La cinquena edició del Festivalot, el festival organitzat per Els amics de les arts ja té els primers noms confirmats i les entrades a la venda. Enguany podrem gaudir del so d’Obeses, Doctor Prats, Joan Dausà, Reggae per xics i Hits per a nadons. Tots ells més altres que s’anunciaran molt aviat.
El Festivalot tindrà lloc els dies 15 i 16 de juny a diferents escenaris de Girona. Ja es poden adquirir les entrades amb diferents tipus d’abonaments al web del festival.
Ara que comencen aquelles setmanes de trobadís casual a totes les places majors, les setmanes en les que rebrem amables cartes vostres a les nostres bústies i s’atendran tots els nostres precs, us exposo quines són les meves disquisicions sobre els propers anys.
Somnio en una república de llibreries i biblioteques, on aquests centres, funcionin com a veritables àgores ciutadanes. S’imaginen programar-hi debats ciutadans cada mes? I s’imaginen, com seria fer-ho en aquests centres que acullen persones de totes les procedències, hàbits i ideologies?
Seria fantàstic que les nostres escoles a l’Empordanet fossin un referent europeu en matèries com comprensió lectora o pensament computacional. I no una escola destacada, sinó totes com a conjunt. Seria impressionant posar-nos tots els objectius d’aquesta legislatura a 5 anys vista i treballar més per el mig termini que per el curt. Escoltar i aplaudir les bones pràctiques dels anteriors equips i aprofitar-les. No tenir maletes ni prevendes a repartir. Obrir els ajuntaments en horaris que representessin millor les necessitats dels ciutadans. Repensar la participació ciutadana i ser modèlics també en aquesta qüestió.
Tenir presents a les seves oracions les mancances a nivell de transport públic que arrosseguem des de fa un segle. Amagar les sigles per arribar als màxims consensos, premiar als veïns i constructors que es preocupen per fer més boniques les façanes i els carrers cada dia, escoltar més els nens i als joves (ja no veig alcaldables de menys de 40 ni tampoc gaires regidors d’aquestes edats). En cas de dubte, preguntar molt i tornar a preguntar, si cal. En els casos de fatiga, els nostres representants tindran dret a la millor barraca de pescadors de la comarca on, un dia a la setmana, ningú els destorbi perquè estaran pensant en nosaltres. Que tinguin una bona temporada de pesca!
Una dècada després de Gran Torino, Clint Eastwood torna a dirigir-se a ell mateix a Mula. La pel·lícula es basa en la història real de Leo Sharp, un ancià de 87 anys, veterà de la IIª Guerra Mundial, que va ser arrestat per la DEA, després de passar durant 10 anys, droga de Mèxic als Estats Units. Sense que la investigació periodística servís per omplir tots els forats d’aquesta història, Clint Eastwood i el seu guionista habitual, Nick Schenk, han omplert els buits i porten aquesta curiosa història al terreny de la ficció. El resultat, una delícia, com tot el que filma Eastwood.
Eastwood sempre ens ha entusiasmat com a director i actor. El cert és que la seva edat el limita a papers molt específics, i per aquest motiu ja pràcticament només el veiem darrere la càmera. Mula és una oportunitat magnífica per veure a Eastwood en un paper pràcticament fet a mida.
A Mula coneixem a Earl, un home de quasi 90 anys, que ha tingut una vida molt plena, però sovint apartat de la seva família. Separat de la seva esposa, amb la qual només va viure durant 10 anys, fruit de la relació van tenir una filla, ara ja gran. El gust d’Earl per les dones i les ganes de passar temps fora de casa, va desembocar en la separació. La relació amb la filla tampoc és bona, ja que aquest sempre va posar les relacions familiars en terme secundari. L’única que estat encara un pont entre Earl i la seva família ha estat la seva neta, que ha mantingut el contacte amb ell quan la resta l’havia trencat. El cas és que el negoci de flors d’Earl se n’ha anat a l’aigua per no poder competir amb internet. Com qui no vol la cosa, accepta una feina senzilla, de fet, el que ha fet tota la vida, anar d’un lloc a l’altre amb la seva furgoneta, transportant mercaderia. Earl és una persona eficaç que passa desapercebuda de qualsevol control antidrogues, així que, com aquell qui no vol la cosa, es converteix en la millor mula del càrtel.
La direcció és clàssica, essent molt fàcil d’identificar pel ritme, retrat de personatges, plànols i música que es tracta d’una pel·lícula d’Eastwood. El personatge d’Earl està ple de la saviesa que aporta l’edat, però que per no saber canviar, continua ficant la pota en les qüestions més importants. Earl és un personatge molt ben definit amb unes línies de diàleg molt naturals i enginyoses. No deixa de ser curiós també com mostra el xoc cultural d’un texà de tota la vida, amb els seus defectes i creences, contraposat amb la societat moderna. En ocasions, Eastwood sembla mostrar-se a ell mateix i a fer autocrítica.
Amb aquesta pel·lícula Eastwood no busca transcendir, això ja ho ha fet. I en aquest moment de la seva carrera, es pot permetre el luxe d’explicar i fer el que li doni la gana. A vegades dona la sensació que s’homenatja a ell mateix en aquesta pel·lícula que no deixa de ser un producte molt personal com a cineasta. No li falta tampoc a la pel·lícula transmetre emotivitat, com ja ha demostrat saber fer un munt de vegades, per més lleugera que es pugui percebre Mula.
Completen el repartiment en papers secundaris Bradley Cooper, Michael Peña, Taissa Farmiga, Lawrence Fishburne, Andy García, Dianne Wiest i una de les filles de l’actor, Allison Eastwood.
Mula és una pel·lícula formalment impecable i entretinguda, amb encertats moments d’humor, que ens explica una història petita que es pren el temps necessari per fer un retrat encertat del protagonista principal i el seu entorn. Tot i fugir encertadament de la grandiloqüència, Mula està a l’altura de la grandesa del seu director i protagonista, Clint Eastwood, ja un mite. Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Una dècada després de Gran Torino, Clint Eastwood torna a dirigir-se a ell mateix a Mula. La pel·lícula es basa en la història real de Leo Sharp, un ancià de 87 anys, veterà de la IIª Guerra Mundial, que va ser arrestat per la DEA, després de passar durant 10 anys, droga de Mèxic als Estats Units. Sense que la investigació periodística servís per omplir tots els forats d’aquesta història, Clint Eastwood i el seu guionista habitual, Nick Schenk, han omplert els buits i porten aquesta curiosa història al terreny de la ficció. El resultat, una delícia, com tot el que filma Eastwood.
Eastwood sempre ens ha entusiasmat com a director i actor. El cert és que la seva edat el limita a papers molt específics, i per aquest motiu ja pràcticament només el veiem darrere la càmera. Mula és una oportunitat magnífica per veure a Eastwood en un paper pràcticament fet a mida.
A Mula coneixem a Earl, un home de quasi 90 anys, que ha tingut una vida molt plena, però sovint apartat de la seva família. Separat de la seva esposa, amb la qual només va viure durant 10 anys, fruit de la relació van tenir una filla, ara ja gran. El gust d’Earl per les dones i les ganes de passar temps fora de casa, va desembocar en la separació. La relació amb la filla tampoc és bona, ja que aquest sempre va posar les relacions familiars en terme secundari. L’única que estat encara un pont entre Earl i la seva família ha estat la seva neta, que ha mantingut el contacte amb ell quan la resta l’havia trencat. El cas és que el negoci de flors d’Earl se n’ha anat a l’aigua per no poder competir amb internet. Com qui no vol la cosa, accepta una feina senzilla, de fet, el que ha fet tota la vida, anar d’un lloc a l’altre amb la seva furgoneta, transportant mercaderia. Earl és una persona eficaç que passa desapercebuda de qualsevol control antidrogues, així que, com aquell qui no vol la cosa, es converteix en la millor mula del càrtel.
La direcció és clàssica, essent molt fàcil d’identificar pel ritme, retrat de personatges, plànols i música que es tracta d’una pel·lícula d’Eastwood. El personatge d’Earl està ple de la saviesa que aporta l’edat, però que per no saber canviar, continua ficant la pota en les qüestions més importants. Earl és un personatge molt ben definit amb unes línies de diàleg molt naturals i enginyoses. No deixa de ser curiós també com mostra el xoc cultural d’un texà de tota la vida, amb els seus defectes i creences, contraposat amb la societat moderna. En ocasions, Eastwood sembla mostrar-se a ell mateix i a fer autocrítica.
Amb aquesta pel·lícula Eastwood no busca transcendir, això ja ho ha fet. I en aquest moment de la seva carrera, es pot permetre el luxe d’explicar i fer el que li doni la gana. A vegades dona la sensació que s’homenatja a ell mateix en aquesta pel·lícula que no deixa de ser un producte molt personal com a cineasta. No li falta tampoc a la pel·lícula transmetre emotivitat, com ja ha demostrat saber fer un munt de vegades, per més lleugera que es pugui percebre Mula.
Completen el repartiment en papers secundaris Bradley Cooper, Michael Peña, Taissa Farmiga, Lawrence Fishburne, Andy García, Dianne Wiest i una de les filles de l’actor, Allison Eastwood.
Mula és una pel·lícula formalment impecable i entretinguda, amb encertats moments d’humor, que ens explica una història petita que es pren el temps necessari per fer un retrat encertat del protagonista principal i el seu entorn. Tot i fugir encertadament de la grandiloqüència, Mula està a l’altura de la grandesa del seu director i protagonista, Clint Eastwood, ja un mite. Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
La setmana comença amb un dilluns amb cel variable en que el Sol es deixarà veure força i en general acabarà dominant la jornada. La temperatura a primers hores del matí és baixa amb valors entre els 2º i els 4ºC de temperatura mínima, però l’ambient serà més suau al migdia arribant als 18ºC.
A partir de la propera matinada i durant tot el dia de demà dimarts, el cel estarà més tapat i les pluges seran més probables entre migdia i la tarda. Sembla que durant bona part de la setmana ens acompanyarà la inestabilitat i els ruixats es poden repetir tant dimecres com dijous.
Si avui dónes un cop d’ull a la cançó més escoltada en streaming als Estats Units descobriràs com Billie Eilish ha perdut la primera posició a favor d’un tema anomenat ‘Old Town Road’, d’un artista desconegut Lil Nas X, un jove raper d’Atlanta.
La història d’aquesta cançó i del seu jove protagonista són si més no dignes a ser mencionades. El noi va començar a assolir popularitat a Twitter on creava fils donant suport a Nicki Minaj o a Nas (que de fet d’aquí li ve el nom artístic). Fa cosa d’un any va començar a penjar cançons seves a Soundcloud, fins que a finals d’any va editar el seu primer senzill oficial, el mencionat i polèmic ‘Old Town Road’.
La melodia comença amb un so de banjo, que s’extreu de ’34 Ghosts IV’, dels Nine Inch Nails. Més endavant la cançó canvia de ritme i el trap és el que guanya protagonisme. La cançó va guanyar en popularitat gràcies a l’aplicació TikTok, que sumats a Spotify i Youtube va aconseguir més de 100 milions de reproduccions.
‘Old Town Road’ va arribar al número 15 de la llista Billboard i la setmana passada va entrar per sorpresa al lloc 16 de la llista de Country de la Billboard, fins que la revista musical va decidir desqualificar-la i treure-la d’aquesta llista perquè no hi ha suficients elements de música country per entrar a les llistes amb aquesta versió.
Però aquí no acaba la polèmica, ja que fa un parell de dies, Lil Nas X ha compartit un remix de la cançó on col·labora el cantant de country Billy Rae Cyrus, fet que ha provocat que la cançó escalés moltes posicions a la llista americana i global, fins que ha arribat al primer lloc d’iTunes. S’haurà de veure si aquesta nova versió aconsegueix passar el filtre per entrar a l’apartat country o no.
