Constituïda la Taula del Ter per retornar els cabals del riu

Riu Ter
Riu Ter en una imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Constituïda la Taula del Ter per retornar els cabals del riu
Loading
/

La Generalitat de Catalunya ha constituït de manera formal la Taula del Ter. L’objectiu d’aquest òrgan serà vetllar pel retorn, de manera correcte, als cabals del riu naturals. La idea és que els compromisos que s’han aprovat, es portin a terme abans de l’any objectiu 2027.

Aquell any, segons s’ha estipulat, s’hauria d’assolir la xifra de derivar només 90 hectòmetres cúbics anuals cap a l’àrea Metropolitana de Barcelona. Una xifra que és gairebé la meitat de la quantitat d’aigua que es derivava l’any passat, uns 166 hm3.

En una roda de premsa, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat quins són els compromisos de la Taula del Ter. Aquestes dades també les ha acompanyat de les xifres exactes de la quantitat d’aigua que es deriva a l’AMB fins ara.

La revisió dels compromisos havia de començar fa temps. De fet, la taula ja s’havia reunit abans però no s’havia consolidat de manera oficial fins ara. El motiu va ser l’aplicació de l’article 155 i també la paràlisi institucional per falta de Govern Català.

Durant aquest temps però s’han fet diferents activitats per controlar que es complien els compromisos previstos. De fet l’Agència Catalana de l’Aigua ha aplicat el full de ruta que s’havia pactat amb el territori. Mantenint, de manera assegurada, els tres metres cúbics per segon al pas del riu Ter per Girona.

A diferència d’abans, ara ja hi ha un govern en marxa. I a la propera reunió per avaluar el compliment dels pactes també hi haurà un representant governamental. Allà s’haurà de comprovar que tot segueix el bon funcionament i quin és el camí a seguir a partir d’aleshores. Segons s’ha informat, hi haurà tres fases.

La Taula del Ter ha dividit el full de ruta en tres fases

La primera serà constituir un trinomi estalvi-regeneració-dessalinització. Aquí és on es farà servir aigua del riu Llobregat i s’ampliarà la potabilitzadora d’Arbrera. Durant aquest període s’haurà de reduir fins als 140 hectòmetres cúbics d’aigua cap a la ciutat comtal. La segona fase s¡allargarà des del 2023 fins al 2027 i s’haurà de reduir la derivació fins als 90 hm3 anuals.

Per fer-ho s’haurà d’ampliar la dessaladora de la Tordera, que passarà de 20 hm3 a 80 hectòmetres cúbics anuals. I l’aigua es desviarà a la ciutat de Barcelona mitjançant la xarxa de la Selva i l’Alt Maresme. Finalment, a partir del 2028, segons està aprovat, la derivació cap a la ciutat barcelonina no podrà superar el 30% del cabal del riu Ter.

Aquest és el full de ruta que haurà de comprovar la Taula del Ter. Una taula que està formada per diferents entitats ecologistes però també per ajuntaments i representants de la Generalitat. De fet, serà l’Ajuntament de Girona, el Consorci de la Costa Brava, el Consorci del Ter i un membre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els que representaran cada interès durant la Taula del Ter.

A les reunions de l’òrgan però també s’hi apuntaran els ecologistes i part del món acadèmic, com la Universitat de Vic, mitjançant el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

Les escultures del Parc dels Estanys ajusten les visites a l’horari d’hivern del parc

L’escultor català Manel Álvarez té una mostra d’una quinzena d’escultures al Parc dels Estanys de Platja d’Aro des de l’11 d’agost, quan es va inaugurar. L’exposició, titulada «Walking through«, durarà fins al 31 de gener. En horari d’estiu, a l’agost i al setembre, es podia visitar cada dia de set del matí a nou de la nit, ja que aquest és l’horari del parc.  A partir del mes d’octubre, que tanca abans, es podrà fer entre les vuit del matí i les sis de la tarda. Aquesta mostra és la segona de l’any al parc, i esdevé la setena del cicle anual d’exposicions al municipi, que s’estén també al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro i a la Masia Bas de Platja d’Aro.

La mostra del Parc dels Estanys representa un repàs dels seus últims 25 anys de carrera artística, on inclou les sèries Àfrica i Antic Testament. A les peces d’Àfrica s’hi observen formes simples, cuidades i minucioses, poc naturalistes. Aquí l’artista es va servir de l’abstracció, de formes noves i irreals, donant així un tractament contemporani al primitivisme africà. D’altra banda, la sèrie Antic Testament, una la col·lecció que va presentar al Bible Lands Museum de Jerusalem l’any 2011, reinterpreta textos bíblics a través de les escultures. Per exemple, els passatges de l’arbre de la vida. Els materials emprats en aquestes escultures són fusta, alumini, marbre, granit, ferro, llautó, bronze, pedres calcàries, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SOBRE MANEL ÁLVAREZ

Nascut a Sant Feliu de Codines l’any 1945, va estudiar modelatge i talla d’escultura als Salesians de Sarrià. L’any 1968 es va iniciar en imatgeria religiosa, interiorisme i disseny industrial. L’any 1971 va exposar per primera vegada a Vic i a Olot. El 1975, a Itàlia, va descobrir el marbre de Carrara, que va representar un gir a la seva producció artística. Des de finals dels setanta, ha presentat nombroses exposicions arreu del món i la seva obra és present en espais públics de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Estats Units i Brasil. Des de l’any 2004 té el seu taller a Saus, Camallera (Girona).

 

 

Tret de sortida per la reforma del carrer Ample de la Bisbal

Reforma del carrer Ample de la Bisbal
Manel Magrinyà

La reforma del carrer Ample ha començat el seu camí amb la licitació de la redacció del projecte executiu, direcció d’obra, seguiment i liquidació econòmica de l’obra. Es tracta de l’ordenació dels carrers Ample, Antic, Valls d’en Colomer i Trinitat Aldrich en les fases 5-B, 6-A i 7-A del Pla especial del Nucli Antic i el pressupost de licitació és de 61.952,00 € amb el 21,00% de l’IVA inclòs.

Aquesta primera fase que ara es licita correspon a serveis d’arquitectura, enginyeria, planificació urbana i arquitectura paisatgista. També a serveis connexos de consultors en ciència i tecnologia i anàlisis tècnics. L’anunci oficial es va publicar el dia 23 d’octubre, la durada del contracte és de dos mesos i el termini de presentació d’ofertes el 7 de novembre d’enguany a les 14:00 hores.

La reforma d’aquest sector del nucli antic de la Bisbal es possible gràcies a la pròrroga del Pla de Barris fins al 31 de desembre del 2019 que hauria de permetre al govern municipal acabar-la dins de termini per rebre la subvenció i ser una realitat abans del 31

Supermatí 25-10-2018

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 25-10-2018
Loading
/

Tornen a reclamar la cessió de la base Loran

Base Loran
Imatge de l'antiga base militar. Font: EA3TP
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Tornen a reclamar la cessió de la base Loran
Loading
/

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha tornat a reclamar la reversió de la titularitat de la base Loran. Els terrenys formen part del Ministeri de Defensa del Govern Espanyol, després de cedir-los, gratuïtament al govern americà als anys 1960.

La petició de reversió torna a arribar després que el Ministeri de Defensa fes una nova subhasta. Fins ara, s’ha arribat a subhastar quatre vegades el complex i segons ha explicat Jordi Colomí, regidor d’urbanisme del consistori, el govern té previst tornar a subhastar el complex aviat.

En aquest motiu, el regidor ha destacat a Ràdio Capital que el govern local no té cap interès en pagar la quantitat demanada pel Ministeri.

La quantitat, actualment ascendeix als 465.956 euros. Aquest preu però és molt menor, gairebé un 20%, que el segon intent per vendre el complex. En aquell moment es va arribar als 575.255 euros. Finalment però, la quarta opció per la venta era de 419.361 euros.

Per defensar la seva posició, Colomí també ha explicat que des de que hi ha democràcia, Torroella sempre ha demanat la reversió de la propietat de la Base Loran. Ara mateix, el govern local actual no és menys i també ha reclamat aquesta reversió. Sempre, però, amb el suport de l’oposició. Perquè declaren que s’ha de tornar al poble allò que és del poble.

Preguntat per l’hipotètic cas que algú comprés el complex, Colomí ha assegurat que estan explicant què si pot fer i què no. El motiu és perquè Base Loran està situada en mig d’un Parc Natural i les limitacions constructives són molt extenses.

El perill de les dicotomies en la política

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El perill de les dicotomies en la política
Loading
/

Benjamin R. Barber argumentava en el seu llibre, If mayors ruled the world, que la diferència principal entre els primers ministres i els alcaldes rau en que fonamenten el seu mètode d’accionar de forma diversa. Per una costat, en política nacional es fa ús de la ideologia, i en esferes locals, preval el pragmatisme.

Justament aquesta reflexió, em va fer meditar en les eleccions nacionals i en què basem la nostra elecció política? És en la ideologia? O bé en el pragmatisme?

A tot això, se li va sumar la conversa que vaig tenir amb dos companyes del Brasil, en la que es  debatia com podia ser que Bossonaro guanyés la primera ronda de les eleccions d’aquell país amb tanta contundència.

Ambdós esfereïts pel futur que es podia augurar si finalment sortia escollit Bossonaro, arribaven a una conclusió que segurament responia a la perfecció la pregunta inicial:

Bossonaro es un fenomen més gran que el mateix Partit dels Treballadors o els partits liberals i conservadors. Bossonaro ha sabut apel·lar al sentiment comú entre la classe mitja del país.

Ens trobem en un punt, en el que les diferents eleccions, ja no són conduïdes per clivelles ideològiques, per problemàtiques concretes, sinó que es centren en una dicotomia. El fictici tauler d’escacs en el que es juga, el determina el populisme. Es fa de la política una dicotomia nacional, o a favor o en contra de la problemàtica que les forces populistes hagin determinat.

Atureu-vos un moment, penseu en qualsevol de les problemàtiques actuals ja sigui a nivell nacional o internacional. Les solucions als problemes s’han reduït en una dicotomia? Existeix un ells i un nosaltres? Es fa ús de les tensions i emocions de la població?

En un moment com l’actual, i segurament potenciat per les xarxes socials i la societat de la immediatesa, el futur polític dels diferents països, ciutats i regions, queden en mans de reduccions de problemàtiques molt més complicades.

No vull determinar si es millor ser idealista o pragmàtic, el que si que se és que una dicotomia no ens solucionarà res, més aviat el contrari….