Així, amb aquest hashtag, twitter es va omplir de comentaris sobre la proliferació de construccions noves que assolen el nostre litoral. La majoria dels comentaris, com sempre que passen aquestes coses, van en la línia crítica cap el que està passant. Tothom es fica les mans al cap quan ens mostren imatges de la petitta i bella cala d’Aiguafreda i la locució del 30 minuts ens explica que s’hi volen construïr no sé quantes cases. Tothom renega de l’alcaldessa de Tossa de Mar quan afirma que està en contra de la moratòria que ha aturat un munt de projectes, perquè responen a un plà aprovat el 2006 i en aquell moment, ningú va protestar.
«mentre aneu dient que no es pot fer res o mentre us indigneu fort al sofà, feu-nos un favor i poseu, ni que sigui 20€ a la plataforma SOS Costa Brava, per tal que els utilitzin en la quantitat de llitigis que tenen oberts»
Des que treballo a l’administració (tot i que en altres negociats) veig com es materialitza aquesta idea que els ciutadans tenim de reclamar que des de l’administració es facin coses. Però em reafirmo cada vegada més en un plantejament que sempre m’he fet: L’administració i la política, es mou a partir del que dicta la ciutadania. I és en aquest punt, on jo em pregunto,: Què fem nosaltres per aturar una cosa que ens fa tan mal als ulls? Com podem evitar tenir al Baix Empordà una de les rendes per càpita més baixes de Catalunya, mentre estem envoltats d’urbanitzacions que venen cases per 600.000€ o més d’1 milió, com la promoció d’aigua xelida.
No us fa mal a les orelles, una dada com aquesta? No us fa mal als ulls veure com un espai com la Pletera, a l’Estartit, s’ha pogut recuperar, mentre les administracions municipals diuen que no és factible aturar determinats projectes?
Suposo que sí, que us indigna veure-hos, sentir-ho, notar-ho o el sou misèrrim que teniu (segons l’estadística). Però mentre la vostra indignació només sigui al twitter i no passi al carrer, a les urnes a les properes eleccions o lligats a les tanques de les urbanitzacions en obres, gairebé m’atreviria a dir que no us podeu queixar.
Tinc un conegut que a Barcelona es va tancar amb un grup de veïns, fins que van evitar que un edifici històric es convertís en un hotel i ara té una llar d’infants. La gent de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no va parar de moure’s (recordeu que fins i tot se’n van anar a Brusel·les a manifestar-se per evitar el trasvassament) o ara fa 25 anys, un grup de veïns de Palamós van aconseguir que l’Ajuntament convoqués un referèndum que va esdevenir en l’aturada de l’urbanització de la Platja de Castell.
Mentre aneu twittejant, mentre aneu dient que no es pot fer res o mentre us indigneu fort al sofà, feu-nos un favor a tots plegats i poseu, ni que sigui 20€ a la plataforma SOS Costa Brava, per tal que els utilitzin en la quantitat de llitigis que tenen oberts per lluitar contra la nova bombolla.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.