‘Dies millors’ és el primer avançament del tercer treball discogràfic de Joan Rovira. Una cançó de motivacional amb una sonoritat indie-pop molt actual: un cant a l’esperança amb una tornada que té la força d’un himne.
La instrumentació, el ritme i el missatge de la lletra ens convida a mirar i a caminar cap endavant, amb la convicció de què vindran “dies millors”. Aquell noi del Baix Ebre que va guanyar l’”artista revelació” dels premis Enderrock 2016, consolida la seva carrera presentant un disc optimista per combatre “aquests temps”.
“Dies Millors” (Satélite K, 2019) sortirà a la venda el 12 d’abril i s’estrenarà abans, el 5 d’abril, al Festival Strenes de Girona. La cançó s’ha publicat amb un LyricVideo amb il·lustracions d’Ignasi Blanch.
Després de molts mesos d’incertesa, finalment, el Doctor Music Festival ReincarnationEdition podria no celebrar-se a Escalarre, un poble de la vall d’Àneu (Pirineus de Lleida) que ja va acollir les primeres edicions del festival. A tres mesos i mig del gran esdeveniment, segons TV3, la nova ubicació del festival seria el circuit de Montmeló (Vallès Occidental) reduint la durada del festival de quatre a tres dies, del 12 al 14 de juliol.
La promotora ha desmentit que el festival se celebri finalment a Montmeló tot i que asseguren que és “una de les possibles ubicacions alternatives que han visitat i considerat”, però avui en dia encara no hi ha “cap acord firmat”. A l’espera de l’informe que ha d’emetre l’Agència Catalana de l’Aigua, asseguren que “sigui quina sigui la ubicació, el festival se celebrarà les mateixes dates”.
Un esdeveniment de gran expectativa amb caps de cartell com Rosalía, Primal Scream, The Sisters of Mercy, King Crimson o un homenatge a Frank Zappa en versió holograma. Tanmateix, hi hauran noves incorporacions.
La promotora de Neo Sala s’anticipa a l’informe sobre la viabilitat que ha d’emetre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i és molt possible que es deneguin els permisos, ja que els terrenys on es faran els concerts poden ser inundables. Tot i això, la promotora encara no s’ha pronunciat.
Aquest conflicte no és nou, el pols s’inicià amb un requeriment de l’ACA perquè la promotora adaptés el projecte a la normativa pel que fa a l’afectació sobre la fauna i els hàbitats, a l’impacte acústic i lumínic, a les vies d’evacuació i a aspectes relacionats amb la protecció civil i la mobilitat. I, va continuar amb una demanda d’Ipcena i Rius amb Vida, dues entitats ecologistes que han defensat contínuament que l’espai en què es pretenia celebrar els concerts i la zona d’acampada són terreny inundable.
Paral·lelament, fa menys de 24 hores ha nascut una plataforma per defensar que el Doctor Music es quedi al Pallars. No “volen renunciar al festival” i per tal d’evitar l’imminent desplaçament han organitzat una caravana de cotxes des de Tremp fins a Escalarre aquest dissabte. A Escalarre, es farà un concert i es llegirà un manifest que enviaran a tots els ajuntaments del Pallars perquè s’hi adhereixin. L’hipotètic canvi d’ubicació del festival suposa un contratemps econòmic per al Pallars Sobirà que preveia una assistència de 50.000 persones a l’esdeveniment o la partida de 200.000 euros que havia pressupostat la Diputació de Lleida als municipis que acollirien el festival.
Jo, que sempre parlo de postals en el sentit d’immortalitzar llocs, sentiments, reflexos de l’ànima o de qualsevol esperit lliure que navega entre les onades i el vent entremaliat de l’Empordà, avui parlaré de fotografies, si m’ho permeteu.
Dins d’una postal emmarques tot allò que et fa vibrar; d’una fotografia surten els flaixos de records i les llums més lluentes i les llums més apagades i avui tinc una entre les mans que vull compartir, la d’un company que en aquesta fatídica setmana s’ha anat com la Cristina Cervià, des de Girona, sense fer soroll però deixant una estela de flaixos que enlluerna a tot el que l’hagi conegut o que hagi compartit amb ell un dels caramels que sempre tenia a taula, endolcint converses i espais d’una jornada laboral.
Avui dia que la paraula ”company” es diu tan alegrement, és difícil trobar-ne un de veritat, i ell, sense cap mena de dubtes, ho és, davant de tot. I soc conscient: conjugo el verb en present i no en passat, perquè el que s’és, s’és, i no només es va ser. Present és cada matí quan miro de reüll la seva cadira, que malgrat que buida del seu cos, és plena de tota l’ expertesa que els anys li han donat i de totes aquelles converses mantingudes amb els seus altres companys; en el meu cas, menys de les que m’hagués agradat.
Només fa un any que vaig parlar amb ell per primera vegada i ara em queden moltes paraules, gestos, aptituds i actituds que no perdré, i no ho faré, perquè, en definitiva, aquests flaixos que emanen de la seva fotografia, apareixen cada dia amb la seva llum, enllumenant la seva presència, que en essència, ens deixa als que hem compartit un bocí molt petit però alhora molt gran de la nostra vida, més vida, més flaixos i més llums.
Fins demà, Xavier!!!
Joe Cornish, el director d’Attack the Block i guionista d’Ant-Man, és el responsable d’aquesta pel·lícula artúrica protagonitzada per un grup d’amics d’una escola privada que s’hauran d’enfrontar amb Morgana. En un clar homenatge pel títol a L’home que volia ser rei, protagonitzada per Sean Connery i Michael Caine.
Entre els actors consagrats trobem a Patrick Stewart, que va ser un dels protagonistes d’Excalibur i que aquí interpreta una de les encarnacions del mag Merlí, i Rebecca Ferguson, que és la malvada Morgana. Entre els protagonistes preadolescents, destaca el protagonista, Ashbourne Serkis, fill de l’actor Andy Serkis.
Alex és un preadolescent de 12 anys que l’amenaça més gran a què ha hagut de fer front és el bullying dels seus companys. Un dia de casualitat, troba l’espasa Excalibur enterrada en una obra. Quan aconsegueix arrencar-la apareix Merlí que li diu que vol ajudar-lo a afrontar els atacs de la bruixa medieval, Morgana. Alex i el seu grup d’amics, ajudats per la resta de l’escola, hauran de lluitar contra els éssers d’ultratomba de Morgana.
Cornish ha volgut recuperar el cinema d’aventures infantil que va tenir triomfar en els vuitanta. Concretament el de les pel·lícules d’imatge real que feia Disney aleshores. La primera que m’ha vingut al cap ha estat Un astronauta en la corte del Rey Arturo. Al mateix temps recupera la mitologia del rei Artur en l’actualitat, per apropar-la a la mainada d’avui dia. El resultat és molt positiu.
El niño que pudo ser rey és una bona entrada a l’exploració de la mitologia artúrica i també una versió preadolescent d’Excalibur, a la qual pica d’ullet moltes vegades al llarg del metratge, amb alguns fotogrames pràcticament calcats.
La pel·lícula és capaç d’introduir elements com el bullying en el relat, adaptar-los i fer-los lligar a la història que ens vol explicar. De tal manera que el missatge està introduït de manera orgànica i enginy.
Sí que es nota el pressupost limitat de la pel·lícula, a través d’uns efectes especials justets, però que són compensats per un conjunt de joves actors que es prenen els seus personatges amb tremenda il·lusió, i que així arriba a l’espectador.
El niño que pudo ser rey actualitza un determinat cinema familiar dels vuitanta que no és el d’Amblin. Sorprèn per la facilitat que els joves actors es posen el públic a la butxaca. A més, en un moment en què la fantasia i la màgia són sinònims de la saga Harry Potter o El senyor dels anells, és magnífic recuperar una de les fonts d’inspiració d’aquestes obres, l’original mite artúric, a tota aquesta nova generació.
Després d’una jornada ventada com la d’ahir, avui encara tenim restes de vent de component nord que queda més restringit a l’extrem nord de la comarca. Serà de menys intensitat i al llarg del dia acabarà desapareixent.
Avui el temps no presenta canvis en l’estat del cel que un dia més seguirà essent assolellat i els núvols brillaran per la seva absència, amb una temperatura sense gaires canvis: allà on hagi afluixat més el vent s’enregistrarà una mínima més baixa que ahir i la màxima tornarà a quedar al voltant dels 19 ºC.
Pels propers dies i sembla que fins a finals de setmana el Sol continuarà com a protagonista, deixant un mes de març pràcticament eixut o molt sec pluviomètricament.
