Mariah Carey actuarà per primer cop a Barcelona i ho farà de la mà del Festival de Pedralbes que ha anunciat el nom de la mítica cantant americana pel dia 10 de juny, en la que és la primera artista confirmada per la seva setena edició que tindrà lloc del 5 de juny al 15 de juliol.
La cantant va editar el disc “Caution” l’any passat i de ben segur que també farà sonar en directe totes les cançons que l’han fet mundialment coneguda.
Les entrades es posen a la venda aquest divendres a partir de les 9 del matí al web del festival. Les entrades costaran de 18 a 298 euros.
Després de l’èxit de la recuperació del personatge de Rocky Balboa a Creed, l’spin-off protagonitzat pel fill d’Apollo Creed, amb un Rocky en el paper d’entrenador, la continuació lògica era que tirés d’una de les pel·lícules més populars de la saga, Rocky IV, i en exercici de nostàlgia dels 80, fer que els dolents del cinema americà tornessin a ser els russos.
Si l’entrega anterior va servir perquè Adonis Creed trobés en Rocky l’equilibri que necessitava, aquesta segona entrega és la de la venjança. Una venjança doble, la d’Adonis per la mort del seu pare a mans d’Ivan Drago, i segona, la del fill de Drago, Viktor, que culpa a Rocky de la desgràcia de la seva família, repudiada de Rússia, després de la derrota que va patir el seu pare. En mig d’això, el mateix Rocky i Ivan Drago, amb les ferides obertes. Rocky sí que ha superat aquell passat, però Drago no, i vol venjar-se, a través del seu fill, i humiliar a l’alumne de Rocky. Quasi un drama shakespirià.
Però la saga Rocky no és tal sense la seva dosi de drama familiar que aquí se serveix primer, amb el trencament d’Adonis i Rocky, per la fam de venjança del primer, i segon, pel fet de convertir Adonis en pare que haurà de superar, la possible disminució auditiva hereditària de la criatura.
El tema central de la pel·lícula és la relació entre pares i fills. Tenim per una banda, el pare novell, Adonis, que no vol perdre la vida en el ring com el seu pare i que la seva filla hagi de créixer amb un pare absent, tal com li va passar ell. Per l’altra, la d’Ivan i Viktor. Ivan ha educat a Viktor amb l’únic que coneixia, l’odi, i Viktor s’ha convertit en una màquina de matar, tal com va ser en el seu moment Ivan Drago. El fet de sentir-se repudiat i exiliat per la seva pàtria, i per la seva pròpia mare, l’ha convertit en un individu encara més perillós i salvatge del que era el seu pare. I la tercera, la de Rocky amb el seu fill. Una relació complicada, després de l’absència de la mare, Adrien, que ja va ser explorada quan era un nen a Rocky V i d’adult a Rocky Balboa. Rocky mai va saber establir una bona relació amb el seu fill. Quan va morir Adrien, pare i fill es varen separar. Aquesta separació era la que veiem a Rocky Balboa, però no sabíem que havia passat després. La relació entre Ivan i Viktor, així com la recent paternitat d’Adonis, faran reflexionar a Rocky en fer un nou acostament al seu fill, ara que ha trobat l’encaix en aquest moment de la seva vida.
Creed II manté molts paral·lelismes amb Rocky IV, de la mateixa manera que Creed en té amb la primera Rocky, essent una mena remake i també una continuació perfecta.
El relleu en la direcció ha estat molt orgànic i Steven Caple, Jr. ho treu molt bé, tot i que es nota que no és Ryan Coogler. Coogler tenia certs detalls de direcció, sobretot en donar més força a la pel·lícula i fer-la no tan previsible, que aquí no hi són.
Creed II confirma el que ja varem veurem en la primera entrega, en la part interpretativa. Michael B. Jordan és un monstre i aquí la torna a clavar. Adonis és un personatge creïble que Jordan treballa a la perfecció i dota d’un munt de matisos. Stallone, una vegada més, es nota que es troba molt a gust en el paper de Rocky. Ara ja un Rocky madur i experimentat que ha après dels errors del seu passat i intenta arreglar-los, al mateix temps que mira que Adonis no hi caigui. Aquesta pel·lícula no només recupera a Dolph Lundgren, que pot afegir algun matís al personatge unidimensional de Rocky IV, sinó que també compta amb l’aparició de Brigitte Nielsen, que pràcticament no obre la boca en les seves escasses aparicions.
Creed II és una bona, entretinguda i emotiva seqüela, així com una continuació ideal pel personatge de Rocky. El que no té la pel·lícula és l’impacte de l’anterior perquè es perd l’efecte sorpresa, però a part d’això, és una pel·lícula molt entretinguda que sap treure profit a la nostàlgia tant de Rocky IV, com de la mateixa saga mare. Rocky sempre ha estat una saga sobre la família, en un sentit àmpli, en aquesta ocasió sobre pares i fills. Creed II es manté fidel a les essències en un relat de redempció. Trobaràs una extensa tertúlia sobre la pel·lícula en el nostre podcast. A partir del minut 20, sense espòilers i una segona part, a partir del minut 33, plena d’espòilers. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a ivoox.
La primera vegada que vaig anar a Cadaqués, un viatge al darrera d’una petita moto que va trigar només sis hores per arribar-hi des de Barcelona, bufava una tramuntana tan ferotge que per poc no caiem de la moto quan ens varen parar. Va ser llavors quan vaig descobrir aquella llum de la que parlaven pintors i entusiastes del vent i del poble. I una mica més tard quan hi començarem a anar ben sovint i després al llogar-hi una casa, vaig entendre què era la tramuntana per aquella gent tant allunyada de la vida de ciutat que jo vivia llavors, a mes del nom del vent qu’assecava els llençols amb cinc minuts. “Es un cop de tramuntana” deia la Marieta de la botiga d’espardenyes quan algú li responia de mal humor, “Un cop de tramuntana” cantava tot ballant la sardana el Joan de la Bola a la noia que s’havia enfadat perque ella no sabia ballar-ne, “Un cop de tramuntana” explicava el Pere del Marítim a qui el volia escoltar quan explicava que li havia passat al Pepet de Cal Sevi que s’havia penjat d’una biga del teulat.
Uns anys després, quan vaig començar a venir per aquestes terres del Petit Empordà jo em pensava que de la mateixa manera que el paisatge vora el mar era ple de pins fins a l’aigua tant diferent de les roques torturades i grises que no deixaven néixer un bri d’herba en les platges de Cadaqués, el que la gent pensava de las tramuntana també seria diferent. Però m’equivocava. Un dia passejava pels voltants dels camps i de la casa que m’acabava de comprar amb un pagès veí que vivia a l’altre banda de l vall i que m’explicava com havia de tenir cura de l’aigua estancada que només buscava camí deia, i tot de cop es va aturar sorprès per la magnificència d’una Alsina, vaig pensar jo. “Mira quin arbre” va dir-me. “Si es molt bonic” vaig respondre. I ell: “Es un arbre magnífic per penjar-se”.
La mort vaig entendre llavors, es aquí tant propera a la vida com ho era per aquella gent de Cadaqués en el anys que encara no havien estat envaïts per les modernitats del turisme, O, al menys la paraula de la mort i totes les seves connotacions i maneres de manifestar-se.
Tot era diferent. La tramuntana era tan poderosa i tenia tant ressò en la vida de la gent que si ens organitzàvem per trobar-nos a la platja de Sa Cueta on nosaltres havíem llogat un dels dos pisos de la casa de la senyora Vinyas que donava just sobre l’aigua de la cala, i si aquell nit bufava la tramuntana tothom hi venia, fins i tot baixava Marcel Duchamp que vivia al pis de sobre nostre, llavors podíem estar segurs que la festa duraria fins que sortís el sol. En canvi si triàvem una nit amb vent de mar a dos quarts de dotze tothom trobava una excusa per anar-se’n a casa.
A mi em sembla que ara la tramuntana no bufa tant fort com en aquells anys, però no ho asseguraria, potser la memòria m’enganya. El cas es que ara ja ningú sentencia, com llavors: “La tramuntana no dura mai ni menys de tres dies ni mes de nou”.
Ben mirat potser m’equivoco, perque quan bufa com ho ha fet aquesta nit passada, jo que tinc la desgracia que Enher o Endesa o sigui qui sigui qui ens cobra aquestes factures de la llum tant injustificades ha col·locat just a sobre de casa meva una bateria de cables d’alta tensió on en dies de calma s’hi instal·len pardals i orenetes, dons quan sento el grinyol de contrabaix escardat del vent contra els fils d’alta tensió ja no es por de caure el que tinc ni angoixa de que m’agafin ganes de penjar-me, sinó un terror tant poderós que arribo a oblidar que només es tracta “d’un cop de tramuntana”.
La jornada comença amb cel entre mig i força ennuvolat i un mati fred però amb una temperatura mínima no tant baixa com ahir a causa de la nuvolositat.
Els intervals de núvols ens acompanyaran bona part del matí i fins el migdia poden produir quatre gotes o algun petit ruixat feble. La temperatura quedarà acotada entre els 4ºC de mínima i els 15 de temperatura màxima.
Demà serà un dia amb cel més serè domini del Sol i lleugera pujada de la temperatura.
