Feliu revisarà el catàleg de protecció de patrimoni

Per
Eugènia Güell
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sant Feliu revisarà el catàleg de protecció de patrimoni
Loading
/

Sant Feliu de Guíxols revisarà el catàleg d’elements protegits de la ciutat i n’afegirà alguns i en desprotegirà d’altres. Així ho ha explicat el regidor d’urbanisme Josep Saballs, que segons ha dit, malgrat el llegat de l’arquitecte Joan Bordàs és molt important, també cal que d’altres elements arquitectònics formin part del catàleg. D’aquesta manera, van votar en contra la moció presentada per Guíxols des del Carrer, que segons ha dit, era «sense massa recorregut.»

Els criteris per desprotegir o no un element els marcarà amb fonaments tècnics l’empresa especialitzada que contractaran mitjançant concurs públic. També ha explicat que ja s’està fent feina de intervenció i protecció a nivell patrimonial com amb la façana de la biblioteca o la part del moll del Fortí.

1...5.2435.2445.245...7.041Pàgina 5.244 de 7.041