El Centre Cultural La Gorga celebra 120 anys d’història

El Centre Cultural La Gorga de Palamós està d’aniversari. Aquest any se celebren els 120 anys d’història d’un dels edificis més emblemàtics de la vida cultural del municipi. Es va inaugurar el 3 de febrer de 1899 a càrrec de la Sociedad Recreativa Centro Económico.

Amb motiu d’aquesta celebració, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós ha realitzat un acte commemoratiu que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i del regidor de Cultura, Francesc Subirats. S’ha inaugurat una exposició fotogràfica a l’exterior de l’edifici on a través d’uns plafons amb imatges del centre cultural es pot fer un repàs de la història d’aquest espai emblemàtic.

Un acte que ha comptat també amb la descoberta d’una placa d’interpretació històrica i amb la participació de la Coral El Progrés, entitat degana de l’activitat cultural a Palamós que precisament ja va participar l’any 1899 en l’acte d’inauguració de l’edifici. Un vermut popular i una actuació de la formació musical de Roger Canals han posat punt i final a aquesta commemoració.

HISTÒRIA DEL CENTRE CULTURAL LA GORGA

Al llarg de la seva trajectòria el Centre Cultural La Gorga ha patit diverses transformacions i ha passat per moltes etapes diferents. En un primer moment, era propietat de la Sociedad Recreativa Centro Económico, una entitat de caràcter popular creada l’any 1877. L’espai va remodelar-se en diverses ocasions, l’última l’any 1996 quan va començar la darrera etapa amb el Centre pràcticament igual a com es coneix avui dia. 

El Centre Cultural La Gorga segueix sent en l’actualitat l’equipament referent de l’activitat cultural a Palamós. Així ho demostren les dades recopilades de l’any 2018, on 30.800 persones varen passar per aquest equipament per gaudir dels 172 espectacles que hi havia programats. Precisament les activitats organitzades l’any passat al teatre es van duplicar respecte a l’any 2017, i el nombre d’espectadors es va triplicar. 

Aquestes dades facilitades des del Consistori suposen una mitjana de gairebé 180 persones per activitat amb un 53,41% d’ocupació. De tots els espectacles que van passar per l’escenari de La Gorga el 2018, un total de 54 varen ser de l’àmbit professional: 18 de dansa, 10 de música, 20 de teatre i 6 de cinema. El centre va tenir 349 dies d’activitats, una dada que suposa un 95,62 % d’obertura.

Pere Albó serà el candidat del Moviment d’Esquerres Sant Feliu de Guíxols

Acte de presentació del candidat Pere Albó. Imatge: Moviment d'Esquerres Sant Feliu de Guíxols

Pere Albó repetirà com a cap de llista de Moviment d’Esquerres-UPM.CAT a les eleccions municipals del mes de maig a Sant Feliu de Guíxols. Albó va donar a conèixer dues de les persones que formaran part del seu equip: Anna Bigas com a número dos i Pere Moreno com a número tres.

Després de presentar la candidatura aquest dissabte, el grup municipal va voler desmarcar-se del que anomenen «grans obres faraòniques elitistes» per poder-se centrar en les persones, ciutadans i ciutadanes del municipi. «Creiem que aquest és el gran atractiu que té Sant Feliu. Volem treballar per ells i per les seves necessitats«, van apuntar.

Pel que fa a la llista, insisteixen en la necessitat que aquesta estigui formada per gent de la ciutat que s’acosti als barris per saber de primera mà quines són les mancances reals dels ciutadans i ciutadanes, sempre allunyant-se de «l’elitisme i les estridències».

Van acabar l’acte amb un petit homenatge al que va ser el seu primer secretari polític que va morir el passat 22 d’abril, Josep Maria Sánchez Navío. «Si hi havia una persona compromesa amb el model de ciutat que es preocupés per les persones era ell, per això allà on siguis company gràcies pel teu suport i per la teva ajuda».

El Tribunal Suprem dicta sentència definitiva contra la subestació elèctrica de Forallac

subestació Forallac
Manel
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Tribunal Suprem dicta sentència definitiva contra la subestació elèctrica de Forallac
Loading
/

Tot va començar l’any 2005 quan la totpoderosa Endesa Distribución Eléctrica, S.L es disposava a bastir una subestació elèctrica de distribució al nucli de Fonteta amb l’excusa de «donar servei a la demanda creixent als nuclis de la Bisbal i de Forallac, així com a la necessitat de millorar la qualitat del subministrament»

El projecte va esdevenir polèmic des de bon començament ja que els veïns de Forallac van mostrar la seva disconformitat amb la instal·lació al·legant maniobres especulatives al voltant del terreny on s’havia d’instal·lar la subestació i les conseqüències que podia tenir per l’entorn. Es queixaven també de que el projecte no recollia la potència real de la línia elèctrica assegurant que la normativa obligava a ser feta de forma subterrània i de manca d’informació doncs deien que quan en van tenir coneixement ja s’havia el termini d’exposició pública per presentar al·legacions, i es trobava pendent d’aprovació per la Comissió d’Urbanisme de Girona.

Ignorant les queixes dels veïns, l’Ajuntament de Forallac va donar a Endesa llicència d’obres i el projecte va tirar endavant, però un dels propietaris afectats, recolzat per entitats ecologistes de la comarca i representat pel lletrat Eduard de Ribot, va recórrer als tribunals al·legant bàsicament que la subestació s’havia construït en sòl no urbanitzable i sense que s’aprovés un pla especial urbanístic de la zona. Es va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució de l’alcalde concedint la llicència d’obres i un jutjat va decretar l’enderroc de l’obra.

L’elèctrica Endesa però, va promoure un Pla Especial que va ser aprovat per la Generalitat i el 31 d’agost de 2011 i a través d’ell l’Ajuntament de Forallac li va concedir una nova llicència d’obres. Les resolucions van ser recorregudes per les entitats ecologistes i l’any una sentència del TSJC va declarar il·legal la llicència d’obres, sentència que va ser recorreguda per Endesa.

Tot i així i en compliment de la sentència judicial, Endesa va començar a tramitar la llicència d’enderroc i l’ajuntament de Forallac li va atorgar el corresponent permís però supeditat pel Departament d’Empresa i Ocupació a que prèviament a la desconnexió es disposes, en condicions d’entrar en funcionament, d’una subestació de característiques equivalents i ubicada el més a prop possible de l’actual. Segons Endesa la subestació canalitzava el flux elèctric dels municipis de la Bisbal d’Empordà i el seu entorn immediat –a més de Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Corçà i era vital per garantir les puntes de demanda de Palafrugell i la Costa Brava centre durant els mesos d’estiu.

Li hem preguntat al lletrat Eduard de Ribot pel comportament que han tingut les administracions en el afer

 

Tot i que actualment la subestació construïda el 2005 està pràcticament desmantellada, excepte part de la base i de l’estructura de formigó i fonamentació, l’alcalde de Forallac Josep Sala, ha recordat sovint que Endesa es propietària dels terrenys que envolten la subestació i podria aixecar-ne una nova subestació amprant-se en el pla especial urbanístic.

Aquest argument però ha quedat definitivament obsolet després de la sentència en la que el Tribunal Suprem, desestima els recursos de cassació interposats per Endesa i la Generalitat i declara irregular la llicència d’obres que va expedir l’Ajuntament de Forallac, i il·legals tant el Pla Especial aprovat per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat depenent de Territori, com l’autorització del Departament d’Energia del Govern de torn.

Sobre com el llarg procés ha pogut afectar el territori aquesta era la resposta d’Eduard de Ribot

 

La subestació elèctrica de Fonteta ha deixat de ser doncs un malson pels veïns de la zona, i un cop més aquesta extraordinària conquesta de la democràcia liberal que és el Dret Administratiu ha tornat a assenyalar els límits del poder polític enfront els drets del ciutadà.

Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb representants de l’ajuntament de Forallac per tal de conèixer la seva valoració sobre aquesta sentència però a l’hora de tancar aquesta crònica aquesta no ens ha arribat.

Juli Fernández perfila el PSC de Palafrugell amb l’horitzó del 2030

Juli Fernández
Juli Fernández en una imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Juli Fernández perfila el PSC de Palafrugell amb l'horitzó del 2030
Loading
/

El candidat a l’alcaldia del PSC, Juli Fernández, ha presentat aquesta setmana la seva proposta de cara a les eleccions municipals 2019. L’objectiu és preparar el municipi de Palafrugell de cara a la situació del 2030. D’aquesta manera es podrà tenir una realitat clara i preparar la vila de cara a les necessitats del futur.

Juli Fernández ha explicat a Ràdio Capital de l’Empordà que la població de gent gran augmentarà i s’hauran de preveure espais socials de cara a les necessitats generades. La idea de la proposta electoral és demostrar que el Partit Socialista de Catalunya a Palafrugell coneix les necessitats de la localitat.

L’alcaldable del PSC Palafrugell assegura que estudiaran la creació d’un altre centre escolar i l’ampliació del geriàtric. Inclús també la possibilitat d’obrir un altre centre de dia a Palafrugell. Si hi ha més població, s’haurà de plantejar un tercer pavelló esportiu i qui sap si també una nova llar d’infants. Això però no es pot improvisar per això, l’horitzó 2030 com defensa Juli Fernández a Ràdio Capital.

Aquestes eleccions però arriben dos anys després de la moció de censura del partit d’Esquerra Republicana i el PDeCAT a Juli Fernández, en aquell moment alcalde. Una moció de censura que l’alcaldable sempre ha titllat d’injustificada políticament. Ara però, creu que aquesta moció serà un fet favorable de cara a les municipals, com ha dit en aquesta emissora.

Tot i que Juli Fernández s’ha presentat, i guanyat, diverses eleccions municipals aquesta vegada anirà acompanyat d’una nova llista. Entre els nous membres hi haurà la doctora Montserrat Verdaguer que formarà part d’una de les àrees professionals, si el PSC de Palafrugell arriba a la governabilitat de nou.

Juli Fernández també anirà acompanyat de Margarita Mauri, una de les poques regidores que repeteixen a les eleccions. Laura Millàn serà la nova incorporació, una mestra a la Bisbal d’Empordà, segons ha defensat a Ràdio Capital i Marc Piferrer. Piferrer és un jove llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses que ocuparà un lloc destacat a la llista. La idea és tenir un equip «transversal» i que gestioni allò que conegui de primera mà per haver dedicat la seva vida professional a aquell camp laboral.

Francesc Subirats: «El teatre a Palamós està en un moment òptim i no para de crèixer»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Francesc Subirats: "El teatre a Palamós està en un moment òptim i no para de crèixer"
Loading
/

El Teatre la Gorga de Palamós celebra aquest any els 120 anys de la inauguració del teatre. En declaracions a Ràdio Capital, el Regidor de Cultura del municipi, Francesc Subirats, s’ha mostrat orgullós dels resultats d’aquest any i ha remarcat la importància de tradició d’aquest centre cultural. 

Durant el passat 2018, el Teatre La Gorga ha acollit un total de 172 espectacles, reunint unes 31.000 persones. Això significa una mitjana d’unes 180 persones per proposta, i un 53% de l’aforament de la sala per funció. Actualment, les funcions i els respectius assajos es reparteixen l’espai. El regidor de Cultura de Palamós ha especulat que, en un futur, podrien traslladar-se els assajos a un altre local. 

Subirats també ha considerat una possible associació dels espais culturals del Baix Empordà, per tal d’aconseguir més difusió i accés a la cultura de les altres poblacions.

En termes específics, Francesc Subirats ha destacat el paper de la dansa a Palamós, una disciplina que s’ha mostrat rellevant i amb molt de potencial al municipi, amb projectes com CobosMika, la companyia estable del Teatre La Gorga.

Per altra banda, Subirats no acaba de veure clar el ressorgiment de les sales de cinema a la localitat, on ja no en queda cap d’oberta. El regidor ha confessat que l’Ajuntament pot fer molt poca cosa davant aquesta situació i que l’única opció actual seria una inversió privada. 

Palamós vol reforçar la seguretat al municipi

El consistori palamosí ha decidit millorar la seguretat del municipi arran de diversos delictes contra la propietat urbana que han tingut lloc aquestes darreres setmanes a domicilis i comerços i que han acabat amb 3 detinguts.

De fet, dijous els cossos de seguretat van detenir en una altra població tres persones vinculades per delictes contra la propietat, i una de les quals ja ha ingressat a presó. Les altres dues han passat a disposició judicial. Segons les autoritats, els detinguts formen part d’un grup reduït no organitzat que actua de manera itinerant i per un període curt de temps en un municipi.

Aquest divendres, l’Ajuntament va convocar una reunió presidida per l’alcalde, Lluís Puig, per abordar qüestions de seguretat, a la qual també hi van assistir comandaments dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local.

Segons una nota del consistori, la trobada va permetre «treballar diversos aspectes que han de permetre seguir reforçant la seguretat al municipi i la coordinació entre aquests cossos de policia». En aquest sentit, a finals de l’any passat la Policia Local de Palamós va estrenar un sistema de càmeres de videovigilància al municipi per reforçar la seguretat en aquelles zones que queden més aïllades del nucli urbà.

En total es van instal·lar vuit càmeres distribuïdes en quatre punts d’accés a les urbanitzacions de La Fosca i Mas Pareras, que combinen dues funcions: el control del trànsit i el control de la lectura de les matrícules.

Volen més vigilància

L’Ajuntament de Palamós reclama a la Generalitat poder disposar d’una patrulla fixa de Mossos al municipi durant l’estiu per reforçar la vigilància de la Policia Local. Actualment la comissaria de la Policia Local compta cada dimarts amb la presència d’un agent dels Mossos per fer recollida de denúncies. El consistori, però, reclama que també s’hi destinin unitats de patrulla.