El Mediterranean International Cup es queda al Baix Empordà fins al 2023

Una de les imatges d'aquest MIC17 // Foto: Jaime Pérez (MIC)

Com a mínim hi haurà 4 anys més de MIC al Baix Empordà. El protocol d’intencions signat ahir entre la Diputació de Girona i l’empresa MIC Sports és el primer pas per al nou conveni que es firmarà un cop format el nou ens després de les eleccions del 25 de maig.

Amb el nou conveni, la Diputació es compromet a invertir 90.000 euros a cada edició del MIC; que suma un total de 360.000 euros en els 4 anys.

El MIC és un torneig de futbol formatiu que es va iniciar el 2001 a les Illes Canàries, però el 2002 va arribar a la Costa Brava, d’on no s’ha mogut mai més. Se celebra cada any per setmana santa, aquest any entre el 17 i el 21 d’abril.

El Baix Empordà disposa de diverses seus, com Palamós, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Monells, Palafrugell o Calonge. De totes maneres, des de l’edició del 2016 el Torneig va canviar la seu de la inauguració, que fins llavors havia estat al Municipal de Palamós. Actualment, la inauguració se celebra a Vilatenim, a Figueres.

El Port de Palamós rebrà 4,6 milions d’inversió pública en quatre anys

Vista aèria del port de Palamós

Ports de la Generalitat ha presentat aquest dijous el Pla d’inversions 2019-2022 de Ports a la Zona Portuària Nord i que contempla una inversió pública d’11 milions d’euros a distribuir en vuit ports gironins al llarg de quatre anys.

Els principals objectius d’aquest pla són els de protegir i donar abric als ports, la mitigació del canvi climàtic, donar impuls al sector pesquer, nàutic, comercial i de creuers i, finalment, millorar la connexió entre els ports i els nuclis urbans. L’acte ha estat encapçalat pel gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Pere Vila, i acompanyats del director territorial de Serveis de Territori i  Sostenibilitat, Pere Saló.

A més a més de les inversions públiques, Gómez Comes ha afegit que el Pla també inclou inversions privades  per valor de més de 13,4 milions, de manera que el total d’inversió en aquest quadrienni serà de 24,4 milions d’euros.

El gerent de Ports de la Generalitat ha detallat les actuacions públiques que es faran als ports gironins i ha posat en valor “el paper de l’Administració portuària amb una forta inversió per donar més recer als ports, impulsar les activitats portuàries, integrar les façanes marítimes, potenciar l’eficiència energètica i mitigar el canvi climàtic”. D’aquesta manera, els projectes que es realitzaran a Palamós, l’Estartit i Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres ports, són de:

Palamós, 4,6 milions

A finals d’abril es preveu que s’adjudiqui la licitació per l’adequació del dic de recer del port de Palamós que contempla la reposició de peces d’escullera i blocs de formigó al llarg del dic per disminuir els ultrapassaments que pateix la infraestructura amb els temporals. L’objectiu és millorar la funcionalitat del dic i donar recer a les embarcacions i les activitats que s’hi desenvolupen.

També s’ha de millorar l’edifici de la llotja i la reposició de paviment de la zona de comercializtació del peix per donar un bon servei als pescadors. Altrament, s’ha de reformar l’interior de l’edifici de serveis de Ports de la Generalitat per redistribuir els espais i donar millor servei als usuaris.

L’Estartit, 1,8 milions

El port de l’Estartit necessita reurbanitzar el passeig marítim com a eix vertebrador entre el port i el teixit urbà amb una inversió publicoprivada. Aquest espai ha de permetre potenciar noves activitats econòmiques de l’àmbit portuari i municipal lligades a la façana marítima, així es crearà un nou pol d’activitat que ha de generar turisme i dinamisme econòmic a la ciutat.

El passeig disposarà d’espais per a ciutadans, zones arbrades i enjardinades, i s’eliminaran barreres arquitectòniques per facilitar la mobilitat dels vianants.

Sant Feliu de Guíxols, 475.000 euros

A Sant Feliu s’ha d’establitzar els talussos que hi ha al camí d’accés a la cala Jonca que transcorre per dins de la zona portuària, per tal de garantir la seguretat dels usuaris. També es faran reformes a les casetes de pescadors, s’urbanitzarà un tram del carrer Cristòfol Colom per millorar l’accessibilitat i integrar el port amb la ciutat. Finalment,ala zona pesquera, a l’edifici de la llotja es canviaran els revestiments, els tancaments i els aïllaments.

Hi ha accions que es contemplen a nivell general, com són la renovació dels elements d’emergència (escales de seguretat al moll i la seva senyalització). Així mateix, s’instal·laran mòduls  d’emmagatzematge per a barreres anticontaminació i altres elements per usar en cas d’emergència, això com la millora de  la senyalització de la xarxa d’hidrants.

Unes millores als ports gironins que Vila valora molt positivament i destaca que «malgrat la crisi, Ports de la Generalitat durant aquest temps ha fet un esforç econòmic perquè les instal·lacions portuàries continuïn essent competitives. Amb aquest nou pla que es presenta avui, els vuit ports gironins tindran una inversió important i justa”.

 

160 ocells hivernen al riu Ter al Baix Empordà

Riu Ter
Observadors al Riu Ter | Imatge del CERM

Un any més, des de diferents entitats i organismes vinculats al riu Ter, s’ha dut a terme un cens dels ocells que hivernen al curs del riu, al seu pas per les comarques del Ripollès, Osona, La Selva, el Gironès i el Baix Empordà. A la comarca baix empordanesa se n’han comptabilitzat uns 160 animals mentre que a tot el riu s’hi han sumat 5.276.

Un dels ocells més vistos a la zona del Baix Empordà és el Corb Marí Gros. Com ha fet públic l’estudi, s’acostumen a aplegar als capvespres, permeten un recompte més exacte. Tot i això, aquesta xifra, d’uns 57 corbs marí gros, ha disminuït en comparació a l’any anterior. Aquesta dada confirma una davallada a nivell del país, com es preveia des dels darrers anys. El motiu del descens però es desconeix.

Un altra animal és l’agró blanc, una espècie molt escassa en els últims anys, i que actualment segueix augmentant les seves xifres. A la comarca d’Osona ha acollit els 18 exemplars, una dotzena al Gironès, i només dos al Baix Ter.

Pel que fa a les gavines, cal destacar que de nou el gavià argentat és el més abundant, amb un mínim de 800 exemplars al llarg del riu. Al Gironès hi han hivernat una trentena de gavines vulgars, mentre que al Baix Empordà n’han estat dues. El gavià fosc, per contra, ha estat escàs, amb només un exemplar al Gironès en tot el riu Ter.

En pots consultar el llistat amb tots els ocells al riu Ter a la comarca del Baix Empordà aquí.

[infogram id=»3d609433-5a91-4d00-9fb7-0ad378e4c9f8″ prefix=»bB5″ format=»interactive» title=»Ocells hivernen al riu Ter al Baix Empordà»]

La Bisbal bressol de la terrissa

Can Salamó
Manel Magrinyà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La Bisbal bressol de la terrissa
Loading
/

Dijous 28 de febrer va tenir lloc al Terracotta Museu de la Bisbal la roda de premsa de presentació de l’exposició «Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca» amb la presència de Lluís Sais, alcalde de la Bisbal i president del Patronat del Terracotta Museu, la família Salamó representada per Dolors Guerra, vídua del darrer propietari de la Terrisseria Salomó, Carmen Salamó i Josefina Salamó. També hi èren presents Joan Vilà-Clara Garriga, president de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal i Xavier Rocas, conservador del museu i comissari de l’exposició.

Xavier Rocas

 

Can Salamó
Manel Magrinyà

L’exposició és un homenatge i reconeixement a la memòria de Pere Salomó Sais darrer terrisser de la nissaga Salomó, inicialment Matlleu- Salomó, que és una de les famílies documentades més antigues de la Bisbal amb 250 anys d’activitat. La immensa majoria de les peces exposades ja formen part del fons del Terracotta Museu i pretén mostrar la terrissa tradicional de la Bisbal, tant els seus colors principals com les tècniques decoratives més antigues i la maquinaria que les ha fet possibles.

Can Salamó
Manel Magrinyà

Joan Vilà-Clara a més de destacar el caràcter didàctic de la mostra ha tingut unes paraules de sentit homenatge a la família Salamó

 

L’alcalde de la Bisbal ha lloat l’exposició i la tasca divulgadora del Terracotta Museu

 

Lluís Sais també s’ha referit a l’estat de les obres de l’equipament

Can Salamó
Manel Magrinyà

Les membres de la família Salamó presents a l’acte han tingut també paraules d’agraïment per la iniciativa del Terracotta Museu

Carmen Salamó

 

Josefina Salamó

 

Dolors Guerra

 

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc diumenge dia 3 de març a les 12 de migdia i amenitzarà l’acte la cobla de l’escola municipal  de música Conrad Saló. A continuació hi haurà pica – pica.

Continuen les obres de millora al nucli de Parlavà

Josep Grin

El Ple de l’Ajuntament de Parlavà, en la sessió del dia 15 de febrer de 2019, va aprovar inicialment el projecte executiu de les obres de millora del paviment i els serveis de la plaça de la Constitució i dos carrers paral·lels, el carrer de la Bassa i el carrer de la Plaça. El projecte, a càrrec de l’empresa BTF Enginyers, compta amb un pressupost d’execució per contracte de 142.671 euros, IVA inclòs. L’anunci de les obres es fa ver mitjançant el Butlletí Oficial de la Província el passat 25 de febrer. Les obres començaran a finals d’abril i esperen tenir-ho enllestit pel juny. 

En una entrevista amb l’alcalde de Parlavà, Joaquim Sabrià, ha explicat que aquestes obres formen part del que fa temps van començar; una restauració i rehabilitació del poble. En aquest cas, es tracta d’una plaça amb «moltes deficiències en l’enllumenat«. Com que ara els cables van aeris, arran de les obres els soterraran, així com restauraran el sanajament i posaran nous mecanismes per  recollir les aigües de la pluja. També milloraran el clavegueram i les canonades.

L’obra és finançada en gran part per la Diputació de Girona, mentre que la resta va finançada amb fons propis. Ha insistit en el fet que aquestes obres abans les feien gràcies al Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), el qual diu era l’únic mecanisme per fer obres i millorar els pobles petits. «Per desgràcia, el pla ha desaparegut i ara gairebé no podem fer res els ajuntaments», lamenta l’alcalde. Tot i això, diu, esperen que torni a sortir el PUOSC per seguir les obres.

D’altra banda, ha aclarit que l’obra dels dos carrers i la plaça és només una part del que tenien pensat. «També volíem arreglar el carrer Ample fins a la font i tota la carretera, que convé moltíssim. Malauradament, perquè no hi ha ajuts, hem d’anar fent a poc a poc», comenta Sabrià. Assegura, però, que la intenció de l’Ajuntament és fer una mica aquest any i una mica el següent, per parts.

Finalment, l’alcalde assegura que és una obra que els fa «molta il·lusió fer perquè és una plaça molt maca i està descuidada, pot quedar molt bé, dóna identitat al poble». També ha avançat que canviaran el nom de la plaça, però fins que no l’acabin no el donaran a conèixer.

 

Bad Bunny entre les noves confirmacions del Sónar 2019

Bad Bunny entre les noves confirmacions del Sónar 2019

Bad Bunny, Lil Uzi Vert, The Matthew Herbert Brexit Big Band i el tàndem de Nova York Louie Vega & Honey Dijon, entre les més de 30 noves incorporacions a Sónar Barcelona 2019

Entre els artistes que se sumen avui al programa del festival també destaquen el show que connecta música i neurologia del geni digital Daito Manabe, el retorn del mític productor japonès DJ Krush, el nou directe del duet parisenc Acid Arab i projectes de posada en escena visual i tecnològica d’alt nivell, com els shows de Neon Chambers (Kangding Ray + Sigha), Quiet Ensemble, Hamill Industries & Shelly, Los Voluble y SebastiAn.

El festival presenta als artistes més destacats de l’escena nacional del moment, com Territoire, Berlinist, Diego Navarro, Lil Moss, Tutu, Fake Guido i els llegendaris Macromassa, i continua apostant per la nova música urbana i les propostes més radicals a l’escenari SonarXS, com les de Shiva Feshareki, Afrodeutsche, Bill Kouligas y Virgen Maria.

L’actuació de Bad Bunny a SonarClub serà sens dubte un dels moments més importants de Sónar. El cantant i productor de Puerto Rico s’ha convertit en una estrella mundial. I ho ha fet en molt poc temps, gràcies al seu inqüestionable carisma i un gran nombre de hits, que l’han portat a ser el tercer artista amb més visites a Youtube l’any 2018. Bad Bunny ha aconseguit, a més, construir ponts entre la tradició llatina i el mainstream americà, fusionant com ningú trap, pop i reggaeton.

L’entrada Bad Bunny entre les noves confirmacions del Sónar 2019 ha aparegut primer a Primera Fila.