#CostaBravaTV3

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
#CostaBravaTV3
Loading
/

Així, amb aquest hashtag, twitter es va omplir de comentaris sobre la proliferació de construccions noves que assolen el nostre litoral. La majoria dels comentaris, com sempre que passen aquestes coses, van en la línia crítica cap el que està passant. Tothom es fica les mans al cap quan ens mostren imatges de la petitta i bella cala d’Aiguafreda i la locució del 30 minuts ens explica que s’hi volen construïr no sé quantes cases. Tothom renega de l’alcaldessa de Tossa de Mar quan afirma que està en contra de la moratòria que ha aturat un munt de projectes, perquè responen a un plà aprovat el 2006 i en aquell moment, ningú va protestar.

«mentre aneu dient que no es pot fer res o mentre us indigneu fort al sofà, feu-nos un favor i poseu, ni que sigui 20€ a la plataforma SOS Costa Brava, per tal que els utilitzin en la quantitat de llitigis que tenen oberts»

Des que treballo a l’administració (tot i que en altres negociats) veig com es materialitza aquesta idea que els ciutadans tenim de reclamar que des de l’administració es facin coses. Però em reafirmo cada vegada més en un plantejament que sempre m’he fet: L’administració i la política, es mou a partir del que dicta la ciutadania. I és en aquest punt, on jo em pregunto,: Què fem nosaltres per aturar una cosa que ens fa tan mal als ulls? Com podem evitar tenir al Baix Empordà una de les rendes per càpita més baixes de Catalunya, mentre estem envoltats d’urbanitzacions que venen cases per 600.000€ o més d’1 milió, com la promoció d’aigua xelida.

No us fa mal a les orelles, una dada com aquesta? No us fa mal als ulls veure com un espai com la Pletera, a l’Estartit, s’ha pogut recuperar, mentre les administracions municipals diuen que no és factible aturar determinats projectes?

Suposo que sí, que us indigna veure-hos, sentir-ho, notar-ho o el sou misèrrim que teniu (segons l’estadística). Però mentre la vostra indignació només sigui al twitter i no passi al carrer, a les urnes a les properes eleccions o lligats a les tanques de les urbanitzacions en obres, gairebé m’atreviria a dir que no us podeu queixar.

Tinc un conegut que a Barcelona es va tancar amb un grup de veïns, fins que van evitar que un edifici històric es convertís en un hotel i ara té una llar d’infants. La gent de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no va parar de moure’s (recordeu que fins i tot se’n van anar a Brusel·les a manifestar-se per evitar el trasvassament) o ara fa 25 anys, un grup de veïns de Palamós van aconseguir que l’Ajuntament convoqués un referèndum que va esdevenir en l’aturada de l’urbanització de la Platja de Castell.

Mentre aneu twittejant, mentre aneu dient que no es pot fer res o mentre us indigneu fort al sofà, feu-nos un favor a tots plegats i poseu, ni que sigui 20€ a la plataforma SOS Costa Brava, per tal que els utilitzin en la quantitat de llitigis que tenen oberts per lluitar contra la nova bombolla.

SOS Costa Brava ja és un cabreig de tot el país

Dani Cortés

Ahir, molts catalans vam marxar a dormir tristos i enfadats. El que fins ara, aquí, ja sabíem, ara ho tindran clar a tot el país. Després de l’emisió del 30 minuts d’ahir, el cabreig és general. La crida per Salvar la Costa Brava ha d’anar lligat a la resta de reclamacions nacionals.

Cabreig és la paraula. I agraïment als ecologistes. I les ganes de posar-se a disposició de totes aquestes entitats. I de participar a les manifestacions que ja es plantejaven al documental.

Els qui van quedar molt mal parats al documental són els alcaldes. Entenc el seu argument que no para de repetir: «no hi podem fer res».

El documental acabava explicant que després de l’estiu, la Generalitat anunciarà quins sòls es desclassifiquen. El mal, a molts llocs, ja estarà fet. Però el govern té una oportunitat històrica. Resem pequè hi hagi una mica d’estabilitat poltíca fins llavors.

Descens de la temperatura per iniciar la setmana

Després d’un cap de setmana d’ambient primaveral iniciem una nova setmana amb una normalització de la temperatura. Tant la mínima com la màxima avui experimenten un descens i s’enregistraran valors d’entre 3ºC i 16ºC. 

L’estat del cel serà variable amb temps en general mig ennuvolat. De cares a la nit i propera matinada de dimarts arribaran nuvolades que poden fins i tot deixar caure quatre gotes a l’extrem sud de la comarca, però demà serà un dia en general força més assolellat. 

Tot plegat amb flux de vent del nord i de gregal que afectarà a la zona litoral-nord de la comarca. 

Sant Feliu vol rehabilitar Palm Beach i fer-hi una part cultural i acadèmica

Estat actual de l'edifici dels antic banys de Sant Elm / Discoteca Palm Beach

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols continua insistint amb la concessió de l’edifici de l’antiga discoteca Palm Beach, que per ara gestiona la Demarcació de Costes de l’Estat. El consistori vol treballar per rehabilitar-lo i estudia convertir-lo en una part possiblement comercial, però també cultural o acadèmica, que estaria pensada per estudiants de Biologia de la Universitat de Girona, segons explica SER Girona.

Tècnics de l’Estat i de la Generalitat van visitar la zona fa uns dies per tal de d’acostar les possibilitats d’aquest traspàs de titularitat i que l’Ajuntament faci tasques per evitar la seva degradació. És una infraestructura abandonada des de l’any 2007. La refoma d’aquest espai s’inclouria dins del projecte del passeig de Rius i Calvet, que ha estat remodelat. Així, l’Ajuntament ganxó assumiria la despesa que suposarien aquestes feines i, posteriorment, obriria un concurs per a l’explotació d’aquest.

El govern de Sant Feliu considera que seria un equipament «ideal» per als estudiants de Biologia de la UdG per la seva ubicació i per investigar, per exemple, el fons marí de la ciutat.

Intensa jornada d’agermanament entre Cuevas Bajas i la Bisbal

Cuevas Bisbal
Manel Magrinyà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Intensa jornada d'agermanament entre Cuevas Bajas i la Bisbal
Loading
/

Aquest matí a les 11 ha tingut lloc l’acte central de les jornades d’agermanament entre la Bisbal i la localitat malaguenya de Cuevas Bajas tot recordant els gairebé 700 veïns del poble que els anys 40 del segle passat van emigrar a la Bisbal a recerca de treball i unes condicions de vida que a la seva Andalusia natal els hi eren negades.

La plaça que Cuevas Bajas te dedicada a la Bisbal estava plena a vessar, tant de gent  vinguda expressament de la localitat malaguenya, com d’un grapat de generacions d’antics «cuevenyos» que ha arrelat definitivament a la capital del Baix Empordà sense renunciar per això als seus orígens, i que avui han vingut a recordar les seves arrels i celebrar l’agermanament entre els dos pobles.

 

Introduït l’acte per la regidora Maite Bravo, han intervingut Manel Lara, un d’aquells «cuevenyos» que van arribar a la Bisbal i que ara és defineix com «cuevenyo» i bisbalenc a parts iguals que ha estat l’ànima d’aquest agermanament,  Conxa Comas, en nom de la comissió d’agermanament, l’escriptor, poeta i periodista bisbalenc Antoni Puigverd, els alcaldes de la Bisbal i Cuevas Bajas, Lluís Sais i Manuel Lara, i Joan Raventós i David Rossell autors del mural de ceràmica que decora la plaça.

Ha tancat l’acte una ballada de sardanes amb la Cobla de l’escola municipal de música Conrad Saló i la colla sardanista Joia.

A continuació molts dels els assistents s’han traslladat a la Biblioteca Lluïsa Duran on s’ha plantat una olivera portada de Cuevas Bajas i tot segui ha tingut lloc una molt concorreguda arrossada popular

 

Cuevas Bisbal
Adrià Cortadellas

Reflexions de Manel Lara 

El Cercle Català d’Història també defensa que Colom va sortir de Pals

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Cercle Català d'Història també defensa que Colom va sortir de Pals
Loading
/

El president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan, ha volgut parlar amb Ràdio Capital per explicar el punt de vista de les investigacions que divulga aquest cercle i que defensen que Colom va sortir de Pals, teoria que també sosté l’Institut de Nova Història i que van desmuntar quatre historiadors a la revista Sàpiens aquesta setmana.

Ullan ha explicat que «hi ha personatges que la història oficial diu que són pescadors de Huelva però que aquí els tenim documentats», i segons Ullan i la documentació amb la que se sosté, els de Pals haurien estat més capacitats per fer l’expedició:

A més, entre molta més documentació, Ullan també es recolza en una il·lustració d’un llibre del 1601 que segons explica, és molt semblant a Pals:

 

Ullan ha dit que «fins que no es demostri el contrari, Colom era català, i no només això, sinó tota la seva empresa», i es basa en «aportacions científiques que aporten coneixements de manera transversal, la caligrafia de Colom i en un perfil psicològic del personatge», seguint «els mateixos patrons que els perfils psicològics policials.»

Des del Cercle Català d’Història opinen que «només basar-se en la documentació que sempre s’ha considerat oficial genera un problema, perquè tots els documents originals relacionats amb l’aventura colombina estan desapareguts tots», de manera que el que queda són «còpies posteriors d’origens discutibles», segons ha explicat.

En referència a l’argument dels historiadors del reportatge de la revista Sàpiens sobre la freqüència amb la que es catalanitzaven els topònims en aquella època, a Ullan li ha semblat «un argument molt pobre.»

El president del Cercle Català d’Història ha dit que «cada investigador és responsable i que tothom s’hauria de preguntar per què la història oficial no vol aprofundir en aquesta qüestió.»