Alicia Keys estrena per sorpresa ‘Raise A Man’

Per
Primera Fila
-
Alicia Keys estrena per sorpresa ‘Raise A Man’

Alicia Keys va ser la responsable de conduir la darrera edició dels premis Grammy i d’oferir el discurs d’obertura al costat de Lady Gaga i de Michelle Obama. Però no va ser l’única cosa que ha regalat als seus seguidors, ja que la nord-americana ha estrenat per sorpresa una cançó de més de 6 minuts de duració anomenada ‘Raise A Man’ i que ja està disponible a totes les plataformes d’streaming.

El darrer disc de la cantant va ser “Here” el 2016 i des de llavors ha publicat algun EP i algun senzill com ‘Us’, tot i que de moment no hi ha notícies sobre un nou disc amb aquesta nova cançó potser la cantant torna al panorama amb noves propostes musicals.

L’entrada Alicia Keys estrena per sorpresa ‘Raise A Man’ ha aparegut primer a Primera Fila.

Billie Eilish anuncia un nou concert a Barcelona pel 2 de setembre

Per
Primera Fila
-
Billie Eilish anuncia un nou concert a Barcelona pel 2 de setembre

Billie Eilish és un dels fenòmens musicals del moment i després d’exhaurir en molt poc temps les entrades pel concert que farà a Barcelona el 9 de març, ara ha anunciat una nova data pel 2 de setembre i en un espai més gran com el Poble Espanyol.

La gira de presentació del disc “When We All Fall Asleep, Where Do We Go?”, que sortirà a la venda el 29 de març, inclou una parada a la capital catalana amb la qual els seus seguidors podran tornar a gaudir de l’artista o veure-la per primer cop, després de l’èxit del primer concert.

Les entrades es posen a la venda aquest dimecres a les 10 del matí a través del portal del Primavera Sound a partir de 35 euros.

L’entrada Billie Eilish anuncia un nou concert a Barcelona pel 2 de setembre ha aparegut primer a Primera Fila.

‘This is America’ de Childish Gambino triomfa als Grammy 2019

Per
Primera Fila
-
‘This is America’ de Childish Gambino triomfa als Grammy 2019

Els Grammy han deixat un guanyador si més no, no del tot esperat, Childish Gambino que s’ha imposat a la resta de nominats gràcies a ‘This is America’ a millor cançó, gravació, interpretació i vídeo de l’any. I no en va recollir cap, ja que no era present a la gala. Un fet que no succeïa des del 1989 amb George Michael.

Gambino no partia com a favorit i és que Kendrick Lamar estava nominat fins a 8 categories, de les quals finalment només va guanyar una i de menor, millor interpretació de rap per ‘Kings Dead’. Drake li va passar una cosa similar i de les 7 nominacions amb les quals partia només va vèncer a millor cançó rap per ‘God’s Plan’.

La cantant de country Kacey Musgraves, va ser la triomfadora a disc de l’any per “Golden Hour”, un dels tres premis que al final va aconseguir.

Entre la resta de guanyadors figuren noms com Lady Gaga (amb Bradley Cooper i sense), Ariana Grande, Greta Van Fleet, St Vincent o Dua Lipa, vencedora a artista revelació de l’any i també amb la seva col·laboració amb Silk City.

GUANYADORS:

ÀLBUM DE L’ANY
Kacey Musgraves – Golden Hour

GRAVACIÓ DE L’ANY
Childish Gambino – This Is America

CANÇÓ DE L’ANY
Childish Gambino – This Is America

VÍDEO MUSICAL
Childish Gambino – This Is America

ARTISTA REVELACIÓ
Dua Lipa

INTERPRETACIÓ POP DUET
Lady Gaga and Bradley Cooper – Shallow

ÀLBUM RAP
Cardi B – Invasion of Privacy

ÀLBUM RAP/R&B
H.E.R. – H.E.R.

CANÇÓ RAP
Drake – God’s Plan

GRAVACIÓ DANCE
Silk City & Dua Lipa – Electricity [ft. Diplo and Mark Ronson]

ÀLBUM POP VOCAL
Ariana Grande – Sweetener

INTERPRETACIÓ POP INDIVIDUAL
Lady Gaga – Joanne (Where Do You Think You’re Goin’?)

PRODUCTOR DE L’ANY, NO CLÀSSIC
Pharrell Williams

INTERPRETACIÓ RAP O CANTADA
Childish Gambino – This Is America

INTERPRETACIÓ RAP
(Empat)
Kendrick Lamar, Jay Rock, Future, & James Blake – King’s Dead
Anderson .Paak – Bubblin

ÀLBUM ROCK
Greta Van Fleet – From the Fires

CANÇÓ ROCK
St. Vincent – Masseduction

INTERPRETACIÓ METAL
High on Fire – Electric Messiah

INTERPRETACIÓ ROCK
Chris Cornell – When Bad Does Good

ÀLBUM URBÀ CONTEMPORANI
The Carters – Everything Is Love

CANÇÓ R&B
Ella Mai – Boo’d Up

INTERPRETACIÓ R&B TRADICIONAL
(Empat)
Leon Bridges – Bet Ain’t Worth the Hand
PJ Morton – How Deep Is Your Love [ft. Yebba]

INTERPRETACIÓ R&B
H.E.R. – Best Part [ft. Daniel Caesar]

ÀLBUM REGGAE
Sting & Shaggy – 44/876

ÀLBUM REGGAE/ELECTRÒNICA
Justice – Woman Worldwide

CANÇÓ COUNTRY
Kacey Musgraves – Space Cowboy

INTERPRETACIÓ COUNTRY INDIVIDUAL
Kacey Musgraves – Butterflies

PEL·LÍCULA MUSICAL
Quincy Jones – Quincy

CANÇÓ ESCRITA PER MITJÀ AUDIOVISUAL
Lady Gaga & Bradley Cooper – Shallow

RECOPILATORI
The Greatest Showman

ÀLBUM MÚSICA ALTERNATIVA
Beck – Color

L’entrada ‘This is America’ de Childish Gambino triomfa als Grammy 2019 ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 11/02/2019

Per
Ràdio Capital
-
De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 11/02/2019
Loading
/

El Guíxols s’emporta el Derbi Ganxó davant un gran Vilartagues

Per
Laia Bodro
-
derbi ganxó
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Guíxols s'emporta el Derbi Ganxó davant un gran Vilartagues
Loading
/

Era la segona vegada a la història que els dos equips de Sant Feliu es trobaven en partit oficial i a Ràdio Capital vam voler ser allà per explicar-vos amb detall el que va passar al derbi ganxó.

Un partit que es va endur el Guíxols, però on el Vilartagues va mostrar una molt bona cara i de ben poc no esgarrapa un punt.

Era un partit vital per als dos equips. Per als locals, tres punts significaven sortir de la zona de descens. Pels visitants, superar el Bescanó que el dia abans havia ensopegat al camp del Can Gibert, i col·locar-se en places d’ascens. Aquesta pressió, sumada a la pressió habitual en un derbi, van fer que els dos equips juguessin amb respecte i amb imprecisions poc habituals.

Els primers minuts, el Guíxols va sortir amb més empenta que el Vilartagues, però això no es va traduir en ocasions de gol. A poc a poc, els de José cabrera es van anar situant al terreny de joc i van anar guanyant terreny al rival. Quan els locals estaven més còmodes i amb arribades a la porteria de Donat, arran d’un córner, Bilal, de cap, va pujar el primer al marcador.

Amb el 0 a 1 es va arribar a la mitja part. Cabrera va treure a Michel per donar lloc a Pau Puig, que va donar més velocitat al Vilartagues. En la represa, els locals van treure orgull i van intentar empatar el partit, però altre vegada, va ser el Guíxols qui va marcar. En aquesta ocasió va ser Riki qui va fer pujar el segon pels de Toni Sánchez. El jugador format a l’Escola de futbol Sant feliu ja havia marcat al derbi ganxó de la primera volta.

Amb el gol, el Guíxols es va veure superat durant uns minuts pel Vilartagues, que finalment va veure premiat el seu esforç. Va ser al minut 78 quan Oski va aprofitar una bona jugada individual de Manu, es va quedar sol davant el porter i va escurçar distàncies. Els homes de José Cabrera s’ho van creure i van seguir lluitant per aquest empat, empesos per la seva afició, que animava sense descans.

Ja al final de partit, el Guíxols es va quedar amb 10 per l’expulsió de Zayas, que va veure dues grogues en dos minuts; i en la següent jugada va ser Sopo, del Vilartagues, qui va veure la segona groga.

Tot i el patiment, el Guíxols es va emportar els tres punts en un derbi molt igualat. Toni Sánchez afirmava haver-se trobat el partit que esperaven.

 

L’equip supera al Bescanó, i es col·loca segon, a un punt de l’Escala, líder de la categoria amb 47 punts. Consulta la classificació aquí.

Jose Cabrera es mostrava orgullós dels seus jugadors, que tot i les baixes i les dificultats, havien donat la cara.

 

El Vilartagues segueix en zona de descens, i amb aquesta derrota baixa fins la setzena posició, a un punt del Besalú, que marca la zona segura de la classificació.

Recupera aquí com vam retransmetre els gols del derbi ganxó a Ràdio Capital.

Verano del 84

Per
Ignasi Arbat
-
François Simard, Anouk Whissell i Yoann-Karl Whissell, els directors responsables de l’excel·lent Turbo Kid, tornen amb una pel·lícula amb múltiples homenatges al cinema dels 80, però amb elements de terror, que la situen en un punt proper a It i a la sèrie Stranger Things. Els protagonistes de Verano del 84 són preadolescents, i les seves converses giren més entorn de revistes pornogràfiques que no pas a una partida de Dungeons & Dragons, però comparteixen un tret en comú; es desplacen en bicicleta per tot arreu. Però la diferència principal entre els seus equivalents de Netflix i la novel·la d’Stephen King, és l’origen del terror al qual han de fer front, que no és fantàstic, es tracta d’un assassí en sèrie.
El protagonista principal és Davey Armstrong, de 15 anys, que juntament amb els seus tres millors amics, passen l’estiu espiant el seu veí policia, Davey. Tot i ser un ciutadà model, els adolescents especulen amb la idea que és l’assassí en sèrie d’infants responsable de les desaparicions de la ciutat. En acabar el curs del 84, dediquen les tardes d’avorriment a buscar evidències per delatar-lo.
La pel·lícula és un producte nostàlgic inspirat en el cinema dels 80 construït a partir de molts referents actuals i de l’època. S’explora més la sexualitat dels protagonistes mitjançant uns diàlegs i algunes situacions que ens recorden a Cuenta conmigo. No obstant això, li falta la màgia Spielberg i Amblin, però m’atreviria a dir que renuncia a ella expressament per oferir-nos un relat més fosc, que trenca les nostres expectatives. I a això em refereixo, sobretot, al darrer tram de la pel·lícula. Sorprèn, per inesperat i a mi, en el seu passi a Sitges, em va deixar destrossat i descol·locat a parts iguals.
Un dels aspectes més destacats de Verano del 84 és la seva ambientació i alguns moments escabrosos amb el que vol deixar clar que pretén anar més enllà que la recreació d’una pel·lícula d’aquells anys.
No vull acabar sense esmentar la magnífica banda sonora de Le Matos, un compendi de temes de música electrònica meravellosos que poden ser gaudits també fora de la pel·lícula.
Probablement, Verano del 84 no sigui el millor film que explora la nostàlgia vuitantera, però no se li pot dir que dins aquest context hagi intentat fer alguna cosa diferent. La pel·lícula queda lluny de l’estatus de culte que ha aconseguit Turbo Kid, a parer meu, una absoluta obra mestra, però val la pena veure-la, ja que aporta una escabrositat inèdita en una pel·lícula que en teoria apel·lava només a la nostàlgia dels 80.

1...4.8914.8924.893...7.043Pàgina 4.892 de 7.043