Burning

El coreà Lee Chang-dong dirigeix aquesta adaptació d’un conte de Murakami, que va guanyar el premi de la crítica, en el Festival de Cannes. 
Jongsu és un jove introvertit que es retroba per casualitat amb una amiga de la infantesa. Ell se n’enamora, però ella se’n va de viatge i, quan torna, ho fa amb un nou xicot sota el braç. És atractiu, té diners i és llençat, tot el contrari que ell. A partir d’aquest moment es crea un triangle amorós ple d’estranyeses. Un dia, ella desapareix sense dir res a ningú i la història esdevindrà encara més estranya. 
Entre els protagonistes trobem a Steven Yeun, en Glenn de la sèrie The Walking Dead en el paper d’aquest jove atrevit i adinerat, per atreure el públic menys avesat a productes orientals. 
El principal problema és que resulta absolutament injustificable que la pel·lícula trigui 90 minuts a exposar el plantejament. És innegable la bona direcció, la fotografia i altres elements tècnics, però el ritme narratiu resulta exasperant. Aquesta història no requereix més d’hora i mitja i en dura una més del necessari. En altres termes podríem parlar d’una obra extraordinària, però malauradament no és així. 
Ens ha agradat la subtilesa en què tracta aquest triangle, del qual només veus a través dels ulls d’un dels protagonistes. I al final, com espectador, t’acabes menjant el cap de la mateixa manera. 
Burning és interessant, però el metratge de dues hores i mitja resulta extenuant i perjudica enormement al resultat final. En tot cas, és una història molt Murakami, per la qual cosa segurament agradi als seus seguidors, mentre que els seus detractors l’odiïn. Personalment, em col·loco al mig, perquè, tot i que hi ha elements que no m’agraden, també n’he extret coses molt bones de la resta.

Damià Calvet: Hi ha sòls urbanitzables on no hi podem fer res com a Generalitat

POUM de la Costa Brava
Cala d'Aiguafreda on el POUM de Begur es vol executar | Imatge de Gerard Escaich
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Damià Calvet: Hi ha sòls urbanitzables on no hi podem fer res com a Generalitat
Loading
/

Els sòls urbanitzables de la Costa Brava tenen els dies comptats. Això és el que es denota de les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. En una roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, ha assegurat que «no hi ha res a fer» amb aquells projectes urbanístics que ja tenen llicència municipal.

Calvet però ha assegurat que la Comissió d’Urbanisme ja ha estudiat i modificat, si s’esqueia, els diferents projectes presentats fins ara. Tot i això, el conseller sí que veu esperances en aquells projectes que encara hagin de rebre l’aprovació per part de la Generalitat de Catalunya. De fet ha assegurat que caldrà estudiar totes les propostes siguin «sòl urbanitzable programat o no programat».

Ara per ara, Damià Calvet, conseller de Territori, ha defensat que són conscients de les reivindicacions de les diferents entitats ecologistes. A aquestes queixes però assegura que en alguns sòls ja programats, la Generalitat no hi podrà fer res.

Un dels casos de llicència municipal sobre sòls urbans consolidats és el projecte a la Pineda d’en Gori. Aturar aquest projecte però queda lluny de les mans del Departament com ha explicat el propi conseller.  Tot i el problema actual amb les possibles construccions, Damià Calvet ha assegurat que cal escoltar totes les parts implicades. De fet, ha defensat que la feina que fa l’associació SOS Costa Brava, formada aquest passat mes d’agost, els fa ser un millor govern.

Per poder lluitar contra la proliferació dels nous habitatges previstos en els diferents POUMs, el conseller de Territori ha anunciat una reunió. Damià Calvet ha explicat que hi ha una interlocutòria del Parlament que insta a obrir diàleg amb la plataforma ecologista. Tot i això, el conseller defensa que també s’ha de parlar amb un altre actor implicat.

Aquestes direccions possibles, com ha informat el Departament de Territori de la Generalitat són la concentració, la reducció o inclús la desclassificació dels terrenys on s’han de fer els projectes. Aquestes noves construccions però tenen un precedent. L’any 2005, com ha comentat el conseller, es va aprovar el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner durant el govern del tripartit.

Aquest pla va desclassificar molts pocs sòls urbanitzables, en paraules del conseller. I això ha provocat que ara el nou executiu hagi de presentar la nova Llei d’Ordenació del Litoral i un Pla de Sòls No Sostenibles. Aquesta nova normativa però cada vegada està més a prop. Aquest mateix dimarts, el Govern ha aprovat el projecte de llei d’ordenació del litoral.

Gestió pública dels serveis

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Gestió pública dels serveis
Loading
/

D’aquí a un moment en Manel Magrinyà ens explicarà des de la Bisbal, que el grup de onvergència i Unió (que lluny que sona ja aquest nom, per cert) demana a l’Ajuntament que es faci càrrec de la gestió directa del servei de recollida selectiva. També des de la Bisbal, els socialistes reclamen que l’Ajuntament prengui el control sobre la gestió de l’aigua i ja hi ha uns quants pobles i ciutats de Catalunya que caminen cap a aquest model. De fet, a Barcelona mateix, l’Ajuntament de la ciutat ha creat la seva pròpia companyia elèctrica, Barcelona energia amb la idea d’abastir els equipaments públics i donar a servei a 20.000 famílies a partir del 20.000.

Està fora de tot dubte, que darrera d’iniciatives com aquesta hi ha la voluntat de donar un millor servei als ciutadans i garantir-ne l’accés, a més de blindar el retorn que té en la ciutadania el possible benefici que se n’obtingui. Ara bé, fins a quin punt les administracions han d’impulsar serveis o empreses que entren a competir directament amb companyies que ja els estan oferint.

Les administracions són les primeres que, a partir de la (cada vegada més) creixent burocràcia es mostren més ineficients a l’hora de gestionar. Segur que és positiu que els circuits pels quals discorren decisions i diners públics estiguin el més fiscilitzats possibles, però això reverteix en processos més lents. Per tant, què ens fa pensar que la creació de companyies públiques o l’assumpció de serveis de manera directa revertirà en millor qualitat de servei que rep el ciutadà. Al capdavall, sovint són les mateixes administracions les que forcen a la baixa les xifres per les quals es liciten els serveis que després presten les diverses companyies adjudicatàries als ciutadans.

En aquest punt, pregunto: No seria millor que (permeteu-me que simplifiqui) en comptes d’engreixar la maquinària pública amb escombriaires, tècnics de manteniment de canonades o els rols que sigui que fan falta per a la prestació directa, no es reforcés el seguiment i control del servei que presten empreses adjudicatàries? No sria millor que en els concursos públics es fixessin paràmetres que garanteixin sous dignes per als treballadors? No seria millor que es limités el marge de benefici que perceben les empreses que presten serveis bàsics?

No seria millor, en definitiva, que una companyia de la llum faciliti subministrament elèctric i que una administració pública, administri els recursos per garantir la qualitat del primer?

Temps assolellat i gran amplitud tèrmica

El temps continua estable amb bonança meteorològica i  avui serà un dia assolellat com ahir.  

Aquests dies tenim una amplitud tèrmica força gran, i avui la temperatura màxima serà més elevada que ahir amb valors que superaran els 25 ºC.

Per contra, el matí i la nit seran frescos amb menys de 10 ºC de temperatura mínima a l’interior de la comarca. 

L’estat de la mar romandrà una mica alterat avui amb onades en tot cas inferiors als dos metres d’alçada. 

Demà el temps continuarà amb la mateixa tònica i gaudirem d’un altre dia assolellat.

L’artista Markus D assoleix el rècord Guinness del quadre més gran pintat sota el mar

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L’artista Markus D assoleix el rècord Guinness del quadre més gran pintat sota el mar
Loading
/

Diumenge passat es va assolir un rècord Guinness a Palamós. En concret, a cinc metres de fondària del mar de la Fosca: el llenç de pintura més gran a sota el mar. Ho va assolir l’artista Markus D qui va pintar un retrat de 4 metres d’amplada i 2 d’alçada de Salvador Dalí, el seu ídol.

 

L’artista sempre havia volgut batre un Guinness però, va ser un amic qui per fi va ajudar-lo a decidir-se. No obstant això, tal com ha explicat a Ràdio Capital, la idea inicial era pintar a Cadaqués, la vila on va viure i treballar el pintor Dalí. Va ser el mal temporal del cap de setmana el qual va comportar un canvi de lloc.

Marc Armengol –nom real de l’artista– també ha explicat que l’obra ha requerit materials especials. Per una banda, utilitzant la massa mare de la pintura que conserva propietats que permeten que no es dilueixi al posar-se en contacte amb aigua. Així, l’artista ha explicat que podia inclús utilitzar les seves pròpies mans per dibuixar sobre el llenç. Aquest, també fet d’una fusta forçada, especial per aigua, que enxampa la pintura molt fàcilment, i que tenia molts suports per la seva gran amplitud.

 

Tanmateix, aquesta no és la primera vegada que en Markus D crea una obra utilitzant aquesta tècnica. De fet, ja ha pintat retrats de diverses personalitats, com Johan Cruyff o David Bisbal sota el mar d’indrets de la costa catalana. Per exemple, a Blanes, Tossa o Palamós.

L’artista atribueix aquesta motivació a quan era petit, quan va veure per la televisió un home que es va submergir amb l’oxigen a l’esquena i va pintar un quadre. Tot i això, és cert que també crea altres tipus d’obres que no tenen res a veure amb aigua però, que sí conserven l’essència d’un estil innovador que ell mateix ha format i que anomena “art-extrem”. Caracteritzat, bàsicament, per barrejar l’art amb el risc. Doncs, crear sota pressió és, per ell, un al·licient.

Patxi Otamendi: “L’eix principal del nostre programa és intentar recuperar la il·lusió pel Palamós”

Patxi Otamendi
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Patxi Otamendi: “L’eix principal del nostre programa és intentar recuperar la il·lusió pel Palamós”
Loading
/

No estan essent mesos fàcils per al Palamós, que a més del descens de categoria, ha hagut de veure com s’iniciava una crisi institucional que ha desembocat en un procès electoral. Després de conèixer que Joan Pau Pérez no presentarà candidatura, Patxi Otamendi és l’únic candidat a la presidència del club. Al Supermatí de Ràdio Capital, el candidat ha repassat l’actualitat del club palamosí.

Otamendi lidera el grup Junts pel Degà, grup que ha presentat fins a 3 mocions de censura a la junta de Joan Pau Pérez. Otamendi apunta que les mocions es van presentar pel descontent del soci envers la situació esportiva i institucional del club. Ha afegit que el soci sent que no hi ha un rumb clar, ni a curt ni llarg termini.

 

Per a revertir aquest desencant, la candidatura d’Otamendi vol que la gent de Palamós torni a il·lusionar-se amb l’equip, implicant-lo a la gestió de del futbol, en definitiva, col·lectivitzar el dia a dia del Palamós.

 

En referència a la retirada de la candidatura de Joan Pau Pérez per por a noves mobilitzacions en cas de guanyar-les, Otamendi afirma no saber res de nous actes, però que això va amb el càrrec.

Per ara, la candidatura d’Otamendi marca com a objectiu més urgent conèixer la situació econòmica del club, ja que, segons diuen, no se’ls ha proporcionat cap informació. Consideren que és clau per a poder planificar la situació esportiva i poder parlar de l’objectiu de pujar de categoria. Otamendi ha mostrat preocupació per l’estat de la tresoreria de l’equip, i sobretot per tot el que es pugui arrossegar de fa temps.

 

Otamendi vol aportar la seva experiència al Girona al Palamós. Tot i que considera que són dos mons molt diferents, la seva experiència i els seus contactes en l’àmbit professional poden ser aplicats en l’àmbit amateur. Si tot va tal com ha d’anar, dimecres es tanca el cens electoral i es donaran 6 dies per a presentar candidatures. En cas de que hi hagi més d’una candidatura, s’obrirà el procés electoral. Si finalment només s’acaba presentant la candidatura d’Otamendi, serà president de seguda.

Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí.