Aquest diumenge va fer 10 anys que es va publicar el debut dels Manel, “Els millors professors europeus”, i per celebrar-ho la banda ha anunciat que publicarà el disc en vinil per primera vegada.
El disc on trobaves peces com Al Mar!, Ai, Dolors, En la que el Bernat se’t troba, Dona estrangera o Captatio benevolentiae, va servir per engegar una carrera plena d’èxits que van culminar el 2016 amb el disc Jo competeixo, la seva última referència fins al moment.
Aquesta edició en vinil estarà disponible el 23 de novembre.
Michael Bublé ha anunciat avui les dates de la seva gira europea que començarà el 20 de maig al Regne Unit i acabarà el 10 de novembre a Munic. Entremig d’aquestes dates hi haurà una parada el 27 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona, on el canadenc presentarà les cançons del seu nou disc, que surt a la venda aquest divendres.
La promotora Live Nation ha anunciat que la venda d’entrades començarà el 23 de novembre i que molt aviat es donaran detalls de la prevenda i el preu.
Bublé va ser notícia fa unes setmanes arran d’unes informacions que apuntaven que deixava la música, però que ràpidament van ser desmentides pels seus representants.
Depeche Mode encararan les festes nadalenques amb la publicació de dos box sets que recopilaran els senzills més emblemàtics de la dècada dels 80, sota el títol de Construction Time Again: The 12 ″ Singles i Some Great Reward: The 12 ″ Singles.
Les dues caixes arribaran el 14 de desembre i estan basades en els discs ‘Construction Time Again’ i ‘Some Great Reward’, publicats l’any 1983 i 84, respectivament. En ells trobarem sis senzills en vinil, així com unes gravacions en directe i tres remixos del productor Adrian Sherwood.
El corredor de platja d’Aro Jordi Gamito lidera l’Everest Trail Race a falta de dos pel final de la cursa. Gamito, de l’equip The Elements està a més de dues hores de distància del segon classificat, Sergio Arias
La sortida es va produir al monestir de Kharikhola, on van passar la nit tota el campament. Després d’una baixada trepidant per les escales del monestir, els corredors van agafar el camí cap el Karil-la, punt fort de l’etapa amb 800 metres de desnivell. Es tractava d’una dura ascensió amb molta pols, escales i bestiar de transport que transita per la zona. Gamito va guanyar l’etapa en solitari, Joan Soler va entrar a la segona posició a més de 15 minuts i el madrileny Sergio Arias, tercer.
El platjarenc té 2 hores i 9 minuts de marge amb el segon classificat Sergio Arias. Gamito ha explicat que «ara cal cuidar-se i mantenir la distància sense arriscar. Vull gaudir del que queda perquè la cursa s’ho mereix. Es una prova diferent i té el seu encant amb un terreny inestable». El corredor té la victòria final a tocar.
En la classificació per equips, The Elements ocupa la primera posició, segon lloc per Traça-Anapurna Treks i Equip Miñocas tanca el podi. La pròxima etapa serà el dilluns, amb final a Tyangboche, després de 20 km.
L’Everest Trail race és una cursa on els participants porten la seva motxilla amb tot el material necessari durant 6 dies de competició, menys aigua i el menjar que l’ofereix l’organització. La roba, el sac de dormir i tot el material necessari l’han de carregar cada dia.
S’ha presentat un dels articles del volum 2018 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà sobre plantes adventícies o ruderals, conegudes popularment com males herbes, que descobreix que tenen aplicacions beneficioses. En aquest sentit, l’enginyer agrari Maiku Negre, ha explicat al Supermatí de Ràdio Capital què són i en què consisteix aquest estudi.
Aquesta tipologia de plantes es creen en camps de cultiu i produeixen una sèrie d’incompetències però, els investigadors han determinat que també tenen altres aplicacions que podríem utilitzar en diversos sectors. Per exemple, l’agrònom, el medicinal i el gastronòmic. En concret, Maiku ha parlat que servirien per protegir el cultiu de plagues, que tenen propietats medicinals i que inclús, es poden utilitzar per donar aroma i sabor en plats culinaris.
L’estudi s’ha conformat amb el seguiment anual de les especies de plantes que han aparegut en el projecte d’horts del municipi Platja d’Aro. Doncs, Negre ha conformat l’informe conjuntament amb Míriam Ballesta, responsable del terreny.
PROJECTE D’HORTS URBANS AL BAIX EMPORDÀ
Maiku Negre també és responsable dels horts urbans del Baix Empordà. Un projecte que dinamitza els horts que s’han creat a diversos municipis de la comarca amb l’objectiu d’apropar-los a les persones que no hi estiguin tan vinculades.
Durant l’entrevista ha destacat que no només els podem trobar enmig de la ciutat sinó també a la perifèria dels municipis. De moment, ja n’hi ha a Palafrugell, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i s’està començant a desenvolupar a Torroella de Montgrí i a Begur.
El projecte dinamitza els horts i donen formació a tots i totes els que hi col·laboren, als quals se’ls atribueix una parcel·la de conreu. Així doncs, des de l’organització es proporciona formació en agricultura ecològica, es dona suport en camp –en especial, respecte el cultiu– i s’actua d’acord que hi hagi un bon ambient de treball amb tots aquells qui hi participen.
Tot i així, esperen que des dels Ajuntaments es millori el sistema i la gestió d’aquest servei. Per una banda, respecte el perfil dels participants. Els treballadors i organitzadors del projecte esperen que s’aposti per la diversitat de persones, és a dir, de diferents edats, renta, origen, ètnia… Per altra banda, esperen que es millori el reglament per tal que es determini més explícitament els drets i deures dels quals hi participen.
Finalment, des de l’informatiu matinal de Ràdio Capital, vam aprofitar per preguntar a l’enginyer agrari sobre la balandre, la planta que va enverinar a tres ponis de la Bisbal. Doncs, va afirmar que es tracta d’una espècie tòxica i vistosa però, que és molt habitual trobar-la en la jardineria i zones verdes del municipi, ja que s’adapta estupendament a les nostres condicions de clima.
En aquesta línia, va explicar que el manteniment és barat i fàcil, degut al fet que no cal regar-la però, és cert que és vistosa i pot ser un perill també pels nens i nenes.
L’altre dia dinava amb un amic de Palafrugell, artista de professió, en un restaurant del que diríem Upper Diagonal, a Barcelona. Amb ell debatíem l’etern dilema de molts convilatans: com viure als nostres pobles tot l’any i no morir de tristor intel·lectual. El meu amic em relatava la seva infància i joventut a Barcelona ciutat i com havia après a renunciar a nudrir-se l’ànima amb una activitat constant. Ho havia canviat, em deia, per un bocí de Cala Estreta, un cafè al far de Sant Sebastià i un arròs de can Joan de l’Arc.
Ahir una amiga em whatsapejava per demanar-me on podia venir a fer un bon dinar a Palafrugell i li vaig parlar del Pa i raïm. Una estona després, un amic amb qui feia temps que no coincidíem pels carrers de Palafrugell, em va engaltar «ja sembles un xoriço» que, és una variant de pixapins, xava, utilitzada generosament a la nostra terra. Què volia dir? doncs no en tinc massa idea però sé que perviu entre els empordanencs de pro, aquell collonar que proporciona una mirada de superioritat respecte als barcelonins (entenent barceloní com l’individu nat a més de 30 km de l’Empordà).
Amb el xoriço al cap, torno cap a casa i desplego l’arsenal territorial de cap de setmana: m’imposo esmorzar un croissant de can Baldiri, compro al mercat demanant carrotes i fesolina, faig l’arròs pels amics, amb el sofregit com s’estila aquí i així fins a la fi del temps. Mals temps per a les definicions simples.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.