Aquest dimecres gaudirem d’una jornada plenament anticiclònica i això vol dir domini del Sol i cel serè.
La Temperatura diürna puja una mica i el mercuri es mourà avui entre els 2ºC de mínima i els 16ºC de temperatura màxima.
Tot i que no esperem grans canvis a mitjà termini, la bonança meteorològica dura poc perquè demà ja tindrem el cel mig ennuvolat sobretot pel matí amb tendència a que s’obrin grans clarianes.
Augmentar el número de turistes any a any ha deixat de ser una prioritat pel Patronat Costa Brava Pirineus de Girona. Després que al 2018 el número de visitants va baixar un 1,8 per cent, i el número de pernoctacions un 4,8%, l’organisme defensa que el que és necessari és «més riquesa». De fet, l’any passat, la despesa va pujar un 7,2%.
El Patronat considera que la del 2018 va ser una temporada «excel·lent», i que la davallada respecte el període anterior er deu a que el 2017 va ser «excepcional», i un «rècord històric» en matèria turística.
La xifra total de turistes a la la Costa Brava el 2018 va ser de 6.785.925, que hi van passar 23.269.671 nits. D’aquestes pernoctacions, el 58% les van fer turistes estrangers. El patronat situa la recuperació de la inestabilitat a països com Tunísia o Turquia com el principal motiu de descens del turisme, perquè persones que havien viatjat a la costa empordanesa el 2017 ho havien fet per evitar aquests països.
En una roda de premsa aquest dimarts, el vicepresident del Patronat de turisme, Jaume Dulsat, ha explicat que l’objectiu de la temporada 2019 serà que el número de turistes torni a augmentar però que el més important és mantenir l’arribada de turistes amb un alt valor adquisitiu.
Esl ports de creuers de la costa gironina (Roses i Palamós) van rebre el 2018 un 13 per cent més de creueristes. Al port de Palamós, 46.000 passatgers i 46 escales.
L’altre repte del Patronat pel 2019 és aconseguir esdevenir reserva de la biosfera.
Un dels altres onjectius, un clàssic: revertir l’estacionalitat.
Escolta l’entrevista que hem fet al Suermatí al vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineus de Girona, Jaume Dulsat
La Generalitat de Catalunya ha aprovat la declaració dels Ports de la Generalitat com a ports segurs per poder facilitar l’atracament de les embarcacions que es dediquen a salvar vides. Entre aquests ports hi ha el de Palamós.
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ho ha explicat després de la reunió del Govern. Amb l’acord, s’han oferit els 19 ports que gestiona Ports de la Generalitat, per a l’arribada de vaixells. Això sí, només poden fer tasques de salvament al Mediterrani. El Port de Palamós es troba entre ells i a sobre, és un dels quatre que reuneix les característiques per acollir el tipus d’embarcació dedicat a les actuacions. Entre ells també hi ha els ports de Roses, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita.
Alfred Bosch ha explicat que l’objectiu és facilitar la feina de la gent que salva vides. És per això que des del govern s’ha decidit «no obeir el ministre Borrell». Sinó assegurar tot allò que sigui possible per no perdre més vides.
En el mateix acord, també s’ha aprovat la creació d’un Grup de Treball de la Generalitat de Catalunya per acollir vaixells de rescat a la Mediterrània, el qual serà presidit pel conseller del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
Les persones que conformin aquest grup estudiaran, establiran i impulsaran la implementació de les condicions necessàries en els ports per acollir els vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània; coordinaran l’assistència per a les persones que són al vaixell; un cop autoritzat el desembarcament per part de les autoritats espanyoles, gestionaran també les actuacions per assegurar l’acolliment, així com la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat en la gestió de les competències relatives al dret d’asil i l’apatrídia.
L’Ajuntament de Palamós vol tirar endavant la primera promoció d’habitatges socials en règim cooperatiu amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatges destinats a polítiques socials. Amb aquesta iniciativa, s’afavoriria el dret a l’habitatge digne, estable i assequible d’aquelles persones joves o amb escassa capacitat econòmica.
El consistori vol oferir la superfície d’una parcel·la de propietat municipal de 1.000 m2, ubicada a l’Avinguda de Catalunya. Allà es promocionaria, construiria i gestionaria un edifici de 34 habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús. És a dir, que la propietat dels immobles residirà en mans d’una cooperativa, a la vegada que els seus membres pagaran mensualment una quota de soci que és estable i a un preu assequible.
Aquest acord de projecte s’establiria amb l’entitat Sostre Cívic, una cooperativa integral d’habitatges i persones usuàries en règim de cessió d’ús, sense ànim de lucre i d’iniciativa social. El seu principal objectiu és promoure projectes d’habitatge mitjançant la construcció, rehabilitació, conservació i administració d’habitatges, locals i edificacions per a l’aprofitament i benefici dels seus associats. Tot això, d’acord amb un model més just d’accés i tinença, no especulatiu, transformador i emparat en els principis de l’economia social i solidària.
L’Ajuntament preveu aprovar en el ple del mes de febrer, que s’ha de celebrar el dia 12, el protocol d’intencions, establert entre consistori i la Cooperativa Sostre Cívic. Amb això, s’iniciarà l’elaboració d’un estudi de viabilitat, finançat per ambdues parts, mitjançant el qual es podrà conèixer amb exactitud les necessitats que hi ha a Palamós en matèria d’habitatge social.
Quan s’obtinguin els resultats de l’estudi, l’Ajuntament de Palamós s’encarregaria de constituir un dret de superfície sobre la parcel·la municipal qualificada d’Habitatge amb Protecció Oficial. Per la seva banda, la Cooperativa construiria i gestionaria els habitatges destinats a polítiques socials en règim cooperatiu de cessió d’ús amb una vigència de 75 anys.
El seguiment de l’estudi el realitzarà la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge, formada per diversos actors de la ciutadania i del consistori, que actuarà com a interlocutor de l’Ajuntament de Palamós en aquest procés. Amb aquesta iniciativa l’Ajuntament vol afavorir el dret a l’habitatge digne i incrementar el parc d’habitatges socials al municipi que garanteixin una vivenda assequible per aquelles persones que més ho necessiten.
La Guàrdia Civil ha citat a declarar el portaveu de la CUP de Torroella de Montgrí, Robert Huertas, el pròxim dilluns 11 de gener a les deu del matí a la caserna de l’Estartit, acusat d’un presumpte delicte d’amenaces durant el boicot de l’acte de Ciutadans del 26 de gener.
Des de la CUP han emès un comunicat en suport a Huertas on asseguren que es tracta d’un «episodi més de descrèdit que rep l’esquerra independentista basat en injúries i falses acusacions«. En aquest sentit, afirmen que els mateixos assistents van gravar en diverses ocasions els membres que impedien l’acte i que en cap cas apareix Huertas representant o cometent algun tipus d’amenaça. Tot al contrari, asseguren que sempre mostra el seu «tarannà de serenor«. La formació té clar que són un objectiu més en «el modus operandi de Ciutadans» i, insisteixen, es tracta d’acusacions que alimenten el discurs fals que a Catalunya existeix intolerància d’opinions.
Recordem que el passat 26 de gener el partit unionista havia convocat al poble de Dolors Bassa un acte per rebre a la premsa i muntar un punt d’informació. Tot i que l’Ajuntament de Torroella de Montgrí els havia denegat el permís per fer l’activitat, Ciutadans va tirar-lo endavant. Davanta això, un grup d’antifeixistes va convocar un acte de protesta i boicot que va acabar amb la intervenció dels Mossos, que van fer un cordó per protegir els membres de Ciutadans. L’acte polític comptava amb el portaveu parlamentari del partit, Carlos Carrizosa, i l’organització juvenil la Forja. Fins a quatre vehicles dels Mossos d’Esquadra i una vintena d’agents van ser necessaris per a separar les dues mobilitzacions. Durant la protesta, el portaveu de Ciutadans a Blanes, Sergio Atalaya, va rebre el cop d’una llauna que li va ferir nas.
Ni mudes ni a la gàbia. A la CUP es pot viure en pròpia pell allò que si toquen a una ens toquen a totes. pic.twitter.com/SNf2PCdE5q
— Walimai cupaire (@roberthuertas) 4 de febrer de 2019
L’Ajuntament de Begur ha aprovat per unanimitat adherir-se als segells turístics de «Vila Marinera» i «Pobles amb encant» de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat. Unes marques que aposten per les qualitats patrimonials, turístiques, gastronòmiques i mediambientals dels municipis.
Actualment el consistori, des de l’àrea de Promoció Econòmica i Turisme, està treballant per poder presentar tota la documentació necessària per a l’avaluació i l’acceptació per reconèixer Begur com a «Vila Marinera» i «Poble amb encant».
El segell de «Vila Marinera» és de recent creació i s’adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Fixant-se, sobretot, en els paisatges i espais naturals marins que ofereix el municipi. Si Begur entrés a formar d’aquest segell seria el primer municipi de Baix Empordà en adherir-se a aquesta marca.
La marca de «Pobles amb encant» s’adreça a aquells pobles que tenen «un atractiu o bellesa especial, en el seu conjunt, que captiva i enamora el visitant i que ve donat precisament per la conjunció d’aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics», segons recull l’Agència Catalana de Turisme. Al Baix Empordà, els municipis de Forallac, Pals i Calella de Palafrugell ja disposen d’aquesta denominació.
Eugeni Pibernat, primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, ha valorat aquesta iniciativa: “Creiem que les dues marques, que ens obliga a ser conscients del que tenim i a preservar-ho, és un valor afegit a la nostra promoció turística i econòmica”. També, no descarta, per més endavant, demanar el segell de “Viles florides”, un reconeixement a la tasca de Begur per a la millora de l’espai urbà.
