/
RSS Feed
Les guerres contra el medi ambient
/
RSS Feed
Si, es cert que tenim els dies més gloriosos en ple hivern que mai havíem conegut. El sol brilla poderós del mati al vespre i les nits, encara que baixin les temperatures, son suaus si se les compara amb les que hem conegut tota la vida. Les televisions ens mostren plens d’orgull als ciutadans que es banyen a la Mediterrània o a l’Atlàntic amb la naturalitat de l’estiu i es diria que quasi presumeixen per veure quins son els llocs que gràcies a les temperatures tenen més quantitat de visitants, siguin o no turistes.
Però ¿hem pensat com passarem l’estiu, la calor asfixiant, la manca d’aigua, els mosquits que amb tant poc fred viuran feliços multiplicant-se sense mesura, igual que tots els insectes que viuen a les tomateres o les cols o a les fruites o als que ja s’hauran obert pas en tot lo que hagin trobat de comestible sota la capa del sol? Jo només sé el que he vist i el que diuen els entesos, i no vull pensar com es destrossarà una vegada més el lent ritme de la naixença i la mort de plantes i insectes seguint la normalitat ambiental que cada vegada entenem menys en que consisteix. I, què farem sense aigua o pagant-la a preus d’or? I què, quan els alemanys i els anglesos es quedin a casa on ja hauran arribat als 40º i es podran posar morenos sense haver de viatjar? Adeu turisme. I llavors què? Que serà dels nostres països que tanta afició tenen a guanyar-se la vida amb els giris?
I mentre pensava en tots aquestes coses m’ha arribat un article de Nazanín Armaniana Público, Greenwashing? Las Marchas Verdes olvidan el “factor guerra” que m’ha fet tornar a pensar que no son només el desastres a que sotmetem la terra i el cel els que destrossen el planeta, sinó que oblidem les guerres, cent mil vegades més devastadors i eterns que les illes de plàstic del Pacífic.
En unes ratlles la autora ens recorda no la mort que encara dura a Hiroshima i Nagasaki, ni les destrosses insalvables de les dues grans guerres europees, sinó les guerres d’avui dia que deixen la terra inutilitzable i el medi ambient girat del tot contra el ritme normal del seu propi esdevenir.
Diu així: “… guerres obertes a Siria, Yemen, Irak, Afganistán, Sudan, Libia (150 milions de morts) o les que l’imperialisme pot començar contra Veneçuela o Iran en qualsevol moment, o la contaminació mortal del hàbitat dels paletins que a més de ser bombardejats a diari per Israel viuen la catàstrofe ecològica pels milers d’oliveres i arbres fruiters arrencats pels ocupants, o per l’amiant que respiren els ciutadans de les vi vendes derruïdes i per les aigües residuals no tractades que contaminen el mar.
I més avall: “Al Yemen, en els bombardejos “no televisius” la coalició dirigida pels Estats Units-Aràbia Saudí emprenen la destrucció planificada de cultius, granges i infraestructures, incloses les plantes de tractament d’aigües residuals i hospitals que haprovocat la crisis humanitària més brutal del mon.
A Myanmar l’exercit utilitza la terra arrasada contra els rohinyaper evitar que tornin a casa seva, i al Sudan s’ha acabat amb milers d’animals que serveixen per alimentar les tropes”.
I ¿que podem fer nosaltres, es preguntava la periodista, per no assistir a la desfeta d’un medi ambient que sembla arribar al punt de no retorn? Te raó Nazanín Armanianquan ens diu que si amb tantes guerres com hi ha avui a la Terra,els que defensem el medi ambient i els moviments ecologistes, no potenciem el dèbil moviment de la pau, incloent-hila reducció de la despesa militar com una de les principals demandes, a la nostra protesta li faltarà contundència, raó i eficàcia.
La noche devora el mundo
Pel·lícula francesa de baix pressupost de zombis, amb poc més d’un actor protagonista i un sol escenari, la qual vam poder veure a Sitges, i que treu un molt bon rendiment als seus escassos recursos.
El protagonista és un jove atrapat sol en un bloc de pisos de París, mentre el món ha patit una apocalipsi zombi. El seu objectiu, sobreviure.
Sense inventar res, la pel·lícula aporta un nou punt de vista que la diferencia de l’empatx i poca originalitat que pateix el gènere d’uns anys ençà, especialment a occident. Les millors pel·lícules de zombis dels darrers anys ens han arribat des del Japó, Corea del Sud i unes quantes produccions independents del cinema nord-americà. Sobre el cinema comercial de zombis ja no parlo, i menys de la sèrie The Walking Dead que s’ha convertit en un zombi per ella mateixa.
La noche devorada el mundo, ens arriba de França i ens proposa un retorn al classicisme del gènere, passat pel filtre del cinema europeu. Com a mínim, és una mirada intimista, nova i diferent, que va a les arrels de les primeres pel·lícules de Romero, no tant en el zombi, com en el protagonista humà.
A La noche devora el mundo els zombis són l’excusa per parlar sobre el fet d’afrontar la solitud i l’aïllament. El realitzador, Dominique Rocher, ens ho explica amb una pàtina de realisme. Aquesta no és una pel·lícula de terror, o potser sí, si tenim en compte que l’únic terror del qual ens parla és del fet trobar-se sol en el món. El context, el d’un París que ha viscut una apocalipsi zombi, és l’element fantàstic que en realitat esdevé només l’embolcall de la història que pretén explicar-nos.
L’hivern s’acomiada amb Sol i la primavera portarà pujada de temperatura
Aquest dimecres tornarem a gaudir d’una jornada assolellada on també ens continuarà afectant el vent de component nord durant bona part del dia fins al vespre.
El cel romandrà serè, i tot i el domini de l’ambient assolellat ,la temperatura màxima no serà gaire elevada assolint valors entre els 15 ºC i 16 ºC de màxima. La mínima tampoc serà especialment baixa entre els 6 ºC i 8 ºC
Per demà i els propers dies seguirà el temps majoritàriament assolellat i el vent del nord s’anirà encalmant. La Primavera que entra oficialment avui a la nit (22:58 h hora empordanesa), arriba amb una pujada de les temperatures pels dies venidors.
The Raconteurs finalitza la gravació del nou disc
El desembre de 2018 The Raconteurs van reaparèixer per estrenar dues cançons noves: “Sunday Driver“ i “Now That You’re Gone“.
El grup de Jack White torna i la discogràfica ha confirmat, amb un suggerent tweet, que ja han posat punt final a la gravació del tercer disc d’estudi.
El quartet presentarà aquest àlbum en una gira europea en què recorreran per ciutats com París (Olympia), Brussel·les (Cirque Royal), Berlín (Verti Music Hall) o Londres.
L’entrada The Raconteurs finalitza la gravació del nou disc ha aparegut primer a Primera Fila.
