Inauguren el 30è Fòrum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània reivindicant l’interès pels mars i oceans

Fòum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània

Els museus marítims volen tenir un rol clau per combatre la desconnexió de la societat amb el mar. Aquest missatge ha marcat l’inici del 30è Fòrum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània. El fòrum l’organitzen el Museu d’Història de Sant Feliu i el Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala, i compta amb la participació de prop de 70 professionals d’arreu del Mediterrani.

El director del Museu Marítim de Barcelona, Enric Garcia Domingo, ha destacat que cal «obrir la mirada» per entendre que els ecosistemes marins són fonamentals, per exemple, en la regulació del clima. També ha denunciat l’existència d’una «ceguesa marítima» persistent, malgrat que la meitat de la població mundial viu a menys de 100 quilòmetres del mar.

La primera jornada ha tingut com a eix central l’educació de qualitat, amb ponències sobre projectes educatius impulsats per museus de la zona. El Museu de la Pesca de Palamós ha presentat un projecte pioner amb un vaixell elèctric impulsat amb energia solar, destinat a fer activitats educatives al mar mateix. La iniciativa, finançada pel Ajuntament de Palamós i fons europeus, es troba en fase de construcció.

Els museus de Croàcia i Itàlia han compartit experiències similars. A Split, la museòloga Branka Teklic ha destacat el valor dels tallers i activitats pràctiques per reconnectar els joves amb el mar. A Rijeka, es valora positivament la participació d’estudiants en la construcció d’embarcacions tradicionals. A Trieste, s’ha exposat l’ús de vaixells verds, que no depenen de combustibles fòssils.

També s’han mostrat experiències immersives amb realitat virtual per visitar patrimoni submergit sense necessitat de fer immersions reals. És el cas de la illa de Pianosa, a la mar Tirrena, on s’han digitalitzat arxius i creat models en tres dimensions per facilitar les visites virtuals.

L’acte inaugural ha comptat amb l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, que ha elogiat la cooperació entre ciutats i institucions. També hi ha intervingut la vicerectora de la Universitat de Girona, Sílvia Llach, i Joaquim Borràs, de la Generalitat, que ha destacat la identitat compartida dels pobles del Mediterrani.

Els assistents han visitat el patrimoni marítim històric de Sant Feliu, com el Salvament de Nàufrags, una instal·lació del segle XIX restaurada amb suport del Museu Marítim de Barcelona. El fòrum continuarà demà amb una jornada dedicada a la salut i la sostenibilitat.

Esquerra reclama al Govern que actuï pel veto de l’estelada al Bisbal Bàsquet

El grup d’Esquerra Republicana al Parlament ha demanat al Govern de la Generalitat que es posicioni davant el veto de la Federació Espanyola de Bàsquet a l’equipació del Bisbal Bàsquet. Els republicans han registrat una bateria de preguntes per saber si l’Executiu pensa actuar per evitar ingerències polítiques de la federació estatal en les competicions esportives.

A més, han demanat que s’impulsin canvis a la legislació per modificar la consideració de l’estelada i garantir que el club pugui tornar a vestir una samarreta que ha portat durant cinc temporades en competicions estatals sense cap conflicte. El diputat gironí i alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha remarcat que no s’havia registrat cap incident per aquest motiu i ha criticat que ara es vulgui aplicar una normativa que considera l’estelada un símbol violent.

La polèmica ha esclatat després que la Federació Espanyola de Bàsquet hagi prohibit al club lluir l’estelada a la part frontal de la seva samarreta. Aquesta decisió ha obligat el Bisbal Bàsquet a modificar les equipacions, tant la local com la visitant, eliminant l’estrella però mantenint les quatre barres.

Tot i acatar la decisió, el club ha deixat clar que no la comparteix. Ha decidit seguir venent samarretes amb estelada als seus aficionats i també ha comercialitzat dessuadores amb el lema «Aquí, l’estrella ets tu!». El director esportiu del club, Joan Ferrer, ha defensat que la samarreta forma part de la seva identitat i que sempre han estat respectats a totes les pistes.

La nova normativa, inclosa a la Llei de l’Esport, prohibeix qualsevol símbol de caràcter polític o religiós en les equipacions. Aquest canvi legal és el que ha permès a la federació vetar l’ús de l’estelada, malgrat que fins ara havia estat acceptada sense objeccions en l’àmbit esportiu.

Detectats quatre casos de grip aviària als Aiguamolls de l’Empordà en aus salvatges

privat:-un-estudi-alerta-de-la-desaparicio-gairebe-completa-dels-aiguamolls-costaners-mediterranis-abans-de-finals-de-segle
Privat: Un estudi alerta de la desaparició gairebé completa dels aiguamolls costaners mediterranis abans de finals de segle

Els tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries, han detectat quatre casos de grip aviària en aus salvatges durant les darreres setmanes. El primer va ser una cigonya blanca localitzada a l’agost. Dies després, el virus també es va trobar en un capó reial i dos flamencs. Tots els animals afectats han donat positiu en el serotip H5N1, un dels més agressius d’aquest tipus de grip.

Davant d’aquesta situació, el parc ha decidit ampliar les mesures de vigilància en explotacions avícoles situades en un radi de deu quilòmetres. Aquest protocol preventiu es mantindrà fins al 5 d’octubre i inclou l’obligació de confinar les aus i registrar tots els corrals, per evitar qualsevol contacte amb la fauna salvatge.

Els responsables del parc demanen també la col·laboració ciutadana. En cas de tenir aus de corral no registrades, cal inscriure-les i aplicar mesures de bioseguretat. Si algú detecta ocells morts o amb símptomes compatibles amb la grip aviària, cal avisar el Cos d’Agents Rurals o trucar al telèfon d’emergències 112.

El primer cas, el de la cigonya blanca, es va confirmar el passat 22 d’agost. Segons el Departament d’Agricultura, va ser el primer positiu de grip aviària a Catalunya aquest 2025. L’any anterior, el 2024, només s’havia registrat un únic cas a tot el país: un gavià argentat trobat a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat.

Tot i això, a les comarques gironines no és el primer cop que es detecta el virus. Durant l’estiu del 2023, ja es van trobar positius en diverses aus marines com xatracs, gavines i cigonyes a punts com l’Escala, Castelló d’Empúries i Begur.

“La Madona de Portlligat” torna a Catalunya i s’exposa al Teatre-Museu Dalí de Figueres

privat:-el-quadre-“monumental”-de-“la-madona-de-portlligat”-de-dali-torna-a-exposar-se-a-catalunya-per-primer-cop-en-73-anys
Privat: El quadre “monumental” de “La Madona de Portlligat” de Dalí torna a exposar-se a Catalunya per primer cop en 73 anys

Després de 73 anys, l’obra “La Madona de Portlligat” torna a Catalunya. El Teatre-Museu Dalí de Figueres acull aquesta peça monumental de Salvador Dalí, considerada una de les seves grans creacions. Es tracta d’un oli sobre tela pintat el 1949, i que no s’exposava al país des del 1952, quan es va mostrar a Barcelona.

El quadre, que fa gairebé tres metres d’alçada, ha arribat des del Museu d’Art de Fukuoka, al Japó. El seu trasllat ha estat complex per les dimensions i fragilitat de la peça. Fins i tot, per poder-la col·locar a la sala, s’ha hagut de desmuntar una finestra del museu. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha explicat que el museu japonès ha valorat que l’obra s’exposi “on hi ha la gran obra de Dalí”.

L’exposició de “La Madona de Portlligat” inclou un audiovisual i fotografies del transport de l’obra als Estats Units, quan Dalí la va portar personalment a les galeries Carstairs de Nova York. També s’han organitzat activitats divulgatives com conferències, tallers i recursos per a escoles, per apropar el significat de l’obra a estudiants de primària i secundària. El programa tracta temes com la ciència, la religió, la pintura i el paisatge del Cap de Creus.

Paral·lelament, la peça inèdita “Homenatge a Ramon Llull”, un treball preparatori per a una de les petxines del Palauet Albéniz, ha sortit a subhasta sense comprador. La casa Setdart ha lamentat que una obra amb un valor cultural tan rellevant hagi quedat sense adjudicar, tot i que esperen que pugui integrar-se en el patrimoni d’una institució catalana.

En canvi, l’escultura “Venus Espacial”, també de Dalí, s’ha venut per 125.000 euros a una col·leccionista de fora d’Espanya. L’obra combina elements clàssics amb simbolisme dalinià com rellotges tous, ous daurats i formigues, en una reflexió visual sobre el temps, la vida i la mort.

Els Bertrana

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els Bertrana
Loading
/

Ben retrobats, oients de Ràdio Capital!

Entre la Diada Nacional de Catalunya i les festes de La Mercè, arriben els Bertrana, la festa de lliurament dels premis literaris de Girona. Un esdeveniment cultural que reuneix a l’Auditori de Girona més de 800 persones, enamorades de la literatura, defensores de la llengua catalana, o aquest és el nostre objectiu, el de la Fundació Prudenci Bertrana que tinc l’honor de presidir des del mes de maig de l’any 2021.

El fil conductor de la festa dels Bertrana d’aquest any ha estat un homenatge al País Valencià, centrant-nos especialment en les editorials que van veure desaparèixer els seus llibres sota l’aigua en la gota freda que el dia de Sant Narcís de l’any passat va portar la mort a tantes persones i va perjudicar amb danys irreversibles el País Valencià. Hem volgut mostrar la nostra solidaritat amb els germans del sud que estan patint, a més, una regressió dels drets aconseguits per a la llengua, com l’escola catalana.

La festa és el marc que embolcalla el lliurament dels set premis que atorga la Fundació: el més antic és el Premi Prudenci Bertrana de novel·la que arriba enguany a la seva 58a edició i ha rebut Pep Prieto amb la novel·la Rosita; el segueixen el premi Miquel de Palol de poesia que se l’ha emportat el poemari Saur de Laia Llobera; el Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a Ramon Solsona amb Dones migpartides; el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil ha estat per a Marta Minguella i Assassinat a Highburn; el Premi Cerverí de lletra de cançó l’han aconseguit per votació popular Maria Jaume i Fades per Mon cherie go home; el Premi Lletra al millor projecte digital per a Lecturistes de Laia Bonjoch i Sergi Purcet; i el Premi Aurora Bertrana de traducció per a la traducció de la Poesia completa de Konstandinos P. Kavafis d’Eusebi Ayensa. Una bona collita, creieu-me. Animeu-vos a llegir, veure i sentir les obres guanyadores!

Aquest any, la Nit dels Premis dona inici a les «Activitats dels Bertrana». Hem tornat a programar itineraris literaris, continuem col·laborant amb «Nit de poetes», a més, estrenem L’Auca de l’Aurora Bertrana, del compositor Albert Nieto sobre una peça que Aurora va escriure l’any 1966 i la lectura dramatitzada Jo, Prudenci Bertrana, de Joaquim Armengol amb l’actor Jordi Coromina. A més de la taula rodona que vol commemorar el 25è Premi Lletra. Podeu consultar totes les activitats al portal web https://fundaciobertrana.cat

Llarga vida als Bertrana!

Polèmica entre l’equip de govern i l’oposició de Calonge per una jura de bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre

privat:-polemica-entre-l’equip-de-govern-i-l’oposicio-de-calonge-per-una-jura-de-bandera-espanyola-amb-motiu-del-12-d’octubre
Privat: Polèmica entre l’equip de govern i l’oposició de Calonge per una jura de bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre

Polèmica a Calonge i Sant Antoni entre l’equip de govern, format per Junts, PSC, PP, Guanyem i Tots, i el principal partit a l’oposició (ERC) per una jura de bandera espanyola amb motiu de la festivitat del 12 d’octubre. El consistori ha emès un comunicat en el qual es desvincula de l’acte i ho atribueix, en exclusiva, a la iniciativa del regidor del Partit Popular, Alberto Mas Vilá. A l’escrit publicat a les xarxes socials, el consistori reconeix que cedeixen el Palau Firal de Sant Antoni perquè es pugui fer l’acte, però fonts consultades per l’ACN deixen clar que s’ha abonat la taxa corresponent. L’escrit també remarca la voluntat de l’Ajuntament de fer un «exercici de respecte» amb la pluralitat dels grups que conformen el govern local.

Des d’Esquerra asseguren que el comunicat és «contradictori» i asseguren que la cessió és gratuïta, tot i que fonts de l’Ajuntament deixen clar que no és veritat i que s’ha abonat la taxa corresponent. ERC rebutja la jura de bandera i considera que el comunicat és una «presa de pèl» als veïns de Calonge i Sant Antoni. A més, des del grup municipal dels republicans asseguren que no es tracta d’un «fet aïllat» i que ja s’han permès actes militars amb l’equip de govern.

En aquest sentit, Esquerra Calonge assenyala el concert d’un grup militar que es va organitzar el juliol. Tot plegat ha portat als republicans a considerar que el consistori promou «la militarització del municipi», ja que és «reincident» en aquest tipus d’actes. Per tot plegat, el grup demana a l’equip de govern que «deixi de mentir» i que Calonge deixi de ser «un parc temàtic militaritzat».

«Creiem fermament en els valors republicans, democràtics i pacífics, i reivindiquem que el futur del nostre municipi s’ha de construir des d’aquests principis. El nostre compromís és amb les persones i amb el territori, no amb uniformes ni imposicions», assenyala un comunicat d’Esquerra a Calonge.

Problemes amb el cartell

Una de les queixes dels veïns a les xarxes és la presència del logotip de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni al cartell de l’acte. En resposta a això, el consistori es defensa assegurant que no han dissenyat el cartell i que tampoc els hi han passat per valorar-lo. Per tant, argumenten, no podien evitar sortir-hi.

L’acte està previst per dissabte 11 d’octubre, amb motiu de la festivitat de la Hispanitat. L’organitzador és un regiment d’infanteria de l’Exèrcit.