Sabíeu que hi viuen cabres salvatges al Montgrí?

Per
Boris Weitzmann
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sabíeu que hi viuen cabres salvatges al Montgrí?
Loading
/

Fins el segle 19 el Montgrí havia estat el rebost de la població local. Hi havia molts animals i pastors que explotaven els seus recursos. Després es va abandonar i la garriga i el bosc varen guanyar terreny. Actualment des del parc es fan feines de gestió per tal de recuperar un mosaic d’espais i conservar hàbitats i espècies d’interès. Actualment hi ha uns ramats de cabres que el pastor les porta a pasturar al Montgrí com a mesura de gestió contra incendis i per augmentar la biodiversitat. Però apart hi ha un ramat de cabres que no obeeix cap norma del Parc. Són les cabres salvatges que fa uns quants anys es varen escapar del Parc Animal de Sobrestany, i que ara brostegen entre la Muntanya gran i el Montplà.

Seran aquestes últimes capaces, de forma més natural, de substituir les feines del ramat en quant a prevenció d’incendis, augment de la biodiversitat i perquè no dir-ho, tot aportant un nou al·licient turístic a l’espai com és la possibilitat de veure una espècie nova i atractiva?

Anem a pams, analitzem-ho una mica: al novembre de l’any passat es va fer un cens en el que va participar personal del parc, agents rurals i personal de fauna del departament d’agricultura, ramaderia pesca i alimentació. Es varen comptar uns 150 exemplars de cabra hispànica, algunes amb cornamenta força gran, imputable a exemplars vells de més d’11 anys. Una mica mes de la meitat eren femelles.

Sembla que el ramat de cabres salvatges es troba be, ja que va progressant. Es vol provar de fer una gestió adequada, tot i que l’espai és reduït, ja que disposen de només uns pocs centenars d’hectàrees aptes per a la cabra. Està previst fer controls sanitaris periòdics, seguiments intensius i estudis genètics de la població per poder valorar, a mig termini, la viabilitat d’aquesta població. Penseu que, per a un ramat de cabres, el Montgrí i la Muntanya Gran, són un espai petit: penseu que una cabra passa de Roca Galera a Muntanya d’Ullà en una passejada quotidiana. Això ja ens indica que la seva gestió serà ben complicada en un espai tan reduït. Esperem que s’assoleixi l’objectiu i podem gaudir de cabres al Montgrí per molts anys i, sobretot, en benefici d’aquest espai natural tan emblemàtic de Catalunya.

Us animeu a caminar per el Montgrí a veure quantes cabres salvatges podeu comptar en un dia?

Baixada i Ball de l’Àliga i Passejada del Seguici Històric

Per
Manel Magrinyà
-

Informa el web municipal que dimecres 15 d’agost amb el repic de les campanes, l’Àliga baixarà les escales de l’església i un cop a baix, oferirà amb solemnitat el seu ball. A continuació l’Àliga, el Drac i els Gegants Perses, acompanyats de la cobla La Principal del Llobregat faran un seguici pel nucli antic.

L’àliga vol representar simbòlicament el poder municipal a la Bisbal i com a element festiu ha estat tradicionalment l’encarregada d’honorar el visitants o autoritats, i segons expliquen, el més gran honor que podria rebre un convidat a la vila, era enviar-li l’Àliga i dedicar-li el seu ball. Pel que fa a la Passejada del Seguici Històric el seu origen és més modern tanmateix ja es feia als anys 50.

L’Àliga de la Bisbal és la més antiga que es conserva a Catalunya i la primera referència es troba al dietari d’una família pagesa, els Anglada de Fonteta: el 15 d’abril de 1619. El bisbalenc Guillem Pajares va recuperar el Ball de l’Àliga l’any 2016 així com la música original amb l’ajuda de la Cristina Cortés i la col·laboració de l’Enric Martí.

El protocol de l’Àliga s’ha creat fa menys d’un any seguint l’exemple de moltes àligues catalanes, amb l’objectiu de controlar les seves sortides i fer-la mes protocol·lària, segons ha explicat Guillem Pajares, president dels Amics de l’Àliga al mateix web municipal, afegint que és un element molt important en el seguici popular doncs és la que representa a la ciutat.

Tant aquesta com la resta d’activitats de la Festa Major 2018 es podran seguir a través del butlletí informatiu especial que ha coordinat l’Àrea de Comunicació de l’Ajuntament. L’exemplar imprès ja ha arribat a les llars bisbalenques i es pot llegir en línia a través d’aquest enllaç.

Papa Roach apunten a un nou àlbum

Per
Primera Fila
-
El grup nord-americà Papa Roach ha deixat veure el llançament d’un nou disc, coincidint amb el seu vint-i-cinquè aniversari. Els de California s’han fet un lloc en el panorama metal mundial i volen explotar la seva obra fins al límit.


Papa Roach, que arriba aquesta setmana en la seva gira europea, es troba en plena explotació del seu CD estrenat l’any passat «Crooked Teeth» i, segons sembla, estan preparant una continuació d’aquests.


El que va aixecar les sospites fou una publicació a Twitter (https://twitter.com/paparoach/status/1023982240286433281) en el que es pot veure una taula de seguiment de gravació en un estudi. Cal veure per on sorprendrà Papa Roach als seus seguidors després del recent llançament. Més de dues dècades de música no sembla afectar el seu poder d’innovació.

Comença la construcció del nou pavelló de Torroella

Per
Pedro Ruiz Claveria
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Comença la construcció del nou pavelló de Torroella
Loading
/

Aquesta setmana ha començat la construcció del nou pavelló de Torroella de Montgrí, que s’emmarca dins de la zona esportiva que s’està habilitant a la localitat torroellenca. Paral·lelament, s’està duent a terme els treballs d’urbanització i adequació dels carrers que formaran part d’aquest nou sector, per tal que sigui accessible.

El regidor d’Urbanisme, Jordi Colomí, ha explicat a Ràdio Capital que està previst que el pavelló estigui llest en un termini de nou mesos. Un altre equipament que està pràcticament acabat és el Bike Park, que es localitza sota del poliesportiu.

La setmana que ve està previst que comenci a fer-se realitat el nou camp d’esports. Si no hi ha cap imprevist, l’Ajuntament calcula que estarà enllestit a finals d’any.

Colomí ha destacat la necessitat de fer realitat aquesta iniciativa d’ampliació de la zona esportiva:

El projecte es desenvolupa en tres fases, que van des del 2018 fins al 2023. La primera consistia en la construcció del camp d’esports (700.000 euros), pavelló (1,5 milions) i millora de l’accés (960.000 euros).

La segona fase es farà entre l’any vinent i el 2021, que consistirà en la continuació de la ronda Pau Casals pel sector nord de la zona esportiva, l’adequació d’equipaments i la construcció dels nous vestuaris del pavelló i del camp de futbol.

La darrera fase (2021-2023) anirà destinada a millorar els accessos des del nucli urbà a la zona esportiva i també s’habilitarà un parc de lleure, entre d’altres.

Palafrugell donarà subvencions a infants que vulguin fer extraescolars

Per
Eugènia Güell
-

Aquest curs 2018/19 Palafrugell obrirà un programa d’ajuts per a activitats extraescolars -majoritàriament d’esports- amb l’objectiu de fomentar la participació d’infants i joves als extraescolars, la integració i perquè ningú quedi exclòs.

Les subvencions van dirigides a infants d’entre 6 i 16 anys, empadronats al municipi, que vulguin fer activitats organitzades per les diferents àrees de la corporació municipal i per les associacions i entitats inscrites al registre de l’Ajuntament. També se subvencionaran joves d’entre 14 i 24 anys inscrits en activitats de dinamització juvenil de Can Genís i a les aules d’art, teatre i dansa de l’Àrea de Cultura.

Les sol·licituds, que s’hauran de presentar o bé per seu electrònica o bé a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, s’obren l’1 de setembre i fins el dia 28. Les bases es podran consultar aquí a partir de la darrera setmana d’agost, però només es podrà presentar una sol•licitud per infant/jove i per a una única activitat.

Pérez Cruz – Mezquida

Per
Miquel Curanta
-

Qui escriu aquesta crònica no ha tingut encara el temps necessari per poder processar el que va passar dijous passat a Peralada, però tampoc podia dilatar-la massa més. He seguit de manera irregular la trajectòria de la Sílvia Pérez. No pas per desinterès, sinó per la dificultat que la «gent d’ordre» com jo tenim de seguir les trajectòries que fan girs de 180º a cada cop de volant (o de timó, si ho portem al terreny d’una barqueta xalana pròpia de Calella). Així que quan m’acostumava al registre flamenc de la Sílvia, ella s’embranca amb en Javier Colina a fer jazz (una de les fórmules que més m’agrada, per cert) o se’n va al Primavera Sound amb en Refree i després es posa fer cine i cançons que per exigències del guió requereixen ritmes i tempos propis de la Shakira (així ho va explicar un dia, però són figues d’un altre paner).

Així doncs, davant d’un nou gir argumental i artístic calia anar expectant a Perelada a veure què tocava. I el que va tocar va ser sorpresa. Potser no pel repertori (fusió de diferents estils com el fado, jazz, pop o flamenc, amb Take this waltz, vestida de nit, My funny Valentine o una versió de radiohead incloses), sinó pel grau de sincronisme amb el que la palafrugellenca i el pianista mallorquí Marco Mezquida van executar un concert tan preparat (ja havien actuat plegats en altres ocasions) com improvisat. Tan auster en la posada en escena minimalista com sofisticat.

Amb dos pianos a l’escenari, una guitarra i alguns accessoris de percussió que Mezquida tracta amb dits d’orfebre, van desenvolupar un espectacle de dues hores atapeïdes de música i buides de paraules (només començar ja van advertir que parlarien «entre poc i gens») per deixar fluïr la música.

I és quan s’acaba el concert que, qui escriu aquesta crònica, recorda que fa temps va renunciar a descriure amb adjectius a la Sílvia Pérez, perquè un simplement té la sensació que la música li puja des dels peus i li brolla per tot el cos.

Fins dijous em sentia còmode descrivint-ho així, però amb el combo Pérez Cruz – Mezquida, necessitaré començar a sofisticar l’explicació.

Et pot interessar

Sílvia Pérez Cruz: «Ser famós s’assembla a ser de poble»

1...5.2385.2395.240...7.041Pàgina 5.239 de 7.041