10 cançons que has d’escoltar aquest Halloween

Per
Primera Fila
-
Com tots sabem, el Halloween està a punt d’arribar. Tot i que no es tracta d’una festa catalana, i el mateix dia, el 31 d’octubre, celebrem la Castanyada, el Halloween també és una festivitat molt esperada. Quan arriba la nit de Tots Sants, a moltes persones els agrada fer una marató de pel·lícules de terror, anar a alguna festa amb temàtica de Halloween o fer alguna activitat relacionada amb la por. Per aquest motiu, avui a Per No Dir Res, et portem una playlist amb deu cançons que has d’escoltar aquest Halloween, ja sigui tu sol, amb amics o a una festa.
Entre fantasma i fantasma, hi ha la primera cançó, Ghostbusters, de Ray Parker Jr., un clàssic pertany a la banda sonora de la famosa pel·lícula amb el mateix nom.
En segon lloc tenim Thriller, de Michael Jackson. Si vols experimentar una mica de por, mira el videoclip; tot i ser de fa gairebé deu anys, de 2009, no et deixarà indiferent.
La tercera cançó no podia faltar en el nostre recull: This is Halloween, de Marilyn Mason; banda sonora de la pel·lícula d’animació de Tim Burton ‘Malson Abans de Nadal’.
En quart lloc hi ha Haunted de Beyoncé, un tema que demostra totes les facetes que té aquesta gran artista.
The Cranberries s’han guanyat la cinquena posició dins aquesta llista amb Zombie, el primer senzill del seu segon àlbum d’estudi, ‘No Need to Argue’.

La sisena cançó és Monster, una gran col·laboració entre Rihanna i Eminem, on la cantant parla d’unes veus que sent dins del seu cap. Serà veritat?

En setè lloc et portem Creep de Radiohead, la cançó perfecta per a totes aquelles persones que vulguin gaudir d’un Halloween esgarrifós.

Rihanna torna a la llista a la vuitena posició amb What Now, una cançó autobiogràfica que reprèn el tema de l’esquizofrènia.

La novena cançó es Halloween, de Misfits, la qual no has d’escoltar si no t’agraden les emocions fortes.

Per acabar, la gran Lady Gaga tanca aquest recull amb el seu tema Monster, el qual, com bé indica el seu nom, parla d’un monstre.

Supermatí – 31-10-2018

Per
Ràdio Capital
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 31-10-2018
Loading
/

Àngels a Amèrica

Per
Clara Peya
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Àngels a Amèrica
Loading
/

El Teatre Lliure ha estrenat «Àngels a Amèrica», de Tony Kushner, una versió dirigida per David Selvas, amb la Kompanyia del Lliure. Aquesta obra té un personatge, el de Belize, que s’especifica al text i d’una manera molt contundent, que és un personatge negre, gai i que el fet que sigui negre és molt important per la història.

«És importantíssim que el teatre reflecteixi la societat i que veiem persones negres fent papers que no tinguin res a veure amb el seu color de pell»

David Selvas ha fet servir un personatge blanc per a aquest paper (això sí, aturant l’obra i explicant que espera que aviat hi hagi actors negres a la kompanyia del Lliure i que treballarà per tal que les coses canviïn.

És molt important dir que David Selvas ha agafat a tres actors externs per fer aquesta obra. És a dir que no tot el quadre d’actors és de la kompanyia el Lliure, per tant, per què no podia agafar a un actor racialitzat per fer el paper de belize? Com és que això no ha sigut una prioritat per a ell? Com és que no s’ha obert un càsting i ha decidit que l’important era fer aquest paper amb una persona racialitzada? Perquè per a mi, si no, no es fa l’obra. O es fa amb una persona racialitzada o no es fa l’obra i se’n fa una altra.

És extremadament important que això es vegi com a una cosa molt greu. Ara mateix, a Catalunya tenim actors racialitzats, fent papers d’esclau, de minyona, de bruixa, de majordom… És importantíssim que el teatre reflecteixi la societat i que veiem persones negres fent papers que no tinguin res a veure amb el seu color de pell, que veiem persones trans fent personatges que no tinguin res a veure amb el seu trànsit.

És importantíssim que es vegi com el que és, com quan les dones no podien fer teatre i els homes feien personatges de dona per representar la societat. És molt important que entenguem que això és un privilegi blanc.

Slender Man

Per
Ignasi Arbat
-
Pel·lícula de terror basada en el personatge creat en un fil del fòrum d’internet Something Awful, amb l’objectiu de fer un concurs en línia de muntatge fotogràfic d’entitats sobrenaturals. The Slender Man va ser dissenyat com una criatura molt alta i prima, amb braços anormalment llargs i sense rostre. The Slender Man va destacar per sobre la resta perquè el seu creador va adjuntar-hi un text en el qual, suposats testimonis afirmaven que era reposable de segrests de nens i adolescents. 
L’acció de la pel·lícula arrenca en un petit poble dels Estats Units. Un grup d’amigues decideixen invocar a l’Slender Man. Després del ritual, una d’elles desapareix sense deixar rastre. La resta investigarà què li ha passat. 
És cert que la pel·lícula ha patit una forta censura per part de Sony que n’ha eliminat els moments més violents i controvertits, i que ha vingut acompanyada per una polèmica als Estats Units de dues adolescents, que gairebé maten a un nen perquè creien que el monstre era real i el volien oferir un sacrifici. Més enllà d’això, no crec que Slender Man mai hagi estat en algun moment del procés creatiu, alguna cosa que valgués la pena veure, i qualsevol altra insinuació són excuses. 
Slender Man segueix fil per randa el manual de com fer una pel·lícula de terror per a dummies. Tots els tics, els dolents concretament, de les males pel·lícules de terror estan aquí reunits. 
Slender Man es respira com una pel·lícula amb molt poques idees que intenta emmascarar amb uns efectes especials de basar xinès. Quan vols crear terror només a cops d’efecte i amb efectes digitals, estàs perdut. 
La idea també està molt vista i explotada. Ràpidament ens venen el cap les pel·lícules de la saga Ringu i els seus remakes americans amb The Ring. És intentar fer el mateix, però amb plantejament molt pitjor i previsible. La mitologia que pretén crear la pel·lícula, no enganxa i és poc menys que un monstre de Frankenstein de conceptes de pel·lícules de terror millors. 
Si voleu, ens fiquem amb el nul treball de personatges i aquests clixés sense interès que són les quatre noies protagonistes. En cap moment arribes a sentir-hi empatia i desitges que morin com més aviat millor perquè abans s’acabi la pel·lícula. 
Dels productes de terror que ens arriben en sales comercials, és d’un nivell semblant per exemple a Verdad o reto, perquè us en feu una idea. Slender Man ni fa por, ni espanta i l’únic que aconsegueix arrencar són badalls d’avorriment.

Matamala

Per
Miquel Curanta
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Matamala
Loading
/

El 25 de març del 2018 va ser detingut a Alemanya el President Carles Puigdemont. Amb ell al cotxe hi havia l’historiador Josep Lluís Alay i l’empresari Josep Maria Matamala que l’acompanyen des que Puigdemont va marxar a Brussel·les. Primer allà i esporàdicament tornant cap a Catalunya i des de llavors de manera permanent.

Però amb la detenció de Puigdemont, l’audiència nacional va citar i detenir a Josep Lluís Alay i els dos agents dels mossos d’esquadra que acompanyàven el president (sense estar de servei) per un pressumpte delicte d’encobriment. A qui no van detenir però, va ser a l’empresari gironí i amic de Cales Puigdemont, Josep Maria Matamala. No el van detenir, perquè simplement no va venir cap a Espanya i per tant, no es va presentar.

Doncs bé, des de llavors que en Matamala és a Brusel·les amb Carles Puigdemont sense tornar a casa seva i justament ahir vam saber que el jutge de l’Audiència Nacional Diego de Gea, ha arxivat la causa contra els quatre acompanyants de Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, i que estaven imputats per encobriment.

El magistrat ha près aquesta decisió perquè els agents no estaven de servei i els dos amics no tenien perquè saber que hi havia activada una euro ordre de detenció i podien estar acompanyant Puigdemont per «simple amistat».

En tot aquest despropòsit que suposa tota aquesta causa, ahir les famílies dels dos mossos, en Josep Lluís Alay i en Jami Matamala poden respirar una mica més tranquiles.

Tan de bo això això no quedi només en una anècdota. Haurem de ser pacients i aferrar-nos a la cita d’en Manuel de Pedrolo que diu; «Si són roses, floriran»

“El mundo de la Tarántula” de Pablo Carbonell arriba a Torroella de Montgrí

Per
Judith Sáez
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
“El mundo de la Tarántula” de Pablo Carbonell arriba a Torroella de Montgrí
Loading
/

Pablo Carbonell presenta “El mundo de la Tarántula” a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí aquest dijous, 1 de novembre a les 19 hores. Un espectacle, dirigit per José Troncoso, que narra amb franquesa però, també amb humor la biografia de l’artista.

Carbonell, artista, showman i fundador del grup Los Toreros Muertos, ha catalogat l’espectacle com a “dramedia”, és a dir, la combinació entre drama i comèdia. Així, equiparant-la amb la vida en tant que és una funció divertida però, que moltes vegades té girs inesperats i tristos que ens atropellen. En aquest sentit, ha destacat que el format és similar al que utilitzava l’artista Pepe Rubianes.

 

A més, també ha explicat que barreja el monòleg amb la música, ja que aquesta té un gran poder evocatiu. A més, el mateix artista interpreta les cançons, que tenen un sentit i significat important en la seva vida. Per exemple, segons ha revelat a Ràdio Capital, Mi Carro. Una peça que va cantar a una funció de l’escola amb vuit anys i amb la qual va escoltar aplaudiments sobre l’escenari per primera vegada.

 

L’obra actua enmig del record i els aplaudiments. Juga amb l’anhel i inclou molts personatges diferents, sobretot d’aquelles persones que Carbonell ha trobat en el món de l’espectacle. Un motiu que és inclús al títol de la seva autobiografia: “El mundo de la Tarántula”. El qual fa referència a l’anècdota amb una dona preocupada perquè el seu fill va començar a interessar-se pel món de la faràndula.

 

Doncs, l’artista ha convidat a veure l’espectacle a tots aquells qui vulguin passar una estona divertida i ha garantit que riuran però, que també preparin mocadors perquè s’emocionaran i aprendran al veure’s al mirall d’una altra persona.

1...5.0855.0865.087...7.042Pàgina 5.086 de 7.042