Recordeu el ‘Wannabe’, el gran èxit de les Spice Girls? Doncs tot i ser una de les cançons que més van sonar aquell 1996, no va ser ni de bon tros la més popular arreu del planeta! Per esbrinar la sorprenent cançó que va sonar més aquell any haureu d’escoltar la secció que hem fet avui al Matí Capital i on també han sonat Fugees, 2Pac, Everything but the girl o Mariah Carey entre altres.
Nova pel·lícula de Mamoru Hosoda, responsable d’animes meravellosos com Wolf Children i El niño y la bestia, Mirai, mi hermana pequeña.
La pel·lícula ens explica com percep un nen, Kun, el canvi brusc que significa el naixement de la seva germana petita, Mirai. Quan Kun surt enfadat i gelós al jardí de casa, es trobarà amb una versió humanitzada del gos de la família, Yukko, que era el rei de la casa abans que Kun naixés, i també a una versió adolescent de Mirai, que intentarà calmar-lo.
Hosoda s’ha inspirat en experiències pròpies per fer la pel·lícula. D’aquí que moltes de les reaccions que veiem, tant del nen com de la família, es perceben tremendament autèntiques. Hosoda va agafar de referència les reaccions del seu fill gran quan va néixer el seu segon fill, i també fa autocrítica a través de la figura del pare, una versió d’ell mateix. Hosoda admet que quan va néixer el seu primer fill es va refugiar en la feina.
Mirai, mi hermana pequeña també explora el rol de l’home i la dona en la casa. Mentre en el primer embaràs la mare va assumir la criança de Kun, amb Mirai serà el pare qui es quedarà a casa, ja que pel tipus de feina pot treballar des de casa, mentre la mare treballarà fora. A les dificultats d’assumir la paternitat en solitari durant hores, el pare també haurà de lluitar perquè Kun no se senti que està en un segon terme.
L’originalitat de la pel·lícula resideix en l’ús de la fantasia per explicar-nos-ho. Mirai, mi hermana pequeña va ser una de les nominades a l’Òscar a la millor pel·lícula animada.
L’animació és absolutament deliciosa, com totes les grans obres que ens arriben del Japó. Que són dels pocs que continuen enlluernant-nos amb la meravella de l’animació tradicional.
Mira, mi hermana pequeña és una molt bona pel·lícula, tot i que és més lleugera que les anteriors del director, i ens explica una història més terrenal. Li he trobat a faltar la màgia que les anteriors que eren pel·lícules més rodones en ritme i història. Però no podem obviar que Wolf Children i El niño y la bestia són absolutes obres mestres, i la dificultat que suposa igualar aquest nivell. Segurament perquè la pretensió d’Hosoda ha estat una altra, fer la seva pel·lícula més personal.
No sento les passes però em giro ni sé per què concentrat com estic traient els brots que no m’interessen d’aquesta anyada que tot just ara comença a donar senyals de nova vida. M’espanto. O més aviat em sorprèn l’arribada d’una silueta que es perfila esvelta a contrallum de la posta. No espero a ningú i no aconsegueixo reconèixer que ets tu i no un dels meus fantasmes que em van acompanyant els darrers mesos, potser també, buscant una segona oportunitat de viure. Enlluernat per la claror de la tarda, amb la ma fent de visera, quiet, vull intuir la cara que s’acosta i m’és impossible. Les teves passes que encara no reconec com a teves són fermes, el teu caminar que encara no m’és còmplice és elegant malgrat el terreny pedregós. I de cop el teu somriure. Quina alegria. Tu. Tu a qui. Quina sorpresa. Tot el misteri queda resolt quan els teus ulls brillen mirant-me i em fan oblidar el casament d’hores esbrollant.
Dubto. No sé si abraçar-te. Si fer-te petons. Vaig brut i suat. Però tu ho tens clar. T’acostes amb un somriure immens i em beses a la boca a poc a poc. Hola. I em tornes a besar llargament, intensament i jo em moro de felicitat. I sento que jo mateix reneixo gràcies a tu i que amb els teus petons m’esbrolles les parts que no em calen, que no ens calen per afrontar aquesta nova vida que em proposes.
Al bell mig de la vinya fem l’amor mentre el sol es pon.
Els resultats dels Pressupostos Participatius 2019 a la Bisbal es van donar a conèixer en la sessió de retorn que va tenir lloc ahir a les 8 del vespre a la Biblioteca Lluïsa Duran. El període de votació havia finalitzat diumenge i hi han participat vuit-cents bisbalencs. El regidor de participació ciutadana, Josep Maria Castells es va mostrar satisfet del nivell de participació assolit enguany
Hi havien dues categories de propostes, entre les que han estat escollides. La primera comprenia les de més de 40.000 euros i se’n podia votar una proposta de les vuit
De la segona categoria es podien votar 4 propostes de les 21 de 40.000 euros o menys.
A través d’aquest procés participatiu, els ciutadans han tingut veu i vot per escollir on destinar els 140.000 euros que enguany aniran vinculades a la partida d’inversions dels pressupostos municipals del 2019. Una partida notòriament superior a la de l’any passat, quan el consistori hi va destinar 95.000 euros. Escoltem el resultats en la veu del regidor Josep Maria Castells
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.