L’Ajuntament de Torroella de Montgrí comença un pla per millorar la qualitat estètica i ambiental del municipi

Per
Judith Sáez
-

A partir de la setmana que ve començarà una actuació per millorar l’arbrat municipal de diferents punts de la via pública de Torroella de Montgrí. Especialment, a aquells que presenten més problemes d’adaptació, funcionalitat o deficiències i durarà aproximadament un mes.

L’objectiu és millorar la qualitat vegetativa de l’arbrat amb espècies que s’adaptin millor a les condicions pel medi urbà. Així també, s’aprofitarà aquesta intervenció per donar més coherència estètica, millorar la seguretat dels vianants i evitar el creixement de males herbes als sectors on s’actuarà. Per exemple, es preveu cobrir els escocells perquè quedin al mateix nivell que la via pública.

Les actuacions programades es faran en aquest ordre: primer als Jardins John Lennon, en la qual es retiraran 4 plataners i se substituiran per moreres. A continuació, a plaça Ernest Lluch, es retiraran 5 mimoses. Que de fet, dues d’elles són mortes. I se substituiran per lagestroèmies. Una espècie amb flors acolorides i més adequada a la zona que l’actual

En tercer lloc, es retiraran 17 troanes de la Plaça Quintana i Combis que es van plantar l’any 1974 però, que no han crescut gaire. El consistori ha explicat que això podria ser a causa de la mala qualitat del planter d’origen i del sòl. Doncs, seran substituïts per 8 plataners, buscant la continuïtat entre la plaça i el passeig de can Quintana.

Finalment, al carrer del Roser, just entorn de Guillem del Montgrí, s’hi plantaran til·lers, una espècie que, afirmen, està donant molt bons resultats de creixement i adaptació i, també, tenen una fusta més flexible i resistent als efectes de la tramuntana. Doncs, les 19 troanes que substituiran aquests til·lers presenten moltes deficiències i estan inclinades per aquest efecte tramuntana. A més, també es retiraran les moreres d’aquest sector per facilitar els aparcaments de la part dreta del carrer.

Mentrestant, l’Ajuntament ha destacat que seguiran estudiant més actuacions d’arbrat. En concret, al carrer del Ter Riu en el qual hi ha plantades 18 troanes que aportarien més continuïtat a la plaça Quintana i Combis i generarien un entorn de qualitat que portés fins a la zona de l’Espai Ter, l’aparcament públic i el Ter.

Bramon veu marge per convertir el port de Palamós en frontera Schengen

Per
Ariadna Sala
-
Port de Palamós
Port de Palamós | Imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Bramon veu marge per convertir el port de Palamós en frontera Schengen
Loading
/

El subdelegat del govern a Girona, Albert Bramon, veu marge per convertir el port de Palamós en frontera exterior Schengen. Ho ha dit en declaracions a la Cadena Ser, on s’ha mostrat partidari de resoldre la polèmica amb diàleg entre els governs català i espanyol. Segons Bramon, aquesta es l’única manera d’arribar a un acord.

Ja fa temps que els empresaris de l’entorn reclamen aquest canvi en aquesta infraestructura cabdal per la comarca, per on aquest 2018 han passat 46 creuers i 46.000 passatgers.

Segons els empresaris, la conversió del port palamosí en frontera exterior Schengen permetria eliminar controls duaners. A més, serviria de plataforma per atraure passatgers de fora de la Unió Europea.

Cop de porta des d’Interior

I és que les demandes també s’estenen a nivell polític, amb partits com el PSC de les comarques gironines que sempre n’han reivindicat aquesta transformació. Tot i això, des d’Interior fa unes setmanes es va rebutjar aplicar aquesta mesura al·legant que la seva activitat és pròpia d’un port autonòmic.

Ho va dir el Ministre d’Interior Fernando Grande-Marlaska en una sessió de control davant d’una pregunta del diputat Joan Maragall (ERC). Maragall va defensar el port com una infraestructura «vital» per la comarca. En canvi, Marlaska va apuntar que el seu canvi de naturalesa havia d’estar relacionada a una activitat comercial internacional més àmplia.

A més, el ministre va considerar que aquest no és un port important estratègicament per convertir-lo en frontera Schengen. Si el port arribés a aquests «mínims», des del Departament es consideraria un canvi de naturalesa.

Aquest assumpte ve de lluny, i és que fa 3 anys el llavors ministre del PP Jorge Fernández Díaz va demanar a la Generalitat mesures per tal de complir els requisits per tal d’incloure’l a la frontera Schengen. El govern català va fer els canvis, però no hi va haver més passos per part de l’anterior executiu.

El calongí Txema Villalobos inicia el Dakar amb Isidre Esteve

Per
Laia Bodro
-
Villalobos Dakar

El pilot calongí Txema Villalobos torna a participar al Dakar d’enguany fent de copilot del lleidatà Isidre Esteve. Aquesta serà la segona edició del Dakar en què Villalobos participa com a copilot, tot i que ja havia participat com a mecànic d’assistència anteriorment.

El Dakar 2019 es va iniciar el passat 6 de gener i finalitza el 16 de gener. Com a novetat, és el primer cop que el Dakar passa íntegrament dins del mateix país: Perú. Més de 5.000 quilòmetres, un 70% en sorra, fan que sigui una edició del Dakar complexa i atípica. Esteve pronostica 10 etapes molt intenses, però que espera gaudir al màxim.

Esteve i Villalobos competiran a bord d’un BMW BV6, adaptat a les condicions físiques del pilot. Esteve va patir un greu accident el 2007 que el va deixar en cadira de rodes. Aquesta lesió medul·lar no ha impedit que el lleidatà continues competint, i aquest serà el seu quart Dakar d’ençà que va patir la lesió.

L’ajuntament de la Bisbal anuncia novetats sobre l’aigua potable

Per
Manel Magrinyà
-
aigua potable
Fotografia de Manel Magrinyà

L’ajuntament de la Bisbal ha anunciat a través de la web municipal que s’estan ultimant les obres per garantir aquest subministrament que depèn de dos nuclis principals d’extracció d’aigües subterrànies, els anomenats pous de Castell d’Empordà i el proveïment procedent de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Fontanilles.

El maig passat i davant el temor pel normal subministrament d’aigua potable, una situació que es repeteix indefectiblement en períodes de sequera, la Comunitat Intermunicipal Daró-Ter va encarregar per via d’emergència, l’execució d’uns treballs de millora en el centre d’extracció de Fontanilles. Aquestes obres estan subvencionats en part per l’Agència Catalana de l’Aigua i consisteixen en la construcció d’un nou pou de reforç, en substitució de l’actual existent a l’Estació de Fontanilles, millores en la derivació d’aigua a la Bisbal-Forallac i a la Mancomunitat del Baix Empordà (Cruïlles-Monells-Sant Sadurní, Corçà i Madremanya), Fontanilles i Serra de Daró.

Des del mateix ajuntament s’ha informat que dijous vinent l’alcalde Lluís Sais estarà en condicions de facilitar tots els detalls sobre l’acabament d’unes obres que haurien de suposar la fi del  fins ara dèficit crònic de subministrament d’aigua potable en períodes de sequera a la Bisbal i la resta de municipis baix empordanesos esmentats.

Nedadors de Lituània i Letònia participen al Grand Prix Internacional de Palafrugell

Per
Maria Monteis
-
Imatge: Pol Alvaro i Emma Genís

La Piscina Municipal de Palafrugell ha acollit per primera vegada en la seva història el Grand Prix Internacional de Natació. Es tracta d’una competició federada en la qual hi han participat centenars de nedadors d’arreu d’Espanya i de països de l’Europa de l’Est.

L’organitzador del Grand Prix ha estat la Federació de natació de Lituània que, a més, ha comptat amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports de Palafrugell, de la Federació Catalana de Natació i també del Club Atlètic Palafrugell.

En paraules del regidor d’Esports, Pau Lladó, “la competició ha servit per crear una nova iniciativa que, al llarg del temps espera ser un esdeveniment de gran calat”. I afegeix «“la competició ha servit perquè en els dies propis de festes nadalenques Palafrugell hagi tingut turisme esportiu desestacionalitzat, i que aquest esdeveniment servirà perquè en un futur immediat el municipi es nodreixi, encara molt més, d’estades esportives provinents de l’Europa de l’Est, com la que va tenir el passat octubre de 2018 amb una nombrosa estada de nedadors d’elit d’Estònia, que preparaven la Copa del Món”.

Prèviament a la competició del Grand Prix, els representants de Lituània i Letònia van fer ús de les instal·lacions de la Piscina Municipal de Palafrugell per entrenar. D’aquesta manera, Palafrugell vol consolidar les estades esportives al municipi i esdevenir un referent en aquest camp.

 

El CDR Gavarres Mar entrega a l’Ajuntament les signatures de la multiconsulta

Per
Anna Pujol
-
Foto: Ajuntament de Palamós.

El CDR Gavarres Mar ha tancat la recollida de firmes que ha tingut lloc durant el passat mes de desembre a Palamós, amb l’objectiu de demanar a l’Ajuntament de Palamós que reaccioni davant 4 qüestions relacionades amb la Monarquia Espanyola, l’Església Catòlica, la Guàrdia Civil i el reconeixement de Palamós com a municipi antifeixista.

La captació de signatures va tenir lloc entre els dies 6 i 29 de desembre a diferents punts del municipi i hi podien participar tots aquells empadronats a Palamós. La multiconsulta ha recollit 648 firmes en el punt amb menys seguidors i 688 en aquell amb més suport. Els resultats ja s’han entregat a l’Ajuntament del municipi.

Dels quatre punts de la multiconsulta, el primer exigeix a l’Ajuntament de Palamós que es desfaci de la simbologia de la Monarquia Espanyola i que declari al rei d’Espanya Felip VI persona non grata a Palamós; una petició per la qual s’han recollit 648 signatures. En segon lloc, amb 680 signatures a favor, es demana que s’acabi amb els privilegis de l’Església Catòlica al municipi, i que es publiqui l’import de l’IBI que ha de pagar i el que paga. També es demana que es facin públics els béns immobiliaris que té la institució religiosa a Palamós i que se li cobri un lloguer per l’ús de l’edifici públic que s’empra per desenvolupar les pràctiques religioses.

La tercera petició demana que es traslladi la Guàrdia Civil del municipi i que se’n prohibeixi l’exhibició d’armament a la via pública, prop del CAP, l’Hospital i les escoles; fet pel qual s’han recollit 658 signatures. Finalment, també s’ha pogut firmar a favor de la declaració de Palamós com a Municipi Antifeixista i que s’emprin els recursos necessaris per acabar amb la impunitat del feixisme i perseguir la seva simbologia, la censura i el racisme. S’hi han recollit 688 signatures.

El CDR Gavarres Mar exigeix que totes les peticions es duguin a terme en un termini de dos mesos des del primer ple de gener del 2019, com a màxim. L’agrupació opina que en un estat democràtic els ciutadans haurien de poder signar i votar sense por a les conseqüències, raó, assegura, per la qual alguns veïns no han volgut participar a la multiconsulta.

1...4.9674.9684.969...7.043Pàgina 4.968 de 7.043