La Sra. Tomasa anuncia el seu comiat amb un concert especial a Barcelona el desembre de 2026
Després de més d’una dècada fent ballar escenaris d’arreu del món, La Sra. Tomasa posa punt i a part a la seva trajectòria. La banda barcelonina, reconeguda pel seu so mestís i avantguardista, ha recorregut 16 països amb més de 500 concerts, actuant en festivals internacionals de primer nivell com Sziget (Hongria), Eurosonic (Països Baixos), Lincoln Center i Summerfest (EUA), Salsa al Parque (Colòmbia), la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic) o el Festival d’Été de Québec (Canadà).
El seu últim disc, 1040, és el reflex d’aquesta experiència i creativitat acumulada al llarg dels anys. Ara, els membres del grup —Pablito, Pau, Alberto, Santi, Jordi i Marc— han decidit tancar aquesta etapa amb gratitud i alegria: “No és un final trist, sinó una celebració de tot el que hem viscut junts. Som i serem una família per sempre.”
L’adéu de La Sra. Tomasa arribarà amb dues cites que prometen ser històriques: el 4 de desembre de 2026 a la Sala But de Madrid i el 12 de desembre de 2026 a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Les entrades es posaran a la venda el dilluns 22 de setembre.
Amb aquest comiat, el grup es despedeix deixant una empremta inesborrable com una de les bandes més innovadores i estimades de l’escena catalana i internacional, capaç de connectar amb públics diversos i inspirar noves generacions.
El Festival de Jazz de Barcelona celebra la seva 57a edició amb grans noms i concerts exclusius
Del 10 d’octubre de 2025 a l’1 de març de 2026, Barcelona tornarà a vibrar amb el seu festival de jazz per excel·lència. La 57a edició del Festival de Jazz de Barcelona arriba amb un cartell que uneix llegendes internacionals, talents emergents i projectes especials que reivindiquen la riquesa i diversitat del gènere. Seran 48 concerts repartits en 10 escenaris emblemàtics de la ciutat —com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori o la sala Jamboree— i 14 classes magistrals al Conservatori Liceu.
El festival s’inaugurarà el 10 d’octubre al Palau amb The Moment of Truth, un homenatge a Ella Fitzgerald a càrrec de la Barcelona Jazz Orquestra amb la veu convidada de Tricia Boutté. L’actuació, que recupera l’esperit del concert que Fitzgerald i Duke Ellington van oferir al mateix escenari el 1966, s’afegeix a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental en col·laboració amb la fundació SOM VIA.
Andrea Motis tindrà un paper destacat celebrant els seus 30 anys amb dos projectes nous: un tribut a Amy Winehouse amb els Barcelona Gospel Messengers i el Andrea Motis Guitar Trio. La sèrie flamenca De Cajón! tornarà amb un cartell de luxe que inclou Miguel Poveda, Israel Fernández, Tomatito, José Mercé, Soleá Morente, Dorantes, Las Migas i molts més. Dins d’aquesta programació, destaquen dos concerts exclusius: Miguel Poveda al Liceu, amb convidats especials com la Cobla Principal del Llobregat i la celebració dels 20 anys del seu disc Desglaç; i Tomatito, amb un homenatge a Camarón, Paco de Lucía i la ciutat de Barcelona.
El festival també farà brillar els talents locals, amb actuacions d’Andrea Motis, Lina_ i Marco Mezquida, Omar Sosa amb la Liceu Big Band i la Sant Andreu Jazz Band, que oferirà un repertori dedicat a Duke Ellington.
A més, les classes magistrals al Conservatori Liceu reuniran figures com Sullivan Fortner, Marta Sánchez, Kris Davis, Brandee Younger, John Medeski o Soleá Morente, consolidant el vessant pedagògic del festival.
El Molino reobre amb una temporada plena de jazz, blues, flamenco i noves sonoritats
Aquest setembre, El Molino torna a il·luminar les nits del Paral·lel amb una programació que combina tradició i innovació musical. El 18 de setembre, Ignasi Terraza i Antonio Serrano donaran el tret de sortida amb un concert de jazz d’alt nivell, seguits de Yazz Ahmed el dia 21 amb la seva fusió d’avantguarda i tradició. El pianista cubà Roberto Fonseca clourà el mes el 28 amb un recital ja exhaurit.
L’octubre portarà nous colors musicals amb The Delines i el seu country-soul cinematogràfic (dia 4), la veu delicada d’Alondra Bentley (dia 5) i la reinterpretació del cançoner mexicà de Gonzalo del Val Quinteto & Valentina Marentes (dia 11). El Cruïlla Tardor també farà parada a El Molino, amb Alba Carmona i Jesús Guerrero (dia 24) i el directe explosiu de Patax (dia 31).
El novembre, El Molino celebrarà el primer aniversari de la seva nova etapa amb un cartell de luxe. Russian Red (7 i 8 de novembre) i Santiago Auserón (dia 22) ja han penjat el cartell de “sold out”. La reconeguda cantant de jazz Stacey Kent (dia 16), el sempre inquiet Micah P. Hinson (dia 28), Adrian Younge amb orquestra (dia 9), Reuben James (dia 20), Butler, Blake & Grant (dia 29) i Amaia Miranda (dia 30) completaran un mes que promet ser inoblidable.
Les entrades per a tots els espectacles estan disponibles a www.elmolinobarcelona.com.
Privat: Detenen dos multireincidents en poques hores a la Bisbal: un per robatori violent a un repartidor i una dona per agredir agents de la Policia Local
Els regidors de Seguretat Ciutadana dels municipis del Baix Empordà amb policia local pròpia han denunciat que la Justícia no dona resposta adequada als casos de multireincidència. En una reunió celebrada a la Bisbal d’Empordà, van posar de manifest que hi ha persones detingudes moltes vegades per diferents delictes que, tanmateix, surten sempre en llibertat.
Segons els representants municipals, aquesta situació genera alarma social, patiment a les víctimes i una sensació d’impunitat. Per això reclamen un canvi normatiu i, sobretot, una aplicació menys tolerant de les lleis per part de jutges i fiscals de la comarca. Com a exemple, van citar l’acord de l’Audiència Provincial de Girona en matèria d’ocupacions, que va permetre actuar amb més rapidesa sense necessitat de modificar la legislació.
Els regidors van denunciar també les mancances de personal i recursos als jutjats de la Bisbal i Sant Feliu de Guíxols, i van exigir que hi hagi un fiscal a jornada completa a cadascun dels dos partits judicials. Consideren que la manca de presència dificulta la celeritat i afavoreix el sobreseïment de massa casos.
També van recordar que els ajuntaments destinen molts recursos públics a les policies locals, que fan la seva feina amb detencions constants, però que tot aquest esforç es veu frustrat quan els delinqüents queden lliures i reincideixen.
Com a primer pas, han acordat demanar reunions amb el conseller de Justícia de la Generalitat, el fiscal superior de Catalunya i el president de l’Audiència de Girona. En funció de les respostes, els municipis valoraran noves accions, fins i tot amb la possible implicació de la ciutadania.
A la trobada hi van assistir els representants de Palafrugell, Begur, la Bisbal, Calonge i Sant Antoni, Forallac, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Els regidors de Castell d’Aro, Platja d’Aro, S’Agaró i Torroella de Montgrí no hi van ser per motius d’agenda, però s’han adherit als acords.
El Ple de la Diputació de Girona ha donat llum verda al projecte de connexió de la carretera GIV-6701, que uneix Bordils i Corçà passant per Madremanya, amb la carretera C-66 a Corçà. L’obra té un pressupost d’1,2 milions d’euros i ha superat el període d’exposició pública, en què es van desestimar les al·legacions presentades.
L’actuació vol separar el trànsit urbà i interurbà que actualment es concentra al nucli de Santa Cristina de Corçà, on els vehicles passen pel mig de l’entramat urbà abans d’arribar a la C-66.
La solució prevista és construir una nova connexió més al sud, al quilòmetre 13 de la C-66, on ja hi ha una rotonda. Aquest canvi permetrà descongestionar els carrers del nucli i millorar la fluïdesa del trànsit.
L’acció preveu també millores de seguretat viària, amb nova senyalització, defenses, abalisaments i sistemes de drenatge. Igualment, s’adequaran els accessos als camins públics, vies secundàries i finques privades properes a la nova connexió.
El projecte, que es va aprovar inicialment el mes de desembre i es va mantenir a exposició pública, compta amb tres al·legacions de l’Ajuntament de Corçà i una d’un particular, totes desestimades. Una de les al·legacions del consistori era que el projecte inclogués la instal·lació de fibra òptica, però la Diputació considera que no és necessari perquè Corçà ja en disposa. Són declaracions del president de la institució, Miquel Noguer.
Segons l’Ajuntament de Corçà, la proposta s’ajusta al planejament urbanístic vigent i s’ha dissenyat amb dimensions suficients per absorbir la intensitat de trànsit prevista.
L’accés a l’habitatge continua sent un repte per al Baix Empordà i per Catalunya. En una entrevista al programa Empordà 2030, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha analitzat les principals línies d’acció del govern davant l’emergència habitacional a Catalunya. Segons l’Enquesta d’Opinió del Centre d’Estudis d’Opinió, l’habitatge ha passat de ser la setena preocupació dels catalans fa un any a ser la primera.
«Aquest és un problema que ja no afecta només els col·lectius vulnerables, sinó també les classes mitjanes i, especialment, els joves», ha remarcat la consellera. El principal repte, segons Paneque, és la manca estructural d’habitatge públic, que actualment representa només l’1,7% del parc total, molt per sota de l’objectiu del 15%. Per abordar-ho, el govern ha impulsat un pla per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, dins del primer quinquenni del pla territorial sectorial d’habitatge.
«El dèficit total és de més de 300.000 habitatges, i cal una política estructural sostinguda per evitar que futurs governs es trobin amb la mateixa problemàtica», ha afirmat.
226 municipis han ofert més de 660 solars per iniciar les primeres promocions, que podrien suposar fins a 21.000 habitatges nous. A aquests s’hi sumen uns 6.000 habitatges més procedents de fons Next Generation i de promocions de l’Incasòl. Paneque ha destacat la «gran col·laboració dels ajuntaments» en aquesta primera fase.
Aquesta cessió de solars no implica la pèrdua de titularitat per part dels ajuntaments, sinó que es cedeixen per 75 anys. El govern activa el finançament necessari per cobrir la diferència entre el cost de construcció i la rendibilitat obtinguda a través del lloguer, que actualment és d’un 20%.
Accés juvenil i protecció dels habitatges
El pla inclou una reserva mínima del 25% dels habitatges per a joves menors de 35 anys i un 10% per a col·lectius vulnerables. A més, el govern impulsarà un programa d’emancipació juvenil que finançarà el 20% d’entrada per comprar un primer habitatge. Paneque ha subratllat que tots aquests habitatges tindran protecció oficial permanent, evitant especulacions futures: «Hem après la lliçó del passat. Qualsevol habitatge amb recursos públics quedarà protegit per sempre».
A curt termini, el govern ha posat en marxa polítiques com la regulació del lloguer de temporada i de l’habitatge turístic, el dret de tanteig i retracte —que ha permès adquirir 743 habitatges a un gran fons— i el pla de barris per rehabilitar zones degradades.
Pel que fa a les zones tensionades, com el Baix Empordà, la declaració ha permès aplicar un topall als lloguers que, segons les dades, ha frenat l’increment dels preus, tot i que el descens ha estat lleu.
El govern preveu agrupar solars en lots per facilitar la promoció en zones menys atractives per als promotors, combinant municipis petits amb grans ciutats. Totes les promocions requeriran demandes acreditades i seran els ajuntaments qui assignin les famílies beneficiàries, segons criteris de renda i registre d’habitatge.
Finalment, la consellera ha volgut aclarir que les polítiques d’habitatge no van contra els propietaris particulars: «El que volem és garantir un marc jurídic estable i segur, que permeti oferir lloguers assequibles a la ciutadania».
