Aquest matí han aparegut diverses pintades feixistes a cases particulars de Verges. Ho ha denunciat l’Alcalde de Verges a Twitter, Ignasi Sabater, que explica que les pintades han estat obra «d’un grup de feixistes amb la cara tapada, organitzats i amb nocturnitat que han arrencat totes les estelades».
«Ells campen pels carrers amb total impunitat mentre nosaltres som els de l’odi», conclou. A les pintades es poden llegir frases com «Torra fill de puta», «Visca Espanya» o «Tots som Espanya».
2. Volen sembrar la por, volen que callem. I actuen desacomplexadament perquè l’Estat mai veurà l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora necessària de la repressió i sempre ha tingut la connivència policial. Ni por, ni callarem. Mai! pic.twitter.com/BqVbaUsGQn
Pel·lícula de Disney d’acció real inspirada en la saga de contes infantils d’Alan Alexander Milne, Winnie de Pooh. Christopher Robin Milne era el seu fill, i els protagonistes de les històries de Winnie the Pooh eren els peluixos de Christopher Robin. Quan només tenia un any, li varen regalar un osset de peluix que va batejar amb el nom de Winnie the Pooh. Quan Milne va començar a escriure contes pel seu fill, va crear aquest món de fantasia inspirat en els peluixos del seu fill. A l’osset l’acompanyaven els seus amics Piglet, Tigger, Kanga, Eeyore i el nen Christopher Robin.
La pel·lícula ens presenta a un Christopher Robin adult convertit en un home de negocis que és pare de família, però que, absorbit per la feina, no disposa de temps per la seva esposa i filla. Un dia rep la visita de Pooh que li demanarà ajuda per a trobar els seus amics perduts en el Bosc dels Cent Acres. Christopher Robin tornarà a recordar els valors de la seva arraconada infantesa i haurà de trobar la manera de reconciliar-se amb el seu nen interior si vol conservar la seva família.
Christopher Robin és un encert de Disney. La pel·lícula fa una reflexió emotiva sobre la infantesa i com l’oblidem quan som adults. A vegades és necessari que algú ens recordi qui érem aleshores. Ewan McGregor interpreta a Christopher Robin amb tendresa i credibilitat. El seu contrapunt són Pooh i els seus amics. Pooh realment es converteix en un ésser entranyable amb característiques semblants a l’ós peruà Paddington.
Aquesta és una pel·lícula de la qual en poden gaudir tots els públics i que emociona a tothom per igual. El director Marc Foster l’ha fet accessible tant pels coneixedors dels personatges com els que no i la història transcendeix les generacions.
Tot i que el seu desenvolupament és força previsible, el que ens explica ho fa amb molt de cor i amb un ús adequat de la nostàlgia per la infantesa.
Atenció a una fotografia més apagada del que és habitual en aquest tipus de produccions que ajuda a transportar-nos en el passat al qual apel·la. Foster ha apostat per una direcció clàssica, que no només es nota en la fotografia, sinó que també en altres aspectes de la direcció.
Christopher Robin és guanyadora en els llargmetratges de Disney en imatge real basats en personatges animats. Una pel·lícula sobre la innocència i d’allò que realment és important a la vida.
Pel·lícula de Disney d’acció real inspirada en la saga de contes infantils d’Alan Alexander Milne, Winnie de Pooh. Christopher Robin Milne era el seu fill, i els protagonistes de les històries de Winnie the Pooh eren els peluixos de Christopher Robin. Quan només tenia un any, li varen regalar un osset de peluix que va batejar amb el nom de Winnie the Pooh. Quan Milne va començar a escriure contes pel seu fill, va crear aquest món de fantasia inspirat en els peluixos del seu fill. A l’osset l’acompanyaven els seus amics Piglet, Tigger, Kanga, Eeyore i el nen Christopher Robin.
La pel·lícula ens presenta a un Christopher Robin adult convertit en un home de negocis que és pare de família, però que, absorbit per la feina, no disposa de temps per la seva esposa i filla. Un dia rep la visita de Pooh que li demanarà ajuda per a trobar els seus amics perduts en el Bosc dels Cent Acres. Christopher Robin tornarà a recordar els valors de la seva arraconada infantesa i haurà de trobar la manera de reconciliar-se amb el seu nen interior si vol conservar la seva família.
Christopher Robin és un encert de Disney. La pel·lícula fa una reflexió emotiva sobre la infantesa i com l’oblidem quan som adults. A vegades és necessari que algú ens recordi qui érem aleshores. Ewan McGregor interpreta a Christopher Robin amb tendresa i credibilitat. El seu contrapunt són Pooh i els seus amics. Pooh realment es converteix en un ésser entranyable amb característiques semblants a l’ós peruà Paddington.
Aquesta és una pel·lícula de la qual en poden gaudir tots els públics i que emociona a tothom per igual. El director Marc Foster l’ha fet accessible tant pels coneixedors dels personatges com els que no i la història transcendeix les generacions.
Tot i que el seu desenvolupament és força previsible, el que ens explica ho fa amb molt de cor i amb un ús adequat de la nostàlgia per la infantesa.
Atenció a una fotografia més apagada del que és habitual en aquest tipus de produccions que ajuda a transportar-nos en el passat al qual apel·la. Foster ha apostat per una direcció clàssica, que no només es nota en la fotografia, sinó que també en altres aspectes de la direcció.
Christopher Robin és guanyadora en els llargmetratges de Disney en imatge real basats en personatges animats. Una pel·lícula sobre la innocència i d’allò que realment és important a la vida.
Per aquest dimecres esperem tenir un temps estable força semblant al d’ahir.
El cel presentarà estones amb més nuvolositat i intervals de núvols alts que al matí s’aniran trencant. En general el dia quedarà amb cel entre mig i poc ennuvolat, amb alguns moments del mig dia i tarda amb força presència de Sol.
La temperatura màxima s’acostarà als 19 ºC i la mínima baixa lleugerament amb valors que es poden situar per sota dels 7 ºC.
El vent bufarà fluix dominant de component sud, i pels propers dies entre dijous i divendres ens creuarà una línia frontal que portarà nuvolositat més compacte i precipitacions de cares a divendres.
L’Institut Català del Suro ha iniciat un projecte amb l’empresa barcelonina Biogründl per trobar quina utilitat cosmètica podrien tenir els principis actius del suro. Segons estudis científics recents, aquests principis actius podrien tenir beneficis per a la pell, i ara el departament de R+D+I del ICSuro investiga la caracterització de les propietats cosmètiques dels subproductes de la industria surera i com minimitzar la contaminació en el mètode d’extracció.
Catalunya és una de les regions on es concentren gran part de les alzines sureres dins de l’estat espanyol, i la província de Girona ha estat molt lligada històricament a la indústria surera. De fet, un 60% dels taps de vi escumós i un 10% dels taps de vins a nivell mundial són creats a Catalunya. Amb aquest nou projecte es vol donar un nou ús al subproducte per aprofitar al màxim la producció del suro, que és un material que pot fer moltes funcions gràcies a la seva elasticitat. A més, les sureres són importats perquè tenen molta capacitat d’absorció del CO2 i un dels objectius estratègics de l’ICSuro és ajudar a millorar la gestió de les sureres de manera que es pugui contribuir al medi ambient.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha fet pública la declaració ambiental del Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig. Des de la conselleria s’aprova la proposta urbanística però en demanen condicions específiques. Malgrat les peticions del govern al promotor, la Fundació Bancària La Caixa, els ecologistes asseguren que no estan d’acord amb la decisió.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, s’ha encarregat de dictaminar la resolució. A l’escrit publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, s’estipula que el projecte queda aprovat però en demanen diferents condicionants. Alguns d’ells, són impulsats per les entitats ecologistes, com per exemple la connexió al clavegueram públic.
Altres condicionants són que l’auditori subterrani de 525 metres quadrats, el valori la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona. L’objectiu serà el «d’assegurar que no tindrà afectacions negatives» de cara al paisatge actual del Castell dels Jardins de Cap Roig. Tot i això, el Departament n’ha demanat la reducció de l’espai destinat. Tanmateix, al costat de l’auditori si havia de construir un espai polivalent, que al final no es podrà realitzar.
Proposta, a la dreta, del projecte de construcció a la pedrera de Cap Roig
En canvi, l’edifici que s’ha de construir a la zona de la pedrera ha convençut a la Generalitat. Una edificació que no convenç a les entitats com Salvem el Golfet. De fet, l’òrgan ecologista hi va presentar una al·legació al projecte que no servirà de res. Margarita Riera, presidenta de Salvem el Golfet.
Però mentre la pedrera segueix endavant, altres propostes com augmentar els edificis dels hivernacles del poblat rus; ampliar la barraca i l’embarcador de la Cala d’en Massoni no es portaran a terme. De fet, aquests dos últims ja van ser retirats del projecte per la mateixa promotora.
Després de conèixer la declaració, Margarita Riera, ha posat nota a la resolució que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya. L’entitat ecologista ha decidit que tot i els condicionants no aproven el dictamen.
Malgrat les acusacions de les entitats, el Govern sentencia que «contra aquesta Resolució no es pot interposar cap recurs«. Ara però, les entitats estan esperant la resposta per part dels ajuntaments a les al·legacions que van fer al projecte.
Malgrat el suspens de les entitats ecologistes, fonts de La Caixa han assegurat al Diari de Girona que estan contents amb la resolució.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.