Thom Yorke és notícia aquesta setmana arran de la seva col·laboració amb Greenpeace, amb la missió de protegir l’oceà Antàrtic.
Yorke va explicar a The Independent, que «hi ha alguns llocs al planeta que estan destinats a mantenir-se crus i salvatges i no ser destruïts per l’empremta de la humanitat».
Per conscienciar a la població han estrenat un vídeo on de fons sona Hands off the Antarctic, i és que l’oceà Antàrtic és una terra salvatge i el que passa allà ens afecta a tots i l’hem de protegir.
El Tastaolletes es una mostra que combina gastronomia i ceràmica que s’allargarà fins el dia 28 d’octubre amb la voluntat d’atreure visitants a la ciutat i potenciar-hi el turisme fora dels mesos estivals. Hi participen més d’una desena de propostes gastronòmiques vinculades a restaurants, bars i pastisseries. Les persones que facin la ruta gastronòmica podran valorar els tastets degustats i segons els resultats recollits es premiaran el “Millor tastet” i el “Millor menú degustació”.
Pel que fa a la vesant terrissera del Tastaolletes val a dir que hi participen més d’una desena de productors de ceràmica utilitària adherits a la marca «Ceràmica de la Bisbal» en una exposició que es podrà visitar fins el 28 d’octubre al Terracotta Museucoincidint amb el darrer dia de la mostra.
Gemma Pascual, Regidora de Promoció Econòmica de la Bisbal
El cap de l’oposició es congratula que l’Ajuntament de la Bisbal hagi aplicat per fi l’administració electrònica. De fet PSC-Independents per la Bisbal ja ho havia demanat des de l’inici del mandat. Tanmateix però i tenint en compte que un decret del govern espanyol prorroga dos anys l’obligatorietat d’aquesta mesura, Òscar Aparicio creu que caldria haver aprofitat per fer la implantació de forma progressiva. Es podia haver utilitzat per per donar informació a la ciutadania i formar a les entitats del municipi.
Des del PSC-Independents per la Bisbal-PSC esperen que no hi hagi cap entitat que resulti afectada per la manca de previsió i la improvisació del govern municipal en un tema tan important com l’administració electrònica que és el present de l’administració, i que ha de suposar una millora en la relació dels ciutadans amb l’Ajuntament.
Ho confesso, Gaspar Noé (Irreversible, Enter de void i Love) em sembla un venedor de fum. Un d’aquets cineastes que es passegen per diferents festivals mentre reben l’aplaudiment d’una crítica que el venera. Personalment em sembla un venedor de fum frívol, com pot ser Albert Serra a casa nostra. Les seves pel·lícules em semblen buides de contingut i només busquen la provocació gratuïta. A través d’unes imatges visualment potents, repeteix les mateixes provocacions una vegada i una altra en les seves pel·lícules. Els temes recurrents d’aquest enfant terrible del cinema francès són omnipresents en el seu cinema. Els podem resumir en les violacions, la violència extrema i gratuïta, l’ús i abús de les drogues, els embarassos i els avortaments. Climax no és res més que tornar als temes de sempre de la seva filmografia. En aquesta ocasió, l’argument, una vegada més, ens resulta de vergonya pels altres. Noé tanca els ballarins d’una companyia de dansa en un local, on al llarg d’una nit es desenvoluparà una rave que transcorrerà entre ballarugues i salvatjades. La pel·lícula es mou en tres blocs. El primer, d’uns 10 minuts, en què els protagonistes parlen a càmera i expliquen les seves inquietuds. Aquest fragment en dura 10, però només donava per dos. Imaginem que l’objectiu era que arribéssim a sentir empatia envers els personatges, però són tan imbècils que això és impossible. El segon bloc consisteix a veure diferents plans seqüència dels ballarins ballant, i res més. Plans seqüència marca de la casa. I els 45 minuts restants veiem els protagonistes fent bogeries i salvatjades mentre es troben sobre els efectes de les drogues. Per entendre’ns, és com veure un grup de borratxos des del punt de vista d’algú que va serè. El millor de la pel·lícula és que només dura poc més de 90 minuts, no obstant el metratge curt, no evita que la pel·lícula se’ns faci llarguíssima. Noé és un provocador gratuït i el seu cinema està ple de contingut que indigna a l’espectador i el pertorba, soviny sense justificació. Si ve al cas o no, al realitzador li és absolutament igual. Personalment em sap greu per Sofia Boutella que no sé qui la va enganyar per participar en aquesta pel·lícula. Per cert, Climax s’ha endut el premi a la millor pel·lícula de Sitges. Un error des del meu punt de vista, no ja perquè consideri que la pel·lícula és un enorme bluf, sinó perquè crec que en els festivals de gènere cal premiar un altre tipus de pel·lícula i no l’obra d’autor més provocativa que pugui haver-hi en una secció oficial. Però això ja s’ha convertit en un malsà costum entre els diferents jurats.
Des de dilluns, els ciutadans de Torroella de Montgrí i l’Estartit poden votar per escollir els projectes finalistes dels pressupostos participatius. Hi podran participar totes les persones majors de 16 anys empadronades al municipi, i cada ciutadà disposarà de 3 vots.
Els empadronats a Torroella podran escollir entre les 10 propostes de la llista per Torroella, que són, entre d’altres millorar el carrer del Roser o de Santa Caterina, ampliar la vorera per accedir a l’escola Sant Gabriel, passar el cablejats elèctric i de serveis per les façanes el màxim de trams possibles, o millorar l’accés al pavelló de l’escola Guillem del Montgrí. En canvi, els empadronats a L’Estartit podran votar entre els 5 projectes per a l’Estartit, entre els que hi ha la millora dels jocs de platja, col·locar un element escultòric d’interès turístic o plantació de palmeres a la platja; i els 10 per Torroella.
La partida destinada serà de 100.000 euros, dels quals 75.000 es destinaran a Torroella i 25.000 a l’Estartit. Aquest és el segon any que es destina una partida per als pressupostos participatius, la principal novetat ha estat l’augment del pressupost en 25.000 euros i que aquest augment es destini a l’EMD de l’Estartit.
