Les camgirls estan de moda. Avui en dia està a l’abast de tothom produir contingut pornogràfic i utilitzar la xarxa per obtenir ingressos econòmics i mostrar als espectadors i seguidors, sigui en públic o privat, els racons més íntims del cos o mantenir relacions sexuals. Com fem servir això per obtenir un producte fantàstic amb elements de terror? La resposta és Cam, pel·lícula estrenada recentment a Netflix, la qual vam poder gaudir a la darrera edició del Festival de Sitges.
La protagonista és Alice, una camgirl que està donada d’alta en una web estil Chaturbate, i que a canvi de monedes virtuals obté ingressos, al mateix temps que intenta mantenir la seva vida privada més o menys apartada de la seva activitat pornogràfica. Un dia, a l’entrar al seu perfil, descobreix que la seva contrasenya no funciona, és més, una altra persona que afirma ser ella mateixa, li ha robat la identitat, diners i perfil digital.
Cam agafa elements de la sèrie La dimensió desconeguda amb un argument que podria ser d’un bon capítol de Black Mirror, i el passa pel David Lynch de Carretera perdida i Mulholland Drive. El cert és que la barreja funciona perfectament en una història addictiva que t’enganxa i atrapa en el viatge de la protagonista a l’impossible.
A ressaltar l’actriu Madeline Brewer, una de les joves protagonistes de la sèrie The Handmaid’s Tale que dona el perfil perfecte com a dolça veïneta de dia i estrella pornogràfica de nit. Brewer està sensacional i no té problemes per mostrar-se com una camgirl de veritat.
Cal destacar també el tractament del gènere del terror que el director Daniel Goldhaber ha sabut imprimir en una història en la qual aparentment no hi cap el gènere.
Cam és una pel·lícula que treu el màxim de rèdit al seu pressupost i en la qual emergeix el terror en elements tecnològics moderns, basats en pors de tota la vida. Una pel·lícula petita, però intel·ligent, que et manté en tensió i entreté.
