El passat 14 d’octubre va finalitzar l’exposició a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols dedicada enguany al paisatge i la seva evolució com a gènere artístic. S’havia inaugurat a principi d’estiu, el 10 de juny.
Aquesta exposició anava paral.lela a una altra mostra, ubicada al mateix edifici, obra de la inclassificable i genial artista Pepa Poch, que presentava una xifra molt semblant de visitants.
El nombre total de públic és positiu, unes vint mil persones.
SI bé la xifra és bona crec que aquest no és el principal valor d’aquesta aposta cultural. Veig com a molt interessant i positiva la idea d’acostament de l’art i dels artistes a casa nostra. I veig molt interessant que Sant Feliu aposti per l’art com a camí a seguir.
Portar quadres d’artistes extraordinaris a Sant FEliu, i tenir-los durant 4 mesos a l’abast de tothom, ordenats i exposats segons un criteri professional i sensible de la comissària, crec que és quelcom de gran valor. La mostra era dilatada en temps i Sant Feliu està a tocar al centre de la Costa Brava.
Parlant d’acostar grans noms. No oblidem que l’any passat aquesta mostra portava al monestir de Sant Feliu de Guixols una obra de Van Gogh, i altres anys hi hem tingut peces d’impressionistes francesos com Gauguin, Monet, Renoir. Quants pobles del nostre entorn presumirien de tenir un Van Gogh penjat a les parets durant 125 dies l’any…
Enguany la fórmula ha funcionat de nou, i hi ha hagut artistes com Sisley o Camille Pissarro. Pissarro, repeteixo. El quadre de Sant Feliu forma part d’un seguit de peces que he vist a milers de quilòmetres de distància,. I resulta que un artista que admires i saps que si el segueixes no et queda més remei que desplaçar-te a grans capitals del món,se t’acosta a l’Empordà i el pots estudiar a fons. Extraordinari.
L’altre gran valor és l’aposta que es fa per l’educació en l’art que es fa en aquest museu. A banda de l’exposicio´, hi ha una sala dedicada a repensar la mostra i veure-la de nou amb ulls d’infant i criteris educatius. Ho veig molt encertat. Perquè també es complementa amb el paper actiu que fan les escoles i centres educatius, tant de Sant Feliu com d’arreu. Només per això, per veure com els nens i nenes fan cua amb professors i professores els primers dies de setembre davant del monestir i s’introdueixen en la màgia d’un museu. EM sembla fascinant.
EN la mostra d’aquest any, la setena, hi he estat el primer dia. Hi he estat tres o quatre vegades al pic de l’estiu. I hi vaig ser l’ultim dia. L’última mitja hora. Per acomiadar-me bé de pintors que admiro. Sí, sents tristesa però també una gran sensació de gratitud. QUina sort, tenir algú que ens hagi acostat tots aquests mestres i tenir-los tan a l’abast.
