Quin partit polític vull? La conciliació vs la Competició

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quin partit polític vull? La conciliació vs la Competició
Loading
/

Benjamin R. Barber va escriure i publicar l’any 2013 un llibre amb el títol: Que passaria si els alcaldes governéssin el món?

En aquest llibre, l’autor pensa sobre la possiblitat de retornar el centre de poder a les ciutats. D’aquesta manera, l’autor parla com degut a la tendència pragmàtica de la política local, actualment s’evitaria molta falta d’entesasobre problemes comuns com el canvi climàtic.

En un sentit teóric la situació que explicita Barber, seria una forma perfecte per a poder aplicar aquella democracia més participativa i deliberativa. Seria l’escenari idíl·lic per a l’implementació d’una xarxa de solidaritat entre ciutats per a la solució de problemes comuns, lluny dels interessos sobiranistes dels estats-nació. Però quin és el problema, quin és segurament l’escull que hauriem de sobrepassar per tal de poder portar a la pràctica aquesta tendència política?

El sistema de partits polítics.

Per a una aplicació d’una democracia més deliberativa, per la creació d’unes xarxes de solidaritat entre ciutats però també per a trobar la solució a problemes comuns, cal un repensament dels partits polítics com a tal. De fet, si ens hi parem a pensar, potser no fa falta que es doni aquest nou escenari per a trobar la necessitat de repensar l’actor polític que actualment monopolitza el sistema de les democracies modernes.

No estem parlant de deixar de banda l’ideologia dels partits, ni estem parlant de dissoldre aquest actor, sinó que parlem de recuperar el que eren en escència, la representació dels interessos dels diferents individus. Estem parlant justament, d’internalitzar altre vegada com la funció dels partits polítics és representativa i no competitiva per a l’obtenció d’una quota de poder.

De fet, si pensem en les diferents problemàtiques existents en les localitats de la nostra comarca, aquestes no es resolen en el moment en que es modifiquen les quotes de poder en els diferents ajuntaments. Sinó que és justament a través de la voluntat d’arribar accords entre els diversos posicionaments dels actors que conformen les poblacions amb la que finalment es resolen els conflictes.

Per això mateix, i deixant de banda la discussió teòrica que encetava Barber, més enllà d’actors polítics que competeixin l’accés a les cases de la vila, el que necessitem son actors que assimilin la conciliació com a pedra angular del seu comportament.

Mandy

Pel·lícula que es va presentar a Sitges amb la presència del seu protagonista principal, Nicolas Cage, i del director Panos Cosmatos, fill de George Pan Cosmatos, director de Rambo II i Cobra, ambdues protagonitzades del Sylvester Stallone. Mandy és la segona pel·lícula de Cosmatos, l’any 2010 va dirigir Beyond the Black Rainbow.
Explicar l’argument de Mandy és realment complex perquè tranquil·lament en la primera hora no passa absolutament res. Tampoc entens qui són aquests personatges estranys que veus, però alguna cosa difícil de definir et manté atrapat i no pots parar de mirar la pantalla, quan el més normal seria fugir de la sala cames ajudeu-me. En el seu tram inicial, presenciem com una secta comet una atrocitat. Aquest tram s’allarga en excés, és cert. Posteriorment, el nostre protagonista, un home completament destrossat pel que acaba de passar, s’armarà i es construirà ell mateix una destral, per perpetrar una venjança extremadament sanguinolenta contra els que li han destrossat la vida.
Durant aquesta primera hora, només tenim diàlegs dispersos i filtres de tons vermells i rosats. Però repeteixo, no obstant això, t’atrapa. Potser menys un ball pertorbador i totalment desconcertant. Cosmatos ens mostra uns personatges molt lletjos, però tot plegat ho vesteix amb una sofisticació visual i musical hipnòtica. Mandy és una pel·lícula lisèrgica que ens planteja un viatge psicodèlic de llums i música de gran bellesa visual.
A partir d’aquest punt, la mateixa música, la mateixa fotografia i la mateixa il·luminació, però presenciem una salvatjada en mans d’un embogit Nicolas Cage en un paper que només ell podia fer.
Mandy no és una pel·lícula en la qual tothom entrarà. Si us deixeu portar per la proposta, us agradarà. Aquest ha estat el meu cas, però entenc que pugui generar opinions adverses. I és que l’excés estilístic de Cosmatos amb el qual trepitja la narrativa, és un joc atrevit. Si no jugues, abandona-la. En tot cas, si sou capaços de superar la primera hora, us emportareu un premi de tonalitat vermellosa. Si veure a Nicolas Cage amb cara de boig, armat amb una destral i una serra elèctrica forma part dels vostres somnis, a Mandy veureu com es compleixen.

Inconscients del temporal

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Inconscients del temporal
Loading
/

És normal que en plena llevantada hi hagi qui s’acosta a platges, rieres i espigons? D’això va, la portada d’avui.

 

La germana de la Dolors Bassa, Montse Bassa: «Diria que fem vida normal, però la realitat és que vivim per ella.»

Montse Bassa durant l'entrevista a Ràdio Capital des de la presó Puig de les Basses
Montse Bassa durant l'entrevista a Ràdio Capital des de la presó Puig de les Basses

A l’especial Sopem a la Presó, Ràdio Capital va tenir l’ocasió de parlar amb Montse Bassa, la germana de la Dolors Bassa, una de les persones més properes a ella.

Com estàs, què sents quan veus tota la gent aquí en suport a la teva germana?

Ja portem molt de temps amb aquesta presó i reconec que avui és el dia que estic més nerviosa de tots els dies que he parlat perquè sé que ella està escoltant darrere d’aquesta paret. I a mi particularment, em toca molt. La veig amb certa regularitat però darrere d’un vidre i 30 minuts. No sóc una advocada ni una institució que pugui entrar. Llavors em fa cosa saber que estic parlant, que ella m’està escoltant i no em pot estar contestant ara.

Com està ella?

Quan ho parlem, ella sempre em diu que quan algú em pregunti a mi que com està ella, que li retorni la pregunta: que li digui que com estaria ell o ella, si estigués tancat en una cel·la de deu metres qudrats amb dues cadires i un wc. I així hores i hores. Es tanquen a la cel·la a les 20:30h i no tornen a obrir-les fins al matí, baixen a esmorzar i en aquest moment ja ha de decidir si es quedarà fora el pati i per tant es quedarà tot el dia fora o si li permeten ser a la cel·la podent llegir o fent tasca individual. No hi ha cap llibertat, no pot prendre cap decisió. Llavors són tot rutines, hi ha una manca d’identitat. La resposta és que és clar que sabem que són forts i tenen les conviccions molt clares, però són persones. I una persona que allunyes de la seva familia, amics i que et manca la llibertat i saps que estàs tancada de forma injusta, evidentment has de tenir els teus moments, que no sempre expressen als familiars perquè el primer que vols és que no pateixin els que més estimes.

Quan la Dolors va sortir per primera vegada de la presó, va dir que li costava tornar a somriure pels records «de les coses més simples, el soroll de tancar la porta, el soroll del recompte, el mal viure a dins sense llibertat…»

Aquest fragment a mi em posa la pell de gallina perquè quan la Dolors va estar tancada a Alcalá Meco, vam fer una jornada de convivència, i les internes que volien podien convidar a dos membres de la seva família a conviure una tarda amb elles. I amb el fill gran vam anar-hi, 3h exactament, i vam compartir això que ella diu, i allò em va frepar, veure la situació… tots ens l’imaginem dura, però veure-la… i després marxar i deixar-la allà dins… una persona que viu en aquestes condicions, per més forta que sigui, això t’ha de marcar. De fet parlo amb familiars d’internes i diuen que costa sortir d’aquesta situació.

En què ha canviat la vostra vida i el vostre dia a dia?

Com que ella m’està escoltant ara, jo hauria de dir que fem la nostra vida, pero la realitat no és aquesta, i ella ho sap. Nosaltres vivim per ella.

La Dolors sempre em diu: «no em ploreu mai, reivindiqueu-me», i jo vull ser forta i si tinc un moment de baixesa, prefereixo no parlar perquè ella ens encomana l’energia i vol que siguem forts, i s’ho mereix.

 

Marc Calvet, candidat d’ERC a Torroella de Montgrí

Marc Calvet

L’assemblea d’Esquerra Republicana de Torroella de Montgrí ha escollit per inanimitat Marc Calvet per liderar la llista d’ERC a les eleccions municipals de maig de 2019. Calvet és l’actual regidor de participació ciutadana, promoció econòmica, comerç i mercants.

Substituirà a l’actual alcalde, Josep Maria Rufí, que fa unes setmanes ja va anunciar que no tornaria a liderar la llista republicana.

Marc Calvet, va manifestar durant l’assemblea que la seva voluntat per liderar el projecte d’ERC a Torroella de Montgrí i l’Estartit sorgeix «per tal d’aportar al municipi un projecte d’esquerres, independentista i amb capacitat de govern».

Marc Calvet té 47 anys i és Tècnic en automatització industrial en una empresa de serveis. És regidor a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit des del 2011 i actualment porta les regidories de participació ciutadana, promoció econòmica, comerç i mercats.

Esquerra Republicana ha estat partit de govern a Torroella durant els últims anys, de la mà de Josep Maria Rufí. El 2007 ja va liderar les llistes d’ERC a Torroella, i amb 3 regidors, va pactar amb UPM per a governar. D’aquell mandat, en va ser alcalde els dos últims anys. Després, va passar a l’oposició durant el govern de Cordon. Després de les eleccions del 2015, Cordon i Rufí van pactar un mandat en minoria, on aquest últim va ser tinent d’alcalde. Al cap d’un any, ERC va promoure una moció de censura a Cordon amb LEST, UPM i la CUP, i Rufí va ser l’alcalde, càrrec que ocuparà fins al maig del 2019, quan deixi la política.

Diferents personalitats catalanes saluden a Dolors Bassa

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Diferents personalitats catalanes saluden a Dolors Bassa
Loading
/

El passat divendres, Ràdio Capital es va desplaçar fins a la presó de Puig de les Basses per a emetre un programa especial en homenatge a la torroellenca Dolors Bassa, exconsellera de la Generalitat i tancada a la presó. Cada divendres s’hi celebra el sopar groc, i s’hi apleguen centenars de persones per a donar suport a Dolors Bassa.

Ràdio Capital va posar un transmissor per tal que l’exconsellera pogués escoltar el programa des de la seva cel·la. Per aquest motiu, es va demanar a diferents polítics que saludessin i enviessin un missatge a la Dolors. La iniciativa va tenir una gran resposta, i diferents alcaldes i personalitats van voler enviar un missatge a la torroellenca.

Escolta aquí les diferents salutacions

Quim Torra, President de la Generalitat

 

Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya

 

Pere Aragonès, Conseller d’Economia i Hisenda

 

Teresa Jordà, Diputada al Congrés dels Diputats

 

Miquel Buch, Conseller d’Interior

 

Marta Vilalta, Diputada al Parlament de Catalunya

 

Angles Chacón, Consellera d’Empresa i Coneixement

 

Laura Borràs, Consellera de Cultura

 

Ester Capella, Consellera de Justícia

 

Josep Piferrer, Alcalde de Palafrugell

 

Lluís Puig, Alcalde de Palamós

 

Joan Manel Loureiro, Alcalde de Begur

 

Ignasi Sabater, Alcalde de Verges

 

Josep Oliveras, Alcalde de Foixà

 

Jaume Fontdevila, Alcalde de Gualta

 

Josep Ferrer, Alcalde de La Tallada

 

Maria Carme Güell, Alcaldessa de Corçà

 

Salvador Coll, Alcalde de Fontanilles