/
RSS Feed
Aquaman
Després de l’abandó de Ben Affleck com a Batman i de Henry Cavill com a Superman, amb una sèrie de pel·lícules desastroses arrossegades per la visió de Zack Snyder, i el fracàs econòmic de Liga de la Justícia, arriba Aquaman per salvar el que queda del DCEU. Ho aconseguirà? Econòmicament sí, perquè la pel·lícula ha estat un èxit comercial, sobretot a la Xina, però creativament estem igual. Això sí, Warner abandona els grisos i abraça els colors estridents, els uniformes més cridaners i els personatges més kitsch. El problema és que el canvi és només estètic i resulta insuficient.
Aquaman ha estat un personatge de DC marginal en els còmics i que ha estat sempre objectiu fàcil per fer-ne burles entre els lectors. Cal dir-ho, Aquaman era ridícul en tots sentits, no només el visual. Per tant, el fet que James Wan volgués assumir-ne el repte d’adaptar-lo al cinema, només responia als canvis que Snyder havia sotmès el personatge. Material de partida amb què Wan es veia en cor en fer-ne alguna cosa de profit.
L’elecció clau per no caure en la ridiculesa era l’elecció de l’actor. Snyder va triar a Jason Momoa qui vàrem veure debutar en acció a Liga de la Justícia. Tot i que no destacava, sí que vèiem que aquesta versió d’Aquaman no seria objecte de bromes. Personalment, Jason Momoa no em va fer ni fred ni calor, ja que em va donar la sensació que estava només per omplir i era normal que quedés eclipsat quan apareix amb pantalla qualsevol que tingui carisma, que és el cas de Superman en aquella pel·lícula. Però si una cosa bona té Aquaman és Jason Momoa, que crea un superheroi propi, una extensió del mateix actor, una mica com Robert Downey Jr. amb Tony Stark, però amb esteroides i un coeficient intel·lectual que només li permet limitar-se a reaccionar i repartir hòsties a tot allò que li passa pel davant. No obstant això, elecció perfecta. El problema amb el personatge no ve per l’actor, sinó per un guió que no li dóna cap profunditat, ni cap moment de personatge perquè es passa repartint com Bud Spencer en cada escena.
És aquesta la millor pel·lícula del DCEU? Per mi, ni de broma. La majoria de la gent us dirà que Wonder Woman. Per mi, no, ja que, tot i entretinguda, no deixava de ser Capitán América: El primer Vengador, canviant a un home per una dona, amb un excés d’efectes especials en les batalles, que a Aquaman es repeteix. Per mi, la millor del DCEU és Liga de la Justícia, que malgrat tots els problemes, és amb la més entretinguda i amb la que millor m’ho he passat. El problema d’Aquaman és que m’ha avorrit. Què voleu que us digui. Dues hores i mitja de bufetades sense parar, sense donar als personatges ni un segon de repòs, m’avorreix. He tingut la mateixa sensació que vaig tenir en veure Transformers 2 i que es va repetir en totes les seqüeles posteriors.
Val a dir que el metratge de gairebé dues hores i mitja és injustificable. La història no dona per tant, però com que avui en dia s’ha imposat que si no fas una pel·lícula que arribi a les dues hores, és una obra menor, s’inventen tota la trama de Black Manta, que no té res a veure amb la trama principal i que no aporta absolutament res a la pel·lícula. Només l’allarga 45 minuts, que li haurien vingut de perles que tingués de menys.
Aquaman és una barreja de pel·lícules infinitament millors que ella. Els guionistes o productors han volgut posar-hi tants elements diferents, que al final és un monstre de Frankenstein. Un encadenat d’escenes d’acció mal enllaçades i una pel·lícula amb tons diferents segons l’escena. El cert és que agafa referents de tot arreu, sigui el conflicte familiar i el món de Thor, les venjances a l’estil Black Panther, un món futurista extret de Blade Runner, escenes d’acció de la saga Transformers o l’aventura de La búsqueda de Nicolas Cage. Personalment crec que hauria d’haver apostat per l’aventura perquè és la part que millor funciona. Molts referents, sense casar-se amb cap per un producte sense originalitat. L’altre problema és que tot és absolutament previsible. Des del primer moment saps què passarà i com acabarà. Les trampes amb què et volen enganyar es veuen d’una hora lluny. Fins i tot saps que el personatge que t’han fet creure que està mort, no ho està, i esperes que aparegui d’un moment o altre.
Pel que fa a la resta d’actors, ens quedem amb Nicole Kidman, tot i que està només per cobrar el xec i dedicar-se a millors projectes. També tenim a Dolph Lundgren, que sempre ve de gust veure, i un voluntariós Willem Dafoe. Pel que fa a Amber Heard, la veritat és que la química que té amb Momoa és zero, i Patrick Wilson fa molta vergonya veure’l tenyit de ros i amb els vestits que porta. Però Wilson encara fa bo el dolent Black Manta, perquè ell simplement és dolent perquè li toca i ja està. De l’actor que l’interpreta no parlaré sense la presència d’un advocat.
El millor de la pel·lícula és el principi, quan se’ns presenta l’ambientació amb la coneixença dels pares del protagonista, la marxa de la mare i quan ja és infant i descobreix que pot comunicar-se amb els peixos. A partir d’allí, s’allunya de la màgia per apostar únicament per ser un Megalodón o una La gran muralla. Plena de llums, colors i bufetades que enlluernen al públic xinès.
Pel que fa a la direcció de James Wan, pel resultat, tant podria ser Wan com qualsevol altre director random. L’empremta personal que Wan pogués crear-se en el terror, no existeix en el superheroic.
Amb l’èxit econòmic que ha tingut, tindrem segona part. La qual cosa em fa reflexionar sobre els motius que pel·lícules desvergonyidament dolentes amb aires dels noranta com Venon o aquesta esdevinguin grans èxits de taquilla.
En trobareu la tertúlia sobre la pel·lícula en la segona part del nostre podcast:
Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a ivoox.
Dolors Bassa demana una estratègia conjunta i més accions per part del govern català
/
RSS Feed
L’exconsellera de Benestar Dolors Bassa ha criticat que no s’hagin dut a terme més accions per part del govern català per solucionar la situació actual de Catalunya, en una entrevista al programa de radio No ho sé de RAC1. Bassa, que es troba des de fa 324 dies en presó preventiva al centre penitenciari de Puig de les Basses, ha demanat perseverança i intel·ligència emocional per continuar endavant.
L’exconsellera desaprova les baralles entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana arran del conflicte català i opina que s’hauria de trobar una estratègia conjunta i compartida per avançar. Per altra banda, no acaba de veure clar el paper del Consell per la República: “si és per internacionalitzar el procés, està bé, però si ha d’interferir en la feina de la Generalitat, no em sembla bé”, ha assegurat.
Dolors Bassa ha reconegut que està neguitosa per la proximitat del judici sobre el procés, per al qual s’està preparant amb força i dedicació. Ara per ara, comenta, la seva prioritat és sortir de la presó, on està segura que ha arribat per raons polítiques: “no sóc una sediciosa, (…) si no fóssim independentistes, no estaríem aquí”, opina. Des de la presó, continua en contacte amb membres del govern català i altres presos, i ha anat rebent visites d’integrants d’altres partits, com Joan Coscubiela.
Amb tot, Bassa creu que falta una proposta formal per part del govern espanyol davant el conflicte del procés, ja que «ha dit moltes paraules però ha fet pocs gestos», com el que podria haver estat, assegura, una llei d’amnistia. Tot i que descarta aprovar els pressupostos proposats pel govern de Pedro Sánchez, Bassa considera que aquest és millor opció que una coalició formada per PP – Ciutadans i l’ultradreta.
Arran d’aquestes declaracions, Catalunya en Comú es posiciona també contra la possible coalició de dretes i demana que es garanteixi un judici just als presos independentistes. Escoltem Susanna Segovia, una de les diputades del partit.
Per altra banda, Teodoro García Egea, Secretari General del PP, ha criticat Pedro Sánchez per possibles pactes amb els independentistes.
L’exconsellera és conscient de l’impacte que tindrà el judici sobre la causa del procés. Per això, demana que les mobilitzacions que pugui haver-hi aquell dia siguin controlades i que no taquin ni tapin el judici, del qual els presos independentistes han de ser els protagonistes. Bassa sospita que possiblement no sabran la data del judici fins del dia abans del trasllat a Madrid, però de moment tenen una pista: ja s’han començat a convocar testimonis pel dia 6 de febrer.
Són tòxics
/
RSS Feed
Fa un any, aproximadament, us explicava en aquest espai que habitualment per Nadal m’enfilo, literalment, a l’escenari del Teatre Municipal de Girona per fer el paper de Llucifer als Pastorets. Enguany hem fet les bromes de rigor sobre l’actualitat política, en un infern que tira més aviat a esquerranós, de manera que els ha tocat el rebre a peperos i ciudadaners, que són fàcilment caricaturitzables.
Ho posen molt fàcil. Aquestes bromes no són cosa del director, sinó d’alguns dels personatges, pocs, concrets, que ja fa tants anys que els fem que ens permetem aquesta petita llicència que el públic, la majoria de les vegades, acull enjogassat. Algú em preguntava aquest any que per què no feia broma amb Vox. L’esperava, la pregunta.
El nostre espectacle és familiar, optimista, amb un punt de crítica social i política i al final, com l’any passat, llancem un missatge molt potent de germanor, a favor de l’acolliment de refugiats i a favor de la llibertat d’expressió, de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats. Malgrat la inclusió de bromes sobre l’abjecte bloc del 155, em nego a embrutar tot això amb l’ombra obscura del feixisme i la imposició, no em dona la gana de normalitzar -blanquejar que se’n diu ara- a una colla de totalitaris fastigosos com aquesta gentola de Vox, perquè són una anormalitat que més aviat que tard hem de fer desaparèixer de la nostra societat.
Han crescut a redós d’una transició lampedusiana, parasitada per sangoneres del franquisme, amb l’aquiescència d’un seguit de poders fàctics i ara que s’ha desfermat, corren el perill que els fagociti a ells: parlo d’empresaris, de polítics i de mitjans que actuen respecte Catalunya com si fossin la Ràdio dels Mil Turons en el conflicte entre hutus i tutsis que va acabar amb el genocidi ruandès: deshumanitzant, criminalitzant, ridiculitzant i humiliant al que consideren l’enemic, és a dir, a qui no pensa com ells.
Són tòxics i és per això que, com a petit acte de resistència, em vaig negar a fer cap mena de bromada sobre aquesta gent sinistra. Pel que fa a la resta de partits, la dreta, tota, ha assumit el discurs putrefacte de Vox. Per entendre-ho només heu d’estar atents als moviments de penell del PP i Ciudadanos en les negociacions per governar Andalusia. Tot plegat està menat per un esperit totalitari, l’ànima del dèspota i del censurador, en contra també de la llibertat d’expressió.
Relacionat amb això i els Pastorets, per a que veieu si en són de soques, el PP de Girona, partit que anant bé quedarà fora del ple en les properes eleccions municipals, va demanar en el plenari de desembre, en boca de la seva única regidora Concepció Veray, que enretiressin els cartells dels Pastorets de Girona d’enguany i ens neguessin tota ajuda per dur a terme les representacions al·legant que, atenció, els angelets que surten al cartell estaven pintats de groc! Anatema! Això sí que els ofèn! Els milions i milions de diner públic que han robat els seus companys de partit, tractat per la policia com a organització criminal, no, que no els ofèn, però un dibuix és un atemptat gravíssim.
La paranoia arriba a aquests límits, l’estupidesa, també.
On eres quan s’aprovava el POUM?
/
RSS Feed
Deia l’Alcalde de Palafrugell en aquest mateix programa el passat dilluns, que estava disposat a assumir com a alcalde, totes les responsabilitats que li puguin ser atribuïdes en la gestió de les llicències urbanístiques i pollastres diversos que se’n deriven, com el candent tema d’Aigua xelida. Tanmateix, també contestava ràpidament que els ciutadans també en són responsables, per no posar el crit al cel, en el moment de gestionar els poums que els permeten.
Explicava l’Alcalde Piferrer, que el POUM que permet el projecte aiguacel a Aigua Xelida, «no es remunta al franquisme» ni als anys del boom turístic, sinó que cal situar-lo als 2000 (2004, concretament) i afegia «on eren les entitats que ara es manifesten, en aquell moment?». Estic 100% convençut que no ho deia a mode de retret, sinó a mode de comentari, suposant que si haguessin existit s’hauria pogut frenar en aquell moment.
Davant d’aquesta afirmació faig dues reflexions: La primera. Alcalde, els ciutadans dipositen la confiança en els polítics, perquè gestionin els recursos de tots, de la millor manera possible. Si es van prendre decisions curt terministes, oportunistes o pensades amb la cartera, més que no pas el sentit comú i que condicionen el futur del país, o, perquè no, pensades assumint les possibles conseqüències (perquè ningú no diu que probablement hi hagi molta gent a favor d’aquest model econòmic), es diu i llestos. I si cal, a qui li correspongui, que assumeixi la seva responsabilitat.
La segona reflexió que faig. L’Alcalde té raó. On érem quan tot això es gestava? Que no ho veiem fa només 14 anys, cap a on anava això? tenin en compte que els darrers 10/12 anys, tot plegat ha estat força aturat, el que tenim avui en dia, es podria dir que ja hi era, fa una dècada. I doncs? per què ningú posava el crit al cel? Per què ens vam deixar emborratxar per un model econòmic que arracona la productivitat i es basa en l’especulació? On érem quan el govern Aznar va impulsar la llei de liberalització del sòl, embrió de la bombolla immobiliària? On som ara, quan Vox (a banda de tot el que li sabem que reclama) aposta per liberalitzar la totalitat del sòl, excepte els espais d’especial interès natural?
Us podria parlar d’almenys 3 persones, que després de vendre terrenys per sumes de 6 xifres, ara protesten per la sobre explotació urbanística i això, estimats oients i estimades oientes, és gairebé indecent.
Si volem preservar el territori ens hem d’arremangar tots. Ajudeu a les plataformes que pleitegen posant diners, associant-vos, anant a les manis. Tot el que no sigui això, tot el que no passi de la crítica a twitter es pot interpretar legítimament com un suporta un model que en privat critiqueu.
Fred, mala mar i Tramuntana a partir de la tarda
Jornada ben freda la d’avui amb pocs núvols alts i un cel que novament estarà força serè o una mica enteranyinat.
Novament s’han produit gelades i glaçades a bona part de la comarca amb valors negatius a l’interior i propers als 0 ºC a la costa. A partir d’aquesta tarda i vespre el protagonista a la zona litoral serà el vent de tramuntana que bufarà amb força moderada.
Hi haurà mar brava amb onades que puntualment poden ser superiors als 4 metres d’alçada i per aquest motiu s’ha emès un avís de perill per part del Servei Meteorològic de Catalunya
L’ambient fred de ple hivern ens acompanyarà també demà i divendres, però pel cap de setmana es recuperarà la temperatura.
