Jordi Molina presenta el seu nou disc aquest divendres a Torroella

Per
Eugènia Güell
-

El compositor Jordi Molina (Blanes, 1962) presentarà divendres el seu nou disc Retrat en groc amb un concert a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, a les 21h. El músic ha dedicat aquest àlbum a tots els presos i preses polítiques i persones exiliades a causa de l’1-O, sobretot a Dolors Bassa i a l’exili del seu amic personal Lluís Puig.

Així doncs, l’autor ha dit que vol reivindicar el seu dret a la llibertat d’expressió, i té la voluntat que el disc sigui una «visió optimista i esperançadora en defensa de les llibertats i reivindicacions bàsiques». A més, també es refereix a la «prohibició del color groc com a símbol davant d’una repressió desaforada», que diu que ha arribat a «límits absurds.»

El dia de la presentació, A banda de vàries sorperses, també comptarà amb la col·laboració del grup vocal In Crescendo. Aquest nou treball discogràfic incorpora col·laboracions com les del cantautor Carles Dénia, el saxofonista Ramon Cardo i els instrumentistes Joan Mar Sauqué (trompeta) i Eduard Prats (fiscorn), i aprofundeix el seu àlbum precedent «Matèria del temps».

El preu del concert, que durarà 90 minuts, va d’entre 14€ i 20€.

 

Malos tiempos en el Royale

Per
Ignasi Arbat
-
Drew Goddard, que va sorprendre a tothom l’any 2010 amb La cabaña en el bosque, una magnífica pel·lícula de gènere produïda per Joss Whedon, que donava la volta als tòpics de les pel·lícules de terror. Durant aquests vuitanys que han passat entre la pel·lícula i aquesta, Goddard ha estat ocupat en escriure el guió de Marte de Ridley Scott i a crear la sèrie Daredevil per Netflix, en la qual va estarvinculat només en la primera temporada. Cansat de quèno es concretessin altres projectes superheroics, Goddard va escriure el guió de Malos tiempos en el Royale que ell mateix dirigeix.
En aquesta pel·lícula Drew Goddard ha volgut fer un exercici semblant a La cabaña en el bosque, però amb una influència d’estructura narrativa semblant a les que planteja Quentin Tarantino. Goddard ha trobat inspiració en Pulp Fiction i Los odiosos ocho per explicar una història pròpia a la seva manera. Uns pocs personatges, amb coses amagar i identitats falses, coincideixen en allotjar-se a l’Hotel Royale, que es troba entre els límits dels estats de California i Nevada. A poc a poc coneixerem els secrets que oculten i les seves veritables intencions, a la vegada que altres protagonistes inesperats aniran a parar també en aquest, a priori, poc concorregut hotel. I no explico res més perquè commenys sapigueu de la trama, millor.
Un dels atractius de la pel·lícula és que aconsegueix atrapar-nos a causa del seu excel·lent guió i un repartiment magnífic format principalment per Jeff Bridges, Dakota Johnson, Jon Hamm i Chris Hemsworth. Els actors encaixen a la perfecció, cadascú en el seu paper, quasi fet a mida. Fins i tot, un desconegut com Lewis Pullman acaba essent una sorpresa molt destacable en el tram final, quan té l’oportunitat de desenvolupar el seu personatge.
És cert que la pel·lícula és llarga, però no es fa llarga. El guió és tan ric i Goddard té tantes coses a explicar per donar sentit al conjunt que, tot i allargar-se una mica, és absolutament necessari. El ritme, no obstant això, és trepidant, i les aturades de la trama principal en alguns moments, tampoc són traumàtiques. Goddard ha fet una pel·lícula tremendament entretinguda. La idea i el seu desenvolupament són genials. Al final, totes les peces encaixen.
Pel que fa al disseny de producció és genial, l’hotel és un personatge més d’aquesta història. L’estètica de la pel·lícula és molt atractiva, així com la forma crua de mostrar la violència en imatges i de crear una cinematografia plena de bellesa.
Després d’haver-la vist, tinc clar que Goddard ha pogut fer la pel·lícula que li venia de gust, sense intervencions dels productors que de cinema en saben poquet. Ha pogut rodar la història que volia i mostrar les influènciesque l’han fet un dels millors guionistes actuals de la indústria, i un director del qual en volem més que una pel·lícula cada vuit anys.
Malos tiempos en el Royale m’ha tingut enganxat tota l’estona gràcies a uns personatges atractius i ben definits, un guió ben explicat que m’ha fet xalar, i un grapat d’actors que ja val la pena només veure’ls desfilar. Un dels títols imprescindibles de la temporada.

El castell de Begur celebra 1000 anys el 2019

Per
Pere Carreras
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El castell de Begur celebra 1000 anys el 2019
Loading
/

En aquest torn de comentaris que fem a l’emissora, ja m’ha passat més d’un cop de ser el primer a qui li toca parlar just l’endemà d’una nit electoral, sobretot històrica, com la d’Andalusia.

Però no parlaré de política perquè de fet no en tinc cap ganes, i a més hi ha experts i entesos infinitament més interessants que jo a l’hora de valorar resultats i apuntar què passarà a futur. Encara que també és veritat que si afinen igual que han afinat amb les enquestes, anem llestos.

Parlaré d’un fet més local, i és que fa ja fa dies que ho volia fer. Com que el proper comentari em tocarà fer-lo el dia 28 de desembre, el dia dels innocents, no volia que si el feia quan tocava semblés una broma, i l’avanço avui.
No és res més que parlar d’una data, que per mi té simbolisme, i és l’any 2019. L’any que ve, el 2019 tindrà moltes coses que haurem de viure junts, i segurament moltes seran d’una intensitat forta. NO cal ni que avanci titulars, perquè a tots nivells serà un any important. Els periodistes tindrem feina.

Però com us deia, vull parlar d’un fet local, empordanès i en aquest cas de Begur. Perquè jo que sóc de Begur i m’agrada la història del meu poble, em trobo que l’any vinent, 2019, repeteixo, hi ha una curiositat de tipus històric que m’agrada recordar. I és que el castell de Begur compleix mil anys. No és ben bé veritat, en té uns quants més, però sí que és cert que el primer document històric trobat amb referència al castell de Begur està datat en aquesta 1019, amb la figura i el nom d’Arnust de Begur com a senyor del castell. Els llibres d’història, avui d’ells ja molts a internet, veureu que ho esmenten, així com la placa que hi ha al cim del castell. Sovint faig visites guiades amb amics i coneguts per Begur, i sempre dic que al 2019 el pedrot que forma la base del castell estarà de celebració.

Perquè en definitiva,si el castell celebra mil anys, d’alguna manera la població també. Per tant, fem les coses amb amor i carinyo per la història dels avantpassats i brindem que mil anys no es fan cada dia.

Soc partidari de celebrar coses en dates simbòliques, rodones o casuals. Sigui celebrar, sigui commemorar o sigui recordar. Aquestes dates ens ajuden a reflexionar i a posar en context la història acumulada, repensar vivències, i en definitiva, són un pretext simpàtic per tornar a pujar al Wvell castell obert a l’infinit, que té als seus peus vila, camins i mar», com va deixar escrit la gran poetessa Narcisa Oliver.
Moltes felicitats

Continua l’estabilitat i la temperatura suau al migdia

Per
Albert Aparicio
-

Avui serà una jornada molt semblant a la d’ahir amb temps tranquil. 

El Sol tornarà a ser el protagonista, malgrat la presència d’alguns núvols alts i mitjos durant el matí. Com ja va passar ahir l’ambient al migdia serà molt suau per l’època de l’any amb valors de temperatura màxima que poden tornar a superar els 20 ºC.

L’amplitud tèrmica serà força gran amb una mínima que es situarà entre els 5 ºC i els 6 ºC  

Demà la temperatura serà més baixa degut a un lleuger augment de la nuvolositat i bancs de boires i boirines que ens acompanyaran des del matí.

Denuncien la mort d’una dona gran després de set hores d’espera a Urgències de Palamós

Per
Redacció
-
Hospital de Palamós

Una família denuncia la mort de la seva mare, de 84 anys, a l‘hospital de Palamós, mentre esperava durant més de set hores a Urgències. Va passar el 15 de novembre a la tarda i els familiars de la dona critiquen que, en aquesta estona, van sentir que estava abandonada com un gos». L’hospital confirma els fets i reconeix que estan «revisant el circuit intern per tal que no es tornin a produir situacions com aquesta».

La família de Lluïsa Soteras va decidir explicar el cas a les xarxes socials, i en declaracions a Ràdio Capital han assegurat que preveuen seguir la via judicial en aquest cas perquè volen «evitar que això torni a passar».

La senyora Soteras va entrar a l’hospital de Palamós, a Urgències, el dia 15 de novembre cap al migdia. Venia d’una residència de Palafrugell i necessitava atenció urgent per un còlic i vòmits. En el triatge que es fa quan un pacient entra a Urgències, se la va situar al nivell tres, que determina «nivell urgent amb necessitat de múltiples exploracions i estabilitat fisiològica».

Maria Rosa Vera, filla de la Lluïsa, assegura que, en les set hores que van estar esperant en un box, ella va anar a preguntar moltes vegades quan passaria el doctor. «La meva mare em va dir que necessitava un medicament pel cor. Vaig anar a preguntar i em van dir que el doctor la hi donaria. La tercera vegada, vaig anar a preguntar si li podien donar una mica d’aigua». Va ser en aquell moment quan va morir.

L’hospital de Palamós explica, en un comunicat emès a Ràdio Capital, que en aquell moment hi havia «una situació de màxima afluència de pacients, i hi havia més pacients amb el mateix nivell d’urgència. Això va comportar que el temps d’espera fos superior al normal».

L’hospital accepta en el comunicat que, «una vegada revisat el procés mèdic, i conegut el desenllaç, som coneixedors que durant les hores que la pacient va estar al box, hagués estat convenient fer una reavaluació mèdica per a comprovar el nivell d’urgència de la pacient».

El Director d’Urgències es va reunir amb la família per donar-los explicacions. La Maria Rosa assegura que «l’explicació no ens valia. Volíem saber per què durant set hores va estar abandonada com un gos».

Pensen seguir la via judicial per denunciar la situació. Estan posant-se en contacte amb advocats. «On puguem arribar, arribarem. No servirà per ella, però que serveixi pels altres».

Cap portaveu de l’hospital de Palamós ha volgut fer declaracions i s’han limitat a traslladar un comunicat a aquest mitjà.

Es recullen més de 20.000 quilos d’aliments a Palafrugell durant el Gran Recapte

Per
Maria Monteis
-
Gran Recapte Aliments a Palafrugell | Imatge de Paco Dalmau
Gran Recapte Aliments a Palafrugell | Imatge de Paco Dalmau

El cap de setmana del 30 de novembre i 1 de desembre s’ha celebrat arreu del territori català la desena edició del Gran Recapte d’Aliments, una iniciativa impulsada pel Banc dels Aliments.

A Palafrugell s’hi han recollit més de 20.000 quilos de productes i hi han participat prop de 400 voluntaris i 9 supermercats. Pel que fa a Catalunya, l’organització calcula que aquest any s’han recollit unes 4,5 tones de menjar i han col·laborat 27.000 voluntaris.

La xifra d’aliments recollits durant el Gran Recapte augmenta a Palafrugell respecte l’any passat, segons les dades de l’Ajuntament. El consistori ho atribueix a la implicació de 400 voluntaris, així com també la col·laboració de diverses entitats del municipi. La participació és clau en l’èxit de la campanya, assegura la Casa de la Vila, i agraeix la implicació de tothom.

Els aliments es van traslladar a la Bòbila, on es va fer el recompte general i es van classificar per poder-los enviar al Centre de Distribució d’Aliments de Palafrugell. Tots aquests quilos de menjar aniran destinats a les famílies del municipi que ho necessitin a través d’aquest centre de distribució.

Malgrat que el Gran Recapte se celebra en dos dies, les donacions per internet continuen fins el 15 de desembre i es podrà seguir portant menjar a diversos punts de recollida del municipi com: Can Quim, Ca la Ramona, la Piscina Municipal, les Escoles i Instituts de Palafrugell, Carns Halal, Mesquita Al Humma, Gimnàs La Nau, OAC-Oficina d’Atenció al Ciutadà, Oficina del Pla de Barris, Teatre Municipal, Àrea d’Educació, Biblioteca i Espai de la Pedrera.

1...5.0195.0205.021...7.042Pàgina 5.020 de 7.042