/
RSS Feed
Dumbo
/
RSS Feed
Adaptació en imatge real del clàssic animat de Disney del 1941, que al mateix temps es basava en un llibre infantil escrit per Helen Aberson i Harold Pearl, il·lustrat per Helen Durney.
La pel·lícula ens narra la història de Dumbo, un petit elefant nascut en el circ. Les seves orelles enormes el converteixen en la riota de tothom, excepte de dos nens, Joe i Milly, fills de Holt Farrier, una exestrella del circ que acaba de tornar de la guerra, i que ha d’afrontar els canvis de la seva vida mentre cuida a Dumbo. La vida de Dumbo canviarà quan descobreixi que, gràcies a les seves grans orelles, és capaç de volar.
Tim Burton ha estat l’encarregat de dirigir-la. Burton no és aliè a les adaptacions animades de Disney en imatge real. Ell ha estat el director de les dues adaptacions d’Alicia en el país de les meravelles. La veritat és que excepte El llibre de la selva, la resta de versions en imatge real dels clàssics de Disney han estat innecessàries, els afegits irrellevants i no han aportat res de nou.
Aquesta nova versió de Dumbo destaca perquè visualment és molt imaginativa, gairebé com totes les pel·lícules de Burton, però li manca emoció. En el cas de Dumbo quan volem dir emoció, volem dir crueltat i tristor, molt present a la pel·lícula original. Burton ha fet una cosa diferent. La humiliació constant intrínseca del personatge, perpetrada sobretot pels seus en la pel·lícula original, és molt suavitzada en aquesta i deixa de ser l’eix principal.
La millor escena de la pel·lícula és calcada a la versió animada, quan Dumbo i la seva mare uneixen les trompes separats per una gàbia amb barrots.
La millor escena de la pel·lícula és calcada a la versió animada, quan Dumbo i la seva mare uneixen les trompes separats per una gàbia amb barrots.
Burton ha fet en aquesta nova versió una pel·lícula perquè no patim massa, en una segona part, que no adapta l’original i que porta la històrua al seu terreny. Precisament aquí és quan la pel·lícula comença a tenir problemes greus.
Dumbo no és una mala pel·lícula, és entretinguda, però no passarà a la història com ho ha fet el clàssic del 1941 que encara serà un referent quan ja hàgim oblidat d’aquí a uns mesos aquesta versió. Entre els infants, la percepció serà la d’haver vist una bona pel·lícula, primer perquè gairebé cap haurà vist la pel·lícula original. El nou Dumbo està molt en la línia de pel·lícula familiar que actualment està fent Disney, i no ho dic positivament.
Encara que no sigui el Burton que era en altres èpoques, aquest ha demostrat recentment que encara manté el pols per explicar contes foscos, de fet la seva última pel·lícula, El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, no estava gens malament. Però amb Dumbo, que tenia tot el potencial per posar-hi foscor, el seu segell personal es queda tan sols en la pirotècnia, renunciant completament a fer una obra d’autor per adaptar-la a un cànon que complagui a tots els públics, amb uns instants de foscor que es queden en petits moments. Ens hagués encantat veure com adaptava la borratxera involuntària de Dumbo i els moments psicodèlics.
No obstant els seus defectes i ser una obra molt inferior a l’original, el millor de la pel·lícula és el personatge principal, em refereixo al Dumbo digital, no pas a la desfilada d’actors que ha vingut a passar per caixa, per mostrar-se com més histriònics millor i poca cosa més. Que el millor de tots ells sigui Colin Farrell no deixa de ser una sorpresa, malgrat que Danny DeVito s’esforça per posar-hi tot de la seva part. És cert que aquest últim es mereixia més protagonisme davant la sobreactuació de Michael Keaton. Però tornem al millor actor de la pel·lícula, el Dumbo digital. L’únic que és igual o més adorable que el seu equivalent en la pel·lícula de 1941. Dumbo està perfecte, no podia estat més ben fet. Els moments de vol del petit elefant són tots molt èpics.
L’error de la pel·lícula ha estat voler donar protagonisme als irrellevants i gens interessants personatges humans, i s’hagués agraït una versió molt més fidel a l’original amb més moments de Dumbo com a protagonista absolut. El camí correcte el va marcar Jon Favreau a El llibre de la selva. La versió de Tim Burton es queda en oportunitat perduda.
Tot i això, pels infants, Dumbo serà una bona pel·lícula. Pel meu gust, tot i que és entretinguda i no és una mala pel·lícula, entenc que la visió de Burton ha estat equivocada i no és la meravella que es mereixia haver estat i no serà.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Dumbo
/
RSS Feed
Adaptació en imatge real del clàssic animat de Disney del 1941, que al mateix temps es basava en un llibre infantil escrit per Helen Aberson i Harold Pearl, il·lustrat per Helen Durney.
La pel·lícula ens narra la història de Dumbo, un petit elefant nascut en el circ. Les seves orelles enormes el converteixen en la riota de tothom, excepte de dos nens, Joe i Milly, fills de Holt Farrier, una exestrella del circ que acaba de tornar de la guerra, i que ha d’afrontar els canvis de la seva vida mentre cuida a Dumbo. La vida de Dumbo canviarà quan descobreixi que, gràcies a les seves grans orelles, és capaç de volar.
Tim Burton ha estat l’encarregat de dirigir-la. Burton no és aliè a les adaptacions animades de Disney en imatge real. Ell ha estat el director de les dues adaptacions d’Alicia en el país de les meravelles. La veritat és que excepte El llibre de la selva, la resta de versions en imatge real dels clàssics de Disney han estat innecessàries, els afegits irrellevants i no han aportat res de nou.
Aquesta nova versió de Dumbo destaca perquè visualment és molt imaginativa, gairebé com totes les pel·lícules de Burton, però li manca emoció. En el cas de Dumbo quan volem dir emoció, volem dir crueltat i tristor, molt present a la pel·lícula original. Burton ha fet una cosa diferent. La humiliació constant intrínseca del personatge, perpetrada sobretot pels seus en la pel·lícula original, és molt suavitzada en aquesta i deixa de ser l’eix principal.
La millor escena de la pel·lícula és calcada a la versió animada, quan Dumbo i la seva mare uneixen les trompes separats per una gàbia amb barrots.
La millor escena de la pel·lícula és calcada a la versió animada, quan Dumbo i la seva mare uneixen les trompes separats per una gàbia amb barrots.
Burton ha fet en aquesta nova versió una pel·lícula perquè no patim massa, en una segona part, que no adapta l’original i que porta la històrua al seu terreny. Precisament aquí és quan la pel·lícula comença a tenir problemes greus.
Dumbo no és una mala pel·lícula, és entretinguda, però no passarà a la història com ho ha fet el clàssic del 1941 que encara serà un referent quan ja hàgim oblidat d’aquí a uns mesos aquesta versió. Entre els infants, la percepció serà la d’haver vist una bona pel·lícula, primer perquè gairebé cap haurà vist la pel·lícula original. El nou Dumbo està molt en la línia de pel·lícula familiar que actualment està fent Disney, i no ho dic positivament.
Encara que no sigui el Burton que era en altres èpoques, aquest ha demostrat recentment que encara manté el pols per explicar contes foscos, de fet la seva última pel·lícula, El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, no estava gens malament. Però amb Dumbo, que tenia tot el potencial per posar-hi foscor, el seu segell personal es queda tan sols en la pirotècnia, renunciant completament a fer una obra d’autor per adaptar-la a un cànon que complagui a tots els públics, amb uns instants de foscor que es queden en petits moments. Ens hagués encantat veure com adaptava la borratxera involuntària de Dumbo i els moments psicodèlics.
No obstant els seus defectes i ser una obra molt inferior a l’original, el millor de la pel·lícula és el personatge principal, em refereixo al Dumbo digital, no pas a la desfilada d’actors que ha vingut a passar per caixa, per mostrar-se com més histriònics millor i poca cosa més. Que el millor de tots ells sigui Colin Farrell no deixa de ser una sorpresa, malgrat que Danny DeVito s’esforça per posar-hi tot de la seva part. És cert que aquest últim es mereixia més protagonisme davant la sobreactuació de Michael Keaton. Però tornem al millor actor de la pel·lícula, el Dumbo digital. L’únic que és igual o més adorable que el seu equivalent en la pel·lícula de 1941. Dumbo està perfecte, no podia estat més ben fet. Els moments de vol del petit elefant són tots molt èpics.
L’error de la pel·lícula ha estat voler donar protagonisme als irrellevants i gens interessants personatges humans, i s’hagués agraït una versió molt més fidel a l’original amb més moments de Dumbo com a protagonista absolut. El camí correcte el va marcar Jon Favreau a El llibre de la selva. La versió de Tim Burton es queda en oportunitat perduda.
Tot i això, pels infants, Dumbo serà una bona pel·lícula. Pel meu gust, tot i que és entretinguda i no és una mala pel·lícula, entenc que la visió de Burton ha estat equivocada i no és la meravella que es mereixia haver estat i no serà.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Dia inestable amb cel variable al matí i més pluja a la tarda
El temps d’avui està marcat per la inestabilitat i les precipitacions que ja es van començar a produir la passada nit i matinada a diversos punts de la comarca. De fet hi ha probabilitat de ruixats en qualsevol moment del dia però sobretot a partir del migdia i a la tarda serà quan es reactivaran i localment aniran acompanyats de tempesta.
La temperatura màxima quedarà més baixa que ahir entre els 15 ºC i els 16 ºC. Per demà farà millor temps pel matí amb cel variable i no es descarta algun nou ruixat de cares a la tarda.
PJ Harvey comparteix dues noves cançons per “All About Eve”
La britànica PJ Harvey ha sorprès als seus seguidors compartint dues noves peces ‘The Moth’ i ‘Descending’, que formaran part de la banda sonora de l’adaptació teatral de “All About Eve”.
Harvey va demanar treballar amb James Johnston el seu col·laborador habitual, ja que li inspira la seva forma amb la qual toca.
A ‘The Moth’ podem escoltar la col·laboració de l’actriu Lily James. La resta de la banda sonora es podrà adquirir aquest divendres 12 d’abril.
Pel que fa a l’obra de teatre, es podrà veure fins a l’11 de maig a Londres.
L’entrada PJ Harvey comparteix dues noves cançons per “All About Eve” ha aparegut primer a Primera Fila.
Arriben 1.600 passatgers en l’estrena de la temporada 2019 al Port de Palamós
/
RSS Feed
Avui s’ha donat el tret de sortida de la temporada 2019 del Port de Palamós amb l’arribada de 1.600 passatgers. Això s’ha produït per l’escala del creuer Marella Explorer 2, i la majoria dels visitants són britànics. Aquest vaixell ha iniciat la seva ruta per la Mediterrània i el port de Palamós és l’únic de la Península al qual s’atura.
El Marella Explorer ha arribat d’Ajaccio (Còrsega) a les vuit del matí i ha partit a les cinc cap al port de Palma de Mallorca. La temporada, doncs, s’ha encetat amb aquest creuer i tancarà el proper 28 d’octubre amb l’escala del Marella Dream. Es preveu que passin durant aquest any 54.000 passatgers, una xifra rècord de la que ha parlat el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez:
Per la seva banda, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha destacat l'»impacte econòmic positiu» que genera l’arribada d’aquests passatgers. De fet, es calcula que comportarà un benefici de 4,3 milions d’euros per les 46 escales que es produiran.
La major afluència de creuers serà el mes de maig, amb 10 escales, seguit pels mesos de juny, agost, setembre i octubre, on cadascun d’aquests mesos tindrà 7 escales. Els menys concorreguts seran l’abril i juliol, amb quatre escales.
La línia de creuers britànica Marella Cruises serà la que més escales aportarà, un total de 26, que són el 56% de les que hi haurà.
El fet de superar els 50.000 passatgers fa que el port de Palamós rebi la distinció, per primera vegada, de Port Gran de la Mediterrània Occidental.
En últim terme, Joan Pere Gómez ha afirmat que «en principi», el Brexit no hauria de suposar cap canvi al port.
