Es diuen Kids from Mars i aquest divendres s’han presentat en societat amb August, una proposta suggerent on l’electrònica es barreja amb unes melodies on la veu d’aquests joves sorprèn per la seva maduresa.
I és que els cantants tenen 15 anys i són de Blanes! Els vam descobrir aquesta setmana gràcies a El Món a RAC1 i des de llavors que no han parat de rebre bones crítiques d’aquest debut, pel qual ben aviat podrem escoltar noves cançons.
L’Òscar ie l Roger es van conèixer a un combo d’una escola de música de Blanes i allà va sorgir tot. Van començar a quedar fora de les classes i a compondre plegats, fins que dos anys més tard va néixer el projecte Kids from Mars. August és una cançó que recorda a un estiu que no acaba sortint com un esperava i que desitges que acabi ràpid.
Avui s’ha estrenat el videoclip del seu debut, obra de The BikeBros Movies.
A mesura que s’acosta l’època nadalenca les estrenes discogràfiques van sent més intenses i aquesta setmana tenim un bon grapat de nous llançaments, algun dels quals inclou fins i tot ja discs de nadales, com John Legend o Jessie J. Entre les novetats destacades figura el tercer disc de Lukas Graham o la banda sonora de líder de Radiohead.
La benzinera Petrolis Independents de Torroella de Montgrí ha patit un atac. Segons ha publicat el compte de Twitter de la benzinera independentista de Torroella, els propietaris de l’estació de servei han denunciat un atac contra la benzinera situada a l’entrada del poble.
La benzinera de Petrolis Independents ha vist com la bafarada del «Sí» ha aparegut destrossada. Aquest cartell fa referència al vot favorable per la independència de Catalunya durant el referèndum de l’1 d’octubre.
Com ha publicat el compte de Twitter, el cartell s’hauria trobat a la benzinera trencat durant aquest dijous. En declaracions al Diari de Girona, Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents ha lamentat que hi hagi «actituds violentes» amb l’únic objectiu de fer canviar d’idees als independentistes.
Acte vandàlic? Ens hem trobat la bafarada del SÍ de la benzinera de Torroella de Montgrí, trencada. La tornarem a posar. No volem viure en un país on no es respecten les opinions i les idees. Els independentistes #volemrespectepic.twitter.com/4oyc49cAgr
La benzinera de Petrolis Independents a Torroella està situada a l’entrada del poble. Justament al costat d’un supermercat per l’entrada a la vila pel pont del riu Ter. De fet, aquesta mateixa estació de servei ja va generar polèmica, quan Carrefour, va posicionar-se en contra de la gasolinera. En un cartell es podia llegir que el supermercat informava que la propietat de la benzinera era aliena a la direcció del supermercat.
En declaracions, Jordi Roset, va deixar clar que no retirarien l’estelada com demanava la cadena de supermercats. El dirigent assegurava que formava part de la identitat de Petrolis Independents.
A principis d’agost del 2017 es va instal·lar el cartell amb el «Sí» que aquest dijous ha aparegut trencat. Tot i això, la benzinera ja feia mesos que s’havia inaugurat, de fet des de l’abril del mateix any.
L’exalcalde Torroella i ara portaveu del PDeCAT, Jordi Cordon, ha anunciat la seva voluntat de ser cap de llista del PDeCAT a Torroella de Montgrí de cara a les properes eleccions municipals del 2019. Malgrat la moció de censura promoguda per ERC el juliol del 2016 amb el suport de la CUP, l’UPM i l’EST, ha dit que «el temps ho cura tot» i que ja té el suport del comitè local.
Així doncs, podria tornar a ser alcalde de Torroella de Montgrí. De totes maneres, el punt de mira és ara en aquest dissabte a Manresa, on s’hi farà l’acte fundacional de la Crida Nacional per la República, perquè encara no se sap quina serà la situació del partit. De totes maneres, Cordon diu que ara per ara, no es planteja cap escenari.
Cordon ja va encapçalar la llista de Ciu el 2011 i el 2015 i en els dos casos va ser la candidatura més votada.
En aquells darrers dies de pluges intenses de setembre, vaig arribar a pensar que la sequera de l’estiu, que amenaçava deixar-nos sense aigua i assecava les fulles de les parres sense donar-les-hi temps de tornar-se vermelles, havia estat un somni, perque tot de cop la pluja havia agafar una violència tan tremenda que envoltada de llamps i trons ens feia oblidar fins i tot de les llevantades que fins fa molt pocs anys marcaven la fi de l’estiu.
El terreny que envolta la meva casa fa baixada fins arribar al punt més baix de la vall i això em donava una certa tranquil·litat mentre des de la finestra veia precipitar-se la pluja convertida en onades que marcaven els dibuixos de la terra. Però al cap d’una estona ja no hi havia onades que dibuixessin res, només una mena de mar precipitant-se cap avall. De mica en mica em vaig anar fent a la foscúria de la nit cada vegada més intensa per la cortina de pluja que s’espassava per moments. I tot de cop un pensament em va colpir: que hi faig jo aquí, sota el cel negre i la fúria desbocada dels elements?
La nit va ser llarga plena de sorolls, de vent i amb una angoixa que quan cedia una mica em permetia endormiscar-me. Molt més tard, amb els ulls mig oberts encara, no sabia ben be on era, però vaig adonar-me que la llum feia camí entre els núvols negres i una pluja més pausada fent de sordina als sorolls que havien envaït els meus somnis. Quedava encara desfer-me de l’angoixa tan tèrbola de la nit. Em tranquil·litzava a mida que passaven les hores i els dies i el sol s’estenia pel cer blau. I vaig anar entenent que no havia sigut res, que la imaginació s’havia omplert de lluites ferotges entre la pluja descontrolada contra cotxes, edificis i gent d’arreu del mon que prenien la forma en l’udolar de la tempesta universal i es materialitzaven en una amenaça més propera. No, no havia sigut res, només que la tardor s’obria pas en les acaballes d’un estiu calorós i enganxifós que quedava enrere.
I tot just quan ja ho havia assolit vaig saber que acabava de morir Carmen Alborch, “l’esperança de la Mediterrània” va dir Maruja Torres. I i va ser com si mai hagués sortit el sol, com si mai poguéssim tornar veure la dolça tardor d’aquesta terra.
