Déu meu, bon Déu,
Tu bé saps que quan parlo amb tu no és per demanar-te res. Bé, sí, només una cosa que ja et diré al final. De fet no caldria: Tot ho saps, tot ho veus… ja ens coneixem.
No et demano bona collita. Què hi entens de vinya, tu?
Ets tu responsable de gelades i pedregades? no ho crec pas. Quin ridícul.
No et demano salut, que depèn de mi, de la meva genètica i de les meves circumstàncies.
No et demano atenció per a les meves filles, que ja els hi proporcionem nosaltres pare i mare i l’avi i el tiu i els seus mestres i la resta de la tribu, tal com diu l’exiliada Gabriel.
No et demano pau al món, ja ho vas intentar amb molts enviats de diferents religions i ni així te’n vas ensortir perquè tampoc depèn de tu. Has de pensar que hi ha qui fa la guerra en nom teu! ja ho deus saber, és clar.
Soc conscient i fa temps que ho practico, que si reséssim més en horitzontal que no pas en vertical ens aniria millor. No m’ho invento jo, ho reconec. Hi ha teòlegs i homes i dones de fe que en parlen. Ramon Llull ja ens ho exposava en el seu Ars Magna. Amb el meu sogre, l’avi, és un dels nostres temes preferits de conversa. Hi ets, gràcies a Déu, però més hi som nosaltres. I és entre nosaltres que hem de resar, i resar per nosaltres en horitzontal. No en vertical que en deus estar ben tip de tanta pregaria i tan poca acció.
Ara que podem la vinya, l’Hamidou de tan en tan s’agenolla i resa. Jo també ho faig. Ell és un home de fe i creient. Jo soc un home creient i de fe. No hauria plantat una vinya al Montgrí amb filles, germà i amics si no tingués fe. Al començament a l’Hamidou li semblava estrany. Fins i tot es pensava que me’n reia. Mai. Tu resa al teu, jo resaré al meu i ho farem plegats que ja veuràs que serà més efectiva la pregaria, perquè la farem junts, per nosaltres dos que se’ns gelen els dits de bon matí i ens fem companyia mentre treballem en silenci. Hamidou, la nostra fraternitat és la força de Déu. Del teu, del meu, de l’altre i del que no en vol de Déu. Soc ateu gràcies a Déu, és una frase que sempre m’ha agradat.
Déu meu, bon Déu. Gràcies per escoltar-me. I, com ja sabeu, només us demano que em seguiu escoltant, perquè aquest moment que parlo amb vos és un bon moment per treballar la meva part espiritual. Una part que molts homes i dones descuiden o deleguen a sacerdots especialitzats.
Amén
