El coreà Lee Chang-dong dirigeix aquesta adaptació d’un conte de Murakami, que va guanyar el premi de la crítica, en el Festival de Cannes.
Jongsu és un jove introvertit que es retroba per casualitat amb una amiga de la infantesa. Ell se n’enamora, però ella se’n va de viatge i, quan torna, ho fa amb un nou xicot sota el braç. És atractiu, té diners i és llençat, tot el contrari que ell. A partir d’aquest moment es crea un triangle amorós ple d’estranyeses. Un dia, ella desapareix sense dir res a ningú i la història esdevindrà encara més estranya.
Entre els protagonistes trobem a Steven Yeun, en Glenn de la sèrie The Walking Dead en el paper d’aquest jove atrevit i adinerat, per atreure el públic menys avesat a productes orientals.
El principal problema és que resulta absolutament injustificable que la pel·lícula trigui 90 minuts a exposar el plantejament. És innegable la bona direcció, la fotografia i altres elements tècnics, però el ritme narratiu resulta exasperant. Aquesta història no requereix més d’hora i mitja i en dura una més del necessari. En altres termes podríem parlar d’una obra extraordinària, però malauradament no és així.
Ens ha agradat la subtilesa en què tracta aquest triangle, del qual només veus a través dels ulls d’un dels protagonistes. I al final, com espectador, t’acabes menjant el cap de la mateixa manera.
Burning és interessant, però el metratge de dues hores i mitja resulta extenuant i perjudica enormement al resultat final. En tot cas, és una història molt Murakami, per la qual cosa segurament agradi als seus seguidors, mentre que els seus detractors l’odiïn. Personalment, em col·loco al mig, perquè, tot i que hi ha elements que no m’agraden, també n’he extret coses molt bones de la resta.
