L’edició madrilenya del Download Festival ha donat a conèixer 7 noves incorporacions per l’edició de l’any vinent on destaquen Sum 41 en la que serà l’única actuació a l’estat espanyol durant el 2019. També se sumen al cartell Sabaton, Stone Temple Pilots, The Interrupters, Kontrust, Boston Manor i Brutus.
Tots ells s’incorporen al festival juntament amb Slipknot, Tool o Architects, que oferiran els seus directes del 28 al 30 de juny a Caja Mágica.
Mike Rosenberg, conegut en el món de la música com Passenger, presentarà el 3 d’abril al Liceu de Barcelona el seu desè àlbum d’estudi, Runaway.
Les entrades es posen a la venda aquest divendres 7 des de les 10 del matí a través del web del Suite Festival i costaran de 20 a 85 euros.
El nou àlbum de Passenger està inspirat en els paisatges de l’Amèrica del Nord, reflectint en cadascun dels seus temes aquest so americà. Passenger ha recorregut un llarg camí des del llançament del seu primer àlbum, Wicked Man ‘s Rest, el 2007, i segueix recollint èxits onze anys després. En aquesta nova gira, els fans del britànic podran escoltar els temes del seu nou treball, i tornaran a gaudir dels seus clàssics de sempre.
Després del cap de setmana del Gran Recapte, toca començar a fer el recompte dels aliments recollits arreu del territori català. Des del Banc dels Aliments estan registrant totes les aportacions de les poblacions que hi han col·laborat. Tot apunta, però, que en aquesta desena edició s’estan mantenint els nivells de recaptació de productes de l’any passat. El balanç és, doncs, positiu i des del Banc dels Aliments asseguren que s’està arribant a una xifra òptima de participació.
En declaracions al SuperMatí de Ràdio Capital, el vicepresident del Banc dels Aliments a Girona, Joan Jorbà, ha assegurat que en l’edició d’enguany es poden superar els 4,5 milions de quilos d’aliments recaptats a Catalunya gràcies a la col·laboració ciutadana. Tot això, amb les primeres dades recopilades pels quatre Bancs dels Aliments de Catalunya, fet que confirma que encara pot variar la xifra final.
Pel que fa a la província de Girona, aquest any s’ha arribat a les 450 tones d’aliments de llarga durada que han estat traslladats als magatzems del Banc dels Aliments per a la seva posterior classificació i distribució. En total, han participat 4.800 voluntaris.
Amb la recollida d’aquests dos dies, Jorbà assegura que es poden atendre famílies durant 3 mesos. És a dir, que de les 36 mil persones de la Província de Girona que reben l’ajuda per part del Banc dels Aliments tenen menjar per 3 mesos, aproximadament.
La feina dels voluntaris i voluntàries del Gran Recapte no s’atura. Fins el 15 de desembre es poden continuar fent donatius a través de la pàgina web. A més a més, durant l’any qui ho vulgui pot fer donatius, de menjar o econòmics. Tot el que es reculli durà al magatzem central del Banc dels Aliments. Tots els diners que es recaptats serveixen per comprar més menjar i continuar amb la tasca del Banc dels Aliments que lluita contra el malbaratament dels aliments i la fam a Catalunya.
«Arribo en 2 minuts. Tren amb retard a Flaçà». Rebo un whatasapp precipitat de l’escriptora Gemma Lienas, corrent per arribar divendres al vespre a la Biblioteca de Palafrugell, per presentar-nos el seu darrer llibre, El fil invisible.
Responc: «Tranqui. És normal. T’esperem». I penso en les hores que haurem esperat a la biblioteca l’arribada d’aquell conferenciant o escriptor que, pobre, no era del tot conscient de la grandíssima xarxa de transport públic que ens bressola a l’Empordanet. Un tema endèmic.
«I no feu res per canviar-ho». Suspirs…
Aquest cap de setmana, les pantalles dels mòbils se’ns han omplert del millor repertori fotogràfic dels cels empordanesos. Això sí que ho tenim sempre a punt: cels tornasolats, cels plastidecor, núvols desorbitats…han substituït les fotos de les nostres cales, postals que ens refermen en el nostre xovinisme compulsiu.
Aquests dies també tenim més llums: Nadal ja és a tocar i ens permet l’enèssima crítica als governs municipals per haver descuidat l’enllumenat nadalenc precisament al nostre carrer -el millor del món- o poder comparar-lo amb el del poble veí: no serà aquesta la veritable funció de l’enllumenat nadalenc? La gassivitat dels nostres comerciants vers, on vas a parar, el dispendi dels veïns del costat. O viceversa, els padrins també es queixen del dispendi local vers la frugalitat del poble del costat. Arriba el Nadal, i les sopes calentetes. Per a alguns.
Que tingueu un feliç desembre!
Ja hem explicat en algunes ocasions com la distribució cinematogràfica es troba en un moment de transició amb l’arribada de les plataformes digitals que exerceixen de productores i distribuïdores de les pel·lícules i sèries de producció pròpia. L’arribada de plataformes com Netflix i Amazon facilita la llibertat creativa de realitzadors i poden fer-se realitat projectes que no tiren endavant per la via tradicional. A poc a poc apareixen grans noms de la indústria que sorprèn que optin per una estrena en plataformes sense que les seves pel·lícules passin pels cinemes, o si més no, tinguin una estrena molt limitada en sales. El darrer paradigma de tot això són els germans Coen i d’aquí unes setmanes vindrà la darrera d’Alfonso Cuarón.
La balada de Buster Scruggs és un western amb un to de comèdia negra, molt a l’estil dels Coen, sec i contundent. La pel·lícula està formada per sis relats episòdics independents no relacionats entre ells. És un homenatge clar a les novel·les de l’oest ja que és un compendi d’historietes, unides pel mateix to i l’empremta personal dels Coen. El repartiment d’aquesta pel·lícula és molt divers i hi trobem a Tim Blake Nelson, James Franco, Liam Neeson, Tom Waits, Zoe Kasan i Brendan Gleeson entre els més destacats. Com que cada episodi funciona com una pel·lícula en ella mateixa, i els resultats també són desiguals, és complicat parlar del conjunt perquè cada història és diferent.
La primera porta per el mateix nom de la pel·lícula, The Ballad of Buster Scruggs, i ens vol transmetre els missatge que per més bo que siguis, hi haurà un dia que vindrà algú millor que tu. Destaca de la pel·lícula la seva posada en escena visual inspirada directament dels dibuixos animats Looney Tunes.
La segona ésNear Algodones, un relat sobre la tràgica inevitabilitat d’un lladre de bancs que perpetra un robatori en el pitjor banc de l’oest en què podria fer-ho.
La tercera és Meal Ticket, una història protagonitzada per un firaire que gira amb un espectacle protagonitzat per un jove sense braços ni cames. Quan tot funciona, perfecte, però quan l’espectacle deixa de donar diners, el firaire té clar que l’espectacle ha de renovar-se si vol continuar menjant.
La quarta, All Gold Canyon, és la millor de totes. Ens parla de la justícia poètica, i és la única història que és benvolent amb l’espectador que es frustra constantment amb la pel·lícula. El protagonista és un vell buscador d’or que troba un filó i està protagonitzada gairebé en solitari, per un genial Tom Waits.
La cinquena, The Gal Who Got Rattled, probablement sigui la més frustrant i injusta i deixa a l’espectador força tocat per fer front a la darrera. Els protagonistes són una jove que busca una nova vida, i que per això s’embarca en una caravana de trasllat, un dels líders de la caravana i un gos que tindrà més protagonisme al final del que s’espera. El relat bascula entre la tendresa i la tragèdia.
La sisena i última és The Mortal Remains, és un relat sobrenatural localitzat en l’interior d’una diligència. Cinc personatges d’orígens diferents compatiran un viatge cap un destí anomenat Fort Morgan, del qual no en descobrirem la seva naturalesa fins al final del relat. Durant el trajecte s’explicaran diferents històries, de les quals s’haurà d’estar atent per comprendre’n el seu sentit dins de l’episodi.
La balada de Buster Scruggs és una irregular pel·lícula dels Coen, amb una cuidadíssima i preciosa fotografia i un muntatge musical fantàstic. Tot i ser una obra menor, de fet estava plantejada inicialment com una minisèrie, els Coen s’ho han passat molt bé en aquesta pel·lícula negra en què es riuen de la mort. Els espectadors potser no tant.
