El Doctor Music Festival tornarà l’any vinent després de molts anys de la seva darrera edició i ho farà de l’11 al 14 de juliol a Escalarre. Avui s’ha presentat el primer nom del cartell i són The Smashing Pumpkins, que just ahir també anunciaven que actuarien al Mad Cool Festival.
El concert dels Smashing al festival de la vaca tindrà lloc el dijous 11 de juliol i està previst que es vagin presentant noves incorporacions en les pròximes setmanes.
Ahir va ser dia de confirmacions pel Vida Festival amb noms com Hot Chip i avui han decidit donar una nova alegria amb l’anunci de Beirut com a primer cap de cartell.
Beirut actuaran al festival amb la presentació del seu cinquè disc “Gallipoli”, previst per l’any vinent i que s’ha gravat a mig camí entre Nova York, Berlín i Puglia.
El Vida tindrà lloc del 4 al 6 de juliol a Vilanova i la Geltrú i encara pots adquirir temporalment els abonaments a 70 euros.
Al llarg d’aquesta tarda i durant aquest cap de setmana, s’encendran les llums de molts municipis del Baix Empordà. Aquesta tarda s’encendran a Palamós, a Sant Feliu de Guíxols i a Palafrugell.
Pel que fa a Palamós, l’acte d’encesa serà a les 18h a la Plaça dels Arbres, i comptarà amb l’espectacle de l’il·lusionista David el Mag i hi participaran diversos personatges de Disney. De fet, seran els infants els qui posaran en funcionament la decoració lluminosa dels carrers. Aquest any, els llums instal·lats també es basen en el sistema LED per l’estalvi energètic. Com sempre, s’il·luminaran els campanars de Sant Joan i Palamós amb l’il·luminació original.
A Sant Feliu de Guíxols s’encendran a les 17:15 a la Plaça Salvador Espriu i a les 18h a la Plaça del Mercat 1 d’Octubre del 2017. A més hi haurà una xocolatada popular per a tots els assistents i de 17h a 19h un taller de llums de paper amb globus origami.
A Palafrugell s’encendran a les 19:30h a la plaça Nova i ho farà el palafrugellenc Josep Radresa, més conegut com Pitu Radresa, que aquest any ha celebrat el seus 100 anys.
Demà s’encenen a La Bisbal a les 18h i a Castell Platja d’Aro a les 19h. A la Bisbal hi actuarà el grup musical Yes The Music i a Castell Platja d’Aro hi assitirà l’atleta del municipi de curses de muntanya, Jordi Gamito, que es rebrà una estona abans a l’Ajuntament, on es reconeixaran els seus èxits del 2018.
Pel que fa a Torroella de Montgrí, s’encendran també al llarg d’aquest cap de setmana coincidint amb a Fira de Sant Andreu. Aquesta vegada s’ha reforçat l’enllumenat del passeig de Catalunya i per primer cop s’ha instal.lat enllumenat al passeig de l’Església, que s’ha remodelat aquest any.
Amb motiu de la Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí, el Coordinador del sindicat agrari Unió de Pagesos a les comarques gironines, Xavier Frigola, va fer una xerrada sobre assessorament agronòmic a les explotacions. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Frigola va repassar quin és l’estat actual del sector a les comarques de Girona i va apuntar a un repunt del sector primari al Baix Empordà, impulsat per les noves demandes de productes d’alta qualitat en sectors com el gastronòmic i també el vinícola.
Amb el paper de la dona destacat a la fira torroellenca, Frigola va admetre que queda molt per fer pel que fa a la presència femenina al camp, però destacava la importància de la dona al camp en molts casos.
Preguntat pel paper que els pagesos van tenir en tots els fets de l’octubre de l’any passat, Frigola va afirmar que els pagesos estan a disposició de les mobilitazcions que puguin sorgir i no va descartar que es puguin tornar a mobilitzar a mig termini si les condicions en les que desenvolupen la seva tasca no milloren. També es va referir a les protestes que els camioners francesos estan portant a terme per la pujada del preu dels carburants i va defugir qualsevol comparació possible.
Amb tot, Frigola no va descartar una possible reedició de la marxa pagesa.
Aquest divendres i dissabte se celebrarà el Gran Recapte al Baix Empordà. Serà una nova edició de la recollida de menjar impulsada pel Banc dels Aliments.
A Ràdio Capital vam entrevistar Joan Jorbà, vicepresident del Banc dels Aliments a Girona. Jorbà que va explicar que es necessitaven uns 900 voluntaris a tot el Baix Empordà.
El Gran Recapte al Baix Empordà se celebrarà en una catorzena de municipis arribant a gairebé als 70 punts de recollida d’aliments. A la pàgina oficial es poden consultar totes les ubicacions i els horaris dels supermercats de recollida.
Segons va explicar Joan Jorbà al Supermatí de Ràdio Capital, durant el gran recapte al Baix Empordà del 2017 es van recollir 80.000 kg d’aliments. Aquest menjar es reparteix directament a la localitat on s’ha recollit. D’aquesta manera són les entitats socials locals que en surten beneficiades.
Escolta l’entrevista a Joan Jorbà, vicepresident del Banc dels Aliments a Girona.
El Gran Recapte d’Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. També serveix per donar a conèixer la situació per la qual passa aquest grup que, arran de la crisi econòmica que estem vivint. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.
Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. I és per aquest motiu que des dels Bancs d’Aliments es posa en marxa aquest projecte que enguany ha arribat a la desena edició.
El Gran Recapte d’Aliments el 2017 ha recollit 4.656.000 kg en més de 2.500 punts de recollida i va comptar amb l’ajuda de més de 30.000 voluntaris. Esperem poder comptar per a l’edició del 2018 novament amb la necessària col·laboració dels voluntaris i donants per tornar a donar suport als més necessitats dels nostre entorn.
Els Bancs d’Aliments a Catalunya
Els Bancs d’Aliments són entitats benèfiques sense ànim de lucre, independents de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basats en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades del nostre entorn, evitant qualsevol malbaratament o mal ús dels aliments. Les seves màximes són lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.
Els fars han estat llocs històricament molt importants en la navegació i comunicació amb les embarcacions. La figura del faroner, la persona que vivia tot l’any (alguns fins i tot amb la família sencera), ocupava moltes tasques, entre les que hi trobem la d’observar el temps que feia.
Un exemple el trobem al Far de Sant Sebastià de Palafrugell, ubicat al Cap del mateix nom. La primera ressenya meteorològica data de l’1 d’octubre de 1857, coincidint amb la inauguració del Far.
Durant els primers anys les observacions es realitzaven sense instruments, i prenia molta importància informar sobre les tempestes que es produïen, la visibilitat, l’estat de la mar i dels vents.
A partir de l’1 de gener de 1891 trobem registres de les primeres observacions amb aparells meteorològics que permetien quantificar amb mesures precises el temps de cada dia. De fet en un mateix dia es realitzaven entre 2 i 4 observacions diàries.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Les dades més importants eren la precipitació i la temperatura de l’aire, però també es disposaven de registres de pressió atmosfèrica, velocitat i direcció del vent. A més a més es continuaven fent les observacions de l’estat del cel, aportant gran detall de fenòmens violents com tempestes, nevades o temporals de tramuntana i llevant.
El fons documental del Far de Sant Sebastià és climatològicament molt ric i atractiu doncs s’estén de forma pràcticament ininterrompuda fins la segona meitat dels anys 60. El deteriorament ( i la manca de manteniment) dels aparells que no són reparats ni substituïts per d’altres de nous, obliga als faroners a seguir fins la dècada dels anys 90 amb mesures no instrumentals sobre l’estat del cel i els vents.
A diferència d’altres sèries d’observacions, aquesta conta amb la meticulositat i la constància que s’atribueix als faroners encarregats de cada època, i la recuperació d’aquests 74 anys de dades instrumentals gairebé 100 anys d’observacions de meteors, aporta una gran riquesa no sols per la cultura climàtica de la zona, sinó també per comprendre com ha canviat ( i canvia) el clima a l’Empordà.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.