Gisela Ruz: «Amb aquesta novel·la volia explorar temes crus com les relacions tòxiques i la salut mental»

Gisela Ruz torna a les llibreries aquest 11 de setembre amb la seva nova novel·la, Cuando se apaguen las luces de emergencia, publicada per l’editorial Avant. L’autora aposta ara per un relat molt més fosc i intens, deixant enrere el romanticisme suau de la seva òpera prima Por siempre, publicada fa dos anys.

«És totalment diferent«, afirma Ruz. «Tracta temes com l’esquizofrènia, el terror psicològic i l’erotisme. És una història més crua i complexa«. La protagonista, una jove de 19 anys, ha de fer front a les seqüeles d’una relació abusiva i emprèn un camí de redescobriment personal després d’un incident que li impedeix volar a Florència per treballar com a escriptora.

La història aprofundeix en el cercle viciós de les relacions tòxiques, mostrant com, tot i la voluntat de canvi, moltes persones tornen a caure en els mateixos patrons. Ruz subratlla que «no és una història d’amor«, sinó una reflexió sobre la dificultat de trencar amb el passat.

La novel·la, escrita en un any, és el resultat d’un procés creatiu intens i molt planificat. «Em poso reptes d’escriptura cada dia. Escric deu pàgines i després ho reviso«, explica. Aquesta disciplina li ha permès no només escriure aquesta segona novel·la, sinó tenir una continuació ja redactada i en procés de revisió. «Vull donar un final a la protagonista, crec que s’ho mereix«, assegura.

L’autora també ha fet un gir en la manera de publicar. Si amb Por siempre va optar per l’autopublicació, ara ha volgut fer el pas cap a una editorial tradicional. «Volia fer un pas més professional i ha estat una experiència molt positiva«, explica. L’editorial Avant l’ha acompanyada durant tot el procés, des de la correcció fins al disseny de la portada.

Amb només vint-i-pocs anys, Gisela Ruz ja compta amb dos llibres publicats i un conte infantil en cartera. A més, ha reprès els estudis a la universitat, on cursa Humanitats per aprofundir en el món de la literatura des d’una perspectiva acadèmica. «Vull arribar a tots els públics possibles i explorar tots els gèneres«, afirma amb entusiasme.

Cuando se apaguen las luces de emergencia es podrà trobar a partir de l’11 de setembre en diverses llibreries de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Girona. La presentació oficial serà el 13 de setembre a les 16 h al Centre Cívic de Vilartagues, a Sant Feliu.

Palafrugell organitza diverses activitats vinculades al Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-continua-treballant-en-el-nou-contracte-de-neteja-i-recollida-de-residus
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell continua treballant en el nou contracte de neteja i recollida de residus

Palafrugell commemora el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi amb una programació d’activitats pensades per sensibilitzar, trencar tabús i generar espais de suport emocional. L’Ajuntament impulsa aquest conjunt de propostes amb l’objectiu de recordar que el suïcidi és una realitat complexa però que es pot evitar, i que parlar-ne obertament és clau per prevenir-lo.

Una de les primeres activitats serà l’exposició “Imatges del dol”, creada per Carlos Acedo, que es podrà visitar del 15 de setembre al 13 d’octubre al Centre d’Atenció Primària de Palafrugell, al carrer Àngel Guimerà. La mostra reflecteix emocions com la culpa, la negació o l’amor incondicional, i vol fer visible l’impacte del suïcidi en les famílies i en l’entorn social.

Paral·lelament, Ràdio Palafrugell estrena el pòdcast “Darrere el somriure”, una sèrie de sis capítols que tracta el suïcidi sense tabús. El contingut explora factors de risc i protecció, desmunta mites i analitza diferències com la paradoxa de gènere o la distinció entre suïcidi i autolesions. El psicòleg Isaac Lloveras, especialista en prevenció, hi participa com a veu experta.

El 23 de setembre, a les 6 de la tarda, el Consell de la Gent Gran acollirà una xerrada centrada en la salut mental en les persones grans. També la conduirà Isaac Lloveras, i abordarà els riscos i les oportunitats d’aquesta etapa de la vida, tot insistint en la importància de parlar-ne sense por.

Dos dies després, el 25 de setembre a les 7.30 del vespre, el Teatre Municipal de Palafrugell serà l’escenari de la conferència “Pèrdua i dol”, a càrrec de la psicòloga Mònica Conill. L’acte vol oferir recursos per viure el dol com un procés transformador i crear vincles des del dolor. Cal reservar plaça prèviament.

La programació acabarà el 6 d’octubre amb un cercle de dol a Can Genís, de 6 a 8 del vespre. És un espai mensual que acompanya persones que viuen una pèrdua. El dinamitzarà l’Associació Dol Baix Empordà, que ofereix més informació a través dels seus telèfons de contacte.

70 anys de càmpings a Girona

 

Un llibre editat enguany, comandat pel degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG), Lluís Coromina Soler, i la professora i recercadora de l’Institut d’Estudis Turístics Maria Dolors Vidal-Casellas repassa la història dels càmpings a Catalunya. Entre els primers vestigis autòctons, l’esment original del terme anglès campingper referir-se a una acampada o campament entre la badia de Roses i el cap de Creus, al 1917. Però eren encara iniciatives individuals, entre famílies, grups d’amics o associacions excursionistes que començaven a florir pel país, una pràctica. Les llavors d’aquelles primeres acampades, però, arribaven de l’Estat francès, on ja havien adoptat el mot anglès a començament de segle XX com una evolució, allargada en distància i temps, dels pícnics. Lluis Coromina ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CVAP A CAP.

Un pagès del Baix Empordà aconsegueix la meitat dels ingressos d’un camp de blat de moro amb un laberint per a turistes

Un pagès del Baix Empordà ha aconseguit que una atracció d’oci li generi la meitat dels ingressos d’un camp de més de tres hectàrees de blat de moro. En concret, el 50% dels beneficis que Marc Pujol treu del terreny que té just a tocar de la seva finca a Serra de Daró provenen d’un laberint que ha dissenyat dins del camp de conreu i que atrau desenes de persones durant els dos mesos i mig que cultiva el camp de blat de moro. Pujol reconeix que aquests ingressos li donen “una mica de coll”, però lamenta que no es pugui dedicar en exclusiva a la tasca de pagès. “A la gent les activitats lúdiques no els importa pagar una mica més, però en relació amb el menjar, costa una mica més. Això empipa al sector, però no podem demanar més”, ha dit Pujol al programa DE CAP A CAP, de Joan Bosch.

Vuit municipis del Baix Empordà, amb el pla per risc d’inundacions pendent de revisió

privat:-l’aiguat-de-platja-d’aro-deixa-una-seixantena-de-comercos-afectats-per-inundacions
Privat: L’aiguat de Platja d’Aro deixa una seixantena de comerços afectats per inundacions

Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya obliga els municipis amb un risc mitjà, alt o molt alt d’inundació a tenir vigent un pla per risc d’inundacions. Al Baix Empordà, la majoria de poblacions el tenen fet i vigent, però vuit localitats de la comarca compten amb el pla pendent de revisió.

Aquests municipis són Foixà, Parlavà, Corçà, la Bisbal d’Empordà, Forallac, Calonge i Sant Antoni, Palamós i Ultramort. D’aquests, destaquen la Bisbal, Palamós i Calonge i Sant Antoni, ja que compten amb un risc d’inundació molt alt. A la resta, el risc és mitjà o alt, depenent de cada localitat.

Al conjunt del país, la situació s’agreuja. Prop de la meitat dels municipis catalans amb risc d’inundació no tenen vigent cap pla de Protecció Civil. Es tracta de 239 localitats, el que representa gairebé un 46% del total obligat a tenir-lo. D’aquests, 48 municipis encara no han redactat cap pla i 191 el tenen caducat, tot i que presenten risc mitjà, alt o molt alt d’inundació.

Tot i aquestes dades, la situació ha millorat respecte a l’any passat. Hi ha 58 municipis més que han posat al dia el seu protocol, i actualment 282 tenen el pla d’actuació vigent.

El cap del servei d’implantació de Protecció Civil de la Generalitat, Álvaro González Amorrich, recorda que tenir aquest pla permet avisar la població amb rapidesa i detectar les zones de risc. També insisteix que la població és la principal beneficiada quan els protocols estan actius.

Segons dades oficials, unes 705.000 persones viuen en zones inundables a Catalunya, i el 15% de les àrees urbanitzades es troben en risc per possibles desbordaments fluvials o marítims. A més, les inundacions sobtades han causat més de 100 víctimes mortals en les darreres quatre dècades, i el canvi climàtic fa que siguin cada cop més freqüents i intenses.

L’Heliogàbal celebra 30 anys amb un cicle de concerts i una festa especial

l’heliogabal-celebra-30-anys-amb-un-cicle-de-concerts-i-una-festa-especial
L’Heliogàbal celebra 30 anys amb un cicle de concerts i una festa especial

Aquest octubre, el bar Heliogàbal del barri de Gràcia celebra els seus 30 anys d’història amb una programació especial de concerts i una gran festa commemorativa. Des del 1995, el petit escenari ha estat un refugi per a poetes i músics i un espai clau per al desenvolupament de l’escena independent i emergent de Barcelona i de tot Catalunya.

La celebració començarà el 2 d’octubre amb el concert de Mishima, que donarà el tret de sortida a un mes ple de noms consolidats i propostes fresques. El calendari inclou artistes com Rombo (3 d’octubre), Tiemei (4), Seppuku (9), Aliment (11), La Orquesta del Caballo Ganador (16), Pinpilinpussies (18), Habla de Mí en Presente (23), Joan Colomo (24), Suu (30) i Los Pajaritos (31), entre molts d’altres.

El 10 d’octubre tindrà lloc la gran festa dels 30 anys, amb un concert sorpresa i sessió de DJ Ryna, que convertirà l’Heliogàbal en el centre de celebració de la música i la comunitat que l’han fet gran al llarg de tres dècades.

Amb aquesta programació, el local vol retre homenatge a la seva trajectòria i, alhora, continuar sent un espai de trobada viu i compromès amb el talent local. Molts dels artistes que avui són referents hi van fer els seus primers passos, i trenta anys després, l’Heliogàbal continua mantenint viu l’esperit de proximitat i suport a la creació contemporània.

Les entrades ja són disponibles i el bar convida tothom a sumar-se a aquesta celebració col·lectiva per continuar escrivint junts la història d’un dels escenaris més estimats de la ciutat.

L’entrada L’Heliogàbal celebra 30 anys amb un cicle de concerts i una festa especial ha aparegut primer a Primera Fila.