Els Bertrana

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els Bertrana
Loading
/

Ben retrobats, oients de Ràdio Capital!

Entre la Diada Nacional de Catalunya i les festes de La Mercè, arriben els Bertrana, la festa de lliurament dels premis literaris de Girona. Un esdeveniment cultural que reuneix a l’Auditori de Girona més de 800 persones, enamorades de la literatura, defensores de la llengua catalana, o aquest és el nostre objectiu, el de la Fundació Prudenci Bertrana que tinc l’honor de presidir des del mes de maig de l’any 2021.

El fil conductor de la festa dels Bertrana d’aquest any ha estat un homenatge al País Valencià, centrant-nos especialment en les editorials que van veure desaparèixer els seus llibres sota l’aigua en la gota freda que el dia de Sant Narcís de l’any passat va portar la mort a tantes persones i va perjudicar amb danys irreversibles el País Valencià. Hem volgut mostrar la nostra solidaritat amb els germans del sud que estan patint, a més, una regressió dels drets aconseguits per a la llengua, com l’escola catalana.

La festa és el marc que embolcalla el lliurament dels set premis que atorga la Fundació: el més antic és el Premi Prudenci Bertrana de novel·la que arriba enguany a la seva 58a edició i ha rebut Pep Prieto amb la novel·la Rosita; el segueixen el premi Miquel de Palol de poesia que se l’ha emportat el poemari Saur de Laia Llobera; el Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a Ramon Solsona amb Dones migpartides; el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil ha estat per a Marta Minguella i Assassinat a Highburn; el Premi Cerverí de lletra de cançó l’han aconseguit per votació popular Maria Jaume i Fades per Mon cherie go home; el Premi Lletra al millor projecte digital per a Lecturistes de Laia Bonjoch i Sergi Purcet; i el Premi Aurora Bertrana de traducció per a la traducció de la Poesia completa de Konstandinos P. Kavafis d’Eusebi Ayensa. Una bona collita, creieu-me. Animeu-vos a llegir, veure i sentir les obres guanyadores!

Aquest any, la Nit dels Premis dona inici a les «Activitats dels Bertrana». Hem tornat a programar itineraris literaris, continuem col·laborant amb «Nit de poetes», a més, estrenem L’Auca de l’Aurora Bertrana, del compositor Albert Nieto sobre una peça que Aurora va escriure l’any 1966 i la lectura dramatitzada Jo, Prudenci Bertrana, de Joaquim Armengol amb l’actor Jordi Coromina. A més de la taula rodona que vol commemorar el 25è Premi Lletra. Podeu consultar totes les activitats al portal web https://fundaciobertrana.cat

Llarga vida als Bertrana!

Polèmica entre l’equip de govern i l’oposició de Calonge per una jura de bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre

privat:-polemica-entre-l’equip-de-govern-i-l’oposicio-de-calonge-per-una-jura-de-bandera-espanyola-amb-motiu-del-12-d’octubre
Privat: Polèmica entre l’equip de govern i l’oposició de Calonge per una jura de bandera espanyola amb motiu del 12 d’octubre

Polèmica a Calonge i Sant Antoni entre l’equip de govern, format per Junts, PSC, PP, Guanyem i Tots, i el principal partit a l’oposició (ERC) per una jura de bandera espanyola amb motiu de la festivitat del 12 d’octubre. El consistori ha emès un comunicat en el qual es desvincula de l’acte i ho atribueix, en exclusiva, a la iniciativa del regidor del Partit Popular, Alberto Mas Vilá. A l’escrit publicat a les xarxes socials, el consistori reconeix que cedeixen el Palau Firal de Sant Antoni perquè es pugui fer l’acte, però fonts consultades per l’ACN deixen clar que s’ha abonat la taxa corresponent. L’escrit també remarca la voluntat de l’Ajuntament de fer un «exercici de respecte» amb la pluralitat dels grups que conformen el govern local.

Des d’Esquerra asseguren que el comunicat és «contradictori» i asseguren que la cessió és gratuïta, tot i que fonts de l’Ajuntament deixen clar que no és veritat i que s’ha abonat la taxa corresponent. ERC rebutja la jura de bandera i considera que el comunicat és una «presa de pèl» als veïns de Calonge i Sant Antoni. A més, des del grup municipal dels republicans asseguren que no es tracta d’un «fet aïllat» i que ja s’han permès actes militars amb l’equip de govern.

En aquest sentit, Esquerra Calonge assenyala el concert d’un grup militar que es va organitzar el juliol. Tot plegat ha portat als republicans a considerar que el consistori promou «la militarització del municipi», ja que és «reincident» en aquest tipus d’actes. Per tot plegat, el grup demana a l’equip de govern que «deixi de mentir» i que Calonge deixi de ser «un parc temàtic militaritzat».

«Creiem fermament en els valors republicans, democràtics i pacífics, i reivindiquem que el futur del nostre municipi s’ha de construir des d’aquests principis. El nostre compromís és amb les persones i amb el territori, no amb uniformes ni imposicions», assenyala un comunicat d’Esquerra a Calonge.

Problemes amb el cartell

Una de les queixes dels veïns a les xarxes és la presència del logotip de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni al cartell de l’acte. En resposta a això, el consistori es defensa assegurant que no han dissenyat el cartell i que tampoc els hi han passat per valorar-lo. Per tant, argumenten, no podien evitar sortir-hi.

L’acte està previst per dissabte 11 d’octubre, amb motiu de la festivitat de la Hispanitat. L’organitzador és un regiment d’infanteria de l’Exèrcit.

Acord Municipal per Mont-ras acusa l’equip de govern de «menyspreu constant» i aquest demana una oposició més «constructiva»

L’Ajuntament de Mont-ras va viure dilluns un ple tens, degut a les discrepàncies entre l’equip de govern, de Junts, i el partit a l’oposició, Acord Municipal. Els regidors d’AMM-AM van abandonar el ple en senyal de protesta després de reclamar «respecte» als seus drets d’expressió i representació ciutadana i denunciant els «continus greuges» de l’equip de govern i de la seva alcaldessa, Vanessa Peiró.

Les primeres acusacions es remunten al ple del 7 de juliol, quan Peiró va retirar la paraula a un regidor d’Acord Municipal en dues ocasions. La primera es va produir mentre Gaieta Gómez, regidor d’AMM-AM, recordava que Manel Montalban, exalcalde del municipi, va donar positiu en un control d’alcoholèmia. La segona retirada de paraula es va produir al final del ple, amb Peiró demanant a Gómez que presentés el seu balanç en la pròxima sessió, ja que no es podia dur a terme en aquell moment. L’alcaldessa considera que va actuar de forma oportuna i afegeix que acatarà les conseqüències que calguin, responsabilitzant-se així dels actes. Gómez, durant el mateix ple, va demanar disculpes per les paraules sobre Montalban.

En el ple d’aquesta setmana, de dilluns 15 de setembre, el grup a l’oposició va decidir abandonar la sessió per expressar el seu rebuig a la gestió sobre la retirada de paraula de l’anterior ple, l’aprovació del punt referent al POUM i la «desconsideració» en actes institucionals envers els membres del seu partit. De fet, des d’Acord Municipal asseguren que el ple es va ajornar dues setmanes (estava previst per a l’1 de setembre) i, així i tot, es va incloure el punt referent al POUM per via d’urgència. D’aquesta manera, consideren que no van tenir el temps i la facilitat requerits per a accedir i revisar els documents per dur a terme un vot «coherent».

Per altra banda, també van denunciar que l’equip de govern no va informar-los sobre el canvi d’horari de l’acte protocol·lari de la Diada Nacional de Catalunya i, a més, tampoc van rebre cap invitació formal. Consideren que aquest fet «exclou la pluralitat política» i demostra un «menyspreu constant» cap al seu grup polític.

Segons l’equip de govern, l’oposició va estar informada en tot moment tant en reunions prèvies com per altres vies de comunicació sobre l’evolució del POUM, així com del canvi de data del ple. A més, expliquen que el punt inclòs a l’ordre del dia del passat ple no era «definitiu» ni «transcendental» per al futur urbanístic municipal, sinó que es tractava d’un tràmit inicial.

Sobre la comunicació dels actes de la Diada, des de Junts per Mont-ras reconeixen que, per culpa d’un «tema d’organització i logística» els canals administratius no van actuar amb la previsió habitual. Però, de totes maneres, la invitació als membres d’Acord Municipal hi era present. Així i tot, lamenten si des de l’oposició consideren que no va ser així.

Des de l’equip de govern demanen, així, una oposició més «constructiva», que presenti propostes per al municipi. A més, consideren que aquests fets es deuen a una «no acceptació dels resultats electorals».

L’olotí que ho va deixar tot per menjar-se els millors tacos de Mèxic

 

Aniol Güell va aterrar a Guadalajara per fer l’últim curs del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, però allà va descobrir que ser «foodie» era «la millor feina del món». Ara, amb més de mig milió de seguidors a Instagram, es deixa seduir per la gastronomia mexicana més autèntica des del seu perfil @Tacotios. Si Aniol Güell s’hagués quedat aquí i s’hagués posat a treballar de professor d’educació física (una carrera que, confessa, va escollir després de «descartar» la resta), seria un «esclau del sistema». I és que ja fa temps que intuïa en la mirada dels que marxaven «una manera diferent d’entendre el món». Així que va decidir fer les maletes i anar a estudiar l’últim curs del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (que cursava a l’Euses de Salt) a la ciutat mexicana de Guadalajara. L’Aniol ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

El Festival Diverland dedica l’edició d’enguany a la pel·lícula dels Gremlins

Diverland (1)

El Festival Diverland celebrarà la seva sisena edició els dies 19, 20 i 21 de setembre al Càmping Sènia Cala Gogo Internacional de Calonge. Durant tres dies, aquest esdeveniment familiar omplirà el recinte de música, activitats i festa per a totes les edats.

L’edició d’aquest any estarà dedicada a l’univers de la pel·lícula Gremlins, amb una decoració temàtica que transportarà el públic als anys vuitanta i noranta, una època clau per a la identitat del festival.

La programació inclou concerts en directe amb l’Orquestra Di-Versiones i altres grups convidats. També s’hi faran tallers i jocs familiars, pensats per a infants, joves i adults. A més, hi haurà una zona gastronòmica i una gran festa de l’escuma per a tota la família, on els assistents es podran transformar en Gremlins.

Segons l’equip organitzador, Diverland vol ser l’acte de comiat de l’estiu més alegre i esbojarrat de la Costa Brava, amb una oferta pensada per fer gaudir petits i grans.

El servei de socorrisme de Palamós ha realitzat més de mil actuacions aquest estiu a les platges

privat:-el-servei-de-socorrisme-a-les-platges-de-palamos-ha-realitzat-mes-d’un-miler-d’intervencions-i-assistencies-durant-els-mesos-centrals-d’estiu
Privat: El servei de socorrisme a les platges de Palamós ha realitzat més d’un miler d’intervencions i assistències durant els mesos centrals d’estiu

Les platges de Palamós han registrat prop de 1.100 actuacions del servei de socorrisme durant la temporada d’estiu, que va començar a mitjan juny i es va tancar el 14 de setembre.

La major part de les actuacions, unes 830, han estat atencions lleus com picades de medusa, ferides superficials, cops de calor o reaccions al·lèrgiques.

També s’han comptabilitzat 62 rescats de banyistes, amb 19 evacuacions en ambulància i una amb helicòpter. En aquest darrer cas, es va atendre una persona amb una aturada cardiorespiratòria a l’aparcament de la platja Gran, que després va ser traslladada a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

Entre els rescats més destacats hi ha el d’una parella que navegava amb caiac a cala Senià. A causa del mal estat del mar van quedar atrapats a unes roques i el dispositiu va mobilitzar socorristes, Salvament Marítim, Mossos d’Esquadra i Policia Local.

A més de les intervencions, els socorristes han fet una tasca preventiva important, amb més de 2.300 avisos a banyistes i usuaris. Han corregit conductes de risc com banyar-se amb bandera vermella, entrar amb embarcacions a zones prohibides o acostar-se a roques en dies de fort onatge.

El servei de socorrisme ha funcionat a les platges de la Gran de Palamós, la Fosca, Castell i el Morro del Vedell. Hi han treballat 14 socorristes aquàtics de l’empresa Aquasos, amb el suport d’un vehicle de coordinació, dues embarcacions i dues motos aquàtiques.

El cost del servei d’aquest any és de prop de 215.500 euros, finançats per l’Ajuntament de Palamós amb el suport econòmic de Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona.