The Kooks celebraran 20 anys de trajectòria amb un concert a Barcelona
Els britànics The Kooks tornen a Barcelona el 3 de març de 2026 per presentar el seu nou disc Never/Know. El concert tindrà lloc a la sala Razzmatazz, dins d’una gira que també els portarà a Madrid (4 de març, La Riviera) i a A Coruña (5 de març, Sala Pelícano).
Les entrades es posaran a la venda el divendres 19 de setembre a les 10 h a través de Livenation.es i Ticketmaster, amb una preventa a Live Nation i S.SMusic el dimecres 17 de setembre a les 10 h. Els preus parteixen dels 40 euros més despeses.
La gira vol ser un autèntic homenatge als 20 anys de trajectòria del grup de Brighton, que repassarà tant els seus grans himnes —com Naive o She Moves In Her Own Way, amb prop de mil milions de reproduccions acumulades— com les noves cançons de Never/Know, entre les quals destaquen Never Know i la vitalista Sunny Baby.
El concert barceloní promet ser una de les cites més esperades de l’any per als amants del brit-rock i per a una generació que va créixer amb el seu disc de debut Inside In/Inside Out, que el 2026 complirà 20 anys i que va ser certificat cinc vegades platí al Regne Unit.
Castelló d’Empúries ha viscut aquest cap de setmana una de les edicions més multitudinàries de Terra de Trobadors, amb l’arribada de prop de 55.000 visitants. Segons l’organització, aquesta xifra suposa un augment clar respecte a l’any passat i confirma que la festa és una de les recreacions medievals més rellevants de Catalunya.
El temps ha acompanyat, malgrat les previsions de pluja. Divendres i dissabte només van caure quatre gotes i diumenge va fer sol. Aquesta bona climatologia ha permès que totes les activitats es desenvolupessin amb normalitat, destacant les que s’han fet davant de la Basílica de Santa Maria, com l’acte inaugural, l’espectacle de foc o el concert del grup belga Acus Vacuum.
Més de 200 propostes han omplert el programa d’aquest any. Entre les més destacades hi ha el sopar comtal amb totes les places exhaurides, l’èxit de tallers i conferències, el retorn de les bugaderes gràcies a l’aixecament de restriccions per la sequera, i la consolidació de novetats com la mostra de glosa i les Justes del pagès de ferro, on es competia per ser la persona més forta de la comarca.
L’afluència de públic també ha generat algunes complicacions puntuals, com el col·lapse del sistema de moneda medieval durant la tarda de dissabte. L’Ajuntament ja ha anunciat que encunyarà nova moneda per millorar el funcionament de cara a la propera edició.
La directora artística, Xènia Gasull, ha destacat que enguany la participació ha tornat a nivells anteriors a la pandèmia, amb una gran implicació de les 25 associacions locals i la col·laboració de joves estudiants del municipi a través del Servei Comunitari. L’alcaldessa, Anna Massot, ha volgut remarcar que el veritable motor de la festa és la implicació del veïnat i el teixit associatiu, que fan possible una festa de qualitat, oberta i participativa.
Palafrugell viurà una nova edició del Marrameu els dies 26 i 27 de setembre. El festival tornarà a omplir els carrers i places amb propostes de música en directe, teatre, tradició popular i activitats familiars, amb l’objectiu de reforçar la cultura de tardor al Baix Empordà.
La jornada principal serà el dissabte 27 de setembre, amb activitats des de primera hora del matí fins a la nit. Hi haurà circ a la plaça Priorat Santa Anna, gravació en directe d’un podcast literari i una tertúlia sobre edició independent a plaça Nova, així com una actuació de sardanes amb la Cobla Contemporània.
A la tarda, la cultura popular prendrà el protagonisme amb gegants, capgrossos i danses tradicionals, que acabaran amb una cercavila fins a la plaça Ermengarda.
El vespre estarà dedicat a la música en directe. A partir de les 19.00 h, s’hi podrà veure la lliga de rap improvisat en català Catalunya Freestyle, el post-pop poètic de gavina.mp3, el rock alternatiu de Mourn i el so electrònic experimental de B1NO. També hi haurà una zona gastronòmica per sopar a l’aire lliure.
El festival començarà oficialment el divendres 26 de setembre al Teatre Municipal amb l’obra «Una breu visita a la gola del llop», de Col·lectiu Desasosiego, una proposta de teatre d’avantguarda que ja ha exhaurit les entrades.
Amb aquesta programació, El Marrameu consolida el seu paper com a gran trobada cultural del Baix Empordà, combinant propostes tradicionals i contemporànies per arribar a públics de totes les edats.
Encetem un setembre tardoral que ensopeix els qui voldríem l’estiu més llarg, però que ens augura bolets. També, per desgràcia, escalfades poblacionals. Aquests dirigents imperialistes que manen als Estats Units, Rússia i la Xina segueixen posant a prova una Europa descol·locada, amb una indústria precària, escanyada a nivel econòmic, i que vira a la dreta i a l’extrema dreta a velocitat de tanc: lenta però determinadíssima. A casa, dia sí i dia també, sentim a dir de primera i de segona mà (i de vegades amb proves gràfiques que no deixen dubtes) de robatoris reincidents que queden impunes. A Salt, aquest estiu, la pagesa que ven tomates va veure com se li enduien a cara descoberta, tota la collita, sense poder-hi fer res. El vídeo d’un individu robant a can Graupera va circular per manta cases a través de les xarxes de veïns. A Begur, van estirar el rellotge a un conegut empresari fent-lo anar per terra. A sant Feliu de Boada van robar una casa en 15 minuts, mentre els amos eren a sopar fora. Al barri de Sant Roc de Badalona, sector altament complex, s’ha utilitzat la desgràcia d’una desena de casos de tuberculosi entre migrants subsaharians per desencallar una situació d’ocupació il·legal que fa anys que dura. Els mitjans han fet servir de manera esbiaixada la malaltia i la feina dels professionals de la salut, sigui per sensacionalisme o per aturar l’expulsió dels ocupants, i l’ajuntament, d’ideologia clarament xenòfoba i que ha fet de Netejant Badalona el seu slogan, ha utilitzat la posició tèbia de les autoritats per tirar endavant el desallotjament d’un col·lectiu vulnerable sense donar alternatives de reallotjament, i tot això mentre altres periodistes i comentaristes -professionals o no- hi acabaven de xucar pa. No hi ha un pam de net.
Amb aquest panorama és fàcil tenir els migrants en el punt de mira. Els quatre (o quatre-cents, els que siguin) que fan fressa (i quan dic fressa dic s’aprofiten del sistema, trafiquen, roben, maten, extorsionen, etcètera) embruten el nom de tanta altra gent decent que només aspira a guanyar-se la vida sense fer mal a ningú. Em pregunto quin dret tenim nosaltres a criminalitzar tot el conjunt de gent que ha marxat de casa seva perquè allà es fotien de gana si nosaltres- jo la primera- faríem el mateix de trobar-nos a la seva situació, i tenint en compte que de bons i de dolents n’hi ha a tot arreu.
I, tanmateix, la veritat és que no hi ha prou diners per tot lo que es necessita. Se’n malgasten molts, les despeses són moltes i estan mal repartides i som massa gent pels recursos disponibles. Amb una escola, una sanitat i uns serveis socials tensionadíssims, la sensació que la cosa pública fa aigües s’estén com l’aiga vessada d’una gerra que ha caigut a terra, mentre els benevolents i voluntaris, via ONG, associacions i similars, aguanten precàriament un sistema que difícilment serà sostenible per gaire més temps.
Enmig del caos, els polítics que tenim, mediocres, covards, cínics i incapaços, sempre aprofiten la conjuntura per atiar les masses i decantar la balança a favor seu de manera irresponsable mentre en puguin treure un rèdit polític, i mentrestant, els joves s’empassen els missatges que la ultradreta escampa a través d’instagram i de tiktok com si fossin carmelos. La gent comença a estar cansada, i el caldo de cultiu puja tant de temperatura per moments que molts esperem esgarrifats el moment que bulli i vessi, com aquell qui escodrinya el cel amenaçant de pluja, tement el moment en què esclati la tempesta. Tota l’estona tinc la sensació que algun dia a algú se li inflaran els collons i sortirà al carrer a fer justícia pel seu compte, acompanyat d’altres caps escalfats que estaran com ell carregats de veritat, i la llàstima és que tothom tindrà raó, però, com sempre passa, de ben segur que pagaran justos per pecadors.
El Govern preveu que els més de 300 municipis que no tenen al dia els plans de prevenció d’incendis forestals, tot i estar-hi obligats, puguin disposar-ne l’any que ve acollint-se a la nova línia d’ajuts de 2 milions d’euros que ha aprovat aquesta setmana l’executiu. A més, el Govern vol evitar víctimes mortals per focs en zones forestals vora els nuclis urbans i destinarà 75 milions en cinc anys a fer franges de protecció a pobles i urbanitzacions. «Tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin. No podem assumir el risc de tenir morts per un incendi forestal si tenim capacitat d’intentar protegir la població», assegura a l’ACN el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell.
Segons les dades del Govern, el pla Infocat estableix que 757 municipis situats en zones d’alt risc han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbit territorial, però actualment només poc més de 400 els tenen aprovats. La resta, o bé no n’han tingut mai, o bé els tenen caducats o pendents de revisió. Per això el Govern articula ara una nova línia d’ajuts per facilitar als ens locals la redacció d’aquests plans abans de la pròxima campanya forestal.
En una entrevista amb l’ACN, Minguell reconeix que els mitjans que s’han posat fins ara a disposició dels municipis perquè poguessin dissenyar i aprovat aquests plans han sigut «escassos» i opina que «un milió i mig d’euros com hi havia fins ara no eren suficients per abordar la problemàtica». Sobretot, apunta, pel fet que en molts casos es tracta d’ajuntaments petits de l’àmbit rural que tenen una manca de recursos tècnics i materials per poder-ho assumir.
El director general de Boscos constata que la redacció d’aquests plans és essencial per «dimensionar realment el risc i la població en risc», i perquè el conjunt de les administracions, inclosos els Consells Comarcals o les Diputacions, tinguin clares «les accions a abordar durant els pròxims anys per aconseguir uns municipis més segurs i més protegits davant l’impacte dels incendis». Segons Minguell, la prioritat essencial és protegir la població, els béns i, alhora, «no posar en excessiu risc els mitjans d’extinció».
El perill de les franges de vegetació a prop dels nuclis urbans
Segons Minguell, la manca de mitjans i una consciència baixa del risc entre la societat s’han traduït en el fet que, ara com ara, tinguem «un còctel» amb molts habitatges que estan en una situació de risc pel creixement de la superfície forestal fins a tocar de les zones urbanes. Per això el Govern destinarà 75 milions d’euros a fer franges de protecció d’almenys 25 metres d’amplada a pobles i urbanitzacions durant els pròxims cinc anys, sobre una superfície que s’estima en unes 15.000 hectàrees.
«Cal que tinguem unes urbanitzacions més segures davant d’aquest possible impacte», afirma Minguell. I és que segons el director general, actualment «tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin o que hi fossin d’una altra manera; probablement seria millor que fossin zones agrícoles, des d’un punt de vista de seguretat, o podríem assumir que fossin zones de pastures, terrenys forestals amb menys risc que les superfícies arbrades».
Evitar víctimes mortals
El Govern defensa que «la seguretat és cosa de tots» i que no és assumible el risc de tenir morts per un gran incendi forestal si es disposa de les eines per poder protegir aquesta població. «Els municipis han d’assumir també aquesta responsabilitat, s’han de recolzar en aquests recursos que nosaltres posem a disposició i hem de treballar tots […] per tenir els objectius complerts en el menor termini possible», reclama Minguell.
El director general de Boscos reconeix que «mai no estàs preparat perquè mori gent», perquè «podem recuperar boscos, podem reconstruir cases, però no podem recuperar una persona». Malgrat tot, admet que «és una possibilitat real, que hem vist molt propera i l’hem patit, i ens toca fer tot el possible perquè això no succeeixi». «No estarem mai segurs al 100% perquè conviure amb un risc té això i sempre hi ha una probabilitat que un dia passi alguna cosa per la qual tu no has dimensionat aquell risc», afegeix.
«No sobra bosc, en general, a tot Catalunya»
Els últims mesos el president Salvador Illa i altres membres del Govern han verbalitzat la necessitat de «fer decréixer la massa forestal» a Catalunya, que ara cobreix el 65% de la superfície. Davant les crítiques d’entitats ecologistes i altres col·lectius, el director general de Boscos explica que no és que sobri bosc «en general, a tot arreu i a qualsevol lloc», sinó que sobren algunes zones de bosc i, sobretot, cal menys quantitat de vegetació als boscos catalans.
«Durant les últimes dècades hem tingut un creixement urbanístic per un cantó i un creixement silenciós del bosc per l’altre, i això ha fet que els dos mons es toquin i que els riscos mutus es comparteixin», insisteix Minguell. Segons el director general, l’origen del problema rau en un excés de boscos en algunes zones, i en un problema de la qualitat dels boscos en moltes altres, que caldrà gestionar de forma apropiada a cada realitat.
Aposta per la bioeconomia
De cara al futur el Govern aposta per recuperar «una certa economia del bosc» per a disposar d’un mosaic agroforestal més segur per a la ciutadania en cas de grans incendis forestals i, alhora, impulsar estratègies en l’àmbit de la bioeconomia. Minguell subratlla que el bosc pot ser una font de productes molt gran, des de teixits fets de cel·lulosa, fins a la química verda o el desenvolupament de la fusta constructiva.
«Necessitem desenvolupar una cadena de valor vinculada al sector forestal, però no pot ser la mateixa que teníem fa 70 anys, perquè per algun motiu la vàrem perdre», assenyala. Minguell insisteix que l’estratègia del Govern a curt termini és la seguretat i, més a mitjà i llarg termini, apostar per les cadenes de valor i l’impuls d’una nova indústria a partir dels productes que puguin sorgir del bosc i que en molts casos se situarien en zones rurals.
