You Me At Six van estrenar el videoclip de Back Again, inspirant-se en aquella obra de culte anomenada El Gran Lebowski i que enguany celebra el 20è aniversari de la seva estrena. Per aquest motiu el grup va anar a una bolera i van fer aquest divertit videoclip.
La banda explica que el senzill és una peça divertida i alegre i per això volien fer un vídeo que fos el reflexe de la cançó.
El tema forma part del seu últim disc VI, publicat fa pocs dies.
Papa Roach van fent camí cap al desè treball de la seva carrera, del qual de moment encara no se’n coneix ni el títol ni la data de publicació.
El que de moment sí que coneixem és el so d’un parell de les cançons del disc. Es tracta de Renegade Music i Who Do You Trust?, que ja estan disponibles a la xarxa, una d’elles amb el seu corresponent videoclip.
Segons informa la policia local de la Bisbal a través de les xarxes socials, el passat 2 d’octubre sobre les 9:10 hores i pels voltants del col·legi Joan de Margarit, uns pares van advertir l’agent que estava fent funcions de protecció escolar d’un fort olor a marihuana que semblava procedir d’una zona d’estacionament propera.
Segons explica la nota de la policia local, l’agent va realitzar una recerca per la zona i va descobrir la presència d’una furgoneta estacionada i en el seu interior un home amb una caixa de cartró en la que es podia apreciar una considerable quantitat de marihuana. Sempre segons la versió policial, l’agent va ordenar l’individu que s’aturés i aquest va fer cas omís de l’ordre fugint en direcció a un bloc de pisos proper. Durant la fugida va llençar la caixa i va colpejar l’agent mentre intentava accedir a un habitatge de l’immoble, moment en que va arribar una patrulla de la mateixa policia local que va detenir l’individu i recuperar la caixa que contenia la marihuana, procedint a la instrucció de les diligències pertinents.
L’edició 2018 de les Jornades Europees de Patrimoni se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre, i a Catalunya tindran lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre. Durant les jornades, palaus, castells, monestirs, jaciments, jardins històrics, i altres espais patrimonials obriran les seves portes perquè els ciutadans gaudeixin de visites gratuïtes i puguin conèixer en profunditat el seu patrimoni, la millor manera d’aconseguir la implicació social en la seva salvaguarda i valoració.
El Terracotta Museu de la Bisbal també s’hi ha sumat, i Xavier Rocas, conservador del museu ens explica les activitats que s’hi faran, en primer lloc divendres dia 12
El matí de dissabte 13 començarà a les 10:00 hores amb una suggeridora proposta que ens comenta el mateix Xavier Rocas i tot el diumenge hi haurà jornada de portes obertes
Ara que, passat l’estiu, retornen la rutina i els projectes urbanístics depredadors al llarg i ample del nostre estimat Empordà petit, m’ha revingut a les temples una relació d’idees d’alta volada que vaig tenir farà poc més de mes i mig com solen venir totes les idees d’alta volada: ajagut a la platja (ep, que és un dir, eh?: qui té canalla no jau mai).
De normal, els autòctons solem anar poc a les platges més maques de la nostra contrada durant els mesos de juliol i agost. Podent gaudir-ne la resta de mesos de l’any, és símptoma d’indiscreció i xaroneria deixar-se veure per segons quins paratges: l’aglomeració de carn humana desvirtua fins l’indret més bonic. Amb tot, en un moment de fatalitat, la tercera setmana d’agost vaig decidir portar la fillada allà on els meus pares psuqueros m’havien dut cada estiu d’ençà que, fent el camí de ronda des de Sa Riera, la varen descobrir: a l’Illa Roja, emblema i refugi del nudisme patri.
Era obvi que la trobaria de gom a gom i amb escàs marge per el gaudi. El que no podia esperar-me és que la trobaria plena de… banyadors. Ocupada per una multitud majoritàriament europea i blanca, els seus respectables paners eren pudorosament amagats rere una lluent capa de tèxtil multiforme i multicolor, de contrast cridaner amb la quietud que sempre m’ha inspirat aquella meravellosa cala.
No he vingut ací a queixar-me’n. Em sembla perfecte que cadascú vagi com li doni la reial gana. Faltaria més. Només espero que el mateix criteri s’imposi arreu. Que a qualsevol platja tothom pugui anar nu o tapat sense que això suposi cap alarma.
De camí de tornada cap al pàrquing, lluny, molt lluny d’allí, vaig mirar enrere per donar una darrera ullada a la platja; aleshores, sobre el meu cap, vaig contemplar l’immens esvoranc provocat a la pedrera de s’Antiga de Begur, futura nova urbanització amb 24 cases projectades. Fou aleshores que em vaig il·luminar: en aquests temps de crancs en els que la jovenalla és més pudorosa que els seus avis, veiem com encara hi ha alcaldes que, per un grapat de dòlars russos o saudites, són capaços d’abaixar-se els pantalons i mostrar-nos a tots les seves vergonyes. I en aquest cas sí que són vergonyants.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.